CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Per mig de la pàgina Marina Alta antiga ens assabentem d’aquesta gravació de rtve.es l’any 1971 que portava per títol "Costas de Levante". Per uns segons, al minut 5é del reportatge apareixen vistes de la Plaça d’Espanya, també dita de les canastes i rotulada ara també amb la denominació antiga de "Plaça dels Hostals".

El comentariste parla de l’espart i l’origen del seu nom i posa a Gata com a exemple. 1971 estava en temps de màxim turisme a la plaça. Pràcticament quasi totes les cases tenien tenda. I la gravació es va fer entre juliol i agost en plenes festes patronals. Estan penjades les banderes d’Espanya, que es posaven abans.

Vegem passar per la carretera cotxes i l’aparcament que abans havia amb cotxes de l’època, els turistes entrant i eixint de les tendes i a la foto que està la dona major fent llata gràcies a una de les veïnes de la plaça, Xaro Caselles, la identifiquem com la Tia Antonia, de la família de Pepe i Miguel de Tomàs. La càmera la va agafar en plena tasca artesana.

Tres fotografies de Gata (amb els números 1.884-1.885 i 1.886) en el record que ens transporten a inicis dels anys 70 del segle XX.

FONT: Composició feta amb captures de pantalla de la gravació del reportatge de rtve "Costas de Levante".        

Ací teniu una foto que ens mostra les autoritats de quan Don Julián era alcalde en un acte de festes a la Plaça Nova. Podria ser aquells festivals de música folk que feien?. Potser fora els anys 60?. Era a la Plaça Nova, vegeu per dalt els llums de festes. Al costat la paret del Cinema Casablanca i casa Mateo Signes. Sentats vegeu algunes persones molt conegudes de l’època: Nasio Caselles, el dentista Ernesto Monfort, Pedro Frasés, Pedro Pineda, Francisco Pedrós Rodríguez "Paco Tender", Don Julián Monfort -alcalde-, Ramón Beltrán "Ramonet" -fill adoptiu de Gata-. Davant les dones d’alguns dels nomenats: de Pedro Frasés, de Ernesto Monfort, de Don Julián i de Ramón Beltrán.

Si coneixeu més gent de la foto, podeu anar descobrint-la i si conegeu l’acte també.

FONT: Foto de la col·lecció de Ana Pedrós Salvá.  

He volgut fe runa comparativa de la baixada del Calvari, de l'ermita del Crist de Gata. La fotografia antiga, la de dalt, pertany a la col·lecció fotogràfica de Ana Pedrós Salvá. La de baix és actual. Mireu com la de dalt es veu en detall el poble i més prop el trinquet. Els xiprers eren encara baixos a diferència d'ara que tapen tot. Quin canvi!.

FONT: Foto antigua, col·lecció Ana Pedrós Salvá.

Seguint amb les fotografies històriques dels Reis de Gata, trobem aquesta imatge que ens facilita Ana Pedrós Salvá. Son pare estava a l'organització i té una bona col·lecció. Eren a principis dels anys 70 quan encara el "trono d'Herodes" estava davant de Casa Don Julián. Observeu la difierència d'abans i d'ara. El cortesà que acompanya al rei estava representat per Jesús Moncho i sembla ser Aurelio Signes el que fa el paper d'Herodes. Una altra fotografia per a poder comprovar la gran evolució que ha pres la festa dels Reis a Gata.

FONT: Foto col·lecció Ana Pedrós Salvá. 

Estem a la festa dels Reis Mags. Els primers reis del Auto, que va escriure Antonio Salvá Roselló es van representar a Gata el dia 5 de gener de 1968 davant de Casa Don Julián, el metge i també alcalde. Era a la Plaça d’Espanya. El senzill palco i senzilles vestimentes contrastaven moltíssim amb el palco d’enguany, per exemple. És la senyal de l’evolució, després de 55 anys i 53 edicions reals de reis. Ací teniu als reis dirigint-se a la gent i expectants, no podia ser d’altra manera, tots els xiquets baix del palco.

FONT: Arxiu festa 50 aniversari reis.  

Recuperem aquesta fotografia hui que estem parlant de l’escaldà. Una persona anònima en fa arribar aquesta bucòlica escena. El xiquet mira a càmera, els majors escampen els raïms damunt la pila de canyissos. Les veles, com vegeu, estan enrotllades damunt dels travessers. És temps d’escaldons. A totes les casetes es feia pansa, poc o molt, però escaldaven.

FONT: Donació d’una persona anònima.  

Tornem a la série estimada i volguda pels gaters, mirar amb retrospectiva aquells moments de meitat del segle XX. Desconec l’any però era més de 1944, ja que estava la font. Una veïna em va facilitar aquesta fotografia en forma de retratet menut. Em deia: "Mira esta t’interessarà perque és de Sant Cristo". Aquesta setmana cobra gran importància, ja que estem en plenes festes patronals.

Mireu les dones agenollades al pas de la imatge dins del carrer de l’Ajuntament, abans dit del Forn o Duquessa d’Almodóvar.

FONT: Una persona anònima.

Una altra imatge per a la série. Ací teniu la fotografia d’una boda important d’inicis del segle XX, allà per la primera dècada. Es va celebrar a Pedreguer. Ella del poble veí, Enedina Calatayud Costa, i ell de Gata, Matías Monfort. Mireu el vestit de núvia d’ella, mireu com van de mudats i el boat que els rodeja. Una boda de copet. Eren els pares de Don Julián, metge i després alcalde, i Na Consuelo. Ell després li van dir com a mot "El Tio Passetes" i es va fer càrrec una temporada del cinema de Gata.

La fotografia me la facilita la besneta de Consuelo i Maties, Ana Pedrós Salvá, a la que li agraïsc traure a la llum records no sols del segle passat sinó també de l’anterior, que jo li nomene "reliquies".

FONT: Foto propietat de Ana Pedrós Salvá.

Porte al blog el primer dels documents inèdits d’un mestre erudit i molt cult que va tindre Gata, Don José Mulet Borrell, nascut a Gata el 2 d’abril de 1890 i mort el dia de Sant Blai de 1983, per molts conegut com "el mestre Borrell". Gràcies a l’amic Maties Monfort, que va adquirir la casa d’ell que vivia a l’Avinguda Canalejas 26, hui Avinguda Marina Alta, ell m’ha facilitat aquestes i altres documentacions, que aniré posant-les en valua i a la llum. Sens dubte, aquest home lletrat del seu temps, que també va ser concejal i mestre, deuria estar més considerat al seu poble, rotulant un carrer o plaça amb el seu nom.

Però, anem al document com a tal. A ressenyar que si ara ho trobem normal l'escrit en valencià en 1934 era extraordinari. La data i signatura és del 8 de novembre de 1934 i va dirigida a un altre erudit valencià com va ser Nicolau Primitiu*. En la missiva li parla de que ha llegit el fullet que li va remetre Nicolau i ell, a canvi, li envia alguns malnoms i noms de partides rurals de Gata, el seu poble. Inclús li parla de l’amic comú Josep Peretó que es troba a Tormos.

Com no es llig molt clar, aniré posant la relació dels noms de partides rurals de Gata de Gorgos, repectant les denominacions que ell escrivia que literalment eren les següents: ESTE: Tosalet, Gayá, Ecles, Fonandó, Costeres, Planet, Hortes, Rana. SUR: Font del Riu, Cahuells, Colaes, Serrillás. OESTE: Planises, Collao, Gorgos, Boleries. NORTE: Trosets, Plans, Miralbó, Alqueries Blanques, Cuadros, Senies, Valls.

També donava constància el mestre Borrell d’alguns malnoms o mots del poble de Gata: Ell li titulava "Dels noms en Gata de Gorgos":  Biserot, Corralero, Perot, Llebra, Paresant, Rochets, Paula, Espanta, Sirera, Chona, Rosoques, Carriles, De la Burra, Corder, Puripa, Señalat, Batle, Capot, Churra, Figuetes, Pato, Perets, Palacio, Bolo, Caque, Raconet, Rabosa, Frígols, Calderer, Col-Llarc, Chimos, Morenet, Correches, Pont, Furgastores, Moliner, Frisquet, Valero, Paleres, Remungó, Platero.

(No estan tots però en tenia recopilats un grapat).   

* Nicolau Primitiu, qui era?. Era historiador nascut a Sueca (1877) i mort a València (1977). Fou president de Lo Rat Penat i director decano del Centre de Cultura Valenciana. A partir de 1928 va publicar molts treballs d’investigació històrica. Va ser un dels firmants de les Normes de Castelló de 1932.

FONT: Document inèdit escrit per Don José Mulet Borrell i facilitat per Maties Monfort. Foto del mestre extreta de l’article de Don Vicente Llopis Bertomeu del programa de festes de Teulada de 1976.

Hui, Festa de Pentecostés, s’ha celebrat en l’església parroquial de Samt Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos el primer torn doble de les Primeres Comunions 2021, segones de l’era COVID19. Com ja deia ahir, en estos dies aniré posant aquells recordatoris d’aquelles èpoques ja llunyanes.

Hui ens transportem a 1905, fa més d’un segle. Ens crida l’atenció el nom del col·legi al que pertany l’alumne comulgant, col·legi San Miguel. També que Gata és "Villa" i que es diu "Gata" ja que encara no s’havia començat a dir oficialment Gata de Gorgos. Això es va produir a partir del 2 de juliol de 1916. També que era prou avançada la Primera Comunió, el 22 de juny, però és que coincidia amb la festa del Corpus Christi, era dijous i festa. 

Finalment, els recordatoris eren encomanats a la llibreria valenciana de Ferrandis y Villalba. Al respecte d’aquesta llibreria dir que la llibreria Vicente Ferrandis, antiga "Librería Villalba" constava la seua activitat des de 1903 al carrer Bolseries 22 de València i, més tard, en 1908 (que és el temps del nostre recordatori) com a "Librería e Imprenta de Vicente Ferrandis" a la plaça de Cajeros 70 y Colchoneros 4 fins al menys1912. Tenia fama no sols a nivell provincial i regional, sinó també nacional. 

FONTS: Records de fotos i documents de la família Argudo. / Informació del recordatori: "Los catálogos de librería y material de enseñanza como fuente iconográfica y literario-escolar" de León Esteban (Universidad de Valencia), data d'aceptació d'originals, gener de 1997.

Com demà diumenge 23 de maig és el primer torn de les Primeres Comunions per partida doble a Gata, ja que comulgaran vuit infants a les 11 hores i vuit més a les 12.30 hores, en estos dies repassarem alguns recordatoris d'altres anys, d'altres èpoques.

Ana Pedrós Salvá ens va facilitar aquest profusament decorat en el que no falta detall amb la llegenda "Tomad y comed" a una part i "este es mi cuerpo" a l'altra. El recordatori pertanyia a la Primera Comunió de la seua bisàvia materna. La comunió la va fer a Pedreguer d'on era natural, a la parroquial de la Santa Creu. Va ser el 29 de maig de 1898. Un total de 123 anys té la relíquia. Era de la senyoreta Enedina Calatayud Costa, que després es casaria amb el senyoret Maties Salvá i viurien a Gata, a la casa que feia i fa racó i fita amb el campanar.

FONT: recordatori de Primera Comunió segle XIX propietat de Ana Pedrós Salvá.     

Reprenc la série tan estimada pels gaters i gateres, la de Fotos antigues...i d’abans, que arriba a la número 1.874.

El que vegeu és una etiqueta que es posava als articles artesanals que eixien de Gata cap a altres indrets. L’empresa que ho facturava era MATÍAS Y JOSÉ SALVA, S.R.C. (Societat Reguladora Col·lectiva). La mateixa denominació de l’empresa la trobem a la part de publicitat del programa de festes de 1965. Es dedicava, com diu a l’etiqueta a "Artesanía de Palma, Mimbre y Plástico". A l’etiqueta també deixa ben clar que eren "exportadores". I també és curiós l’apartat de correus, el número 8. 

El document me l’ha facilitat Ana Pedrós Salvá, a la que li ho agraïsc. Anem descobrint poc a poc aquells temps, dels que ja han passat mig segle.

FONT: Foto-document propietat de Ana Pedrós Salvá.  

Aquestes tres fotografies ens ajuden a comprendre la vida d’abans dels gaters i de molta gent de la Marina Alta, quan arribava l’estiu i passada la festa de ma Mare de Déu. Abans, de fa uns 60 anys. Ací estaven l’any 1962. L’escaldà era un ritual necessari i es feia a les casetes de camp.

Mullant la caça dins la caldera amb el raïm per a escaldar veiem a un jove Eugenio "la música", el "Musiquer" Eugenio González Oliver (1929-2015). Estaven a la caseta que la família tenia als Plans. A les altres dues fotografies vegeu a un jovenet Vicent González Monfort, el fill d’Eugenio, i un render que tenien atenent els treballs de l’escaldà: primer, el render li ensenya al xicon com tirar els garbons de llenya al fornet d’escaldar per a que la caldera es calfe, bullint, per a estar preparada. A la foto també s’aprecia que hi ha una dona, com sempre, per a escampar el raïm. De fons, el carro descansa després de portar la càrrega del bancal a la caseta. A l’altra foto, el xicon i el render trauen el canyís amb el raïm acabat d’escaldar. 

