Facebook Twitter Google +1     Admin

COM ERA GATA A MITJAN SEGLE XIX (El poble segons Madoz)

20100530111249-diccionari.jpg

A la sèrie d´Història Local, porte hui al blog les investigacions de PASCUAL MADOZ IBÁÑEZ, al respecte de la veu GATA. La que s´ha dit és "l´obra més completa i sistemàtica de documentació i d´interpretació de la realitat espanyola del segle XX" parla del nostre poble al Tomo XIV, del seu "Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849.

Precisament il·lustra aquest article la portada del Diccionari, extreta d´Internet.

Deixem que parle MADOZ. Diu coses molt interesants i les podem comparar amb les del segle XXI. Recorden que estem a l´any 1849:

"GATA es troba a 18 hores a peu de la capital de la província, Alacant. Té 350 cases repartides en dos grups, GATA i GATETA. Separats ambdós per un barranquet que dona pas a un pont de cal i canto. Pis superior de l´Ajuntament, està  la panera del pòsit. Hi ha una presó en els baixos del palau del Senyor.

Un hospital bastant capaç serveix d´alberg als pobres forasters transeunts. Escola de xiquets. Concurrixen 64. Està dotada amb 3.496 reals. Escola de xiquetes. Amb 30 d´assistència. Està dotada amb 2.800 reals. Les dotacions estan pagades amdues de la testamentària de la duquessa d´Almodóvar.

El cementeri consisteix en un fossar unit a l´església, però col·locat a la part de fora del poble, a la qual s´entra per una porta que hi ha al costat del presbiteri. De desitjar fora que l´allunyaren un poc més del casc per a que no malaveja-se a la salut. Veïns, es surtixen de les aigües de la font nomanda de la Rana, que dista de la població 10 minuts. Té junt un llavador de roba cobert. S´extén, a peu, poc menys de 2 hores de N. a S. i 2 cumplides de E. a O.

La partida Planet es la més feraç del terme. A la part inculta creix amb abundància el margalló, planta útil que beneficien els moradors del poble. Hi ha 60 fanecades de horta que es reguen amb les aigües de la font de la Rana; 30 amb les que brollen per una excavación que van fer en altra font subterrània i alguns troços amb les de 7 nories que es troben esparcides per tot el terme. La correspondència es rep de Dénia per peató 3 vegades a la setmana.

Producció: pansa de moscatell i planta, que són els més abundants, blat, ordi, avena, dacsa, oli, poc vi, garrofes, figues, seda, ametla, llegums, fruites i verdures. Ganao llanar i cabrí. Caça de conill, llebre, perdiu i codorniu. Indústria: l´agrícola, 3 molins fariners de vent i 4 d´oli. La principal i exclusiva, l´el·laboració de margalló en esportillos, esportes, esteres i altres utensilis. Entraran a Gata anualment unes 15.000 arroves de palma seca, la qual val 60.000 reals, duplicant de valor després d´el·laborada.

Comerç: Exportació d´articles de palma. Importació de farines, canyam, ferro. Mercat setmanal els divendres, es venen robes i comestibles.

POBLACIÓ: 423 veïns, 1.645 ànimes. Capital: Producció: 943.800 reals. Impost: 34.659 amb 18 mrs. Contribució: 32.112. Pressupost municipal: 6.450 reals, del qual es paguen 1.500 al secretari de l´ajuntament i es cobrix amb el producte d´alguns propis i arbitris, repartint el dèficit entre els veïns.

GATA pertany al domini del marqués de Cerdeñola. El senyor cobrava una sisena part dels fruits, menys de les garrofes que es pagava a discreció dels collidors.

(Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849. GATA, FINALS DEL SEGLE XIX - 1849. PASCUAL MADOZ, Tomo XIV.

30/05/2010 11:13 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris