¿SABIEU...?

¿SABIEU...? que el viaducte de Gata és el més llarg fet d'obra al recorregut Dénia-Alacant

El viaducte que supera el riu Gorgos a la línia fèrrea de la GV Alacant-Dénia o a l’inrevés té 177 metres de llargària, 13 dels quals són d’una plataforma de ferro que supera la carretera Nacional 332 i que està unida a l’obra del pont. Si exceptuem el pont del Quisi a Benissa i algun altre més, el de Gata és el més llarg de tota la línia fet d’obra. Els ulls estan fets d’acords amb la fisonomia del riu i inclús un dels arcs de mig punt del pont descansa sobre un xicotet promontori que fa el riu. S’alça el pont a uns 47 metres d’altura. Per la carretera passa al kilòmetre 161 d’aquesta. Si contem els ulls que té el pont, cinc són de menys diàmetre i tres són més grans abans de passar al de ferro.

A la zona urbana de Gata, el riu supera tres ponts importants: el pont d’Alcolaies, el nou pont urbà i aquest del tren.

A la fotografia, un detall del pont de la via Alacant-Dénia.

¿SABIEU...? que Gata li va tocar la grossa de la loteria un dilluns (25-5-1987)

Era dilluns 25 de maig de 1987. No es va poder celebrar el sorteig extraordinari de la Creu Roja Espanyola a l’aire lliure perquè plovia i es va ajornar de dissabte a dilluns. La sort va fer que Gata de Gorgos i Altea es repartiren els milionsde pessetes. En total, 664 milions. A Gata es van quedar 458 milions i molt repartit. Era el número que jugava la banda Unió Musical: 49.920. I quan van posar el quadre de premis posava a les boletes: Población: i per quatre vegades repetia GATA DE GORGOS. I tot va ser una festa: volteig de campanes, cercaviles, sidra i xampanya. Tot per festejar que eren milionaris a Gata.

¿SABIEU...? que va caure un picot d'una campana i es van suspendre els volteigs

¿Ho sabieu...?. El dia de Sant Josep de 1987, fa 24 anys, eixint de missa major i revoltant les campanes va passar un cas excepcional que va posar en alerta a tots. El picot de la campana tercera per tamany se’n va vindre avall i no va causar cap desgràcia ni a persones, ni vehicles. A terra sí que va deixaar l’impacte. Arrel d’això es va formar una Comissió Ajuntament-Parròquia. Es va acordar per comissió de govern de l’Ajuntament que no es voltejaren més les campanes fins que l’empresa Manclús revisara tot el muntatge de les campanes. La solució, ja que no donava Manclús el cent per cent de fiabilitat de que no tornara a passar: es van posar unes reixes als forats de les campanes que donaven a la plaça.

Dalt teniu el retall de premsa publicat a INFORMACIÓN que va eixir eixos dies anunciant la decisió.

¿SABIEU...? que el carrer Trinquet es va obrir en 1987

Carrer Trinquet de Gata és el que va paral·lel a la via del tren i està també paral·lel a l’altra part dels raïls amb el Trinquet que ara porta el nom del "Xiquet de Gata" (Gabriel Pons). El carrer es va poder completar el mes de març de 1987, fa ara 24 anys. La fàbrica del Ti Francisco Xono estava allí i va ser enderrocada i es va traslladar a una nova construcció a l’altra part de l’Avinguda de l’Ermita, tot dins de la plaça de la Casa Roja.