Agraïment a Vicent González Monfort, per facilitar-me les fotografies que hui us mostre.

FONT: Fotos Vicent González Monfort. 

Reprenc la sèrie de fotografies, documents, cosetes antiques d’ací i d’allà. És la primera de l’any 2021 i és un document, un paper que el podríem calificar com a "comercial", ja que és el pagament a compte, un "recibí" de l’adquisició d’un "mulo" potser un matxo. La troballa me la va facilitar Joaquín Vázquez de Calp, conegut al facebook com Jackycalp Ifac, al que li ho agraïsc.

Com vegeu diu: "Recibí de...(i ací sorgix el dubte si posarà espasa o pasa) Mulet, trobe que deu posar Espasa Mulet. Segueix dient "la quantitat de cinquanta libras que son per a cuenta de un ¿mulo? que nos Deve" I baix posa que "Sont 100 Libras". Entenc que vol dir són total. La data la diu ben clar, al menys l’any: 1857. "Gata 1er febrer 1857". I la signatura posa: "Bony Pedro".

Document curiós amb 164 anys d’història. Parla de "libras" donat que la pesseta va entrar en funcionament a partir de 1868 i aquest és anterior. Hui en dia, cinquanta lliures equivaldrien a 55 euros i 48 céntims, aproximadament. 

* Comenta María José Simó Soler que no posarà Espasa sino José...potser si. Gràcies, María José. 

FONT: Document facilitat per Joaquín Vázquez (Jackycalp Ifac).   

Torna a facilitar-me la següent fotografia de la série María García ("María Quintín"), a la que agraïsc la deferència de cedir-me-les. Son pare Andreu García Crespo es trobava fent el servei militar de camioner junt amb un altre gater, Francisco Monfort, més conegut com "Francisco el Banc", pare de Pepa, Dora i Jaume. Andreu estava a la dreta mirant la foto i Francisco a l’esquerra.

La foto està signada pels dos el dia 11 d’octubre de 1944 al "Cuartel de Automóviles" com resa un escrit darrere la fotografia.

FONT: foto cedida per María García. 

Reprenc la série de fotos i documents antics, per a no oblida rla Gata del record. La foto és de societat. Serien a principis dels anys 50. Una quadrilla d’amics van anar de paella al baix Montgó. L’alegria es demostrava en les cares, la música en l’acordió i la gitarreta que portava el xiquet.

La foto me l’ha facilitada María García, que tots coneguem per "María Quintín". És propìetat de son pare, que té ara 97 anys. Son pare li diuen Andreu García Crespó, també conegut com "Amdreu el teulaí".

Fent un repàs de les cares que asomen a la foto descobrim a una dona que vivia al Tossalet Antonia, primera per l’esquerra. La que fa sis, d’esquerra a dreta, era Anita "el Pato" i a la dreta el seu marit, Vicent. Després està la mare de María i el que està acatxat amb boina és son pare Andreu. La parella de la dreta es Rosa Espasa i el seu home Francisco, pares de Sebastià i Bernardo. Potser el xiquet siga Sebastià.

*8-12-2020: Em comenten Pepita Gilabert i la seua germana que el que està tocan l'acordió era son pare, Vicente Gilabert Diego, conegut com "el barber de Sorí".

Si conegueu a més gent de la foto, podeu aportar els comentaris.

FONT: Foto cedida per María García ("de Quintín"). 

Ací teniu la portada del llibret editat per la Caja de Ahorros Provincial del Primer Concurs Local de Contes de les Festes Patronals 1982 de Gata de Gorgos. Fa 38 anys van obtindre el mèrit de veure publicades les seues obres la veïna PEPA LEYDA ARABÍ amb el conte AQUELL DIA i el veí JOSÉ COSTA SIGNES amb l'obra VIDA Y ANDANZAS DE UN ZAPATO.

El premi, veure publicades les seues obres. L'organització, la Comissió de Festes de 1982. El jurat el formaven D. Antoni Vives, D. Miguel Soler, D. Francisco Costa, D. Eduardo Adolfo Mulet i Don José Soler.

FONT: Llibret editat del concurs.   

Era el dia 8 d'octubre de 1989, fa ara 31 anys i mig mes. Arribava a Gata un tren especial, el commemoratiu del 75 aniversari. L'estació estava de gom a gom, com diuen. Esperaven el convoi les autoritats, encapçalades per l'alcalde Eduardo Adolf Mulet Salvá, la banda de música, les regines i dames i infantils, i tota la població. Els passatgers especial del tren van ser obsequiats amb panses, amwtles i mistela, productes típics del poble.

Aquells temps contrasten amb els d'ara que fa ja més de quatre anys que no circula cap tren, encara que les obres de Teulada a Dénia van a bon ritme y es diu que a l'estiu de 2021 es posarà en marxa l'últim tram del TRAM fins la capital.

FONT: Foto arxiu personal cronista, publicada al Canfali Marina Alta el 14-10-1989.

UNA FOTOGRAFIA DE LA MATEIXA SÉRIE MOLT PAREGUDA, PUBLICADA EN EL BLOG EN 2014, LA PODEU MIRAR: PUNXEU ACÍ.

Torna la série més estimada per la gent gatera, però que va esgotant les imatges, les fotografies. Des d’ací recorde a tots i totes que si teniu per casa, a algun caixó, calaig, o caixeta d’eixes de llanda que teníem abans per casa, fotografies d’abans i voleu que es publiquen sols teniu que posar-se en contacte amb mi.

Hui dissabte 17, vespra de la Jornada Mundial de les Missions (DOMUND), rescatem una fotografia de 1953. Fa 67 anys també era el 18 d’octubre curiosament el Domund, que se li va dir el Domund de la Sang, en record als màrtirs missioners.

Centrant-nos amb la fotografia, observem la imatge de la Verge de Fàtima que està al costat de la fornícula de la imatge del sagrat Cor de Jesús. Davant es van posar tots els xiquets i xiquetes vestits de rectorets, mongetes, xinetes, missioners, les típiques i tradicionals vestimentes d’aquella època. Podem apreciar que encara estava la Creu de les Missions, que seria la dels anys 40.

Xiquets i xiquetes eixien pels carrers i places de Gata amb unes vidrioles i posaven a tots i totes els/les participants i col·laboradors una bandereta a la roba. 

Hem repassat les fotografies i la de 1.626, que publicava el 8 d’octubre de 2014, també tenia a la Verge de Fàtima al mateix lloc com a fons i a altres xiquets i xiquetes davant.

Si coneixeu algú de la foto o sabeu que estaveu a eixa imatge, també ens ho feu saber. Animeu-se i si voleu remetre’m alguna fotografia de la vostra participació en el DOMUND d’altres temps ja ho sabeu. Podrem compartir-ho amb els gaters i els que visiten el blog.

FONT: Foto Arxiu.    

(( PODEU LLEGIR TOT L’ARTICLE DE JOSEP IVARS IVARS, PUNXANT ACÍ ))

Després de quasi dos mesos sense cap document, foto o paper antic i d’abans reprenc la série, que ens porta a una primera pregunta: EN 1967, A GATA HI HAVIA FILATELISTES?. Al llegir aquestes línies eixiran, potser, alguns fundadors gaters de la filatelia dels anys 60 del segle passat.

I direu per què eixa qüestió?: Hui ha publicat José Ivars Ivars, l’amic i divulgador i investigador filatèlic calpí, un article al seu blog que té sobre filatelia i reescrivint la història filatèlica de la comarca, ens descobrix gràcies a l’arxiu del teuladí Joan Ivars Cervera el SOBRE "OFICIAL" DE LA I EXPOSICIÓN FILATÉLICA DE GATA DE GORGOS DE 1967.

Ell, analitza tots els elements del sobre al detall d’un coleccionista i expert en filatelia, però li crida l’atenció el mateix que jo feia a la pregunta d’inici, sobre tot perquè al sobre posava "Organizada por la Sociedad Filatélica Gatense". Seria molt interessant conéixer algun membre d’aquella societat, que ens aportaria més dades, més informació.

Un altre detall que aporta la fotografia del patró és el fons de la mateixa. L'altar era l'anterior a la gran reforma de 1974, quan era rector Don Manuel Frasés Pérez i vicari Don Enrique Arce Navarro. Mireu com tenia columnes i era més recarregat.

FONT: Foto del sobre, propietat de Joan Ivars Cervera i divulgat per Josep Ivars Ivars.

Reprenc la série de fotografies antigues i d’abans, del poble de Gata i els seus records. Aquesta imatge ens porta cap a 1970?. Eren amics, companys d’esport, quatre eren d’una quinta i quatre de l’altra. D’això fa uns cinquanta anys. Van formar un equip de voleibol. Mireu com estaven ben al·lineats i posats. La foto és propietat de Andrés Pantoja que me la cedida per al blog.

Qui són?. D’esquerra a dreta, plantats: "Gasparet" (Pepe Feliu) amb el número 11; Paco Grimalt porta el número 4; Pepe Signes "el panader" el número 6; Andrés Pantoja lluïa el número 12; Vicente "Masó" el número 7. Agenollats o aponants també d’esquerra a dreta: Sebastià Arabí que portava el nùmero 8; Pepe Serrió "Pepe policero" que tenia el número 5 i Primitivo amb el número 8.

FONT: Foto propietat de Andrés Pantoja.

*AMB AQUESTA FOTOGRAFIA TANQUEM LA SÉRIE DE "FOTOS DE FESTES" DINS DE LA GENERAL "FOTOS ANTIGUES...I D’ABANS (Gata en el record). Seguim posant i aportant imatges de totes les temàtiques de Gata.  

Seguisc posant fotografies de festes antigues de Gata. Aquesta fotografia podria tractar-se d’una pujada del Santíssim Crist dels anys 50 ó 60, però no està cert que fora el dia del Crist. La foto la va pujar al seu facebook l’amic Emilio Signes perque està portant al patró el seu uelo Pedro Frasés.

S’apuntava als comentaris de facebook que podria ser la Santa Missió. Podria ser l’Any Sant de 1950, com diu Domingo. La missió dels Pares Franciscans va ser l’any 1963, potser massa endavant per a la foto. A la mateixa estan Salvador Ginestar i Paco Paula, de xicons ja majorets portant la crossa. També es veu per darrere a la part esquerra, si mirem la foto, a Batiste "Blanquera".

Amplia els comentaris Antonio Monfort i es fixa en un detall que pot ser clau i diu: "Cal observar que els ametlers estaven en flor, per tant no era el sis d’agost. El lloc vull pensar que era per allà l’Era de Boronat. També pense que pugueren baixar-lo amb motiu de la Quaresma. Algun rector ho ha fet. D’ahí la florida dels ametlers. També diu Monfort: Jo veig ahí a la dreta a Luis Vidal (un que és alt) el xiquet que va amb l’abric, en sembla, el fill de Batiste la Parra, del carrer nou, (que porta al Crist al costat). Tambe veig a Don Alberto el rector, que va revestit de dalmàtica. No crec que ahí encara fora diàcon"

Amb tots aquests comentaris, els gaters i gateres intenten aproximar la història dels majors als més joves. Unes bones frases recordant altres temps i altres anys del nostre patró, que deixava despusahir 6 d’agost de 2020, en un any tan estrany i anormal, l’església i que ja està a la seua ermita.

FONT: Foto propietat de Emilio Signes Frasés, pujada al seu facebook.  

La foto ve com anell al dit per a hui, que tocaria ser la vesprada de l’ofrena de flors al patró el Santíssim Crist. La minisérie de fotos antigues festes recupera eixe moment, però quan es feia a l’altar. Després de veure aquella foto del passacarrer de 1957, on estaven el fester Alberto Pedro Mulet, que va traurer a la seua cosina Vicenta Mulet Ivars, més coneguda per Vicentita "Sabata", de acompanyant, ara estan a l’altar major després de l’ofrena.

Fixeu-se amb el Crist darrere.

 Agraïsc, una vegada més, a Mari Moncho Mulet haver-me facilitat la imatge.

Recordeu que podeu enviar-me pel facebook o pel correu electrònic les fotos antigues o d’abans de festes patronals. Anirant publicant-se. Des de hui 30 de juliol i fins el dia 8 d’agost seran per partida doble.

No és una fotografia, no és una imatge, però si que és una fulla de publicitat del programa de festes de 1947 que va tindre una fita important relacionada amb el Crist. A la mateixa fulla de propagandes publicitàries ho anunciava dient que les festes es feien des del dia Sant Jaume, 25 de juliol, fins el 6 d'agost. I tenien el dia 5 per la vesprada un acte especial, la bendició solemne de les noves andes i el nou templete del patró, el Santíssim Crist del Calvari. La bendició la va fer el Vicari General de l?Arquebisbat de València a la Plaça de l'Església i després la imatge va anar pel carrer Nou, carrer Sol i Teulada i carrer Bosbe Cervera.

La salutació publicitària pel tamany del programa la feien conjuntament: "Los cafes, bares, panaderías, carnicerías, fondas, comercios de tejidos, paqueterías, perfumerías, ultramarinos, salazones, verdulerías y demás industrias y establecimientos de la población..."

