La representació gatera es completa amb Antonio Monfort i Ignacio Signes
La història de la tradició del "Pòpul" a "les Valls" contada per un veí "vallero"
Ahir comentava que vosaltres mateix podieu completar la festa que es va fer el passat dia 9, diumenge, i que per un error de càlcul a la meua agenda no vaig poder assistir. Prompte es completa la informació, gràcies als usuaris bé perquè coneixen aquella festa, bé perquè van estar allí. Cal ressenyar de tota la jornada festera els nomenaments dels festers gaters per al setembre de 2013. Va ser nomenada festera l’alcaldessa de Gata, Ana María Soler Oliver. També va ser nomenat Antonio Monfort Mulet "Puripa" i Ignacio Signes "Nasio els quatre cantons". Tots tres estaran junt amb els representants xabiers i jesuspobrers organitzan la festa.
Un veí "vallero" que coneix ben bé la història més recent del veïnat del Pòpul i qui feia realment la festa del Pòpul, em remet amb el pseudònim de "enyorant el Montgó" la bonica història que està als comentaris i que jo pose a la portada. Diu així:
Benvolgut cronista, per molt que alguns diguen que es un acte més de les festes del port, res més lluny de la realitat, perque quan es va fer l’ermita del Pópul el port ni existia. Algún dia et contaré el perqué del nom "popul",que la gent en general no sap, pero la mare de Deu del popul no es la mateixa advocació que la de Loreto, encara que des de després de la guerra siga la mateixa imatge i aixó haja fet que es confundisquen inclús en el retaule que hi ha pintat a l’ermita. L’advocació es compartida amb Torrent, Torre Lloris (d’on es patrona) i Quart de les Valls. També a Catalunya hi ha algún poblet on es venera.
I la devoció naix i es conserva en la gent que tenia les casetes al voltant o prop de l’ermita: en les valls, pues fins fa quatre dies al montgó no hi havia cap caseta segons diuen els vells. Podriem dir que des de les cases de ros per el ponent fins els castellans per el llevant i els Julians pel sud seria el "radio" de l’ermita, pues abans de la guerra els d’eixes contrades eren els que acudien quan havia missa.
De fet les portes de l’ermita les van posar després de la guerra dos gaters. O siga que no "es de xábia" i els altres son afegits, sino es de xabia perque está en el seu terme, pero els devots serien els valleros en general, uns empeltats en gata, altres en Jesus Pobre i, per ser el poble més gran, la majoria de xabia. Pero les misses de tot l’estiu, de la huitantena de persones que anaven, uns vint eren de Gata i uns cinc de Jesus Pobre fins fa pocs anys.
El campaner durant molts anys era Pepito Pedro "Pepito Galleta" i ara es Antonio Signes "Datilero".
A la composició fotogràfica, dos vistes que cada any per la festa es veuen. Cap al Montgó i cap a les Valls. Baix, al centre, la Mare de Déu del Pòpul.