¿SABIEU...? que el RIU GORGOS té 55 kilòmetres de recorregut

Naix de la unió dels barrancs Malafí i Castells, al Pla de Petracos

Al curs mitjà rep el nom de riu Xaló i després riu Gorgos

¿SABIEU? que el RIU GORGOS, al que tant hem mirat si baixava aigua per ell o no aquesta setmana i la passada té un recorregut de 55 kilòmetres i naix de la unió dels barrancs Malafí (procedent de Tollos) i el riu de Castells (barranc que naix a Famorca, passa per Fageca i Castell de Castells). El lloc d’unió és el Pla de Petracos.
Comença a dir-se ací riu Xaló. Passa per Benigembla, per Murla, per Parcent i Alcanalí i per Xaló. Passa després per Llíber i comença a dir-se, a partir de la partida del mateix nom, RIU GORGOS, que és com el coneixem nosaltres. Gorgos, Mirandes i el poble, pel costat del Raval i
centre, travessa el pont urbà de Alcolaies i adreça cap a la Font del Riu. Travessa després tres ponts: el nou pont urbà, el de la via del tren i el de la carretera Nacional.
Passa la depuradora de Gata i va cam els Amples, entre termes de Dénia i Xàbia. Recull totes les aigües dels barranquets que baixen del Montgó, de les Barranqueres i Valls, i desaigua a Duanes de la Mar a Xàbia.

¿SABIEU...? que Caja España té un complet i extens estudi de Dades econòmiques i socials. També sobre GATA.

La fotografia (Vista parcial de Gata de Gorgos des de les Coves Roges) podeu fer-la en gran PUNXANT ACÍ.

¿SABIEU...? que he trobat a la "Xarxa de les Xarxes" -Internet- un complet i extens estudi que fa Caja España d eles Unitats Territorials a Espanya. També, per supost, el municipi de GATA DE GORGOS està dins de l’informe.

Com diu a l’encapçalament, aquest informe "Datos Económicos y Sociales de las Unidades Territoriales de España" conté informació econòmica i social dels 8.116 municipis existents a Espanya a data 1 de gener de 2011...Per mig d’unes FITXES RESUM es poden comprovar totes les dades, que tenen el © de la Caja España y Caja Duero, 2011.

La FITXA MUNICIPAL de GATA DE GORGOS comença per una curiostat com és el topònim recollida de "Celdrán, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Espasa. 2006" i diu: "Villa que se sitúa a orillas del río Gorgos, del cual proviene su topónimo. El origen de la palabra está en el catalán `gorg´, que quiere decir "garganta, paso estrecho, desfiladero". En cuanto a `Gata´, no es más que una referencia a la villa cercana del..." Es deté ahí la definició. A l’hora dels gentilicis diu que ací som GATENSES o GATERS.

Destacant alguns quadres, pel que fa a l’evolució de la població, d’acord amb el Padró diu que a Gata s’ha passat dels 5.120 habitants de l’any 2003 als 6.292 del 2010. Això es degut, en part, al que considera l’informe un altre nucli de població que és Gata Residencial.

A les dades econòmiques, d’establiments comercials distinguix entre els 214 de 2007 i els 231 de 2010. També crida molt l’atenció la xifra de l’atur, que l’any 2003 era de 61 persones i l’any 2010, a 31 de març, ja era de 564.

Pel que fa a les eleccions i els resultats, detalla les municipals de 2007 i les generals de 2008. Els pressupostos municipals de 2007 a 2009 els descriu amb totes les xifres: 2007-6.903.450,70 euros; 2008-6.808.242,00 euros i 2009-4.632.567,80 euros.

Distribuix com tres entitats poblacionals dins del mateix municipi: Gata de Gorgos poble, amb 5.227 habitants; Gata Residencial amb 458 habitants i el disseminat amb 606.

Moltes xifres i molt complet i curiós l’informe. 

Tot l’estudi, del qual he extret algunes curiositats i dades importants, el podeu llegir complet a aquest enllaç (un PDF que té 13 pàgines ben documentades):

http://internotes.cajaespana.es/pubweb/decyle.nsf/47FF1521496B1B9EC12578720023A2AB/$File/03071.PDF?OpenElement.

FONTS: Text (dades): Caja España, Datos económicos y sociales de la Unidades Territoriales de España. Foto: Verónica Vives.