La fulla encara tenia lloc per a tres publicitats directes: Julián Monfort i Cia, exportadors de fruites; José Moncho Ivars, fàbrica de cabassos i capells, fruits del país, i Francisco Zaragosí, capells i cabassos de vímet ("palma").

FONT: Programa de festes 1947. 

Ací teniu tota la Plaça de l’Església (Plaça Vella) de Gata, un dia de vaques a leas festes de quan el corro es feia al centre urbà. La vaca ben plantada i parada esperant que algú li diguera alguna cosa. Els carros per davant de Ca Don Adolfo i Ca la Datilera. S’entreveu el palco dels quintos. A la font hi havia, com sempre, gent. Són imatges que estan el record, en la recàmera de la gent, alguns joves ni ho han conegut, ni somniat.

FONT: Foto arxiu bous corro centre poble.

Seguim mirant les festes d'abans. Ací teniu alguns amics gaters ben sentats, tots amb la tradicional camisa i pantaló, anys 60, a les festes de Gata. Darrere d'ells, l'històric carrer del Tio Pepe "El Tramusser". Estaven al seu carrer o a la plaça. Haurien refrescat amb el ben reconegut "aigua-llimó".

FONT: Foto publicada al programa de festes 2019.   

** ABANS DE COMENTAR LA FOTO, DIR QUE SEGUISC INSISTINT. SI VOLEU QUE PUBLIQUE IMATGES DE LES FESTES D'ALTRE TEMPS, JA SABEU. GRÀCIES ** 

Ací teniu una vista panoràmica nocturna de les festes dels anys 80 del segle XX. Mireu en primer terme i baix de la foto la "barraca" de la Comissió de Festes. Les perilletes, els cartells, les "barraques" festeres a un costa i altre i al fons l'escenari. La Plaça Nova de Gata s'omplia aquell any de la Xàbega i més anys. Ho recordeu?. Sens dubte, era l'epicentre de la festa eixe any.

FONT: Foto programa de festes.  

** SEGUIM A LA RECERCA DE FOTOS ANTIGUES DE FESTES PATRONALS **

** OMPLIREM DE RECORDS, LES NO-FESTES 2020 A CAUSA DEL COVID-19 ** 

No té data, atemporal. Perque cada sessió bouera al corro de bous antic de Gata es repetia aquesta escena. Els quintos plantats, les quintes sentades. Era el palco de la quintà de l'any. Davant de la casa abadia, de casa del rector. Sempre es feia ahí. Records de vesprades de bous i vaques a la Plaça de l'Església, la plaça vella.

FONT: Programa de festes.

Estem a l’any 1957. Els jocs populars són típics a les festes patronals. El lloc, la PLaça Nova actual, dita aquells anys Plaza 18 de Julio. Ací teniu a un pare i una filla intentant agafar les cintetes amb premis. 

El pare, Jose Mulet Signes, mes conegut con Pepito "Sabata", la filla Vicenta Mulet Ivars , més coneguda per Vicentita "Sabata". Mire la Vespa i la matrícula, mireu la gent espectant. Molta gent seguint el concurs.

Li done les gràcies a Mari Moncho Mulet per facilitar-me la fotografia.

FONT: Foto propietat de Mari Moncho Mulet.

Seguint amb la série de fotos antigues...i d’abans de les festes patronals, vos pose ara una foto d’un passacarrer de les festes patronals de 1957. El fester Alberto Pedro Mulet, va traurer a la seua cosina Vicenta Mulet Ivars , més coneguda per Vicentita "Sabata", de acompanyant. La banda de música els acompanya. Falta esbrinar de quin carrer es pot tractar.

Agraïsc a Mari Moncho Mulet haver-me facilitat la imatge.

Recordeu que podeu enviar-me pel facebook o pel correu electrònic les fotos antigues o d’abans de festes patronals. Anirant publicant-se. Des de hui 30 de juliol i fins el dia 8 d’agost seran per partida doble.

FONT: Foto propietat de Mari Moncho Mulet. 

Seguint amb les fotografies antigues de les festes patronals i per a recordar aquest any tan especial sense elles, a causa de la COVID-19, ens traslladem a la Plaça Nova, aleshores dita Plaza 18 de Julio. Es fan els jocs populars, la ginkama que era seguida per nombrós públic. Estem a l'any 1958, el que també es va estrenar el Grup Escolar. La plaça ja tenia algun que altre arbre. Dalt la moto el concursant i bon músic, Jerónimo Mulet Marcos, que tenia la fabrica de Plásticos Levante, ho recordeu. Recordeu la marca de la motocicleta?. A la taula del jurat estava Bernardo espasa Soler, que estava fumant, i donant testimoni de les proves Octavio Mulet.

La foto està rescatada de la col·lecció de Anita Mulet Marcos i va ser publicada a "Fotos del record" del programa de festes 2006.

FONT: Foto propietat de Anita Mulet Marcos. 

Continuem portant al blog i al facebook imatges que ens recorden aquells temps de festes. Enyorança perquè ara esperaríem els bous o al baret dels bous. Seria un altre dia de festa i serien les festes llargues. Res d'això passarà per la crisi sanitària. L'any que ve serà.

Ara són els quintos que van nàixer en 1937. Farien la festa al 57. Portaven les tradicionals bigues dels bous, una biga llarga com vegeu, amb el carro. Tots volien fer-se la foto per al record. El programa de festes 2005 va publicar la instantània a "Fotos del record".

Si identifiqueu el lloc, que podria ser l'actual Plaça d'Espanya, i alguns quintos, podeu ampliar la informació.

FONT: Programa de festes 2005.   

* NOTA: Seguisc insistint, si teniu alguna fotografia antiga i me la voleu compartir teniu el correu i el facebook. La podem publicar, omplint el blog i les xarxes del record gater de les festes patronals, en aquest temps de les no-festes normals.*

La imatge va ser publicada al programa de festes de 2006. La foto era propietat de Octavio Mulet i la va fer des de sa casa. Els Gegants i Caprossos, dits en castellà "Gigantes y cabezudos", típics d'aquells anys, animaven el Dia del Xiquet de les festes patronals, a finals dels anys 60 del segle XX. Pocs cotxes passaven per la General. Si vegeu l'altura de les cases i el cartell anunciador de direcció cap a l'Alacant veureu que és l'espai comprés entre l'actual entitat bancària, abans Casa Don Julián, i el cantó d'eixida del carrer Doctor Gómez Ferrer, al semàfor. Tota la xicalla anava amb ells, no faltaven la dolçaina i tamboret, i feien festa... 

FONT: Foto propietat de Octavio Mulet, publicada al Programa de Festes 2006.

NOTA: Abans de res, recorde i anime, un dia més, que si tenen fotografies antigues, podem omplir el blog i les xarxes, del record gater de les festes patronals, en aquest temps de les no-festes normals.

Continuació de la fotografia que publicava dimecres, es veu la Plaça de l’Església mostrant tota la façana de l’església. Crida l’atenció la Creu que il·luminaven igual que la portalada. 1950 era Any Sant. D’ahí que puguera ser eixe any. El "palco" o barrera davant de casa el rector és la mateixa i els carros també.

Agraïr, una vegada més, a Isa Mulet, la cesió de la fotografia. Són records de les festes patronals d’altre temps. 

FONT: Foto facilitada per Isa Mulet Ivars.  

Fa 50 anys que es van fer les primeres festes amb reines. Ací teniu un moment del dia major, el dia del Crist. Els músics amb passacarrer anaven al recordat bar Hogar del Camarada (recordeu el seu pis de madera, les papes i clotxines que es posaven i feien avionets). I entre tots els músics, tres amics que ja ens han deixat. D’esquerra a dreta: Onofre "Alfredo" Escortell, Eugenio González "de la música" i Jaime Boronat "Galulo".

Això si, sense soltar els instruments per si havia que fer alguna tocà. Mireu a la part de baix de l’esquerra, com s’aprecia d’esquena a una festera. I sentada amb aquelles tradicionals cadires del mític bar.

La foto va ser publicada a la secció de "Fotos del record" del programa de festes de 2015.

FONT: foto publicada al programa de festes 2015.

(NOTA: Com ja deia ahir i recorde hui, seguisc animant-vos a que si teniu alguna fotografia antiga...o d’abans relacionada amb les festes, ja que no les tenim enguany amb la realitat a causa del COVID-19, sí tindre-les en el record. Podeu fer-me-les pel facebook o pel correu electrònic i aniré publicant-les cada dia, fins el 8 d’agost).

Estem a les festes de 1950. S’ha preparat la Plaça de l’Església o Plaça Vella per a les corregudes de bous, que aleshores es deien "elementos". Perquè 1950? A la foto de demà ho descobrirem. Mireu el "palco de davant de Ca el rector" i era prou baixet. Els tres o quatre carros que es veuen a la imatge. El paviment encara de terra. La font ja dominant la plaça.

Torne a agraïr a Isa Mulet, la cesió de la fotografia. Records de bous al carrer, records de les festes patronals. 

FONT: Foto facilitada per Isa Mulet Ivars.  

(NOTA: Abans d’explicar aquests fotografia, animar-vos -hui que comença la novena a l’ermita- a que si teniu alguna fotografia antiga...o d’abans relacionada amb les festes, ja que no les tenim enguany amb la realitat a cuasa del COVID-19, sí tindre-les en el record. Podeu fer-me-les pel facebook o pel correu electrònic i aniré publicant-les cada dia, fins el 8 d’agost).  

Dit això, comence amb una clàssica de les festes. La fotografia que tot "soldat" (jove gater que ha fet el servei militar i ja ha tornat al poble "llicenciat") té a sa casa, entre els seus àlbums. Baixant o pujant al patró el Crist del Calvari. En aquest cas i mirant les cases del carrer Teulada, es tracta de la pujada cap a l’ermita. Seria l’any 1963?, 1964?.

Identifique’m a Bernardo Mulet Pedrós a la part esquerre de la imatge processonal, si mirem de cara la foto. Portant la crosa està Benito Mestre. La casa és la que fa cantó amb el carrer Lluna. El rector era Don Vicente Llopis Bertomeu. Si identifiqueu algú més podeu comentar-ho.

FONT: Foto facilitada per Isa Mulet Ivars. 

Ens arriba una fotografia curiosa i amb tres quarts de segle d’existència. Al voltant de 1945 està feta a la travessa de la carretera nacional 332. El xiquet podia posar per a la foto més temps, molt de temps, quasi no passaven cotxes. I direu, qui era el xiquet. Pues era Bernardo Mulet Pedrós, el menut dels germans Mulet, de la família dels "Paresants" o de l’imprempta. La seua filla Isa i la seua dona m’han facilitat la foto. Ho agraïsc.

Si ens fixem un poc amb la imatge, un lletrero ens dona la clau on pot estar el xiquet. Es llig "De Médula Junco y Mimbre" i seria la fàbrica de Monfort "Masianet". Una altra pista, la casa amb dos pissos que vegem més avant, la resta eren de planta baixa i un sol pis. Era la del dentista Ernesto Monfort, pare de Maties i Jaume. Al costat de la fàbrica del cartell, la casa de l’Estanquer, encara no reformada. I al mig, l’entrada al que després seria el carrer Sant Miquel.

FONT: Foto facilitada per Isa Mulet Ivars.  

La fotografia no té desperdici. L’escena se situa a Ciutat Real. Paco Feliu Pedro, que tenia un camió, va anar una temporada amb el seu camió a terres extremenyes i castellanes. Transportava carbó, dins dels replets cabassos podeu imaginar-vos com anava el vehicle. Era l’any 1953. Paco tenia aleshores 22 anys. Després va tindre l’afamat Bar Casablanca de la general. El mateix Paco amb col·laboració de la seua neboda María Eugenia Salvador Feliu, conta que transportaven carbó des de Ciutat Real a Albacete. A la fotografia estaven en un descans per a repostar i al mateix temps havien carregat del tren de mercancies. Allí la gasolina, a Ciutat Real anava més barata. Paco portava l’últim camió de la seua trajectòria amb camions. Era un Morris.

A la fotografia, feta el 28 de setembre de 1953 per Fotos Dueñas (Corazón de María, Nº 9, Ciudad Real) un jove Paco és el que està just al mig dels plantats. Es veu al seu costat esquerre mirant la imatge a Aurelio Cholbi, xabier i xofer del Venturo que més tard viuria a Gata i tindria un taxi. Acompanyava a Paco en eixe viatge. Els altres sis eren treballadors d’allí.

La foto l’havíem vista a algun programa de festes patronals, però no coneixien tota la seua història, que ara ens ha contat Paco, al que li ho agraïm.

FONT: Fotografia proporcionada per María Eugenia Salvador Feliu. Informació facilitada per son tio Paco Feliu Pedro.

Del vídeo de Pepe Tomás que fa ver per al Grup Espeleològic Gatense sobre l’escalada a les Coves Roges, i publicat recentment per Jesús A. García Soler, he extret alguns fotogrames de com estava i era Gata fa 28 anys.

A la imatge, una captura de pantalla de l’arribada del tren turístic Limón Express a l’estació de Gata, que si recordeu tenia eixe parador amb el nom Gata davant de l’imponent casa-estació. Era la segona etapa del recorregut del tren des de Benidorm a Gata de Gorgos. Al facebook, tress imatges: la que il·lustra el text al blog arribant la màquina del Limón a l’estació; altra amb el Limón ja parat i baix un dels treballadors del mateix, el recordat Pedro Asensi, i altra entrant a la zona de l'estació.

FONT: Captura de pantalla del vídeo de Pepe Tomás sobre Gata i el GEG. Pujat el vídeo al facebook per Jesús A. García Soler.

PER AMPLIAR MÉS LA FOTOGRAFIA, PUNXEU ACÍ.

Una fotografia de la que nomenem potent. Podria datar-se de principis del segle XX. Una bona instantània antiga, que mostra en primer terme les casetes de la partida Tossalet de Gata en plena temporada d’escaldà. Al fons, l’inconfundible calvari cap a l’ermita del Santíssim Crist i ubicant millor el panorama el Montgó.

La fotografia me la facilita, a la que li ho agraïx molt, l’amic Carlos Fuster Montagud. Ell em comenta que és propietat de Miguel Ángel Sáiz i la va adquirir o comprar a un rastre. 

Hi ha molts detalls a escena que ara repassem:

- Potser no estiguera feta la línia del tren, que es va construir de 1911 a 1915, ja que s’aprecia molta distància entre la pujada al calvari i el sequer.

- Vegau la vestimenta dels dos hòmens plantats i els xiquets aponats entre els canyissos de pansa.

- Si el calvari públic es va autoritzar a l’arquebisbat de València en 1905, mirant l’altura dels xiprers, podrien ser uns quants anys més.

- La capella no es veu molt bé entre xiprers, però davant si que es veu un arbre diferent als xiprers. Podria tratar-se del famós Arbre Blanc al que se li atribuïx el "miracle", el cas sorprenent de 1812, 1814?.

- Què dir del sequer i els canyissos de pansa?. Es veu que és gran, una prova més que inclús damunt del poble estaven en aquella època els sequers, pegats a les cases i casetes.  

- Finalment, de l’ermita baixant cap avall, a la muntanyeta del calvari, seguint la zona de l’assagador, s’aprecien també uns xiprers. Podria ser el camí al cementeri parroquial (1886), que està fora de la fotografia, però quedaría per mitat foto a la dreta.

FONT: Foto propietat de Miguel Ángel Sáiz, facilitada per Carlos Fuster.

Observeu la serietat del comerciant. Corrien els anys 20 a 30 del segle XX. Vicente Monfort Monfort, més conegut popularment pel seu alies "Capot", tenia la tenda al número 3 del carrer La Bassa, baixant a la dreta. Més tard, va adquirir la casa d'enfront, on la seua filla, Consuelo Monfort dita també "de Capot" va continuar la tenda de roba. Vicente, el seu nét i fill de Consuelo és el que m’ha facilitat la foto.

Es veu al tender amb el metre i les peces de roba esteses una al costat de l’altra al calaix. La brusa que es portava i amb el coll cordat fins a dalt també va marcar aquella època.

FONT: Foto facilitada per Vicente González Monfort.

POTS RECORDAR LES ALTRES FOTOGRAFIES DE L’ARXIU WUNDERLICH, TOTES ELLES PUBLICADES EL 6-6-2014:

* FOTOGRAFIES ANTIGUES...1.488. (ERMITA DEL SANTÍSSIM CRIST): PUNXEU ACÍ. 

* FOTOGRAFIES ANTIGUES...1.489. (DOS CAPELLETES A LA PLACETA): PUNXEU ACÍ.

* FOTOGRAFIES ANTIGUES...1.490. (DETALL DE DARRERE LES DOS CAPELLETES AMB LA VISTA DEL MONTGÓ AL FONS. PUNXEU ACÍ.

Com eren les capelletes del Via Crucis de la pujada a l’ermita, del Calvari, abans de la guerra? Eren igual que ara?. Pues ací tenim la prova. 

La tercera de les fotografies que no coneixíem de les tres de l’Arxiu de Otto W que es conserva a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (Ministeri d’Educació, Cultura i Esports), la vegem ací i amb dos detalls al facebook. La fotografia la va fer Wunderlich al voltant de 1923, que si que es sap va estar a Xàbia. Mireu com eren totalment diferents a ara les capelletes. Inclús he fet l’extracte de dos detalls: les rajoletes d’una estació i la coberta, la teladeta d’una capelleta.

Detalls de la imatge: A la fototeca de l’IPCE figura com a número d’inventari WUN-05182, Archivo WUNDERLICH. Título: Gata, Calvario, abwärts (Calvario hacia abajo). Autor de la fotografía: Wunderlich, Otto (1886-1975). Tipología: Negativo. Procedimiento/soporte: Vidrio a la gelatina. 

Arxiu: L’arxiu Wunderlich, adquirit en 2008, conté prop de 45.000 negatius i positius en distints formats, obra del fotògraf Otto Wunderlich (Stuttgart, 1887- Madrid, 1975). Inclou a més càmeres fotogràfiques, objectius i l’ampliadora de l’estudi.

L’autor: Format a Alemania, Wunderlich es traslladà a Espanya en 1914. Fa projectes d’encàrrec per a institucions culturals i empreses del sector industrial, destacant la fotografia de caràcter personal, amb una gran col·lecció d’imatges de paisatges, escenes tradicionals i tipus populars que documenten, amb admirable precisió tècnica i exquisita sensibilitat, la realitat espanyola dels dos primers terços del segle XX.

FONT: Fototeca de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, Arxiu Wunderlich. Ministeri d’Educació,Cultura i Esport.

(( PER A FER LA FOTO MÉS GRAN PUNXA ACÍ ))

El grup més nombrós de gaters que ha visitat Fontilles en els seus 111 anys d’existència. En 1955 van acudir, organitzat per la parròquia i els/les joves d'Acció Catòlica, uns 160 veïns i veïnes, de totes les edats, al sanatori de Vall de Laguar. Es van fotografiar a les típiques i tradicionals escales que encara estan en forma de V.

Es publicava a la revista Fontilles el mes de maig de 1955 a doble pàgina i comentava la revista: "Con la primavera llegan al Sanatorio numerosos grupos de visitantes de la región levantina, que dejan el ejemplo de su caridad y llevan a sus pueblos la viva lección de resignación cristiana que se aprende en Fontilles".

Amb l’ajuda de Dora Caselles hem estat repassant totes les persones del grup i s’esbrinen algunes clares.

De dalt a baix i d’esquerre a dreta, reconeguem:

Fila superior: tercer, Jaime Gil. Segona fila: Eduardo Fornés i la seua dona. També Antonio el Cartero i Jaime "Cabellos". El matrimoni format per Mateu i Rosa de la plaça nova; el matrimoni "Cove" pares de Salvador i Toni. La següent agatxats  i al centre Vicente "Canyetes", també està la seua germana, i el pare de Dora, Vicente Caselles. Baixant les escales a la dreta, Don Francisco Costa i Pepe "el Sastre". Al mig de baix les escales Pepica "la Tramussera", Tonica "Jaques", Vicenta "la Manyana" i Rosa dona de Francisco "Curro". Un poc més amunt Rosita "Don Luis". També estava la mare de Cati. Pujant l'escala cap a l'esquerra Vicente "la Viuda" i la seua dona Edelmira.

Filera de baix de tot, esquerra a dreta: Pepica el Cartero i l’home; el germà de Don Alberto i Maria, la tia de Pepe Diego, que vivia a la carretera; darrere els rectors Miguel "de Sota" i la dona. Tres rectors, el més gran al centre el rector que estava a la parròquia Don Vicenbte Llopis Bertomeu.

Dels agatxats davant de tots: el pare de Jaume Costa i sa mare dalt; Concha "de naris" i l'home agatxat; el pare de Josep Ginestar i sa mare dalt. Els del garaig Pedrós. Eduardo "MariCarlos" i Vicente Soler. El Tio Argudo, pare de Pepica Argudo, i Francisco "el panader".

Finalment, a les fotos del facebook pose també els autobusos en els que viatjaven. També o van fer alguns amb camions. Tot una odisea.

Aneu mirant caretes (a la foto del facebook) i si les coneixeu aneu fent-ho saber. Gràcies.

FONTS: Revista Fontilles, Maig 1955, Nº 482. // Arxiu Salvador Pons (foto més nítida).    

Ací teniu la portada del llibret que es va publicar amb les "ORDENANZAS PARA EL RÉGIMEN INTERIOR Y EL GOBIERNO DEL MUNICIPIO DE GATA DE GORGOS" pel desembre de 1982. Me’l fa arribar María Eugenia Salvador Feliu a la que li agraïsc el detall.

L’alcalde E. Adolfo salvá Mulet signava un escrit el 16 d’octubre de fa 38 anys presentant-les al poble de Gata. L’alcalde manifestava que era "imperiosa necesidad de regular la convivencia ciudadana". Amplària de camins, plantacions d’arbres, tenència de gossos, estesa de ropa, entrada a qualsevol finca, etc. Es tractava, deia l’escrit, d’aprendre a conéixer fins on arriba la nostra llibertat i la del pròjim.

Qui va intervindre confeccionant aquelles ordenances?. També ho explicaba Mulet al comunicat: representants de la Càmera Agrària, de les extinguides ja cooperatives CAS (Cooperativas Agrícolas Sindicales) i del Campo "Santísimo Cristo", partits polítics i regidors de l’Ajuntament.

FONT: Portada i carta al poble facilitades per María Eugenia Salvador Feliu.  

Seguint amb veïnat gater d’abans, José Vicente Buigues, fill de Serafina "el Pelat" que viuen a Altea, m’envia la fotografia de unes dones fent llata i bossos al carrer Baix. Era l’any 1955, aproximadament. D’esquerra a dreta mirant la foto es pot veure a Teresa Salvá Grimalt (el Pelat) uela de José Vicente; Teresa Ferrándiz (el Roig), Serafina Bertomeu Salvá 8el Pelat) mare de José Vicente; Paquita Grimalt (Picaora), María "Pusa", Francisca "la mistera" i Concepció "de Nariz".

FONT: Foto propietat de Serafina Bertomeu. Envia José Vicente Buigues. 

Més fotografies de la série referents a gent gatera. El lloc preferit eixos anys per a immortalitzar les seues vivències era el lloc on li dien l’estret a la baixada del Penyó i l’eixida al riu del Barranquet. Sempre de fons el pont de les Alcolaies, observeu les roques i cases. Varies xiques es van fotografiar per l’any 1950. La foto és de Lina Mas i al grup està sa mare davant de totes. També està plantada a l’esquerra de la fotografia si la mirem de cara, Isabel (la Romera), al costat estava Rosa Mestre del carrer Teulada. Darrere Rosa Calderer del carrer Teulada. També Paquita "Porró" del carrer Sol.

FONT: Fotografia propietat de Lina Mas.

El poble de Gata sempre ha estat lligat, d’una forma o altra, a la colònia-sanatori de Fontilles a Vall de Laguar, interior de la Marina Alta. En posteriors artículs anirem coneguent visites que va fer la gent de Gata als anys 50, 60 i 80 del segle XX. També investigarem, un poc més, sobre una de les primeres monges franciscanes a Fontilles, Sor Iliada de la Inmaculada, que era gatera.

Comencem aquesta xicoteta série amb una fulla publicitària de la revista Fontilles. Era el número exacte 400, segona època, i era per l’octubre de 1947. Un total de vuit empresaris s’anunciaven a la mateixa. Matías i José Salva; A.J. Font; Juan Bta. Salvá; Jaime Monfort Pons; Bautista Signes Fornés; Vicente Pedrós Pedrós; Juan Caselles, i Viuda de Vicente Salvá. Si mireu els productes que ofertaven o de què era la fàbrica trobem exportació de fruits, articles de palma, fàbrica de mobles, cabassos, sombreros de pleita, i altres.

Tres carrers apareixen, dels quals dos ja no porten eixe nom: Avda. del Caudillo (hui Avda. Marina Alta), Calvo Sotelo (hui carrer Signes) i Avda. de la Paz, que molts li diuen carrer La Paz. Ací queda constància, en 1947, que es deia avinguda.

Els telèfons és una altra curiositat. El telèfon 7 i l’apartat 8, a un d’ells; el telèfon 11 i inclús una direcció telegràfica.

I finalment...sabeu molt costava anunciar-se a la revista Fontilles per aquells anys, com ho van fer els vuit empresaris gaters eixe any. Si contractaves 1/16 de la pàgina valia 50 pessetes. 1/8 ja pujava a 100 pessetes. Quan publicaven els preus, sempre posava: "Anunciarse en "Fontilles" supone, además del éxito, una ayuda eficaz a los leprosos".

FONT: pàgina publicitària, Revista Fontilles octubre 1947, nº 400, 2ª època. Fons Fontilles de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.      

Fotografia retrospectiva d’abans, de fa uns anys, quan Vicent Font i Pepita Andrada eren jóvens. Una parella enamorada que ara està en el record. Pepita s’en ha anat, ens ha deixat fa poc. Vicente tindrà sempre eixes instantànies que enfortiran més l’estima, respecte i amor que es tenien. Ara Pepita protegirà des de dalt al seu marit, als dos fills i a les tres filles, així com a tots els seus néts i nétes.

FONT: Foto proporcionada per Vicent Font, arxiu familiar.

Torna la série de Fotografies antigues. Afegisc al títol (...I d’abans). La present fotografia ens la facilita Consuelo Monfort Pons. Era quan tenien les xiquetes entre 6 i 7 anys. Anaven a l’escola amb Donya Maruja (+). Consuelo mateix va detallant algunes de les que apareixen a la imatge:

De dalt per avall o de darrere cap avant i d’esquerra a dreta: primera fila: Paquita, dona de Pepe "Blaquera"; Amparo Segarra; Marita, germana de Ines; germana de Fermín; Donya Maruja la mestra; ?; Maria "Porro"; Rosario Costa i Tonica la bessona.

A la següent filera estan: ?; Maria "Quintin", ?; Paquita, dona de Amador; Tonica, germana de Isabel de Terrases de la Torre; ?; Rosamari l’altra bessona; Maria "Telefunken"; Rosa "Tona" i Pepita Mulet, dona de Rolser.

Tercera fila: ?; Amparo Grimalt; neboda de Doloretes; Maria; Rosario, dona de "Corbella"; Pepita "la llebra"; ?; Fina Espasa i Maria.

Sentades baix de tot: Fina Coloma, la mateixa Consuelo, Maria "la Casilla"; Pepita Blai (+), dona de Escortell; ? i ?.

Podeu completar-les si les coneixeu les que estan en interrogant.

FONT: Foto facilitada per Consuelo Monfort Pons.

Comence la sèrie de fotografies d’abans dins de la de Fotografies Antigues (Gata en el record). Ja que els xiquets eixiran al carrer diumenge dia 26, després de més de quaranta dies en casa per la pandèmia, la dedique a tots i totes, ells i elles. Són "Aquells xiquets d’abans".

Pertany la instantània al primer col·laborador dels especials del blog, que apareix en la fotografia, Francesc Mulet i Ruís. Corria la meitat del segle XX, els xiquets jugaven pel carrer. Ací teniu a Paco Mulet, mirant la foto a l’esquerra, i a Paco Signes "Telefunken", a la dreta, amiguets del carrer la Bassa, on vivien a la seua infància.

FONT: Foto propietat de Francesc Mulet (1er convidat, especials X aniversari blog)

Una altra fotografia de les festes d’abans. Eren les patronals i el veïnat havia adornat el carrer Palmerar Baix. Es volia imitar l’esplanada d’Alacant al pis o a la Plaça Nova d’abans?. Corria l’agost de 1993. Molt colorit. La foto és propietat de Vicente Mulet Ballester.

Podrien ser les festes de Sant Antoni o les patronals. Any 1980, possiblement. És una entrada de bous quasi desconeguda, ja que els bous anaven pel carrer Palmerar Alt, al Raval de Gata. Les dos fotografies, perquè no he volgut separar-les, són de Vicente Mulet Ballester, que les va fer des de dalt del marge a les Mirandes. A una d’elles vegeu al Xarero torejant, a altra com s’arrimen cap als canyissos i la furgoneta, al començament del camí. Relíquies que van eixint pels caixons.

FONT: Fotos propietat de Vicente Mulet Ballester.

Vos passe la fotografia que va publicar fa uns dies l’amic Carlos Fuster Montagud a la pàgina Marina Alta antigua, junt amb altres, totes elles relacionades amb el boom de "les canastes, l’artesania" a Gata, dècades dels 70 i 80 del segle passat. Per a mi era inèdita la imatge que us mostre. Es va fer des de dins de la tenda de canastes de Pepe Torres i Pepita Oliver, del xaflà del carrer Calvari amb la N-332 (hui és una tenda d’alimentació). Enfront es poden veure les altres tendes del barri La Font del Riu i com eren totes seguides, hui lalauradament desaparegudes totes. Enyorança comercial del poble!! 

FONT: Foto pujada al facebook per Carlos Fuster Montagud.

Seguim descobrint més fotografies que m’envia Vicente José Grimalt Bolufer. Ací tenim les mateixes festes que a l’última fotografia. Un passacarrer i de festers davant Antonio Signes amb María, dona de Geroni. Darrere el sempre recordat Toni "Porra" junt amb Tonica, la mare de Vicente José. Si ens fixem Toni porta de la mà al seu nét menut. Darrere tres xiquetes i al fons els músics que feien de xaranga. Vegem a Pepe, fill de Maria, i José María, els dos amb les trompetes.

FONT: Foto que aporta Vicente José Grimalt Bolufer.  

En temps de confinació no perdem el fil de les fotografies antigues. Hui anem de festa. Aquelles enyorades festes de Sant Antoni. La fotografia ens la facilita Vicente José Grimalt Bolufer. Repartiment del pa beneit de Sant Antoni de Gata. Al voltant del 17 de gener. Els festers Antonio Signes, la dona de Geroni, la dona de "Xaparro". Dones del Raval conversant amb ells i al fons Juanito Escortell, davant d'ell la seua dona. Al costat, Antonio Costa "del Penyó".

FONT: Fotografia facilitada per Vicente José Grimalt. 

La fotografia és de Pons però l’ha pujada al facebook Vicen Soler, perque ahí estava sa mare, que formava part de la comissió de festes 1980. Moltes de les persones ja no estan entre nosaltres. Els recordem, a ella, a tots i totes.

Anem a esbrinar qui formava part de la comissió. Agatxats estan: Salvador, Antonio Salvá i Pepe Salvá (+). Sentats estan Paco Caselles, Rosa (la mare de Vicen) (+), Pepe Parrí (+), dos quintes d’eixe any: la germana de Manolo Roselló i Pepita Palonés; Marisol, María Ángeles i Vicente. Plantats: Pepe "Sereno" (+), Aurelia, darrere els major dels germans Soler. Antonio "de la Cotxa" (+), seguint per davant Joaquina Frasés, darrere María Vicenta, Antonio Monfort, Francisco García i Antonio "Beterano" (+), davant d’ells Pepa. Al costat Amparo Coloma, que va presentar el festival d’eixe any amb el que vos escriu. Vicente "Porró" (+), Marita, darrere Rosa Roselló (+) i la mare de Pepita Palonés (+). De nou davant, Isabel i Jesús (+). 

FONT: Foto propietat de Vicen Soler, publicada al facebook per Vicen Soler.

Recupere la série de fotografies antigues de Gata, amb permís de Vicent J. Grimalt Bolufer, que la va publicar fa quatre dies al facebook i que té molta història. La PLACETA DE SANT ANTONI al Raval gater. Era abans dels anys 60 del segle XX, més de mig segle de foto, encara no estava asfaltat. Observeu les portes velles de l’esquerra.

Les cases del raconet, que van donar després nom al bar Raconet, encara que allí va estar el Bar Xaparro, de la família de Vicent. Mireu que posaven la cartellera del cinema a la paret. La fornícula del sant patró de la placeta adornada io la xiqueta baix. Casa Boira i la motocicleta, tal vegada una Velosolex...Moltes plantes i flors. Un encant de fotografia. Gaudiu-la.

FONT: Foto aportada per Vicent J. Grimalt Bolufer.

GATA FORMA PART DE LA GUIA DE CARRERS D’ALACANT

Trobem a la xarxa Internet una documentació històrica sobre Gata, per mig d’un llibre d’Alacant publicat en 1974. Es tracta del llibre "Alicante, sus calles antiguas y modernas" escrit aquell any pel presbíter Gonzalo Vidal Tur, aleshores Cronista Oficial de la Excma. Diputació d’Alacant. És un llibre pioner en l’estudi dels noms de carrers de la ciutat d’Alacant. L’exemplar físic es pot consultar a la biblioteca auxiliar de l’Arxiu Municipal.

A la pàgina 339 apareix el carrer GATA DE GORGOS, abans dit "Afueras" i "Ruíz de Alarcón". Està pels barris de Rabasa Alta i el districte 5é dels Àngels. Se li va posar el nom per la corporació municipal d’Alacant en la sessió 30 d’abril de 1955, com especifica l’autor.

Cite textualment el que escriu Vidal sobre el poble de Gata que dona nom al carrer en qüestió: "A las márgenes del río Jalón, encontramos a Gata, con frondoso arbolado en sus calles, cuya principal se extiende sobre un kilómetro. En su plaza mayor se encuentra la parroquia de San Miguel. En Gata tuvo el ducado de Almodóvar su antiguo palacio; destinado en la actualidad a vivienda, siendo uno de los mejores edificios de la población. En las afueras del pueblo existe un ermitorio de 1762, dedicado al Santísimo Cristo, de gran devoción. El patrono del pueblo es San Miguel. Las fiestas se celebran, las dedicadas al Santísimo Cristo del Calvario, el 6 de agosto, y las de San Miguel en septiembre."

Altres pobles tenen el nom de Gata de Gorgos entre els seus carrers, com Dénia, Pedreguer (nom popular), Xaló o Teulada. També el riu Gorgos té carrers en pobles i ciutats com València.

FONT: Portada del llibre, Ajuntament d’Alacant.

El gater Pepe Pedrós Diego (15-12-1949 a 1-5-2008), més conegut com Pepe "Nela", a més de ser conegut per la seua tasca de Cap de la Policia Local fins la seua enfermetat, tenia una altra gran afició, la música i com a instrument la trompeta. Pepe va formar part de la banda Unió Musical de Gata i també del conjunt musical "Brujos Negros".

Hui es publica a la pàgina de facebook "Músicos de Dénia y Marina Alta de los 70’s" una fotografia dels anys 70, on Pepe apareix el tercer per l’esquerra mirant la imatge i portant una camisa blava. La foto és de "Conjuntos valencianos" i resa textualment: Ç

"Foto del cartell del conjunt BRUJOS NEGROS realitza al final de la carretera de LES ROTES en DÉNIA. Este grup es va formar en la població d’ONDARA en 1967 per els ondareros Juanjo Mengual "Marquet" (veu solista),Juanjo Alberola (guitarra),Vicent Aranda (baix eléctric),Juan Antonio Esteve (bateria) i Ximo Mengual de BENIGEMBLA (organo). La pista de ball d’ONDARA "Mi Jardín" va ser el lloc del seu debut i de moltes més actuacions del conjunt pero també van actuar per el salon "Diana" de DÉNIA,la pista del "Nano" a TAVERNES DE LA VALLDIGNA i al "Casino" de GANDÍA entre altres llocs. A principis dels 70 van haver importants cambis en el grup van entrar Pasqual Roig "el Sequier" de PEDREGUER (organo), José Pedrós "Pepe de Nela" de GATA DE GORGOS (trompeta) i José Molina de DÉNIA a la veu solista que ja portaba una llarga etapa de cantant per la MARINA ALTA. El grup va continuar al llarg dels anys 70 hasta la seua disoluçió a l’arribar les discoteques.! Guay del Paraguay."

En la fitxa musical nomena, com destaque en blau, a Pepe.

També trobem una fitxa per al conjunt "Brujos Negros" on va tocar el gater Pepe Pedrós al llibre "150 Anys de Música i Ball a la Marina Alta", una publicació dirigida per Francisco Carrió i coordinada per Antoni Reig.

FONT: Foto "Conjuntos valencianos". Facebook: "Músicos de Dénia y Marina Alta de los 70’s".

La foto era tan esperada que vos la faig arribar. Una joia fotogràfica que es remunta a 1967. Trobem, per fi, una foto en la que es veu clarament el piló i com era d’estret el carreret que portava el nom del monolit de pedra, per al que s’accedia a la Plaça de l’Església.

APROFITE AL REPUBLICAR-LA PER A DEMANAR QUE SI ALGÚ TÉ FOTOS O IMATGES ON ES VEU TAMBÉ EL PILÓ, PODEU FER-ME-LA ARRIBAR (ja sabeu, mivisig@gmail.com o al meu facebook). LA PUBLICAREM DE SEGUIDA.

Però seguim amb la "potent" foto que ens ocupa. Emilio Signes li la va facilitar a Antonio Monfort. Monfort l’ha publicada al facebook i amb molta cura ha fet una explicació de tots els detalls que s’observen en la mateixa, que són rics i ens transporten a aquella època.

Cite textualment el que ha publicat Antonio Monfort, qui és el que ha donat a conéixer pel facebook la fotografia de la dècada dels 60 del segle XX d’aquest lloc tan neuràlgic, històric i típic:

"Aquesta foto  és un privilegi que me la passe l’amic Emilio Signes perque és bastant interessant per varies coses. En primer lloc, perque es veu el piló que donava nom al carrer, i esta imatge l’amic cronista la tenia mol buscada.
Per altra banda, cal observar al Sr. Rector D. Vicente llopis que ve de combregar de impedits. Vesteix sotana i roquet i esclavina per cobrir al Santíssim.
S’observa al home del cantó agenollat amb reverència per que passa el Nostre Senyor (-ahí advertim que possiblement ha deixat la moto "aparcada" per a fer la genuflexió-).
El dos (-xicons-) que vant davant del rector són dos escolans, un porta la llanterna i l’altre el llibre i toca la campaneta per avisar que passa el Santíssim.
Interessant són les dues cases cantoneres que ja no estan com ara podem contemplar a la plaça. La moto aparcada sobre la paret, baix del tauler d’anuncis de l’ajuntament.
La imatge és de 1967 i propietat d’Emilio Signes que ell la va fer des de dalt el campanar siguent escolà. Espere que la gaudiu" (-dir també que feia tan sols quatre anys que s’havia elevat el campanar i les campanes i per tant el forat estava buit-). També dir que es veu a un dels cantons de la fotografia un trosset de la font. Es podia dir aleshores "Ie el piló, ie la font".

FONT: Foto publicada a facebook per Antonio Monfort, propietat de Emilio Signes, Gata.

Reprenc la série de Fotografies i documents antics relacionats amb Gata i ho faig amb una revista que s’oferta a un portal de venta d’antigüetats i que he trobat per Internet. Curiosament el portal "ThingCorner" i també "ebay" ofereixen al comprador la revista datada en 1940, en plena postguerra. La revista "Alicante. Devociones. Ciudades. Historia", que és una publicació de "Blanco y Azul" de València, de la que diu el portal " que es tracta d’un homenatge de devoció i amor a les imatges i devocions de les ciutats i pobles de la província d’Alacant", incidix en patrons i pobles. A Gata, Sant Miquel Arcàngel, patró de la parròquia. Com estem a la setmana del sant titular d ela parròquia i diumenge 29 serà la seua festa major, és bo recordar alguna informació de Gata i Sant Miquel de fa 79 anys.

Es mostra l’article amb la portada i quatre pàgines. Curiosament, d’ahí el meu interés, està oberta la revista pèr la pàgina 59, que correspon al poble de GATA DE GORGOS i apareix una imatge de Sant Miquel, que no és l’actual de l’altar major ni la que processona pels carrer de Gata. Recordem que la revista s’editava en 1940. Es poden entrellegir, perque ho permeten les fotografies, curiositats de l’època de Gata, de les quals destaque algunes: diu que el carrer més llarg es diu "Avenida Canalejas" que "tiene frondoso arbolado y cerca de un kilómetro de longitud". Es tracta de la Carretera.

Parla també de l’Ajuntament: "La Casa Consistorial tiene dos pisos y está en la calle del Horno". Diu que l’aigua potable "procede de los manantiales de la partida de Cuadro, y por medio de un canal de mampostería es conducida a la fuente pública y al lavadero que hay en las afueras del pueblo" (està parlant de la font de la Plaça de l’Església i de la Rana).

Quan parla del patró Sant Miquel diu que "se celebran fiestas en el mes de septiembre, fiestas que todos los años resultan muy lucidas y animadas".

Curiós reportatge de 1940 sobre Gata de Gorgos.

FONT: Imatges captures de pantalles i informació extretes de "Publicaciones Blanco y Azul". Valencia. 1940. Producte que s’oferta al portal "Thingcorner". Si vos interessa adquirir-lo PUNXEU ACÍ i coneixereu més detalls del mateix.

Seguint amb el món dels colombaires de Gata, ja que divendres es va homenatjar a dos veterans Vicente Pedrós i Pepe Mengual, hem rebut de la societat gatera, que a la vegada ho va rebre d’un aficionat colombaire de Pedreguer, el programa de mà del V Gran Concurs Local de Palomes esportives de Gata de Gorgos, que es va celebrar el 29 d’abril de 1951. Organitzava la Sociedad Colombicultora "Gatense" i patrocinava la Delegación Nacional de Deportes de F.E.T y las J.O.N.S., el Comité Olímpico Español y la Federación Española de Colombicultura.

Començava "A las cinco de la tarde y previo disparo de un cohete" i "a las ocho y cuarto terminará el concurso con el disparo de otro cohete". Vuit eren els premis que s’atorgaven, quatre copes i quatre regals: del M.I. Ayuntamiento de Gata i tres copes de la societat local, després un regal de "Café de Corder" i tres més de la societat local.

I si curiós resultava la tapa del programa, dins apareixien els colombaires que hi participaven. Aixina podem saber l’any 1951, fa 68 anys, qui eren els que volaven els coloms, els socis de la colombòfila gatera. També estava, entre altres, l’homenatjar Vicente Pedrós Pons, a més de Carlos Mulet Redal, Antonio Mestre Monfort, Bautista Diego Cervera i Luis Vidal Mulet,...(podeu veure’ls a la fulla, igual que els noms de les palomes esportives, que els posaven noms curiosíssims, com "María Candiles" o "Barrabás).

FONT: Programa del concurs, facilitat per la Societat de Colombicultura de Gata.

Hui és un dia especial per a la Societat Colombòfila de Gata. Els socis faran dos homenatges sentits i merescuts. Un, el de Pepe Mengual (Pepito Paula). Altre, el de Vicente Pedrós (Vicente la Parra). Precisament, el document i fotografia antiga és de Vicente la Parra. Podeu llegir: "Federación Regional de Sociedades Colombiculturas de Palomas Buchonas de la Región de Levante". El "Carnet de Identidad" està datat el 2 de gener de 1947 a nom de Vicente Pedrós Pons de Gata de Gorgos i figura al document la seua fotografia de fa 62 anys. Com vegeu el document porta tota classe de segells i signatures. La resta de complimentació no es llig molt. Tot un tresor i un record de l’esport tan volgut per a Vicente i també per a Pepito.

FONT: Document propietat de Vicente Pedrós Pons.

La fotografia que reprén la série de fotografies antigues gateres és de Rosa Signes Diego. Ella és una de les xiquetes que apareixen al voltant dels canyissos. Ella diu que és sempre un bonic record. Li agraïsc el permís per a publicvar la foto. Era l’estiu de 1954. S’escaldava a la caseta del pont de la família "Porra". La uela Ana María apareix de negre amb mocador. El uelo Modesto té la caça en mans. Acaba de deixar el raïm escaaldat damunt del canyís. Agatxades es troben Rosa i Anita "Porra". L’altra xiqueta del quadre rural agrícola més freqüent en eixe temps és la bessona de Rosa, Ana María. El jove que ajuda i té algun raïm en la mà és Jaume "de Loriana". El poc espai que tenien estava ben aprofitat. Vegeu els canyissos escampats al sequer pràcticament damunt de la pila.

S’identifica la caseta, perque al fons es veuen els dos molins de Pedreguer, al Tossal. Hui en dia no es veurien. S’aprecia a mitat de la fotografia part dreta el tratzat de la carretera general per dalt del pont. En segon terme també es veu el terraplé de la via del tren, just passat el pont de ferro sobre la carretera.

FONT: Foto propietat de Rosa Signes Diego.

Comparar i observar. La fotografia de dalt la pujava Antonio Monfort al seu facebook mostrant-nos una imatge dels anys 60 del segle passat, quan encara els carrers i les voreres eren de terra. Era i és el carrer Duquessa d'Almodóvar. La fisonomia del mateix no ha canviat. També es diu popularment el carrer de Ca el Tramusser. La fotografia de dalt la va publicar Antonio Monfort al seu faacebook i és del seu arxiu, la caixeta dels records. La de baix està presa del mateix lloc ahir mateix. Els separen uns 60 anys de distància.

FONT: Foto superior pujada al facebook per Antonio Monfort.

Comparar i observar. La fotografia de dalt la pujava Antonio Monfort al seu facebook mostrant-nos una imatge quasi inèdita, la del començament del carrer Roquetes, quan encara no estava urbanitzat el carrer, quan no s’havien construint els blocs de pissos i més enllà del carrer estava el Barranquet i les velles cases, com s’observa. La fotografia de baix feta aquest matí està presa des del mateix lloc. Vegem la diferència amb uns 60 anys de distància.

FONT: Foto superior pujada al facebook per Antonio Monfort.

Gràcies a la nova col·lecció de Ana Pedrós Salvá podem gaudir d’aquestes relíquies com la targeta de soci del seu bisavi. Era del GRUPO DEPORTIVO GATENSE, la número 324, corresponia a Matías Monfort Mulet. Al carrer li posava P/Iglesia, Gata de Gorgos. La data, 1er de desembre de 1960. signaven president i secretari i posava que era intransferible. Per la part posterior hi havia requadres de cada mes, de desembre fins l’altre novembre i cada mes li segellaven la targeta. Posava una nota important i deia que la targeta no donava dret d’accés al camp si no estava al corrent del pagament.

Recordeu que el camp de futbol del Grupo Deportivo Gatense estava a les Alcolaies davant del Grup Escolar. L’esplanada era de 1958 dos anys abans.

FONT: Fotografia del document, nova col·lecció de Ana Pedrós Salvá.

Una nova fotografia antiga (la 1816) que ens transporta a principis dels anys 50 del segle XX. Des de dins del llit del riu Gorgos es poden veure els dos pilars del pont de les Alcolaies, les cases del Penyó que donaven al riu i a la part dreta de la imatge el centre parroquial per acabar, sols plantat l’edifici amb rajoles. Podem fer una comparació del llit del riu: abans amb molta grava, tot pla i blanc, ara amb les pedres blanques que resalten i que anomenen alguns l’estret, més vegetació i altibaixos produits per l’erosió.

FONT: Fotografia de la nova col·lecció de Ana Pedrós Salvá.

Una altra fotografia de fa mig segle, de la festa que estem vivint hui. De la mateixa col·lecció de Ana Pedrós Salvá. Els anys 1968 i 1969 van ser claus, l'origen de com coneixem els reis ara i el "Palco" d'Herodes que deiem. Es feia a la Plaça d'Espanya davant de Ca Don Julián el metge i alcalde. Fins i tot les cadires de l'escenari eren d'allí. A la imatge, Herodes parlant amb dos dels tres reis mags. Podia ser el primer any del "Auto de los Reyes Magos", que va escriure Antonio Salvá Roselló i que ara el tenim modificat i traduit al valencià per ell mateix.

FONT: Foto de la col·lecció de Ana Pedrós Salvá.

Per completar l’efemèride d'ahir, el dia dels pages, com molts anomenem a la vespra del Misteri de Reis a Gata, una altra fotografia de la col·lecció de Ana Pedrós Salvá, que ens recorda com es vivia fa mig segle la festa. Si anaven darrere els xiquets i xiquetes, hui segueixen fent-ho com es va comprovbar ahir pel tardet. Vestimenta i cavalls, segueix paregut. És la magia de la il·lusió.

FONT: Fotografia propietat de Ana Pedrós Salvá.

Els primers REIS de fa mig segle a Gata també tenien tots els al·licients d’ara. La col·lecció cedida per Ana Pedrós Salvá, que era propietat de son pare, ens deixa imatges que ben bé es podrien transportar en el temps a hui, a aquesta vesprada.

En aquesta primera imatge de dos, vegeu als Visirs al carrer Signes, abans carrer Calvo Sotelo. Prop del carrer Sol, amb tota la xicalla rodejant-los i ells anunciant la vinguda dels Reis. Observeu la vestimenta.

FONT: Fotografia propietat de Ana Pedrós Salvá.

El naixement del MISTERI DE REIS de Gata hem pogut trobar-lo amb fotografies i documents que m’ha facilitat Ana Pedrós Salvá, ja que ho tenia guardat en casa, de quan son pare participava en la cavalcada. Un gran regal de reis en forma de documents, de fotografies. Al llarg d’aquests dies i setmanes aniré posant-vos aquestes imatges, que cobren especial rellevància ara, passat mig segle d’aquelles dates. 

Primer, podeu comprovar en paper el PROGRAMA de la CABALGATA REYES 1968, aquella primera del text de Antonio Salvá Roselló. El programa d’actes resava:

DIA 4: AL ATARDECER, los heraldos de SS. MM. anunciaran al vecindario la inminente llegada de la comitiva real.

DIA 5: A LAS 18,15, en la Plaza de España, apoteósico recibimiento de la regia comitiva y, seguidamente, en el TRONO DEL REY HERODES levantado al efecto, audiencia concedida por éste a los Magos de Oriente. A continuación, la fastuosa comitiva se trasladará a la Plaza de la Iglesia, donde tendrá lugar la Adoración de los Reyes Magos ante el BELÉN VIVIENTE instalado en la plaza mencionada. Finalmente, la regia comitiva presidida por Gaspar, Melchor y Baltasar, procederá al reparto de fabuloso cargamento de juguetes y regalos que colmarán de alegría a pequeños y mayores de este querido pueblo de Gata de Gorgos.

Un escrit donava les gràcies. La Organiación Juvenil Española agraïa al M.I. Ajuntament, al comerç, a les empreses col·laboradores i al veïnat, les deferències "y el calor que nos han prestado y que han hecho posible la realización de esta cabalgata".

El "PROGRAMA DE LOS ACTOS ORGANIZADORES CON MOTIVO DE LA FESTIVIDAD DE REYES" de 1969 ja tenia un acte més dels que he detallat dalt i era el de les cartes. Es pot dir pues que les cartes han complit 50 anys el passat dia 27 de desembre dijous. Aquell programeta deia:

"1968.- 31 de diciembre: A las 7 de la tarde, en la Plaza 18 de Julio y en fastuoso y solemnisimo acto, los Visires recibirán de las propias manos de los niños, las cartas dirigidas a SS. MM. los Reyes Magos."

De tots eixos actes, vos posaré fotografies en breu. Són molt testimonials dels primers passos del Misteri de Reis de Gata.

FONT: Documents dels programetes propietat de Ana Pedrós Salvá.

