Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

HUI FA 58 ANYS QUE ESTALLÀ EL POLVORÍ A BUNYOL. VAN MORIR 8 SOLDATS, ENTRE ELLS JAUME COSTA SIGNES (de Gata) Y PASCUAL FERNÁNDEZ NÚÑEZ (de Hoya-Gonzalo -Albacete-)

HUI FA 58 ANYS QUE ESTALLÀ EL POLVORÍ A BUNYOL. VAN MORIR 8 SOLDATS, ENTRE ELLS JAUME COSTA SIGNES (de Gata) Y PASCUAL FERNÁNDEZ NÚÑEZ (de Hoya-Gonzalo -Albacete-)

Per mig del blog, la família de Pascual va saber de la de Jaume

Fa onze dies va tindre lloc l’encontre entre les famílies de Jaume i Pascual, a Gata

Una efemèride trista la de hui, 22 de gener de 2015, però a la vegada històrica per a no oblidar mai. Fa 58 anys, tal dia com hui, el 22 de gener de 1957 estallà el polvorí de l’exèrcit a Bunyol, i va "segar" la vida de vuit soldats que complien el servici militar. Entre ells estaven el gater JAUME COSTA SIGNES, del qual al gener de 2014 vaig fer una sèrie d’articles seguits sobre la seua curta vida (1934-1957) i el succés (podeu tornar a repassar-los), i el veí de Hoya-Gonzalo -Chinchilla- (Albacete) PASCUAL FERNÁNDEZ NÚÑEZ. 

Les famílies de Pascual i Jaume ja es coneixen en persona. Per mig del blog del CRONISTA DE GATA, Sergi -el fill més menut de Ascensión, una neboda materna de Pascual, va saber d’un altre soldat que li explotà el polvorí i va tindre la mort. Era Jaume Costa Signes ("Jaumet de Carnero"), el de Gata. Ascensión es va posar en contacte amb mi i posteriorment amb la família de Jaume, les germanes Font Costa ("de Carrasco"). Ahí començava l’amistat per una causa comuna, que es va materialitzar el passat dia 11 de gener, diumenge, al coneixer-se personalment. José Juan i Sergio, els fills de Ascensión i esta mateixa, van viatjar del poble que està a set kilòmetres de Chinchilla, Hoya Gonzalo, fins a Gata.

L’encontre va tindre lloc el diumenge dia 11 de gener. Ascensión portava tots els documents que està recabant per a poder exhumar el cadàver de son tio Pascual, que no va tindre la sort de poder-lo portar cap al seu poble, com va passar al gater Jaume. La família gatera, liderada per Tere, li va donar tot el suport i recolzament a Ascensión, per a poder desfer ja este embolic, esta senseraó. Si el seu tio va ser soterrat al pantió militar del Cementeri General de València i la mare de Pascual va col·locar una creu de recordatori, al lloc indicat, perquè ara se li estan posant tantes trabes administratives i protocolàries?. Ells es fan eixes preguntes i més i no conseguixen poder exhumar al tio i portar-se’l al seu poble natal, per a descansar ja per sempre junt als seus pares, objectiu que s’han marcat per respecte i honor a son tio.

Des del blog del CRONISTA DE GATA, es podrien obrir finestres, primer per trobar algun altre cas igual dels altres sis soldats que estes dos famílies no coneixen, i quina és la seua situació; igual que ells van trobar als gaters, altres també ho podrien fer, els convide a això. Segon, obtindre de la superioritat competent la caritat necessària i els permisos necessaris per aquesta família, que va perdre al seu èsser volgut "en acte de servici a la Patria", no en altre tipus d’accident i en conseqüència, aixina s’hauria de reconéixer.

Esperem que prompte pugar ser una realitat la petició d’esta família, que conta ara amb l’ajuda moral de la família de Gata.

A la fotografia, Ascensión Núñez mostrant a dos de les germanes Font els diversos documents i fotografies, al bar "Al Pou", on van fer un menjar d’encontre.   

Podeu consultar els articles referents al succés i a Jaumet de Carnero, al mes de gener de 2014, a la secció de Història Local.

1 comentario

Miguel -

Acabo de leer el articulo y puedo facilitar algunos datos del resto de soldados fallecidos en ese accidente de 1957 en caso que los familiares necesiten más detalles podeis contactar conmigo a través de la dirección e-mail que os he facilitado y de forma privada