Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

SANTS I REFRANYS

HUI S'HA CELEBRAT LA FESTA DE LA PURÍSSIMA. Gata té una monumental imatge. Abans es feia processó aquest dia

HUI S'HA CELEBRAT LA FESTA DE LA PURÍSSIMA. Gata té una monumental imatge. Abans es feia processó aquest dia

L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata té una de les imatges més grans de la comarca amb devoció a la Puríssima. L’altar esquerra lateral major està dedicat a ella. Està enfront de la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Aquest altar va ser consagrat al culte el dia 10 de juny de 1964, al mateix temps que el del Sagrat Cor de Jesús. Ja més tard, es va fer un retaule per tal de donar-li realç a la figura i a la festa. La confraria de les Filles de Maria existeix des del segle XVIII a Gata. 

 Quan jo era menudet encara feien processó este dia. Després la confraria de les Filles de Maria passarïen la festa a maig. 

Gata conta entre les seues veïnes amb moltes Conxes, Immaculades, Conxites, que hui dijous han celebrat la seua onomàstica. També molts que celebren el seu aniversari, com és el meu cas. Per a mi un dia especial, el meu aniversari. Vaig nèixer voltejant les campanes de la festa de la Immaculada Concepció. Aprofite per a donar les gràcies a totes i tots que m’han felicitat al llarg de la jornada de hui. Molt agrait.

La Puríssima o la Immaculada Concepció es celebra entre els catòlics com una festa gran, però es una solemnitat oficial molt recent. Es troba la festivitat al calendari litúrgic de Roma en 1476. La Concepció Immaculada de Maria fou solemnement declarada com a veritat de fe pel Papa Pio IX el 8 de decembre de 1854. En 1879 el Papa León XIII elevà la festa a la màxima categoria litúrgica. La data elegida es relaciona amb el 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Verge.
 
Pel que fa als refranys en pose dos relacionats amb la data de hui, la Puríssima:
DE LA PURÍSSIMA A NADAL, UN PAS DE PARDAL (és un dels més coneguts).
DE LA PURÍSSIMA A NADAL, DÉSSET DIES PER IGUAL (és una variant al de dalt).
 
FONT:
www.santopedia.com.

A la fotografia, un detall de la imatge de la Puríssima que es venera al temple de Gata.

HUI 16 DE JULIOL ÉS LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. A Gata hi havia confraria des de 1926; tenim un plafó ceràmic i el centre parroquial porte el seu nom

HUI 16 DE JULIOL ÉS LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. A Gata hi havia confraria des de 1926; tenim un plafó ceràmic i el centre parroquial porte el seu nom

Abans era més festa...diem moltes vegades. Hui seria un d’eixos dies. Se celebra hui dia 16 de juliol, amb plena canícula estiuenca, la festa de la MARE DE DÉU DEL CARME. La Verge amb l’advocació del Carme, la de l’escapulari. Aprofite des del blog per a felicitar a totes les Carmes i complementàries. Les que hui celebren el seu sant i la seua onomàstica, que també n’hi ha moltes.

Escorcollem en la història religiosa de Gata i ens trobem a l’Arxiu Parroquial que la confraria de la Santíssima Verge del Carme és anterior a la contienda civil. El 2 de juliol de 1926 es produeix l´erecció i institucionalització de la seua Confraria. Un document del Propòsit General de les Germanes Descalces de l’orde de la Santíssima Verge Maria del Carme així ho atestigua: “Erigimos e instituímos la Cofradía [...]. Así mismo concedemos al Párroco de la misma Iglesia y en defecto de él a otro sacerdote [...] la facultad de bendecir e imponer pequeños escapularios juntamente con la potestad de dar la absolución general y conceder indulgencia plenaria a los cofrades moribundos. Dada en Roma en nuestra casa generalicia en el día 26 de Septiembre de 1926. Fr. Guillermo de S. Alberto, Prepósito General. Fr. Federico del Smo. Sacramento, Secretario". A més, també hi havia un Llibre Registre de la Confraria (fulls 4 a 49) que datava d´abans de 1927 fins 1950.

Un dels actes que trobem referent a la confraria i la festa és del 10 de juliol de 1926, quan a les cinc de la vesprada es va fer l’exercici del Novenari de la Santíssima Verge del Carme.

Més història sobre la Verge del Carme. Sis anys més tard s’erigeix la Venerable Orde Tercera de la Verge del Carme a Gata. És el 22 de febrer de 1932. El rector Alejo Sendra Tarrazó remet una instància al prelat diocesà demanant autorització. Una vegada va tenir la resposta, la va remetre al provincial carmelita de Vila-real, rebent d’ell l’autorització per a erigir-la. El diploma està datat al convent dels PP. Carmelites de Vila-real, signat i rubricat pel prior provincial, Fre Elies Maria Ortiz. Hi ha una relació de les 19 Terciàries de la Verge del Carme de Gata. Una nota diu: "Las Terciarias de la Virgen del Carmen que preceden tomaron el hábito en la Tercera Orden del Carmen el día 7 de mayo de 1932 en esta iglesia parroquial de Gata de Gorgos. De que, como Director, certifico. Gata de Gorgos, 7 de mayo de 1932. Alejo Sendra Tarrazó, Párroco".

La relació d’aquesta advocació mariana amb el poble de Gata també està present en un edifici. El centre parroquial de Gata, on es fan la majoria d’activitats de la parròquia (catequesis, juniors, grups) porta per nom “Verge del Carme”. Una data històrica al respecte d’aquest centre: el 28 de maig de 1944 es la bendició i col·locació de la primera pedra del que anava a ser Col·legi de Religioses Carmelites d’Ensenyament. La construcció va de 1944 a 1971 en diverses etapes. Mai van arribar a estar les carmelites al càrrec i va ser centre parroquial. 

 Finalment, a la relació de plafons ceràmics (capelles de carrer), al carrer Nou hi ha una que té l’advocació de la Verge del Carme.

Pel que fa a la Marina Alta, les processons marítimes són les protagonistes als ports de mar de Dénia, Xàbia, Teulada-Moraira i Calp. Verge marinera per excel·lència a la que li dediquen bonics castells de focs articials i passeigs amb barca. 

I anem al refranyer. Pose dos refranys de la Verge del Carme: PEL JUNY FRESCA, PER LA MARE DE DÉU DEL CARME SERÈ, I PER SANT JAUME CALOR. Un altre: PER LA MARE DE DÉU CARMETA, A SEMBRAR LA MONGETA.

FONTS: Arxiu Parroquial (història) / Variats (refranyer).

HUI ÉS SANT BLAI, PROTECTOR DELS MALS DE LA GOLA. DIA DE ROTLLOS I DOLÇOS A GATA

HUI ÉS SANT BLAI, PROTECTOR DELS MALS DE LA GOLA. DIA DE ROTLLOS I DOLÇOS A GATA

SANT BLAI GLORIÓS LLIURA’NS DE LA TOS. Aquest és el refrany per excelència de hui. Si ahir se celebrava la CANDELERA, coneguda a Gata com la Candelària, i la LLUM era la protagonista, hui els rotllos i dolços són els que manen. Sant Blai és l’advocat contra els mals de gola. Festa a Pedreguer. La pandèmia encara està frenant moltes festes, però esperem que aquesta  malaltia que té a veure amb la gola, refredats (costipats) i demés, el sant obre més lliurances i rebaixe més els contagis, que falta ens fa.

A l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata hui a les 19 hores serà la missa de bendició de rotllos, de bambes, pa socarrats i altres dolços. Inclús ahir es feien altres maneres curioses de benedicció -com es veu a la fotografia del Forn de Xaro, enguany també com l’any passat- amb la bendició allí mateix, del Pare Vicente Berenguer. Ens consta, que el senyor rector Don Juan Antonio Navarro també va fer la bendició a la Panaderia Vives, dos forns tradicionals que hui es veuran plens de gent que vol el seu rotllo, com les panaderies de Mulet, al carrer La Lluna; dels germans Pepe i Felip al carrer Duquessa d’Almodóvar, i la de Dulcipan al carrer Doctor Gómez Ferrer. Totes elles compliran amb la tradició de vendre els dolços.    

Una tradició que perdura és la del veí poble de Teulada, la festa de la Dama -dolços amb forma de dama i ara més recent també "damo"-, un costum que pareix ancestral, adaptat a l’església. Aquest matí era la bendició a la missa a Teulada i a la vesprada ho serà a Moraira.

Però qui era Sant Blai?. Naixqué a Sebaste (Armenia). Vixqué a cavall entre els segles III i IV. Fou màrtir bisbe. Per ser cristià va patir en temps de l’emperador Licinio. Diuen que era metge. L’eligiren bisbe per aclamació de clero local i del poble, segons aquell temps. El seu cult estava extés per tot Orient i després per Occident. La fama de taumaturg es celebrà al temple de Constantinopla consagrat al seu nom.

