Quan se n’anaven els soldats a les guerres o a la mili, quan venien els problemes de salut o no podien ni menjar! Quants patiments he vist i s’han ajuntat al que jo vaig passar pujant al calvari!
Molts d’eixos patiments no han tingut la solució que s’esperava, però almenys, tenien un poc de consol i confort.
I quanta alegria se sent quan vénen a donar gràcies! Se’ls veu contents, i comparteixen eixa alegria!
Quanta gent que gaudeix d’aquest poble, que és una gran família! I com a tal, es barallen, es disgusten, discuteixen, però com fan des de fa 253 anys, es tornen ajuntar, i celebren junts, riuen junts, pateixen junts, ploren i riuen junts.
M’agradaria que tu, fill d’eixa tradició i devoció, em deixares una estona el teu muscle perquè la meua baixada i pujada anant fins al centre del poble, a l’església, per estar físicament enmig de la meua família els dies que fan més festa, fora un motiu més del teu orgull de ser Gater i la teua afirmació a les arrels més forts d’eixa gran família que és Gata, la família de “Sant Cristo gloriós del Calvari, la meua família."
La comissió del Santíssim Crist animava amb aquestes paraules: "Ara podeu participar de la processó del Santíssim Crist del Calvari com a portadors o portadores del nostre patró, animeu-vos que és una experiencia que tot fill o filla de Gata deuria de viurer alguna volta en la seva vida, ara esteu a tall, inscriu-te!"
Animeu-se i endavant!!