Cada dia, el veïnat de Gata mira a la muntanya màgica, a la mare calcària, al MONTGÓ, la nostra muntanya per excel·lència. Per això és el primer reportatge-fotografia de l’any 2019 que pose al blog. Per a que els altres 362 dies també el mirem. La imatge me l’envia Iván Vega Romero, per a que gaudim d’ella. Encara que no està en temps, si que es mostra en tota la seua grandària. Des de la baixada de les Costeres cap a la carretera de Gata-Xàbia contemplem el panorama de la referència natural. Malgrat a no ser del terme de Gata, el volem com a Dénia i a Xàbia. El mirem de cara, passem sempre pel voltant d’ell, mostrant-nos totes les cares i mirades.

FONT: Fotografia facilitada per Iván Vega Romero. 

Torne a posar una nova fotografia del record. És ja la 1.810. Me la facilita l’amic Bernat Torres, trobada a la xarxa facebook. Agraïment. Aquesta està datada en 1967. Plaça Espanya. Observeu els dos homes, semblen ser Francisquet el panader i Catxo. Moltes dones davant la porta de l’Spar que allí hi havia. Mireu la Lambretta a la part inferior dreta i mireu a la part superior com començava i amb molta força el "boom" de les canastes i regals a eixa plaça.

FONT: Foto facilitada per Bernat Torres Oliver, trobada i extreta del facebook.

Torna la sèrie estimada pels gaters, que de quan en quan s’asoma a la finestra del blog del Cronista de Gata. La de hui és ja la 1.809. És diumenge, dia de futbol per excelència i dins de l’esport tan reconegut, també del futbol regional. D’ahí que pose aquesta fotografia cedida per Vicent Font Leyda, al que li ho agraïsc. Eren xicons, dècada dels 60 del segle XX. Havien acabat de guanyar algun torneig regional. Vicent està de peu i agatxat està Vicente Salvá. Dos grans jugadors del Gorgos en el seu dia, inclús Vicent va arribar a ser entrenador del Gorgos i del Xàbia. Estaven al camp de les Alcolaies, davant dels ametlers que hi havia on hui està el Centre Polivalent Juvenil. El Gorgos i de ratllat. Encara no portavem l’habitual indumentària d’ara, blau i roig.

* Aporta per mig del facebook una informació José Signes: l'equip era el juvenil i s'anomenava San Miguel.

FONT: Foto cedida per Vicent Font Leyda.

Continue descobrint aquelles publicitats que als pobles veïns i al nostre mateix apareixien de les empreses gateres. Era l'any 1960 i les dues publicitats es mostraven a la mateixa fulla. La fàbrica de farines que hi havia on hui és "Tucan" a la carretera d'Ondara. Posava "Carretera de Alicante". Baix, la fàbrica de mobles de Juanito "Llebra" (Juan Caselles Pedrós). La ubicació venia ben definida "frente Cuartel Guardia Civil). Afegia la delegació a Pedreguer i l'agent de vendes. La recomanació per als "Novios" era un reclam molt curiós.

FONT: Publicitat programa de festes de Pedreguer 1960.

Reprenint i continuant amb la sèrie de fotografies i documents antics, ens fixem amb els programes de festes de la veïna població de Pedreguer. L’Ajuntament té digitalitzats a la seua pàgina web reformada tots els programes de festes patronals. He repassat tot allò relatiu a Gata, per a recordar aquells temps no tan llunyans. En aquesta entrada i en succesives, anirem recordant aquelles publicitats que van marcar una època.

1ª. Apareix dalt.- Ja han passat 63 anys. La fàbrica de farines que popularment era coneguda com "El Molí" a la carretera d’Ondara, és coneixia a l’anunci com "La Industrial". El titular, el recordat Jaime Monfort Pons. Fixeu-se també en el telèfon, el número 2. Tal vegada en eixa època l'esg´lesia o la parròquia tindrien el número 1.

2na.- A la part de baix figura la publicitat de "Francisco Caselles" que tenia i feia -diu el reclam- "Muebles de todas clases". La delegació a Pedreguer estava al carrer San Valeriano 6, però ens interessa a Gata: estava "junto a la estación" aclaria, en l’Avenida de la Paz, 6.

FONT: Imatges extretes dels Programes de festes de Pedreguer. Imatge de dalt, 1955; imatge de baix, 1957. Pàgina web, Ajuntament de Pedreguer.

Reprenc la sèrie que molts diuen que ja no ix sovint. Des d’ací convide als que vulguen difondre les imatges i documents antics, vells, d’altres èpoques. Sols teniu que remetre-les al meu correu que teniu a la columna dreta del blog. Seria més fluïda la sèrie. Feta la introducció o incís, anem a la imatge que tenim davant, que correspon a la 1.806 de la sèrie i que resulta per la seua història molt interessant.

Es tracta de la mestra DONYA MERCEDES BERTOLÍN PEÑA i el seu alumnat de pàrvuls. Era cap a l’any 1916. La fotografia pertany a la col·lecció de Alejandro Mayordomo i la podieu trobar com a reclam de l’exposició "Escoles i Mestres: dos segles d’història i memòria a València", que es va poder veure del 28 de novembre de 2017 al 18 de març d’enguany. La mostra estava organitzada per la Facultat de Magisteri, Universitat de València, el Vicerectorat de Cultura i Igualtat i el Centre Cultural La Nau, lloc on s’exposava.

Però qui era la nostra protagonista?. Seria molt interessant conéixer el lloc on feia escola de pàrvuls. Impossible identificar als xiquets i xiquetes a 102 anys. Per referències de la premsa de l’època sabem que la mestra Donya Mercedes, natural de Carcaixent (València) i tret el Magisteri a València, va aprovar les oposicions a escoles de sou superior a 825 pessetes en 1908, obtenint la tercera plaça i que va triar l’escola de pàrvuls de Gata. Corria encara la testamentària de la Duquessa d’Almodòvar per a l’ensenyament del poble. La fotografia està presa vuit anys més tard.

Finalment, si mirem el quadre fotogràfic, observarem que la mestra ensenyava als infants amb una pissarra que es sostenia a terra, al pati. El compàs que porta a les mans és rudimentari, com vegeu, però efectiu. La vestimenta de la mestra i dels nens i nenes és la pròpia del primer terç del segle XX.

FONTS: Fotografia: col·lecció de Alejandro Mayordomo. Exposició ""Escoles i Mestres: dos segles d’història i memòria a València". // Informació: diari: "La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa". Any XXXI. Número 10596, 26 de novembre de 1908. Agraïment a na Julia Oliva García.

Reprenc poc a poc la sèrie tan esperada sempre de fotografies, documents, imatges, dibuixos, antics i antigues de Gata. La sèrie que ja té amb aquesta 1805 entrades. Escorcollant per la xarxa de xarxes trobem una imatge molt antiga que jo personalment desconeixia, al blog "Memoria gráfica de España. La España del recuerdo", que gestionen des del 3 de novembre de 2012 Amparo Adrián i José Luis Aroca Hernández. Al peu de la fotografia es llig: "Cesteros o cistelles de Gata de Gorgos en 1900". Es poden veure a adults, jóvens i jovenets en tres files en escala. Davant tipus de cistelles a mig acabar. És curiós el que diu: "Debía haber tres fotógrafos por las tres maneras de mirar del grupo de Cesteros." És un document important que mostra els orígens de les fàbriques de vímet, de palma, de canastes, del poble de Gata. La fotografia la van penjar al blog dimecres 23 de novembre de 2016.

FONT: blog "Memoria gráfica de España".

Una nova fotografia antiga de gaters. Reconegueu alguna careta, algun personatge del grup?. Amics de quadrilla o quintos dels anys 40. La foto l’ha facilitada Vicente González. En la part superior tercer de dalt està son pare, Eugenio González. A la dreta del tot, mirant la foto, està Vicente del Pou de Baix. Cano està en primera fila sentat. Aneu dient i reconeguent. Els coneixeu a tots?.

FONT: Foto de Vicente González Monfort.

...i els pobles guanyaven premis. En 1973 Gata va guanyar un accésit nacional

Reprenc la série de fotografies antigues, ja per molts mesos oblidada, a la recerca de Gata en el record. Estic a la foto 1.803. Trobem la imatge al llibret "Els Musiquers" de Vicente González Monfort, al que agraïsc la deferència de poder-la publicar. Es veu el carrer Lluna, que sempre era un dels carrers que més es prestava per a embellir-lo, junt als carrers La Bassa, Doctor Gómez Ferrer, Teulada i altres importants del poble.

Mireu el trassegar de persones, les macetes que penjaven de les reixes, dels balcons. Estava adornat per alguna de les ocasions en que Gata va concursar?. No s’havien empolat encara els carrers, això ens diu alguna cosa.

Al respecte...Sabieu que en 1973 Gata va obtindre un accésit del Premi Nacional de Turisme d’Embelliment de Pobles?. La notícia la trobem a la hemeroteca del diari La Vanguardia. És de fa 44 anys. Es va publicar el dia 18 de desembre de 1973 acabant-se l’any. Titulava: "Premios Nacionales de Embellecimiento de Poblaciones". Estava en concurs el "Premio Nacional de Turismo de Embellecimiento y Mejora de los Pueblos Españoles". Si recordeu alguns i en les fotografies de l’època, com bé potser aquesta que hui porte al blog, es pot rememorar aquelles "mampreses", els carrers apareixien plens de macetes i plantes. Al final, el poble de Gata de Gorgos junt al de Boltaña (Huesca) van obtindre l’accésit al premi, que va ser conjunt per a Galdácano i el concejo de Espinal. 

A Gata li van atorgar un premi de 100.000 pesetes. Van ser jurats: el director general d’Ordenació del Turisme, don Francisco Javier Carvajal, a més de representants dels Ministeris de Vivenda, Governació, Secretaria General del Moviment i Obres Públiques.

FONTS: Hemeroteca "La Vanguardia" 18-12-1973 / Foto extreta del llibret "Els Musiquers" de Vicente González Monfort.

Si ahir coneixíem la fotografia facilitada al facebook per Joanvi Vallés de l'eixample del pont sobre el riu Gorgos a l'entrada de Gata, ara podem veure l'altra part (fotografia gatera del blog Cronista de Gata, 1802), que també va pujar J.V.. És l'eixida de Gata. Els ametlers, dels quals sols en resta un davant la casa de Pedro "el del pont", feien bancal. La casa de Pepe "el peixero" la vegeu amb un cartell que assenyala que resten 23 kilòmetres per al Parador Ifach de Calp, que estava si recordeu als peus del Penyal. També està la foto deteriorada però es veu perfectament on és.

FONT: foto pujada al facebook per Joanvi Vallés.

Recuperem les fotografies antigues de Gata en el record. La fotografia la va pujar Joanvi Vallés al seu mur de la xarxa facebook. És molt significativa, encara que no estiga clara, pero s’aprecia perfectament el lloc i el motiu del cartell. El Ministeri d’Obres Públiques i la seua secció de Carreteres anunciava al cartell que anava a eliminar-se un punt negre en el punt kilomètric 166,100 (just el molló del 166 apareixia baix a l’esquerra de la foto mirant-la) de la C.N. 332 de Almería a Valencia por Cartagena y Gata (punt important era per nomenar el poble). Data d’inici de les obres, posava: 24 de juny de 1965 i data d’acabament 30 octubre de 1966. Construia l’empresa Tenber, S.L. Es tractava com vegeu del pont sobre el riu Gorgos d'entrada al poble per Teulada a la carretera general.

Si ens fixem amb la imatge, vegem la caseta del pont, sense fer més gran. No estava la caseta que actualment té antigüitats a l’altra banda. Llàstima que l’ametler tape la vista. Cinc dones s’asomen. La data de la fotografia, cap a 1964.

FONT: Foto facilitada a través del seu facebook per Joanvi Vallés.

Continuant la sèrie, que no apareixia des de febrer, arribem a la fotografia 1.800 i ho fem amb una fotografia que va aparéixer al semanari Canfali Vega Baja el 29 de juliol de 1981, fa ja 36 anys. En un extra de l’estiu del 81 apareixien emparellades les poblacions de Pedreguer i Gata. De Gata de Gorgos deia: Gata: El trabajo como elemento turístico. Referia el comentari la mescla de l’activitat laboral per a l’activitat turística i parlava de "un concurrido rastro especializado". Però centrant-nos amb la imatge, direm que era la carretera prop del semàfor, a la Font del Riu. Just eixe any era el segon de les festes del barri. Casa Andrada i Casa Parra, barxes, objectes de vímet (mimbre), sillonets...Encara està hui igual la casa de planta baixa de la família dels "Polop". Potser fora la persona que asoma a la porta.

FONT: el semanari Canfali Vega Baja està digitalitzat com a fons a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica.

Després de mesos i mesos inactiva, l'última va aparéixer el vint-i-set de novembre de l'any passat, aquesta parcel·la del blog del CRONISTA DE GATA, és bo que la torne a reprendre i que no estiguen dormits al calaix retrats, vistes, paisatges i documents antics de Gata. Seguint la numeració que portava de fotografies antigues que he publicat, li toca casualment a la 1.799.

