Facebook Twitter Google +1     Admin

ELS PELEGRINS GATERS ENFILEN L'ÚLTIMA ETAPA PER A ENTRAR A SANTIAGO AL MIGDIA

20140822094729-13917-494638667347557-5975002272838929145-n.jpg

Hu divendres, dia 22, estan fent l’última etapa els pelegrins gaters, que estan passant una setmana per terres gallegues. Organitzat per la parròquia, i amb l’acompanyament del rector Don Francisco M. Murillo i el seminarista Vicent Femenia, la resta del grup (29 més) compartixen camí, reflexions i sensacions. Ara van camí de Santiago de Compostela. Cap a les 7 del matí han eixit de Pedrouzo i arribaran a Santiago de Compostela. Ahir quina va ser la seua sorpresa al trobar-se gent de Pego.

Referix Don Francisco l’etapa d’ahir: "4 Etapa 23 Km. En una mañana fresca y en un mediodía soleado a trascurrido una etapa donde hemos ido reflexionando sobre las personas y momentos que han sido señales del camino. Muchos de nosotros nos ha sorprendido un grupo de minusválidos de la vecina Pego. Seguro que hemos pensado "Por qué quejarme cuando hay gente que teniendo más motivos vive alegre con sus limitaciones?"

Vos pose també una reflexió molt bonica que va fer ahir Sonia Soria Soler, una de les participants del grup:

" "Sin dolor no hay camino" diuen per ací. Les dos primeres etapes encara no sabia lo que era, però la tercera i la d’este matí han sigut la representació de la frase. Amb unes bambolles que no es curen ni amb fils i que cada volta es fan més grans, encara puc tirar avant, uns 50 km porte patint, cada volta que pose el peu en terra veig les estrelles. L’etapa d’ahir quasi no la faig del mal al peu que tenia, però en van animar, vaig fer la ruta sofrint, més de 8 hores caminant "super lento". Però no hi ha res més gratificant que arribar a l’albergue cansada, però amb la sonrisa a la cara i que tot el grup comence a aplaudir i a felicitar-te. Això lleva tot el mal que et pot fer el cos, aunque sols per un moment.
Diuen que hi ha gent que arriba a Santiago plorant, no sabia el perqué però jo demà quan arribe se que seré una de les que plore. És dur el camí, però una experiència única i més si vas acompanyada de bona gent. Demà a per l’última etapa!!"

A la imatge, una fotografia graciosa. Tres de les participants Anto, Josefa i María Eugenia, a l’entrada (o eixida) de Pedrouzo.

22/08/2014 08:44 cronistadegata #. NOTÍCIES

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris