Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol III )

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol III )

Continue amb l’extensa biografia d’aquest gater destacat, el Bisbe Servera.

Al capítol III parle dels seus retratos, de la magnífica llavor episcopal duta a terme com a bisbe a Canàries i el traspàs a Cádiz. Demà a l’últim capítol tractaré la mort del Prelat i com era Gata en temps del bisbe.

El bisbe i els seus retratos:

Segueix dient l´Arxiu Provincial dels Franciscans de València:

“En la segunda mitad del siglo XIX se colocó en la sacristía de la iglesia de la villa de Orba un retrato de este Sr. Obispo, de buen pincel, al parecer, reproducción del de D. José Vergara, con la siguiente inscripción:

“El Ilmo. y Rvdmo. Sr. D. Juan Bautista Servera, natural de Orba, religioso descalzo del Convento de San Juan de la Ribera y Obispo de Canarias. Electo (su escudo de armas: un acerolo, en valenciano una servera) en 28 de octubre de 1768”.

Del pintor valencià José Vergara (1726-1799), cita la enciclopèdia Espasa-Calpe, al seu tomo 67, pàgina 1.497:

“Entre los retratos que se deben a su pincel figuran: los del obispo Felipe Beltrán, de Salamanca, los Duques de Huéscar; el Padre Molina, general de San Francisco; el obispo José Climent, de Barcelona; el de Orihuela, José Tormo; el de Solsona, Rafael Lasala; el de Canarias, Juan Bautista Cervera, etc...”.

La sagristia de Gata també tenia un retrato, com es confirma per la visita que uns excursionistes fan al poble en 1897.

Llavor episcopal de Frai Joan Baptista Servera a Canàries (1769-1777):

Seguint el llibre de Pablo Antón Solé, el bisbe Servera a Canàries destaca perquè “edificó dos hospitales, uno en Gran Canaria...y otro en Lanzarote”; “instituyó la Congregación de la Doctrina Cristiana”; “fundó el Seminario Conciliar en 1769...reconstruyendo su edificio en 1777”. A Canàries “se recuerda la visita pastoral de la diócesis de Canarias pasando de una isla a otra”. De la seua actitud a les illes diu Solé que “era desprendido para los pobres” y que “antes de salir para tomar posesión del obispado de Cádiz repartió el resto de sus rentas entre los pobres”.

En la “Memoria Insular 2003” del mes de febrer s´eixe any es recull la següent llegenda sobre: Juan Bautista Cervera:

“Juan Bautista Cervera (o Servera), (Valencia, 1703-Cádiz, 1782), fundó las Reales Sociedades Económicas de Amigos del Páis de Canarias, Palma, Gomera y La Laguna entre 1776 y 1777 y abrió las puertas del Seminario Conciliar en 1777. También apoyó la continuación de las obras de la Catedral bajo la dirección de Diego Nicolás Eduardo e inició la construcción del nuevo Hospital de San Martín (por entonces, en la Catedral)”.

El bisbe Cervera, fundador de la “Real Sociedad Económica de Amigos del País” de Gran Canaria (5-2-1776)

En la “Solemne y brillante celebración del 225 aniversario” (1776-2001) es diu: “Los actos solemnes del 225 aniversario se abrieron en la mañana del pasado 5 de febrero en el patio del Palacio Episcopal de la Diócesis de Canarias, cuando el Sr. Obispo, el Excmo. Y Revdmo. Sr. D. Ramón Echarren, y el Director de la Real Sociedad, Marqués de la Frontera, descubrieron una bella placa en cerámica que recuerda que en ese lugar fundó el Obispo Fran Juan Bautista Servera, acompañado por numerosas personas de la isla, un 5 de febrero de 1776 la “Real Sociedad Económica de Amigos del País de Canarias”.

En el mateix Butlletí que recorda la celebració, a la columna titulada “Textos para la historia de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Gran Canaria”, José de Viea y Clavijo, en els seus “Extractos de las Actas de esta Real Sociedad”, recull com: “Don Juan Bautista Servera, Dignísimo Obispo de estas Islas, quién con la idea de proporcionar iguales ventajas a nuestro país, que quizá las necesitaba más que otro alguno conciliando los ánimos, juntó en su palacio el día 5 de Febrero de 1776 las principales personas de la Ciudad, las cuales acordaron gustosas erigir y fundar en ella una perpetua Sociedad de Amigos d ela Gran Canaria, bajo la dirección y auspicios del mismo celoso Prelado”

Traspàs del bisbat: de Canàries a Cadis:

Guiats de la mà d´Antón Solé, coneguem que el dia 19 d´abril de 1777 se li notifica al Cabildo Civil gadità que Servera es nomenat bisbe de la diòcesis. El trasllat a Cadis es fa el 12 de maig i el nou prelat arriba a la badia de Cadis el dia 9 d´agost. El 26 d´eixe mateix mes fa la professió de Fe i Jurament, en mans del bisbe de Córdoba. La entrada i possessió es celebra amb el ceremonial de costum de sempre, el 24 de setembre de 1777.    

La seua tasca episcopal a Cádiz (1777-1782): 

Resumeix molt bé el pontificat del bisbe gadità Frai Joan Baptista Servera (1777-1782) l´eminent En Pablo Antón Solé en el seu llibre “La Iglesia Gaditana del siglo XVIII”  publicat en 1994, els continguts del qual foren defesos per l´autor en 1992 en la seua tesis doctoral, obtenint la calificació d´Apte “Cum Laudem”.

Solé detalla “con especial encanto”, com diu el prologista del llibre Comellas la biografia de Servera en el capítol del “Episcopologio”. Comellas diu que “Seis obispos tuvo Cádiz en cien años, y los seis un d´ells el bisbe Servera-, por suerte o por gracia de Dios, fueron buenos o muy buenos; ¡pero todos distintos!”.

Extraiem del llibre algunes de les més destacades missions de Servera al bisbat de Cadis:

- En 1778 creà en la diòcesis, la Congregació de la Doctrina Cristiana centralitzada i controlada per la Junta de Cadis.  

- Fundació del Jubileu de les 40 hores...que fomentà la devoció eucarística i l´oració mental.

- Es trobà...les corregudes de bous celebrant-se els diumenges i dies de festa, i va poder desterrar-les acudint al rei.

- Empren l´organització de les conferències morals del clergat en totes les parròquies.

- Trasllat del Col·legi Seminari de Sant Bertomeu de Cadis al Col·legi de Santiago.

- Creació de càtedres de Filosofia i Teologia.

- Publicació el 2 d´octubre de 1778, de “Normas sobre los agentes de preces en Roma”.

- Publicà un edicte establint “Normas contra los clérigos vagos o fuera de su residencia y servici de su iglesia sin causa y permiso de sus superiores y sobre los requisitos para permitirlos celebrar”, que porta la data del 12 d´abril de 1780.

- El bisbe i el cabilde col·laboraren econòmicament a les despeses de la guerra i reberen del rei una carta d´agraïment el 28 de maig de 1780.

- Es convocà, a l´igual que la resta del país, un “Te Deum” per la monarquia, el 17 de desembre de 1781.

- Actualització de la Congrua sustentació.

- Va fer visita general a la seva diòcesis...a pesar dels seus anys...

- En Tarifa li atacà la febra i s´en va venir a Cadis.

(Continuarà en el capítol IV i últim...)

0 comentarios