ELS NOSTRES CARRERS I PLACES

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 11.- carrer Signes

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Un dels carrers més transitats del poble i bresol meu, el carrer Signes és llarg i principia al costat de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil per a trobar-se amb el carrer Doctor Gómez Ferrer. Pel mig es trobarà al carrer de la Lluna que el creua fent quatre cantons; al carre del Sol, que deixa a l’esquerra; a la Plaça Nova, que deixa a la dreta i al carrer Teulada que asoma des de l’esquerra.

Està encarat cap a l’ermita i per això en un temps es digué carrer Calvari. Recorde quan jo era menudet que veíem el castell de focs artificials de les festes del mig del carrer, està encarat.

El carrer no té cap plafó ceràmic religiós, si que té el ròtul antic de l’entrada del poble des de la carretera de València, que es deia abans a la general. El ròtul diu: "Província de Alicante, Partido Judicial de Denia, Pueblo de Gata". I que em digueu de tendes?. Dos tendes de roba i una carnesseria hi ha al carrer.

A nivell històric, el carrer ha tingut quatre noms. Se li deia carrer Calvari. En 1936 es va dir carrer La Pasionaria i des de 1939 carrer Calvo Sotelo. El carrer ja no es va poder canviar fins 1989 que torna a dir-se Signes, com es deia abans, popularment, per ser aquest cognom el de molts propietaris de cases i solars del lloc. Cal dir que en 1956 el rector Don Vicente Llopis Bertomeu fa una instància a l’Ajuntament per poder canviar el nom de Calvo Sotelo per el de Calvari que tenia abans. No se li va fer cas. Pel que va a les seues façanes, en el tram últim cap al carrer Doctor Gómez Ferrer, a la part dreta, trobem cases de porte senyorial, amb balconades i reixes artístiques, que han conservat el legat històric.

A nivell social, és costum que passen quasi totes les processons del poble pel carrer i molts passacarrers camí de la Plaça Nova.

A la composició fotogràfica teniu el carrer buit de cotxes, en una imatge més curiosa, amb els temps que corren, si no és abans d’una processó com la de hui Divendres Sant i es puga aprofitar el moment.

 

Carrer publicats fins ara i que podeu consultar a la columna de la dreta del mur del blog: 1.- Plaça de l’Església, 2.- Carrer del doctor Gómez Ferrer. 3.- Carrer la Bassa. 4.- 5.- Carrer Pare Mulet. 6.- Carrer de la Constitució. 7.- Carrer del Sol. 8.- Carrer de la Lluna. 9.- Carrer Nou. 10.- Carrer Teulada.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 10.- Carrer Teulada

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

 

El carrer del casc urbà, sense contar la carretera, més llarg de Gata és el carrer Teulada, que pren el seu nom perquè està dirigit o orientat cap al poble veí. Té més de cent cases a un costat i més cent a l’altre. Té molts carrers que l’ixen al pas. Per a pujar al Calvari o baixar, el patró sense passa per allí. Totes les processons també. Molts retaules ceràmics té el carrer: Sant Isidre, Sant Antoni Abat, per dos vegades, la Verge del Carme,...

 

Quins carrers connecten amb el carrer Teulada?. Comença o principia des del carrer Signes. De seguida l’ix al pas l’estret carrer del Bisbe Cervera. Més endavant forma quatre cantons amb el carrer Sol que el creua completament. A la part esquerra baixant apareix el carrer del Sol. El carrer Penyó a la part dreta. El carrer Cuartel -un dels vials de l’Era de Boronat- el troba a l’esquerra, un poc més avant el carrer Era de Boronat i finalment mor entre dos carrers Calvari i Lepanto.

 

Pel que fa a la història, en 1936 es va deixar de dir Teulada i es va dir Nicolás Salmerón. Passada la República i la guerra tot va tornar a la normalitat.

