JAIME COSTA SIGNES (Jaumet de Carnero) (1934-1957): UNA VIDA TRUNCADA PER UN ACCIDENT A LA MILI (Capítol IV)

Havia deixat els últims capítols per a estos dies, perquè just demà -22 de gener de 2014- farà 57 anys d’aquell 1957 que va ocórrer la fatal tragèdia. Per això reprenc aquesta minisèrie que glosa la història de Jaumet de Carnero (Jaime Costa), que va sofrir un accident mortal complint el servici militar. Després de parlar de la seua joventut, la tercera part va estar dedicada a parlar de la seua mili i dels últims dies amb els seus.

Tal dia com hui de fa 57 anys -aquell 21 de gener de 1957- va ser l’últim que Jaume i set companys més van passar entre rialles, jocs, guàrdies i imaginàries. No imaginaven que al dia següent, festa de Sant Vicent Màrtir -patró valencià- al Cap i Casal, aquell 22 de gener se’ls acabava la vida d’eixa manera tan sesgada a uns quants kilòmetres d’allí, al destacament d’Artilleria de Bunyol. 

De Sant Antoni a Sant Vicent Màrtir, passant per Sant Sebastià, continuava el mal temps eixe any. Jaume ja s’havia pelat a la barberia del cuartel. Començava per a ells l’any, estaven a tres mesos de llicenciar-se, entraven a la recta final del servici militar. Les feines anaven a ser menys pesades per a ells, eren "bisavis" -com es deia a la "jerga" de la mili. Les tasques més complicades les farien els nouvinguts al cuartel...

Però, tot es va truncar aquell dia gris, amb el cel esmortit, el 22 de gener de 1957 els vuit soldats d’Artilleria (entre ells el nostre protagonista) caïen al explotar un artefacte que portaven camí del polvorí.

Demà -dia de l’aniversari d’aquell succés que va commoure Gata i els altres pobles dels companys de Jaume- vos conte les impressionants últimes hores en vida -ja ferit mortalment- de Jaume.

A la imatge, Jaume en un dels clots del riu a Bunyol. Foto de la col·lecció familiar.

(CONTINUARÀ DEMÀ. No es perdau el cinqué capítol)