Facebook Twitter Google +1     Admin

SANT JOSEP A GATA: FA 120 ANYS (1898) ELS FUSTERS I ELS PEPES VAN FER FALLA I PROCESSÓ. FA 40 ANYS NAIXQUÉ EL COR SERRILLÀS. FA 31 ANYS CAIGUÉ EL BADALL D’UNA CAMPANA...

20180317193101-santjoseplp.jpg

Estem ja al pont de Sant Josep. Molts gaters acudiran en estos tres últims dies a València ciutat, a Dénia, Pego, Calp o altres pobles fallers més llunyans per festejar aquesta tradició tan valenciana. A Gata, Sant Josep té unes quantes fites històriques que recordem i repassem:

1898 a 1900, fa 120 anys: També es feia festa de Sant Josep i falla. Molts ho desconeixíem. Gràcies a un article del diari "El Mercantil Valenciano" i un altre del mateix dia de "Las Provincias-diario de Valencia" ho descobrim. Era el dia de la vespra, 18 de març de 1898, quan estaven publicades aquelles cites, que després va traure a la llum la de "El Mercantil Valenciano" un expert en història fallera com és Javier Mozas a la pàgina www.estudisfallers.org.

1.- Ens fixem en el diari "El Mercantil Valenciano" Recordem aquells paràgrafs, que no tenen desperdici, de com estava redactada la notícia: 

"Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, ( 1 ) se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, ( 2 ) debido a la iniciativa del coadjutor D. José García ( 3 ), secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes ( 4 ), fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana ( 5 ) y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees ( 6 ). Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad. ( 7 )"

Destaquem: 1.- Gata de la província d’Alacant especifica ben clar, ja que hi havia el mateix nom geogràfic a la província de Cáceres, la vila de Gata. 2.- "inusitada pompa", les dues paraules juntes li donen un ènfasi més gran, més pompós a la cita. 3.- Don José García Mestre va estar de rector regent a Gata de 1898 a 1902. Era natural d’Alaquàs (València). Fou primer rector i després ecònom de la parròquia de Sant Miquel de Gata. El 20 de juliol de 1898 inicià la seua estància i va permaneixer en aquesta 4 anys fins el 21 de gener de 1902. La seua regència com a ecònom finalitzà el dia 7 de maig del mateix any. 4.- Els "morteretes" segons resa la Real Acadèmia Espanyola eren peces menudes de ferro, amb elseu "fogón" que s’usaven a les festivitats, atacant-les de pólvora, i que el seu dispar imitava la salva d’artilleria. 5.- A les festes de San Pedro Alcántara (Málaga) l’any 1896, dos anys abans, s’instalà una il:luminació a la veneciana o siga fanalets de paper amb un quinqué de petroli o oli en el seu interior. 6.- La falla anava sobre "el auto de fe i els assumptes "yanquees". Anem per parts. Segons la definició de "auto de fe"  era un acte públic organitzat per la Inquisició en el que els condemnat pel tribunal abjuraven dels seus pecats i mostraven el seu arrepentiment —el que feia possible la seua reconciliació amb la Església catòlica— per a que serviren de lliçó a tots els fidels que s’havien congregat en la plaça pública ..." Pel que fa als "assumptes "yanquees" es referia a la perdua espanyola de Cuba en la guerra precisament d’eixe any 1898, contra EE.UU. A eixa guerra també hi havia soldats gaters. * Precisament, el Diari Oficial del Ministeri de la Guerra publicava en desembre d’eixe any la relació dels soldats morts a l’exercit de Filipines. De Gata van caure Ángel Monge Alemany caigut el 31 d’agost i Pascual Monfort Monfort caigut el 26 de setembre, tots dos morts a Manila. 7.- Els "Pepes" de la localitat, eren molts els que portaven i ara inclús que porten el nom del Pare Putatiu de Jesús, Sant Josep. Els fusters del poble, que tenien al sant com a patró, també constejaven la festa.

2.- Ara ens fixem en la informació al diari "LAS PROVINCIAS-diario de Valencia". El text i la capçalera il·lustra la portada d’aquest article. També era del mateix dia 18 de març de 1898, divendres. Sols deia: GATA i començava a detallar la festa de Sant Josep (la podeu llegir vosaltres mateix). La iniciativa diu que era de "dos Pepes", també del rector ja esmentat i del "maestro de instrucción primaria" també ja nomenat. La il·luminació la situa a la Plaça de l’Església. Torna a nomenar per a la falla "las cuestiones con los yanquees". Afegix que el predicador de la missa solemne era el "novel y ya elocuente orador Sr. García Mestre" i inclou la processó que diu "serà lucidísima". El costeig si que ho deixa igual clar, els Pepes i fusters del poble.