 

Carrer ja publicats i que podeu consultar a la columna de la dreta del mur del blog: 1.- Plaça de l’Església, 2.- Carrer del doctor Gómez Ferrer. 3.- Carrer la Bassa. 4.- 5.- Carrer Pare Mulet. 6.- Carrer de la Constitució. 7.- Carrer del Sol. 8.- Carrer de la Lluna. 9.- Carrer Nou.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 9.- Carrer Nou

Al voltant d’aquests carrers anteriors està el carrer que toca ja posar hui dimecres dia 27. És el carrer Nou, que se li va nomenar així per ser nou amb relació als altres del centre històric del poble. Per una part ix a la "placeta del vicari" que està a la vegada dins la Plaça de l’Església. Per l’altra ix al carrer del Sol. És un dels pocs carrers de Gata que no té cap comerç. Carrer recte i encarat al campanar per la seua part lateral serveix d’eixida per a molts cotxes que van cap al carrer Teulada o carrer Signes.

El carrer té tres plafons ceràmics: un dedicat a Sant Antoni Abat, l'altre a Sant Josep i l'altre a la Mare de Déu del Carme.

Dos dates del segle XX per al carrer. En 1922 aprova el plenari de l'època que es faça un xicotet xaflà per a millorar el tràfic. Seria per la part de la plaça. L'altra data, l'any 1936 se li nomena carrer de "la Revolución".

Carrer ja publicats i que podeu consultar a la columna de la dreta del mur del blog: 1.- Plaça de l’Església, 2.- Carrer del doctor Gómez Ferrer. 3.- Carrer la Bassa. 4.- 5.- Carrer Pare Mulet. 6.- Carrer de la Constitució. 7.- Carrer del Sol. 8.- Carrer de la Lluna.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 8.- Carrer de la Lluna

No ens anem del rotgle i del carrer del Sol passem al carrer de la Lluna. Tocava aquest ser publicat ahir dia 26. El vial està paral·lel al del Sol. També és pas de moltes processons, les que no van pel carrer del Sol. Sols hi ha un comerç actualment, una panaderia. A un costat, ix al carrer Teulada i a l’altre al carrer Signes. El carrer no té cap plafó ceràmic.

Pel que fa al canvi de denominació, a la república se li va dir carrer "14 d'abril", recordant el dia que es va proclamar la segona república espanyola.

Carrer ja publicats i que podeu consultar a la columna de la dreta del mur del blog: 1.- Plaça de l’Església, 2.- Carrer del doctor Gómez Ferrer. 3.- Carrer la Bassa. 4.- 5.- Carrer Pare Mulet. 6.- Carrer de la Constitució. 7.- Carrer del Sol.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 7.- Carrer del Sol

Publique hui el carrer que tocava el dia 25/3. Gata té un carrer dedicat al sol i un altre a la lluna i des de fa molt de temps. Els dos estan paral·lels i connecten als dos mateixos carrers. Però primer m’ocupe del carrer del Sol. Forma quatre cantons amb el carrer Teulada, però a més s’unix per un costat al carrer Signes, a un costat té el carrer Nou i acaba per unes escales, per a guanyar el desnivell, al carrer Penyó. Recorde que abans es deia al tram aquest "la Baixadeta".

El carrer també és cita sempre de les processons curtes. També té un plafó ceràmic dedicat a Sant Antoni de Pàdua. En quant a comerços, té una perruqueria, una centenària panaderia i un taller de motos i maquinària agrícola.

A nivell històric, en 1936 al carrer se li va dir "17 de Juliol".

Carrer ja publicats i que podeu consultar a la columna de la dreta del mur del blog: 1.- Plaça de l’Església, 2.- Carrer del doctor Gómez Ferrer. 3.- Carrer la Bassa. 4.- 5.- Carrer Pare Mulet. 6.- Carrer de la Constitució.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 6.- carrer la Constitució

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Plaça Església, Doctor Gómez Ferrer, La Bassa, Bisbe Cervera i Pare Mulet són els carrers fins ara publicats. Hui li toca el torn al carrer Constitució. Un carrer que té moltes connexions, que és cèntric i està molt transitat. Enllaça amb el carrer La Bassa en un extrem i en la Plaça Nova a l'altre. En el seu traçat té quatre cantons pels que travessa el carrer Doctor Gómez Ferrer. Pas de totes les processons i desfilades que venen de la Plaça Nova cap a la Plaça de l'Església.

El carrer fa cantonada amb una perruqueria i un bar. Té tendes de regals, una perruqueria, perfumeria i al final entrant a la plaça té l'única administració de loteria del poble. Al carrer existia l'única imprempta que tenia el poble dels germans Mulet.

Mirant la història, cal dir que el carrer es va formar prolongant-se des del carrer Andrades cap a la nova plaça de mercat en construcció. Al llarg del segle XX ha canviat de molts noms. Es deia en principi carrer Primo de Rivera (1923), després va portar noms de la República: Blasco Ibáñez (1931) i carrer de Fermín i Galán (1932). Va tornar a nomenar-se Primo de Rivera passada la guerra. En 1989 es va dir en molt breu temps un dels noms populars que tenia "Corbella", però definitivament se li va dir l'any 1989 carrer de la Constitució. El carrer té un plafó ceràmic dedicat al Sagrat Cor de Jesús.

Actualment, els que seguiu el facebook podeu tenir tots els divendres pel matí la imatge del carrer que Vicent Signes "Canya" penja al seu mur des de fa mesos.

A la composició fotogràfica, diverses vistes del carrer i una de les imatges de Vicent Signes "Canya", així com una foto antiga del que fou alcalde i un dels propietaris de la imprempta, Vicent Mulet, davant l'empresa.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES.- 5, carrer del Pare Mulet

El carrer que tenia que posar ahir, dissabte, el pose hui, seguint la zona del poble en la qual estic ara. Fent un resum, diré que ja estan publicats a la sèrie: Plaça de l’Església, carrer del Doctor Gómez Ferrer, carrer La Bassa i carrer del Bisbe Cervera. Podeu consultar-los tots punxant el títol a la columna de la dreta de la façana del blog.

Dit això, parle ara del carrer del PARE MULET, vial molt curt i que enllaça per baix els carrers Doctor Gómez Ferrer i la Bassa. Està dedicat al Pare Mulet, que es va trobar el patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari, a Dénia i se’l va portar cap al seu poble. Fra Antonio Vicente Mulet Monfort (segles XVII i XVIII) està considerat un altre fill il·lustre de Gata, ja que donà al poble la imatge del Crist del Calvari, segons reflexava el Llibre de Visites Pastorals. Impulsà la construcció de l’ermita per acullir la imatge del patró. Ell mateix pujà la imatge i la col·locà al camarí de l’ermita en 1764. El Pare Mulet tenia aleshores 73 anys. L´ermita del Crist fou beneïda el 12-2-1770, el mateix any que va morir. Els veïns de Gata li dedicaren el carrer a la seua memòria.

Des de 1916 se li nomena al carrer el nom del frare gater. En 1936 se li va dir "Sargento Fabra". Té una farmàcia i una perruqueria i per ací passen quasi totes les processons camí del carrer La Bassa i la zona del Raval.

A la composició fotogràfica teniu el carrer del Pare Mulet.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 4.- Carrer del Bisbe Cervera

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Després de passar per la Plaça de l’Església (dia 19-3), el carrer Doctor Gómez Ferrer (20-3) i el carrer La Bassa (21-3), no m’en vaig lluny d’aquest cèntric lloc i m’aprope al carrer Obispo Cervera. Estret, curt, on no s’aparquen cotxes, però si que en passen molts. El nom del carrer està ara ben explicat en una placa, una de les poques que hi ha a Gata. Joan Baptista Servera i Signes (1707-1782) va nèixer a Gata i va ser bisbe de Canàries i Cádiz. Està ja considerada la seua figura com el fill més preclar de Gata.

El carrer serveix també d’entrada del Crist a la Plaça de l’Església el dia de la baixada. Pel carreret, que també es diu popularment "de la Manegueta" per ser estret, ixen totes les processons cap al carrer Teulada. Ix del carrer Teulada i va parar a la Plaça de l’Església.

El carrer ara té tres tendes. Una fent unió amb la plaça, la històrica de Ca Doloretes. L'altra una carnesseria "Peixet" i l'altra un centre d'estètica.

Seguint la història, cal dir que el carrer a principis del segle XX portava el nom de "La Manga". Li van posar el nom de "Obispo Cervera" en 1916. En temps de la República (1936) va portar el nom de "Francisco Alcaso" i després de la guerra va tornar a dir-se Obispo Cervera.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 3.- carrer La Bassa

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Seguint amb la sèrie encetada dimarts, toca el torn hui a un altre carrer que vertebra el centre del nucli urbà i dona entrada des de la general cap a la plaça. El carrer paral·lel al que veíem ahir (carrer Doctor Gómez Ferrer) és el carrer La Bassa.

Si entrem, com va el tràfic rodat, pel carrer la Bassa, ens ixen al pas el carrer Xaló -per la dreta-, el carrer la Constitució i Pare Mulet -per l’esquerra, i el carrer Duquessa d’Almodòvar, que el creua formant quatre cantons un tant especials, donat que l’edifici de l’Ajuntament té la seua façana lateral al final d’este carrer, continuant amb el Centre Social Integrat.

De la mà del meu article de 1992, cal ressenyar que el carrer la Bassa va canviar de titulació a la república, en 1931, posant-li el nom de Blasco Ibáñez. En temps de la dictadura des de 1939 se li va posar al carrer el nom de José Antonio, tornant cinquanta anys més tard al seu nom popular, carrer La Bassa.  Com a curiositat, en 1979, pel costat de l’Ajuntament volia continuar-se el carrer cap al riu i dalt d’un pont fer un aparcament i que servira també de mercat municipal. Tot es va quedar ahí.

Al carrer trobem una llibreria, també una sabateria, un vídeoclub que fa cantonada, una tenda d’articles de regal, una guarderia i al final, també fent cantonada, una altra tenda d’articles de regal. En un tram del carrer la Bassa, si ens fixem, les balconadas de les cases tenen una decoració recarregada.

Per ací passen les processons, al carrer es jugaven les partides de pilota de les festes i quan feien bous al corro gran del centre urbà el carrer era un dels principals, fent moltes entrades de bous per ací.

En quan a l’art de carrer, dels plafons ceràmiques, tenim una capelleta restaurada i una altra nova, la vella és dels sants Roc i Sebastià i la nova està dedicada a la Puríssima Xiqueta.

A la composició, diverses instantànies del carrer La Bassa, no sols actuals, sinó també antigues.

I recorden/recordeu que a la columna lateral dreta de la façana del blog teniu com a tema "Els nostres carrers i places". Si punxeu podreu fer el passeig virtual pels carrers que vaig publicant, que fins ara són: Plaça de l’Església (19-3) i carrer Doctor Gómez Ferrer (20-3).

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. 2.- carrer del Doctor Gómez Ferrer

(PODEU FER LA COMPOSICIÓ MÉS GRAN, PUNXANT ACÍ)

Partint de la Plaça de l’Església comença un carrer que travessa el centre del poble per a eixir a la carretera nacional 332, Alacant-València. El carrer s’anomena actualment DOCTOR GÓMEZ FERRER, recordant Ramón Gómez Ferrer (1862-1924), que fou un il·ustre metge valencià. Per arribar a la carretera l’ixen al pas el carrer Signes, a la dreta; el carrer Pare Mulet, a l’esquerra, i el carrer Constitució, que el creua, formant els quatre cantons.

Però aquest carrer va tenir varies etapes i va canviar inclús de traçat, ja que començava amb el carrer del Piló estretet i s’aixamplava després fins els quatre cantons, eixint a la carretera per un altre tram.

El carrer ha anat variant de noms. Així se li deia Carrer Andrades recordant la família Andrada que possiblement vivia al mateix carrer (segle XVII en avant). Andrades era la unió del carrer que ara coneguem, així com el de Pare Mulet i un tros del carrer Constitució. Al 1932 arribaria el nom actual, però al 1936 se li posaria carrer Pablo Iglesias. En 1932 hi ha una sol·licitud al Consistori per a poder fer una almassera o molí d’oli en un solar en construcció a la prolongació del carrer Andrades. Passa a nomenar-se també "carrer de la Morca" per eixe motiu. Finalment, per instal·lar-se allí la nova oficina de Correus i Telègrafs, també se li deia "el carrer de Correus".

A nivell social és un dels carrers més concurrits del poble, no sols ara son abans també. El carrer va arribar a tenir quatre bars: el Casino del Catxo després dit Hogar del Camarada; el casino del Sariero; el Bar Martí i el casino de La Lliga. Altres tendes completen la nòmina comercial del vial: una sastreria, un estanc, una carnesseria, una perruqueria i una panaderia. Actualment, les oficines de correus ja no hi són, per traslladar-se a la carretera, al costat de l'Era de Boronat, però d'això ja en parlarem.

Finalment, cal dir que també el carrer té dos plafons ceràmics. Un del patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari i l’altre de María Magdalena.

Us pose com ahir a la Plaça de l’Església, un combinat de fotografies d’abans i d’ara del carrer Doctor Gómez Ferrer.

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES: 1.- Plaça de l’Església

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Plaça de l’Església i placeta del vicari, centre neuràlgic del poble

Església, font, antigues cases senyorials, casa abadia

La sèrie "ELS NOSTRES CARRERS I PLACES" comença hui amb una plaça, que és un centre neuràlgic per a Gata. Per allí passa molta gent, molt cotxes. La plaça conserva l’estructura, a una de les seues parts, de restes d’antigues cases senyorials. Cal recordar que el palau de la duquessa d’Almodòvar, senyora del lloc de Gata, estava al voltant d’aquesta plaça. La plaça adopta el nom pel monument més important del poble, l’església parroquial del segle XVII, sense cap estil definit clar. El temple parroquial està dedicat a l’arcàngel Sant Miquel. La torre del campanar va ser elevada asl febrer de 1963, complint-se fa un mes el mig segle d’aquell fet.

Però, recordant el què publicava a l’article del programa de festes de 1992, cal dir que en un primer moment se li va dir Plaça Major, després Plaça de l’Església i en temps de república portava el nom de Plaça de la República. Popularment també se li coneix com la Plaça Vella per a distinguir-la de la Plaça Nova.

Els plenaris del segle XX ens donen informació d’aquest lloc del poble. Així fins a 1933 va ser també Plaça del Mercat i es feia el divendres. Inclús per la festa major hi havia com una fireta. Es va eliminar el mercat per no tenir prou lloc per als mercaders i a la fi d’evitar també que als soterraments catòlics hagueren de passar el cadàver pel mig del mercat. A aquesta plaça també es va fer cinema a l’aire lliure. Era per l’any 1934. El cinema era gratuït, a excepció feta de la consumició, ja que es podia fer el café que l’expositor del cinema portava.

Dos monuments es troben a la plaça: ESGLÉSIA: beneïda en 1582 per Mossén Antich Ferrer, prevere que residia a Xàbia, i construïda per orde de la Duquessa d’Almodòvar, que va tardar en construir-se uns vint anys i va tenir de cost 70.056 lliures. D’estil neoclàssic senzill. FONT: feta de tosca xabiera, per l’escultor de Xàbia Vicente Bisquert Riera. Inaugurada el dia 4 d’agost de 1944, sent alcalde Pedro Pineda. Va tornar a posar-se en funcionament en 1983. Fa poc va ser restaurada i canviats alguns dels emblemes que ornaven els tres costats de la mateixa, com l’escut d’armes de la Casa Almodòvar, que va ser substituït per l’escut de la Generalitat Valenciana.

Cal destacar també a la plaça quatre tendes i un bar. La plaça té també un dels retaules ceràmics més antics dels carrers de Gata que es coneix, del segle XIX, que tracta sobre l’Exaltació de l’Eucasristi. Finalment, dir que la plaça acull la Casa abadia, casa on resideix el rector que està al càrrec de la parròquia.

La plaça té forma quadrada i està oberta cap a un costat a la nomenada Placeta del Vicari, perquè allí estava la casa del vicari, hui Despatx parroquial i altres dependèndies parroquials. La façana d’aquesta té representat amb marbre una escultura del Santíssim Crist, patró de Gata. La Plaça de l’Església es comunica amb els carrers Duquessa d’Almodòvar, carrer Doctor Gómez Ferrer, per on abans estava l’estret "carreret del piló", carrer Obispo Cervera i des de la placeta del vicari amb els carrers Nou, Penyó i Costera del Grup Escolar.

A nivell festiu, la plaça va ser lloc de concentració multitudinària quan feien vaquetes i tancaven la plaça per sant Miquel i quan la plaça formava part del corro gran del centre urbà. A nivell religiós és el lloc de sortida i arribada de totes les processons, bé amb imatges, bé sense com les primeres comunions o rams, entre altres.

A la composició fotogràfica, diversos aspectes de la Plaça de l’Església. Com era abans i com es hui. La fotografia del retaule ceràmic és obra de Manuel Quiles Pastor, d’Alacant. La fotografia amb el campanar baix va ser publicada a la sèrie de "Fotografies antigues (Gata en el record)" -21-; les dels bous a la mateixa sèrie amb el nº 29 i 44.

NOVA SÈRIE AL BLOG !!. ELS NOSTRES CARRERS I PLACES. Introducció

ELS NOSTRES CARRERS, HISTÒRIA VIVA DE GATA: Anecdotari de carrer

Introducció

Comence hui, vespra de Sant Josep, una nova sèrie al blog del CRONISTA DE GATA. La sèrie esta basada en l’article que vaig publicar al llibre de festes patronals de 1992 amb el títol: "Nuestras calles, historia viva de Gata. Anecdotario callejero del siglo XX". La sèrie estudiarà els carrers, un a un, del poble, no sols en la seua part històrica (a l’article dit abans, em referia als plenaris municipals) sinó en la part quotidiana actual.

És un ampli estudi que tindrà tres parts clarament diferenciades. A la primera, recorrerem els carrers del nucli urbà, del casc, que són la majoria. A la segona, coneixerem els nous carrers de la urbanització de Les Sorts. A la tercera, finalment, coneixerem els carrers de la urbanització "Gata residencial".

Arranca l’estudi històric amb la relació de carrers que hi havia a principis del segle XX. En total eren vint entre carrers i places: carrer DE ABAJO (actual carrer de Baix); carrer ANDRADAS (hui compartida pels carrers Doctor Gómez Ferrer, Pare Mulet i Constitució); carrer LA BALSA (hui ha tornat al seu nom originari carrer La Bassa); carrer CALVARIO (actualment carrer Signes); carrer CARRETERA (l’actual Avinguda Marina Alta); carrer DEL HORNO (hui carrer Duquessa d’Almodòvar); carrer LA MANGA (actualment carrer Obispo Cervera); PLAZA MAYOR (Plaça de l’Església). La resta de carrers no han canviat els seus noms: BISEROT, JALÓN, LUNA, MORERAS, NUEVA, PALMERAL ALTO, PALMERAL BAJO, PARRAS, SANT ANTONIO, SOL, TETUÁN i TEULADA.

Cada dia publicaré la història i l’actualitat de un carrer, primer -com he dit abans- els 60 del centre, del casc urbà. Demà començaré, seguint l’article de 1992, per la PLAÇA DE L’ESGLÉSIA, un punt cèntric i neuràlgic de la vida dels gaters.

A la fotografia, el carrer Teulada a mitjanies del segle XX. La imatge la vaig publicar a la série "FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record)" amb el nº 184.