Pel que fa als refranys, cal dir que entre ahir, festa de la Candelera, i hui que es dediquen a Sant Blai, n’hi ha molts. El més conegut és el que encapçala l’article, però ací en teniu més:

D’ahir, 2 de febrer i del mes que hem encetat, febrer:

"Pel Febrer, treu flor l’ametller""Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu""El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador""Febrer ventós, cara de gos""El Febrer, de cap o de cua, l’ ha de fer""Neu de Febrer, aigua en un paner""Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

De hui dia 3, dia de Sant Blai:

SANT BLAI EIXUT, CIGONYES NO HAN VINGUT. // COQUES DE SANT BLAI CUREN DE TOT MAL. // PER SANT BLAI, SE SEMBRA L’ALL.

NOVENA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES, GATA:

Per altra part, ahir dia 2 va començar a Gata i fins el 10 de febrer la Novena a la Mare de Déu de Lourdes, que des de l’any passat és ja un costum per aquestes dates a la parròquia, donat que el consiliari de la associació Hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes de València i altres llocs de la diòcesis és el nostre rector Don Juan Antonio Navarro. 

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i variades (refranyer). // Foto portada bendició, forn de Ca Xaro. Fotos al facebook, Forn de Xaro i arxiu de Parròquia de La Botiga de la Font del Riu.

HUI DIA 13 ÉS SANTA LLÚCIA: GATA TÉ UNA FORNÍCULA DE CARRER I UNA MENUDA IMATGE A L'ESGLÉSIA

HUI DIA 13 ÉS SANTA LLÚCIA: GATA TÉ UNA FORNÍCULA DE CARRER I UNA MENUDA IMATGE A L'ESGLÉSIA

"SANTA LLÚCIA ens conserve la vista", això diuen popularment. Hui és l’advocació de la santa. Patrona de l’ermita del veí poble de Xàbia. Dia de romeria a l’ermitori. Llúcia era natural de Siracusa (Itàlia), naixqué l’any 283 i va morir màrtir l’any 303. Fou verge, a qui li arrancaren els ulls durant el seu martiri. Per això, és patrona dels pobres, cecs, xiquets malalts i de les ciutats italianes de Siracusa i Venècia.

A Gata tenim un plafó ceràmic antic dedicat a la santa. Està al carrer Teulada i encara que no està complet amb les seues rajoletes es pot llegir: S. Lucía, V.y M." ("Santa Lucía Virgen y Mártir"). Es completen les rajoletes amb les d’un pis normals.

L’església parroquial també té, des de fa uns anys, una xicoteta imatge de la patrona de la vista, al costat de la imatge més gran de Sant Antoni Abat. Com hui és dilluns i normalment no hi ha missa, demà celebrarà la parròquia a la santa.

A totes les que porten el seu nom, feliç onomàstica. A nivell d’oratge, que ha caigut molt la temperatura, ha fet gelada i les temperatures són molts baixes, comença a allargar-se el dia "un pas de puça" i es diu allò del refranyer: 

 PER SANTA LLÚCIA, CREIX EL DIA UN PAS DE PUÇA I PER NADAL, UN PAS DE PARDAL o aquell que diu "PER SANTA LLÚCIA DE LA BISBAL, DOTZE DIES ABANS DE NADAL".

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i diversos (refranys). // Foto fornícula Cronista de Gata.

NAIX UNA NOVA FESTETA A GATA. EL VEÏNAT DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA FESTEJA A SANT NOFRE

NAIX UNA NOVA FESTETA A GATA. EL VEÏNAT DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA FESTEJA A SANT NOFRE

Hui dia 12 de juny el santoral cristià marca que és SANT NOFRE D’EGIPTE i a Gata naix hui una nova festeta dedicat a aquest anacoreta monjo i ermitany. Quin és el motiu?. Els veïns dels pissos de la Plaça de l’Església el tenen com a sant patró i l’han portat a l’església a fer-li la festa. Potser, antigament, ja se celebrara aquesta advocació. Al costat del pilar que accedix a l’altar major han posat la imatge, de tamany considerable, i estarà exposat a les misses de hui dissabte, a les 18 i a les 19 hores.

Sant Nofre fou un sant que va viure seixanta anys de forma religiosa al desert de la Tebaida. Vestia amb fulles d’arbres, menjant herbes i dormint al ras. Primer va ser monjo i s’en va anar al desert. A l’anacoreta Nofre tots els dissabtes i diumenges un àngel li portava la Santa Comunió. L’Església Catòlica el celebra coincidint en el dia de la seua canonització. Va nàixer el 320 i va morir el 400 abans de Crist. Se li representa sempre, com a la imatge de Gata, com un sant de velles barbes i envoltat en els seus propis cabells.

FONT: Santoral, Internet. Foto Vero Vives.

SANTS I TRADICIONS: HUI DIA 15 DE MAIG ÉS SANT ISIDRE LLAURADOR. Gata té una capelleta de carrer

SANTS I TRADICIONS: HUI DIA 15 DE MAIG ÉS SANT ISIDRE LLAURADOR. Gata té una capelleta de carrer

Huia dia 15 de maig és la festa de SANT ISIDRE llaurador. El 15 de maig els madrilenys tenien moltes festes, inclús a les Ventes amb bous. La pandèmia ha impedit tot això, de moment. 

Però, ens centrem a Gata. Tenim una imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. Les veïnes del carrer li resaven ja més de mig segle la novena i li encenien la llumeta. Començaven hui i en nou dies no paraven de resar-li, de posar-li flors. Ara, moltes d’aquelles veïnes ja no estan entre nosaltres i queda el record. El plafó continua allí impertèrrit i encara se li encen el llum. Des del blog li fem una ullada a Sant Isidre.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

 Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.
SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

QUAN SANT ISIDRE ÉS ARRIBAT, TOT EL BLAT JA ÉS IGUALAT.

PARA SAN ISIDRO LABRADOR, VASE EL FRÍO Y VIENE EL SOL.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del sòl d’una casa i no del dibuix del sant i el paisatge.

FONTS: www.santopedia.com i http://tionia1.pangea.org. // Foto arxiu Cronista.

HUI ÉS SANT VICENT FERRER, PATRÓ DELS VALENCIANS. Felicitar a tots i totes que compliu la vostra onomàstica

HUI ÉS SANT VICENT FERRER, PATRÓ DELS VALENCIANS. Felicitar a tots i totes que compliu la vostra onomàstica

Hui és SANT VICENT FERRER a la Comunitat Valenciana. A TOTS ELS VICENTS I VICENTES, als que tenen el nom simple i compost, a tots els pobles que festejen al sant taumaturg valencià, en especial al poble veí de TEULADA, que celebra hui la FESTA MAJOR...encara que molt limitada per la pandèmia i amb No-FESTES PATRONALS, a tots que passeu molt bon dia, malgrat a ser laborable en Gata, i recordeu que Sant Vicent predicava en valencià en aquell temps, a principis del segle XV.

Abans, no fa massa temps, es tancava la Pasqua d’eixides al camp tal dia com hui, es festejava els molts Vicents i Vicentes que hi ha pel poble i algun any va ser fins i tot festa local. Els xiquets i joves acaben les seues vacances escolars. Ara és dia laborable i a l’església sols es fa la missa de 12 i en valencià, per recordar al sant, els seus sermons i els seus miracles. 

Gata té dos llocs on mirar hui per a veure al sant patró valencià. Si mirem l’altar major, al costat esquerre del titular de la parròquia Sant Miquel, hi ha una pintura de SANT VICENT FERRER, feta pel pintor Salvador Gil d’Ondara. A l’altre costat està una pintura de la Verge dels Desemparats.

Un altre lloc és el carrer que porta el seu nom, Sant Vicent, que està a les Alcolaies. La llumeta estarà hui encesa tot el dia. Hui és la seua festa. Un "santet" a la part dreta ens recorda que hui és la festa del patró de l’església valenciana.

Si llegim el Llibre de comptes i culte de fàbrica que conserva l’Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, trobem dues dates d’abans de la guerra referents a Sant Vicent Ferrer, que ens indica que tenia a l’església imatge i altar propis. L’any 1932 està referenciat un òbol per les sacres (tablilles que es posaven a l’altar per a que el sacerdot llegira cómodament algunes oracions i altres parts de la missa, sense recurrir al Missal. Es posaven en mig i als costats de l’altar) de l’altar de Sant Vicent de 15 pessetes. L’any 1935 per a millorar el frontal de l’altar de Sant Vicent Ferrer es van pagar 210 pessetes.

Abans també, molt abans, a la Vuitena de la Pasqua i per Sant Vicent, els dos dies seguits, es feia l’antic costum religiós del COMBREGAR DELS MALALTS. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La comitiva la formaven els portadors del palis i el senyor rector que portava el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. Històricament, el fet de combregar apareix ja a les Cròniques de Ramon Muntaner. Els diccionaris ens diuen que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l’eixir al carrer.

Finalment, per Sant Vicent als anys 40 del segle passat un grup de joves va plantar una falla i es van vestir de fallers i falleres. Pareixia que feien falles tots els anys.  

FONTS: Arxiu blog / Arxiu Parroquia, Llibre de Culte i Fàbrica. 

HUI ÉS LA MARE DE DÉU DE LOURDES. EL RECTOR DE GATA ÉS EL CONSILIARI DE L'HOSPITALITAT VALENCIANA

HUI ÉS LA MARE DE DÉU DE LOURDES. EL RECTOR DE GATA ÉS EL CONSILIARI DE L'HOSPITALITAT VALENCIANA

Hui dia 11 de febrer se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes. Per aquest motiu a la Basílica de Ntra. Senyora dels Desemparats de València s’ha celebrat la missa solemne, recordant tots els malalts, ja que també és el Dia del Malalt. I més recordant i pregant pels malalts de la pandèmia del COVI19 que en són molts.

En la missa presidida pel cardenal arquebisbe Antonio Cañizares i retransmesa en directe per la 8 Mediterránea ha estat present el rector de Gata, Don Juan Antonio Navarro Tarín, que és des de fa uns anys, el consiliari de l’associació centenària Hospitalitat Valenciana. També per eixe motiu del 2 al 10 de febrer es va celebrar a l’església de Sant Miquel de Gata la novena a la Verge.

També aquesta vesprada, amb la mateixa imatge que pel matí s'invocava i es feia la processoneta claustral dins la basílica se celebrarà la missa a la parròquia de Gata a les 19 hores.  

Al respecte de la tasca de l'Hospitalitat, dir que ni l’any passat ni aquest any, per les circumstàncies de la pandèmia, s’ha programat la peregrinació que sempre fa l’associació acompanyant als malalts, impedits i disminuits a la gruta de Lourdes.

Si voleu conéixer més l’associació accediu a la seua pàgina PUNXANT ACÍ.

FONTS: Captura d’imatge, missa retransmissió la 8 Mediterránea (11-2-2021).    

HUI ÉS LA CANDELERA. A GATA ES FEIA LA FESTA DELS LLUMEROS (una altra celebració anul·lada pel COVID19)

HUI ÉS LA CANDELERA. A GATA ES FEIA LA FESTA DELS LLUMEROS (una altra celebració anul·lada pel COVID19)

Una festa tradicional, religiosa i popular. El segon dia del mes més curt, el "febrerillo loco" que diu el refranyer espanyol, és el dia de CANDELERA, la Purificació de la Verge com recorda el santoral. A Gata li diem majoritàriament "dia de la CANDELARIA". La festa de la Candelera o Candelària es perd en el temps. Els lararis romans, la presentació de Jesús al temple, els padrins al bateig d’un nadó, tot gira al voltant de la flama.

El COVID19 que ja ens va furtar les dues primeres festes d’enguany, Reis i Sant Antoni, anul·la la típica festa dels llumeros de Gata. Molts anys, els llumeros han festejat a la seua patrona. Recorde quan els professionals de l’eletricitat de Gata passejaven a la imatge de la Verge de la Llum per la Plaça de l’Església, per anar a missa i després de paella. Enguany no podran fer-ho per totes les restriccions i el temps que estem vivint. Els llums es beneïen, les veles, candeles i ciris, també. Enguany tot és distint.

I en una festa tan popular i tradicional, no podem deixar de parlar del refranyer, quan ja hem vist ametlers en flor i molts. El refrany diu al respecte: "Pel Febrer, treu flor l’ametller". Per al dia de hui: "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu". Però, ni ha molts més per al mes de febrer: "El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador""Febrer ventós, cara de gos""El Febrer, de cap o de cua, l’ ha de fer""Neu de Febrer, aigua en un paner""Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

FONTS: Refranys: pàgina www.masrabassa.com. // Foto arxiu, llumeros del poble de Gata fa uns anys.

HUI 13 DE DESEMBRE ÉS SANTA LLÚCIA, PATRONA DE LA VISTA. A GATA TENIM UN PLAFÓ CERÀMIC AL CARRER TEULADA I UNA IMATGE A L'ESGLÉSIA

HUI 13 DE DESEMBRE ÉS SANTA LLÚCIA, PATRONA DE LA VISTA.  A GATA TENIM UN PLAFÓ CERÀMIC AL CARRER TEULADA I UNA IMATGE A L'ESGLÉSIA

SANTA LLÚCIA ens conserve la vista. És patrona de l’ermita de Xàbia. Dia de rmoeria a l’ermitoriNatural de Siracusa (Itàlia) naixqué l’any 283 i va morir màrtir l’any 303. Fou verge, a qui li arrancaren els ulls durant el seu martiri. Per això, és patrona dels pobres, cecs, xiquets malalts i de les ciutats italianes de Siracusa i Venècia.

A Gata tenim un plafó ceràmic antic dedicat a la santa. Està al carrer Teulada i encara que no està complet amb les seues rajoletes es pot llegir: S. Lucía, V.y M." ("Santa Lucía Virgen y Mártir"). L’església parroquial també té, des de fa uns anys, una xicoteta imatge de la patrona de la vista. Hui ha estat junt a l’altar major en el seu dia.

A totes les que porten el seu nom, feliç onomàstica. A nivell d’oratge, que ha fet molt bon dia hui, comença a allargar-se el dia "un pas de puça" i es diu allò del refranyer: PER SANTA LLÚCIA, CREIX EL DIA UN PAS DE PUÇA I PER NADAL, UN PAS DE PARDAL o aquell "PER SANTA LLÚCIA DE LA BISBAL, DOTZE DIES ABANS DE NADAL".

En la fotografia, presa de http://www.xabia.org, l’ermiteta de Santa Llúcia a Xàbia i al fons el Montgó. 

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i diversos (refranys).

HUI ÉS SANTA GEMA. AL CARRER MORERES DE GATA TÉ UN PLAFÓ CERÀMIC. LI FAN NOVENA

HUI ÉS SANTA GEMA. AL CARRER MORERES DE GATA TÉ UN PLAFÓ CERÀMIC. LI FAN NOVENA

Hui, dia  es Santa Gema Galgani. Des de fa quatre anys per mitat del carrer Moreres, la patrona italiana té un plafó ceràmic, posat a la casa dels Pedrós Taléns on tenen molta devoció a la santa. Des de fa tres anys, menys aquest que no s’ha pogut fer per la crisi sanitària, el veïnat fa la novena a la santa, que acaba just hui el dia de la festa d’ella.

Abans era costum que molts sants, com el d’ahir sant Isidre Llaurador, sant Antoni de Padua i altres, que el veïnat li fera la novena. S’havia perdut un poc i els veïns d’aquest carrer del Raval i altres del voltant estan recuperant.

Sense deixar de costat el refranyer popular, n’hi ha un referent a la santa de hui que es diu: "Per Santa Gemma, el sol ja crema".

FONT: Composició de fotos facilitada per Miguel Pedrós Taléns. Podeu veure també al Crist del Calvari, patró de Gata, que lluïx en molts balcons de Gata, en temps de la pandèmia.

HUI DIA 15 ÉS SANT ISIDRE. GATA TÉ UN PLAFÓ CERÀMIC DEL SANT AL CARRER TEULADA. ES SEMBRA LA BAJOCA LLARGA

HUI DIA 15 ÉS SANT ISIDRE. GATA TÉ UN PLAFÓ CERÀMIC DEL SANT AL CARRER TEULADA. ES SEMBRA LA BAJOCA LLARGA

Hui dia 15 de maig és la festa de SANT ISIDRE llaurador. A Madrid no podran celebrar-ho com toca, per la crisi sanitària del COVID-19. Seria un bon pont.

A Gata hi ha una imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. Antigament, abans, fa com 50 anys, era típic i tradicional que les dones del carrer li feien la novena. Començaven hui i en nou dies no paraven de resar-li, de posar-li flors. Ara, moltes d’aquelles veïnes ja no estan entre nosaltres i queda el record. El plafó continua allí impertèrrit i encara se li encen el llum. Des del blog li fem una ullada a Sant Isidre.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

FONTS: www.santopedia.com i http://tionia1.pangea.org.

HUI DIA 8 DE DESEMBRE ÉS LA FESTA DE LA PURÍSSIMA (L'església de Gata té una monumental imatge)

HUI DIA 8 DE DESEMBRE ÉS LA FESTA DE LA PURÍSSIMA (L'església de Gata té una monumental imatge)

Hui dia 8 de desembre de 2019 celebrem la festa de la Puríssima. A Gata, divendres es va fer a l’església la Vigília de la Immaculada. La parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata té una de les imatges més grans de la comarca amb aquesta devoció de la Verge. L’altar esquerra lateral major està dedicat a ella. Es va fer un retaule per tal de donar-li realç a la figura i a la festa. La confraria de les Filles de Maria existeix des del segle XVIII a Gata.

Gata conta entre les seues veïnes amb moltes Conxes, Immaculades, Conxites, que hui celebren la seua onomàstica.

La Puríssima o la Immaculada Concepció es celebra entre els catòlics com una festa gran, però es una solemnitat oficial molt recent. Es troba la festivitat al calendari litúrgic de Roma en 1476. La Concepció Immaculada de Maria fou solemnement declarada com a veritat de fe pel Papa Pio IX el 8 de decembre de 1854. En 1879 el Papa Ln XIII elevà la festa a la màxima categoria litúrgica. La data elegida es relaciona amb el 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Verge.
 