1900, dia de Sant Josep de fa 118 anys: es va acabar el dorat i estucat de l’altar major (l’existent abans de la contienda civil) i el prebiteri de l’església.

1978, fa just 40 anys, dia de Sant Josep: Naix el Cor Serrillàs, que a les grans solemnitats (Nadal, Pasqua, festes majors) amenitza les celebracions eucarístiques.

1987, fa 31 anys: Cau el badall d’una campana. Ho publicava al diari Información d’Alacant. El dia de Sant Josep, a l’eixida de missa al volteig de campanes va caure el badall de la tercera campana pel seu tamany. No va produir danys ni materials ni personals. (*)

* En 1940 es van fonar tres campanes per a la torre de l’església parroquial de Gata: Micaela, Pilar y Cristo Rey. El dia 5 d’agost d’eixe any, vespra de la festa del Santíssim Crist, el rector pàrroco N’Alejo Sendra Tarrazó va procedir a la benedicció de les campanes a la Plaça de l’Església. A l´acta parroquial es dona compte de que l´acte estigué amenitzat “por la Banda musical de la población” i que “hallándose congregadas en la Plaza de la Iglesia las Autoridades, el clero y el pueblo”. Aquestes havien estat construïdes a València per En Manuel Roses Santos. La campana major se l´imposà el nom de Micaela i tenia un pes aproximat de 1.000 kg. La segona se li diu Cristo Rey i pesava 650 kg. i la tercera, la que va caure el dia de sant Josep de 1987, portava per nom Nuestra Señora del Pilar, amb un pes de 450 kg. 

Finalment...què trobem a Gata referent a Sant Josep?

A l’església parroquial, el sant té una imatge feta per Pepe "El Sastre" pels anys 40 del segle XX. Ocupa el primer altar després del creuer per la part esquerra si mirem des de l’entrada. No se li ha fet mai processó amb aquesta imatge. 

Imatges de Sant Josep també n’hi ha algunes al poble: Hi ha un retaule ceràmic al carrer Nou dedicat a Sant Josep. Es troba a l’altura del número 20 del carrer i té les rajoletes incrustades directament a la paret. Per tany al segle XX i té a la part inferior dreta una signatura de l’autor del retaule, que es presenta amb dotze rajoletes. La imatge mostra al pare de Jesús i al Nen junts. El Nen Jesús està dalt d’una taula de fuster. El poble de Gata té un carrer que porta el nom de SANT JOSEP al barri de les Alcolaes, el segon que travessa i que ara comunica pel mig del vial i el nou pont amb la interesecció del carrer Lepanto i la N-332 a la Font del Riu.

A les capelletes del Calvari, a la replaceta, on es poden veure les de la Corona de la Verge, la figura de Sant Josep també està present.

Més curiositats: abans, l’església de Gata celebrava els set diumenges de Sant Josep, una pràctica religiosa perduda en el temps.

Una falla per les Pasqües, inicis dels anys 50 del segle XX:

Com estem a la vespra de Sant Josep, dies fallers per excel·lencia, vaig a recordar-vos que a Gata es va fer una falla. Una "Junta de joves" a inicis de la dècada dels 50 del segle decidiren fer-ne una. Van ser el màxims impulsors Paco Carrasco, Miguel de Puripa, Pepito el "de la Botiga" i s’ajuntaren bona colla. I els homes ben mudats i les dones de fallera. I van fer una falla...I van fer fins i tot gurps de ninots. Encara recorden hui els octogenaris d’aquells anys la huela fent llata i una xicona al costat ben plantà...Això va donar que xarrar.

La foto que més crida l’atenció perquè es van fotografiar tots a la Placeta del Vicari, on es va plantar i cremar la falla, és la que estan tots, xics festeres i dones. I per a pagar les despeses de fer la falla van fer un bescuit i una rifa. El que guanyava s’enduia el bescuit, però feien festa. Però, la falla no es va fer a Sant Josep, sinó un poc més endavant per Pasqua. Passacarrers amb la banda de música i festa sense parar. Els mateixos xics que una altra vegada van sofragar el Natzaré, però aquesta vegada en cordell fent-ne per les cases. Però això serà una altra història. I perquè la van fer...puix perquè van voler. Eren joves emprenedors i festers com ells mateixa.

A la imatge, el retall de la premsa del dia 18 de març de 1898, del diari "Las Provincias-Diario de Valencia", que parla de la festa de Sant Josep.

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas. // Diari Información d’Alacant, març 1987. // www.rosaverde.com // La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Números del 15-12-1898 i 16-3-1900 // diari LAS PROVINCIAS-DIARIO DE VALENCIA, 18-3-1898, Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (Ministeri de Cultura).

17/03/2018 19:28 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris