Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 13ena CONVIDADA: SOR ROSITA SOLER SIGNES, UNA MONJA GATERA AL CONVENT D'ALTEA

ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 13ena CONVIDADA: SOR ROSITA SOLER SIGNES, UNA MONJA GATERA AL CONVENT D'ALTEA

LA MONJA GATERA SOR ROSITA SOLER SIGNES PORTA 53 ANYS DE RELIGIOSA (1967-2020). DEL CONVENT D’AGUSTINES DESCALSES DE XÀBIA VA PASSAR AL CONVENT DE BENIGÀNIM PASSANT FINALMENT AL CONVENT DE CARMELITES DESCALSES D’ALTEA. GATA I ELS GATERS SEMPRE VAN AMB ELLA. 

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT

VIVÈNCIES DE LA MEUA INFANTESA I JOVENTUT

MISSIÓ POPULAR DELS PARES FRANCISCANS

L’any 1963 es va celebrar. Eren tres pares franciscans, Salvador, Bernardo i Enrique. Van estar del 14 al 24 de febrer. Els actes més important van ser: el dia dels xiquets que es va fer xocolate en el Grup Escolar i en el qual vam participar les joves. Unes es van fer càrrec de fer-lo i altres de servir-lo. Els pares ens indicaren que anarem amb còfia, davantal blanc i que portarem una gerra per a servir el xocolate (a una de les fotos es pot veure que portem el davantal i la còfia). Els dies dedicats a la joventut el més important va ser la Missa de campanya a la Plaça Nova i per la nit van fer un sopar de germanor amb ells i els rectors del poble D. Vicente Llopis i D. Emilio Meseguer. Sols estavem les joves i els xics van vindre a fer-nos la serenata. Al dia següent els tocà a les dones casades que també a la Plaça Nova van portar una flor per cada fill per a oferir-se-les a la imatge de la Verge. Altre dia els va tocar als joves pujar la creu a la muntanya del grup escolar. El dia 24 va ser l’últim acte, la Missa de campanya també a la Plaça Nova. Era pel matí i s’acomiadaren del poble. Els joves anarem a la carretera, a l’eixida del poble per a veure’ls passar cap a València i donar-los l’últim adéu.

EL CINEMA D’ESTIU

Era una caseta de camp que vivia una família i tenien ramat de cabres i ovelles. Al tardet quan venien del pastoreig anavem a comprar la llet. Havia molt de terrenys que donava a la carretera fins el carrer de Lepanto que aleshores era camp, sols hi havia un camí que podien passar els carros.
Don Maties Monfort i el senyor Paco Feliu eren socis, però es separaren quedant-se D. Maties amb el cinema de la Pau i Paco amb el cinema d’estiu situat al carrer Teulada propietat de Paco. Aleshores a la caseta s’edificà el cinema d’estiu, enderrocant la caseta i arbres que hi havien, sols deixaren un gran garrofer.
A l’estiu de l’any 1961 s’inaugurà amb el nom de Cinema Avenida. Tots els veïns estavem molt  contents. Recorde que totes les xicones del veïnat varem portar les plantes que teníem i les varem posar davant i baix de la pantalla i eixa nit d’estrena va anar tanta gent que van omplir totes les cadires i els veïns vam tindre que deixar les cadires de casa per a que la gent puguera asseiar-se.
Havia un bar, que els diumenges estava obert tot el dia, molt pel matí ja anaven a pendre cervesa.... També van posar una gramola que abans de començar el No-Do la posaven per animar al públic, igual que al descans de la pel·lícula.
A la família que vivia a la caseta els van fer una xicoteta caseta dins del cinema per a que tingueren al·lotjament.

COM CELEBRÀVEM LA PASQUA

Dissabte Sant pel matí tocaven a Glòria anunciant la Resurrecció del Senyor. Les xiquetes ens reuníem amb les amiguetes a una casa. Els xiquets amb les porres fetes de les palmeres anaven pel poble donant colps a les portes i més en les cases que vivien les xiquetes. Les dones eixien amb les graneres per a donar-los per a que no els tocaren les portes. Al carrer del Sol havia una dona molt simpàtica i eixe dia es posava al cantó que donava al carrer Teulada i quan arribaven els xiquets els deia: "Xiquets aneu al carrer de la Lluna que per allí passen les processons" i així es lliurava per a no deixar-los passar.
Era de rigor estrenar les espardenyes per anar-nos’en a berenar, ens anavem a les casetes del camp. Celebravem el diumenge, dilluns i dimarts, el diumenge següent i Sant Vicent
Anavem cantant i tocant les postisses, amb cançons propies d’eixos dies com " Doce cascabeles", "Los del 50....." i altres. Després del berenar jugavem a la tarana, botavem a la corda. Després tornavem al poble i altra vegada a jugar a la Plaça Nova. Allí ens juntavem tots els xiquets i joves.   
Fotografies:
1ª.- 1963, Santa Missió, Grup Escolar. D’esquerra a dreta: Teresa Torres Mulet ( Gabriel), Paquita Diego Font (de la casa Roja ), la monja Rosa Soler Signes (de Ramón), Pepita Arabí Arabí (del Curro), Pepita Andrada Palacio (de la papereria), el primer xiquet era foraster fill d’una mestra i l’altre era Paco Ferrer (mestreta).
2ª.- La foto que estan les quatre amigues és a la Plaça Nova l’any 60. D’esquerra a dreta: Paquita Diego Font (de la casa Roja), Paquita Torres Caselles (de la Casa), Paquita Diego Diego (de Sorí) i la monja Rosa Soler Signes (de Ramón).

SOR ROSITA SOLER SIGNES

0 comentarios