Pel que fa als refranys en pose dos relacionats amb la data de hui, la Puríssima:
DE LA PURÍSSIMA A NADAL, UN PAS DE PARDAL (és un dels més coneguts).
DE LA PURÍSSIMA A NADAL, DÉSSET DIES PER IGUAL (és una variant al de dalt).

També abans, per la Puríssima, era costum estrenaar els abrics, senyal de que el temps es feia més gelat. Hui també tenim frescor, encara que el solet va fent pujar la temperatura. Ja tenim el Nadal damunt i comença a notar-se a l’ambient gater. Ahir per la vesprada, a la Plaça Nova, es va fer el Mercadet de Nadal i es van cantar Nadales. S’apropen les festes entranyables.

Finalment, també hui és un dia especial per a mi. Ma mare em va portar al món al voltant del migdia, revoltant les campanes que anunciaven la festa.

FONT:
www.santopedia.com.
A la fotografia, un detall de la imatge que hui estos dies presideix l’altar major de l’església de Gata.

HUI, 13 DE JUNY, RECORDEM A SANT ANTONI DE PÀDUA. Abans feien la novena al sant als carrers Sol i Signes

HUI, 13 DE JUNY, RECORDEM A SANT ANTONI DE PÀDUA. Abans feien la novena al sant als carrers Sol i Signes

El carrer Sol té un plafó ceràmic del sant. Abans feien la novena al sant a la casa de Tereseta "el Quartet

Hui és 13, dijous. Festivitat de l’altre Antoni, Sant Antoni de Pàdua. Al carrer Sol hi ha una fornícula de taulellets dedicada al sant. Però, entre el carrer Sol i el carrer Signes perdura una tradició en el record, que de seguida vos conte:

Ben adornat el balcó i ben adornada la casa. Al mig de la casa del carrer Sol, la casa de Tereseta i Pepe, dits "del Quartet" per la tendeta que tenien a la Plaça Nova, allí muntaven l’altaret i posaven un quadre del sant (a la foto de facebook). Rosetes rodant i llumetes. Eixa és la imatge del record, tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots: "El primer...segon...tercer...toc de la novena de Sant Antoni" i la campaneta sonant i els xiquets canturrejaven aquesta tonadeta. Els més menuts anunciavem que anava a resar-se pel Sant.

Però no sols era a Ca Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.

Pel que fa a la capelleta del carrer Sol,  la imatge de Sant Antoni de Pàdua, que se li fa festa el tretze de juny, la trobem a una casa del carrer Sol, al nº 23. És del segle XIX i quan la casa sigué restaurada es va ubicar molt bé aquest plafó ceràmic. Ara ja ha desaparegut aquella tradició de la novena.

FONT: Fotos del quadre de Ca Tereseta "El Quartet" i portada de la novena facilitades per Pepita Grimalt Leyda.

HUI DIA 15 ÉS SANT ISIDRE LLAURADOR. A GATA TENIM LA IMATGE

HUI DIA 15 ÉS SANT ISIDRE LLAURADOR. A GATA TENIM LA IMATGE

Hui, dia 15 de maig és la festivitat de SANT ISIDRE llaurador.

A Gata hi ha una imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. És molt coneguda la Fira de Sant Isidre a Madrid. Al nostre poble, el veïnat del carrer li resaven abans la novena i li encenien la llumeta. Ara també està encesa tots els dies el llum.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

FONT: Foto i dades, Arxiu Cronista de Gata.

HUI S'HA RECORDAT A SANT ANTONI DE PÀDUA: al carrer Sol té un plafó ceràmic i abans es feia novena al sant

HUI S'HA RECORDAT A SANT ANTONI DE PÀDUA: al carrer Sol té un plafó ceràmic i abans es feia novena al sant

Hui dia 13 de juny, el santoral ens diu que és la commemoració de SANT ANTONI DE PÀDUA. El carrer Sol de Gata li té una dedicació especial, no sols al plafó ceràmic devocional que hi ha, sinó amb el record de la novena que primer va ser a la casa de la recordada Tereseta "el quartet" i després enfront.

Per conéixer la biografia del sant portugués, dir que  naixqué en 1195 i va morir a Pàdua, poble italià en 1231. Va ser canonitzat el 1232. Era doctor de l’església, prevere, teòleg, predicador, monjo portugués, patró de Lisboa, de Pàdua i altres llocs.