 

 

¿SABIEU...? que els tres carrers de l'Era de Boronat es van obrir en febrer de 1987

¿SABIEU...? que l’Era de Boronat té 24 anys

Carrer Cuartel, Carrer Era de Boronat i Carrer Serrillars. Tres carrers que van nèixer el mes de febrer de 1987, fa ara 24 anys. L’Era de Boronat, dit així per les cases de camp i l’era que tenien la família Boronat, es va urbanitzar fent voreres, vials i les eixides als dos carrers travessers, carrer Teulada i carretera nacional. La part més difícil va ser l’eixida del carrer Cuartel a la nacional. Es va tindre que expropiar la part de les cases que estaven afectades. Ara ja està molt urbanitzats els carrer, sobre tot el que unix els dos carrers de fora.

¿SABIEU...? que a Gata en 1947 hi havia una acadèmia que es deia MUVIFE

¿SABIEU...? que hi havia una acadèmia l’any 1947 que es deia MUVIFE

Estava a l’actual Plaça d’Espanya que aleshores no es deia així. El que us vaig a contar m’ho ha contat hui mateix el Senyor Jutge de Pau, En Miquel Moncho. Era l’any 1947, ell va assistir a una acadèmia que hi havien fundat tres mestres de Gata a una planta llogada de Casa María "el Banc" -hui és una tenda d’artesania de ceràmica-.

L’acadèmia on Miquel i altres xics del poble estudiaven comptabilitat i altres matèries es deia: MUVIFE. Al principi ell no s’en havia adonat de les inicials. Semblaven curioses eixes lletres, però estava clar. Eren les primeres lletres dels cognoms dels mestres. Mu, del "Mestre Borrell", que li deien José Mulet Borrell; Vi, d’Antonio Vives, el mestre que procedia de teulada i que va arrelar ací a Gata, i Fe, del mestre Antonio Ferrer, avi de l’actual tenista cinqué del món, David Ferrer. Recorda el meu interlocutor que creu que pagava deu pessetes al mes, que era molt aquells anys.

¿SABIEU...? que la Festa de Sant Antoni es va reprendre en 1985

Als finals de la dècada dels 40 del segle XX començà una bonica tradició de la cercavila dels animals, principalment matxos, burres, cavalls i demés. Un home bó i piadós regalà el santet i el posaren a la Placeta de Sant Antoni dins del carrer que porta el nom del patrói dels animals. La festa va estar molt reconeguda fins que es va parar.

En 1985 tornà a remenejar-se. Alguns Antonios, veïns de la placeta, entre ells el popular Ti Toni Porra, veïns del barri del Raval, revitalitzaren la festa i inclús es van fer bous pels carrers de la mançana aquella. Era la festa de Sant Antoni del Porquet que retornava.

¿SABIEU? Que el rector N'Alejo Sendra va morir a l'altar del seu poble ja jubilat

¿SABIEU…? que el rector N’Alejo Sendra Tarrazó “Don Alejo” va morir celebrant la missa al seu poble, Villalonga, ja jubilat.

I direu, a que ve aquesta dada. Ho he sabut hui i ja queda per a la història d’aquest rector del que tant hem parlant i sentit parlar els gaters. Gràcies a l’amic de Villalonga José Antonio Roselló que ha escrit un comentari al peu de la fotografia antiga 353, que estava precisament N’Alejo celebrant la missa. Conta l’amic Roselló que N’Alejo va passar els seus últims anys al seu poble. "Per cert -comenta- va morir cel.lebrant la missa, va caure al mateix altar de l’Esglesia Parroquial dels Sants Reis".

Agraïment pel testimoni i esperem rebre més informació sobre els últims anys de N’Alberto o quan ell anava al seu poble de la Safor, Villalonga.

A l’esquerra teniu la imatge de N’Alejo Sendra celebrant una missa (la mateixa foto antiga 353). Aquesta fotografia era la que es va posar a les seues "bodes" d’or sacerdotals.

¿SABIEU...?: La biblioteca començà al carrer Penyó en 1983, fa 28 anys

Ara s’ubica al Centre Social Integrat, al costat de l’Ajuntament, al primer pis

¿SABIEU...? Que el proper mes de març la biblioteca farà 29 anys. Naixqué el Diumenge de Rams de 1983, el mes de març. La Biblioteca Pública Municipal es va ubicar inicialment a la que era Casa de Cultura del carrer Penyó. Poc a poc, aquell lloc va anar quedant-se molt menut i va ser traslladada al primer pis del nou Centre Social Integrat. Hui per hui és una de les biblioteques més grans i ordenades de la comarca, tenint en compte l’espai que disposa, ja que ocupa tota la planta primera.

¿SABIEU...? Votacions dels gaters des de 1976, 38 vegades amb hui

¿SABIEU...? Que els gaters ja hem votat un total de 38 vegades amb la de hui, igual que la resta de veïns de la Comunitat Valenciana. Aquesta de hui, 3.993 electors, és la xifra més alta de electorat. La que menys vots es van traure, 2.123, va ser al Parlament Europeu de 2009.

Com es distribuïxen eixes 38 vegades en el panorama polític:

- Hem votat 4 vegades amb unes eleccions d’àmbit nacional. La primera va ser el 15-12-1976 per aprovar la reforma política. La segona el dimecres 6-12-1978, per aprovar la Constitució. La tercera sigué consultiva el 12-3-1986, per a permanèixer a l’Aliança Atlàntica i la quarta, també consultiva, sobre el Tractat per a fer una Constitució europea, el 20-2-2005.

- Des de 1977 hem votat a les eleccions generals, amb la de hui, un total de 11 voltes: van ser els anys 1977, 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996, 2000, 2004, 2008 i la de hui, 20-11-2011.

- A les eleccions locals (per a constituir els ajuntaments democràtics) els gaters hem votat 9 voltes: 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 1999, 2003, 2007 i la última enguany, 2011.

- A les eleccions autonòmiques, Gata de Gorgos ha votat 8 vegades, les mateixes que a les locals des de 1983.

- Al Parlament Europeu hem votat 6 voltes: 1987, 1989, 1994, 1999, 2004 i 2009.

Ens remuntem a les últimes eleccions generals de 2008. Van votar 3.319 electors a Gata, dels quals van donar el vot de la següent manera: 1.787 (53,8%) al PP; 1.160 (35,0%) al PSOE; 154 (4,6%) al BNV; 136 (4,1%) a altres; 77 (2,3%) a EU i 5 (0,2%) als Verds.

Prompte en una hora sabrem els resultats de hui, 20 de novembre de 2011. 

FONTS: Ministeri de l’Interior i Generalitat Valenciana (Presidència). Unitat de Documentació. Dades electorals de Gata de Gorgos.

NOVA SÈRIE AL BLOG: ¿SABIEU...? Pepe el Sastre / "Amics del Betlem"

SABIEU... que a Gata hi havia un home molt aficcionat a fer betlems, ja que s’acosta el temps d’ells, i que el feia a sa casa del carrer Xaló, dins de tota una habitació. Aquest home era JOSÉ SOLER MONFORT. Dit així pocs el coneixen, però si recordem el nom de "Pepe el Sastre" així sí. Treballava a la fàbrica de "l’Estanquer". En els temps d’esbarjo es dedicava a fer cases per al betlem, imatges per a l’església, figuretes de fang per al monumental betlem. Pepe "el Sastre" deixà de muntar els betlems poc anys abans de morir, que va ser l’any 1977, quan tenia 64 anys d’edat.

Pepe el Sastre, un home molt devot, era membre de l’Adoració Nocturna i Acció Catòlica de la secció gatera. Cantava al Cor Parroquial. Era un home sempre atent i treballador amb la parròquia. També va participar en la vida política del poble i va ser regidor estant alcalde Pedro Pineda Crespo, entre els anys 40 i 50 del segle XX.

Arran del seu betlem i com a homenatge a José Soler es va crear a Gata el grup "AMICS DEL BETLEM" que tingué sols tres anys de durada. Es van fer exposicions, dalt de l’antiga oficina de Correus i Telègras (actual seu de la MACMA) i dalt de l’Ajuntament. Els aficcionats al betlem van utilitzar, amb permís de la família, aquest betlem, figuretes i cases.

A la fotografia, el record de José Soler Monfort "Pepe el Sastre" cantant al cor. Font: Arxiu Parroquial.