Com he dit, els veïns dels voltants del carrer Sol vivien amb molta simpatia i ara amb record la novena al sant del quadre de Ca Tereseta "el Quartet", un quadre rodejat de floretes, com les que tenia tot l’altaret. Les xiquetes i els xiquetes, entre els quals em trobava, passejavem pels carrers anunciant la novena i recorde aquella cançoneta de cada tardet: "El primer/segon/tercer toc de la novena de Sant Antoni". Aquelles tradicions que ja mai tornaran.

Encara, per si voleu conéixer la novena, es pot trobar a la Xarxa de les Xarxes (Internet) la novena al sant. 

HUI ÉS SANT ISIDRE LLAURADOR. Es sembren les bajoques llargues

HUI ÉS SANT ISIDRE LLAURADOR. Es sembren les bajoques llargues

Hui, dia 15 de maig, és la festa de SANT ISIDRE llaurador. A Gata tenim un plafó ceràmic declarat Bé de Rellevància Local al carrer Teuylada. La imatge amb rajoletes al començament del carrer és molt conegut, per la Fira de Sant Isidre a Madrid. Pel que fa a Gata, les veïnes del carrer li resaven abans la novena i li encenien la llumeta. Encara hui, els propietaris de la casa i algunes veïnes del voltant, li encenen el llum.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del pis del sòl i no del dibuix del sant i el paisatge.

HUI DIA 26, SANTA ANNA I SANT JOAQUIM (Dia dels uelos/ueles)

HUI DIA 26, SANTA ANNA I SANT JOAQUIM (Dia dels uelos/ueles)

Els pares de la Verge María, SANTA ANNA I SANT JOAQUIM són celebrats hui 26 de juliol. Aprofite per felicitar a totes les "Annes" del poble, que a Gata en són moltes, i "Joaquims", que en són menys. Un record especial per a mare, a la que no oblidem mai, per haver-nos donat la vida i haver-nos criat i orientat en la saviesa de la vida. Ara ja té continuació del seu nom amb la seua néta, de la qual cosa n’estaria molt contenta. 

Tornant als sants del dia, dir que són els patrons dels uelos/ueles o avis/àvies. A totes/tots els que ho sou també felicitar-vos per la vostra tasca familiar.

Tornant als sants de la onomàstica de hui, la festa dels pares exemplars de la Mare de Déu es celebra en molts llocs. Santa Anna és festa a l’antiga ermita de Benissa a la partida del mateix nom. És la patrona de Fleix a la Vall de Laguar. 

Pel que fa al refranyer, també la santa més popular dels dos, Santa Anna, té els seus. Us en pose dos que també fan referència a l’avellana:

SI PLOU PER SANTA ANNA, PLOU UN MES I UNA SETMANA I OMPLI L’AVELLANA.
PER SANTA ANNA PINTEN LES AVELLANES, I PER LA VERGE D’AGOST JA ESTAN MADURES.

Si voleu llegir curiositats sobre els dos sants del dia, al santoral de LEVANTE-EMV en teniu. PUNXEU ACÍ.

A la imatge, una plafó ceràmic dels pares de la Mare de Déu. FONT: Levante-EMV.

EL DIA DE SANT JAUME...ÉS UN DIA SENYALAT

Hui és Sant Jaume, Sant Yago apòstol. Molts Jaumes al poble de Gata. Aprofite per a felicitar des del blog als Jaume, Santiago i compostos. Un nom que sempre ha estat present a la meua família des de generacions anteriors com en moltes famílies del poble i com diu la cançó popular: "El dia de Sant Jaume és un dia senyalat...".

I si mirem el refranyer molts fan al·lusió al sant i a la fruita d’ara les figues o el raïm.

Festes a pobles veïns, com a Ondara les festes populars o a la partida de Benimarco, que compartixen Teulada i Benissa. A Gata, quan el dia de hui era festa nacional hi havia el costum de fer l’avanç de les festes, amb el festival de presentació de festeres i, moltes vegades, també d’elecció de regina, dames i coert d’honor. Però, això era els anys 70 del segle XX. Ara sempre, entre el 26 i 28 de juliol cau, com enguany el 27, el començament de festes.

HUI DIA 26 DE JULIOL, ÉS SANTA ANNA I SANT JOAQUIM, PARES DE LA VERGE

Celebració hui de SANTA ANNA i SANT JOAQUIM, pares de la Verge i, en conseqüència, uelos de Jesús. Felicite des del blog a totes les Annes, menudes i grans, i tots els seus compostos i tots els Ximo’s, Joaquim’s i compostos. Record especial per a ma mare Anna.

A Ondara és el cap d'altar. A Benissa té una partida i una ermita que li fan festa hui. A Altea va estar el Grup de Danses "La Llata" ballant davant l'ermita de Santa Anna.