Vos diré que aquesta fotografia, com algunes que vindran més tard, la va pujar Primitivo Cirugeda al seu facebook. El protagonista principal és BAPTISTE L’ALGUTZIL, que tenia l’ofici municipal ja desaparegut. Després de Baptiste va ser algutzil Salvador Oliver. Baptiste vivia al carrer Teulada. Amb el seu parar característic el vegeu al costat de la font. Conegueu als altres dos hòmens?. Lloc, Plaça de l’Església. La bicicleta era un mitjà de transport utilitzat en l’època com el carro.

FONT: Foto de la col·lecció de Primitivo Cirugeda.

Ací teniu, quan jugaven els veterans d'empreses de Gata. L'equip del Chamburcy mireu per qui estava format. Han passat uns quants anys. Jugaven al camp Les Sorts. Mireu encara els banquets amb bigues de castilla. Que em digueu?. Els coneixeu a tots?. Farieu tota l'al·lineació?.

FONT: Bar Raconet.

Com si d'un televisor antic es tractara o com si d'una finestra del carrer La Creu mirarem, aquesta fotografia ens descobrix el pas del temps per alguns carrers de Gata. La fisonomia urbana també canvia. Ací tenim una prova: el carrer Jaume I. Fixeu-se primer en la part dreta mirant la foto. No està el bloc de pissos que hi ha quasi al final del carrer. La fàbrica "dels Patets" o dels Salvá, està igual. Fixeu-se ara a la part esquerra, la casa del Tio Vicent de Boira, que també és ja història. 

FONT: Foto propietat de Fina Pedro.

HUI ÉS EL DIA DEL MESTRE I LA MESTRA, DEL PROFESSORAT. ABANS EL DIA 27 DE NOVEMBRE ERA FESTA ESCOLAR, RECORDANT A SANT JOSEP DE CALASANZ

Per això...i retrobant-nos la foto que va pujar al facebook recentment María José Pérez, remesa a la seua vegada per la seua amiga Pepa P. Banyuls...i aprofitant que hui és el dia del mestre i la mestra, dels professors, dels ensenyants, perque es recorda la figura de Sant Josep de Calasanz, reprenc la série de Fotografies Antigues, de Gata en el record.

Teniu totes posades en quadre perfecte a les escales del Grup Escolar "Santísimo Cristo" de Gata, part de les xiques, a les xiquetes que anaven a l’escola de Donya Mercedes. La imatge correspon al final de la dècada dels 50 (l’escola es va inaugurar el 6-8-1958) o a inicis dels anys 60, més bé podria ser d’aquesta última.

S’en poden identificar unes quantes clarament. Les caretes no han canviat massa, altres si que han fet un gran canvi. A la fila de baix, vegem, entre altres, de dreta caop a esquerra a Pepita (1), Mari Fina (3) o María Teresa (4). A la segona fila cap amunt, també de dreta cap a esquerra a Pepa (3); a la següent filera amb Donya Mercedes i també de dreta cap a esquerra a la dona de Pepe Blanquera (2), a Pepa Gilabert (4). Finalment, a la fila de dalt de tot, al mateix sentit la besona de Blai (2) i Dorita la de l’Estanc. 

Si en conegueu més, podeu anar identificant-les. És part de la nostra història escolar.

FONT: María José Pérez (de Pepa P. Banyuls).

Reprenc les fotos antigues de "Gata en el record", dins del blog del CRONISTA DE GATA, amb una foto que té la seua història. Em facilita, i per això el meu agraïment, Rosa Franco Greño un llibret que es titula "Síntesis de Cronista". Un llibret de 80 fulles on queden plasmats per al record i molt bó per cert, tots els retalls de premsa de quan la seua germana María Antonia era corresponsal del periòdic Levante a Benigánim i quan després va ser nomenada Cronista Oficial del mateix poble. Una gran periodista, compositora i de gran vàlua, com va ser María Antonia Franco Greño. Tornant al llibret comprén els articles de 1949 a 1958 publicats al diari Levante. I vosaltres direu? Té això res a veure amb Gata?. Pues si, perque apareix una protagonista gatera i tres notícies on es pot llegir alguna cosa de Gata de Gorgos.

Anem a la protagonista. Recordareu als germans Sara i Víctor Signes, que ja no estan entre nosaltres. SARA SIGNES era corresponsal de Gata de Gorgos al diari Levante pels anys 50 i 60 del segle XX. El dia 5 de maig de 1957 se celebrava, com tots els anys, el Día del Corresponsal a les instal·lacions del Levante a València. Assistien SARA SIGNES i la propietària del llibret-recopilatori María Antonia Franco. A la relació de corresponsals assistents figura "Sara Signes, de Gata de Gorgos". Ho publicava el diari el dia 7 amb el titular que també vos pose. 

En el llibret que he revisat amb detall, apareixen a més d’eixa informació, una altra datada el 8 d’agost de 1952 que escriu María Antonia Franco Greño on parla de "Nuevos curas párrocos en Requena, Benigánim y Benicolet". Pel que fa al nou rector de Benigánim, Ismael Roses Ibáñez. A l’article fa referència a un rector fill de Gata que va estar allí, DON ANTONIO CASELLES i diu: "...como penosa ha sido la despedida de nuestro anterior párroco, reverendo padre Antonio Caselles, el cual nos ha dejado para ingresar en una orden de reconocida severidad. Queremos hoy, puesto que antes no lo hemos hecho por no zaherir la humildad del padre Caselles, resaltar su ejemplar conducta y celo por las almas, a lo largo de los años que ha representado este pueblo..." (1)

Un altre article que data del 18 d’abril de 1954, rescatem sols el titular: "Resultado de las elecciones en Silla, Paiporta, Guadasuar, Villanueva de Castellón, Gata de Gorgos, Benigánim y Alcácer". Es tractava d’eleccions sindicals per a elegir president de la "Hermandad de Labradores", aquell any.

Com vegem, protagonistes i notícies de la història s’ajunten i conformen més història encara. Sols em resta agrair la deferència de Rosa Franco Greño al facilitar-me dita documentació de la seua germana, que sempre serà important per a la història del poble.

*FINALMENT, FAIG UNA CRIDA ALS USUARIS DEL BLOG I FACEBOOK QUE FREQÜENTEN LES MEUES NOTÍCIES, QUE SI CONEIXEN ALGUN ARTICLE DEE SARA SIGNES, NO DUBTEU EN FER-ME’L ARRIBAR. GRÀCIES. FAREM HISTÒRIA, FAREM POBLE.

(1) Don Antonio Caselles Caselles va nàixer a Gata de Gorgos en 1909. Desempenyà els càrrecs de coadjutor de Benbillup i rector ecònom de La Nucía i de BENIGÀNIM. A l’any 1952 ingressà a la Cartuixa de l’Aula Dei, a Saragossa.

FONTS: Documentació facilitada per Rosa Franco Greño. A la fotografia, que podeu observar dalt, Sara és la primera per la dreta mirant-la. María Antonia està al centre. La foto era de L. Vidal). Retalls del diari Levante anys 1952, 1954 i 1957. Documentació rector de Gata, Arxiu Parroquial.

Que enyorança pels majors veure als seus majors!. Els carrers com ells jugaven, com ells caminaven i vivien!. Recupere, i ja era hora, la sèrie tan estimada pels usuaris del blog: les fotografies antigues de Gata en el record. Ho faig amb una imatge que m’havia passat desapercebuda, però que ahir la vaig trobar. Estem al mes desé i és vàlid per a tot el 2016. Es tracta del calendariet que any rere any i amb molt d’encert posa a l’abast de tots l’agrupació local del col·lectiu de Donants de sang de Gata, amb el patrocini de l’Ajuntament. Per això he deixat el faldó de la fotografia, per a fer també de recordatori.

Feta aquesta llarga introducció, anem a observar la fotografia en si. Serien els anys 50 o primeries dels 60. El carrer Doctor Gómez Ferrer fotografiat des del bar Hogar del Camarada cap al carrer Piló. Es veu perfectament com s’estreta. Mireu les dones i els xiquets de l’època, inclús el carrer sense asfaltar i el cartell de publicitat del bar. Algun dia compararem i farem la fotografia des del mateix lloc, pero actualment. Quins canvis!!. 

FONT: Fotografia que il·lustra el calendariet de donacions de sang a Gata.

Després d’uns mesets (des del passat 22 de maig) reprenc la sèrie estimada i volguda pels gaters i amics del blog, la de FOTOGRAFIES ANTIGUES. Prop de les festes patronals, cal donar un impuls fort a la sèrie, amb fotografies relacionades amb la festa, amb el patró, amb l’ermita. Arrel de publicar la seguidora del blog, Lina Mas, la fotografia i en color de la façana restaurada de l’ermita, vaig voler recuperar-la i buscar la seua història.

Trobem dades de la inauguració de la restauració, així com referències i fotografies a la mateix al programa de festes de 1974. Fa 42 anys, el rector Manuel Frasés, al que acompanyava el vicari Enrique Arce, va formar una junta pro-restauració. El poble es va bolcar amb donatius. Poc més d’un milió de pessetes va ser el cost. Va ser una reforma important. Don Manuel Frasés va agrair amb una carta personal a tot el poble el recolzament monetari dels feligresos. A la imatge, vegeu rebotzada la façana de l’ermita.

FONT: Fotografia publicada al facebook per Lina Mas.

Hui diumenge 22 de maig de 2016 és el segon torn de les Primeres Comunions a Gata. Per això, rebusquem en la memòria gràfica aquells recordatoris que abans repartíem entre els familiars, veïns i amics. Ací en teniu una mostra d'un xiquet gater que li deien Domingo. Mireu com anava vestit, mireu el conjunt (foto i ornamentació del costat). Eren aquells temps.

FONT: Col·leccions d'arxiu.

De nou em retrobe amb la sèrie de fotografies antigues de Gata en el record. Encara n’hi ha moltes i de temes variats per a publicar. Cal reprendre i anar endavant amb aquesta col·lecció que trau a relluïr algunes fotos que vosaltres mateixa desenpolveu, com aquesta de festa que ha pujat al facebook Encarna García. la festa del Raval per excel·lència és la de Sant Antoni, encara que més bé pareix de les festes patronals perque els xicons i els tocadors anaven amb mànega curta. Seria pels anys 70.

Els tocador, tres "gegants" de la tocata i la festa ben feta. Els tres ja desapareguts i el record: D’esquerra a dreta, mirant la foto: Pepe "Porró" tocant el tabalet. Al mig, Simeón de Pedreguer tocant la dolçaina. A la dreta, Salvador Oliver "l’alguatzil" també tocant el tambor.

Les xicones i tota la xicalla al compás d’ells. Reconec a Domingo Grimalt, entre Simeón i Salvador a les primeres files. Era enfilant la placeta de Sant Antoni. També a García al costat de Pepe "Porró". Tots dos, Domingo i García porten la camiseta blava, era de publicitat de la festa.

FONT: Foto Encarna García (facebook).

Reprenc la sèrie de fotografies, documents, gràfics, dibuixos, d’altres temps, d’altres èpoques de Gata. Hui li toca el torn a un fotograma d’un documental de Laboratorios Riera en color que es va editar per rtv.es i que es conserva a la Filmoteca nacional sobre la Costa Blanca. Va ser republicat fa uns dies al facebook pel grup Marina Alta antigua.

Era el primer dia de 1958 fa 58 anys. El documental dura 10 minuts i 14 segons i és molt interessant. Dos "turistes" que protagonitzaven Gloria Suárez i Isabel Molina recorren la COSTA BLANCA, així es diu el documental. Del minut 3,48 al 3,56 apareix el pont de Gata de la carretera, amb un cotxe que recorre les dos corbes i dos dones travessant pel pont.

Si observeu bé la imatge la vegetació és molt distinta que ara i encara es pot veure dalt del promontori la cúpula de l’ermita per a reconstruir. 

Per a veure el documental, PUNXEU ACÍ.

FONT: fotograma extret del documental COSTA BLANCA, rtv.es, Filmoteca espanyola.

Un document històric. La portada del Primer Concurs Local de Contes de les Festes Patronals de 1982 de Gata de Gorgos. D'això ja fa 34 anys. Me la va facilitar, pocs exemplars quedaran a Gata, el que va ser mestre i alcalde, ara jubilat, Pepe Diego Mulet. Ell era membre d'aquella comissió de festes de 1982. Un dels objectius, diu en el pròleg, d'aquella comissió va ser la de fomentar la cultura al poble i entre altres van convocar un concurs de contes.

A la portada queden detallats els dos premiats, que van tindre com a obsequi ser publicades les seus obretes en un llibret de mà. Un conte en valencià i altre en castellà per a barrejar-ho i que no es barallaren. "Aquell dia" era el títol del conte de Pepa Leyda Arabí. "Vida y andanzas de un zapato" era el títol del conte de José Costa Signes.

Repassem quin va ser el jurat. El componien: Don Antoni Vives, Don Miguel Soler, Don Francisco Costa, Don Eduardo Adolfo Mulet y Don José Soler. Tots ells menys Don Miguel Soler són en el record. A la imatge, teniu la portada del llibret.

FONT: portada del llibret facilitat al Cronista de Gata per Pepe Diego Mulet.

Segon dia de la setmana fallera i continue desenpolvant les fotografies que aquells joves de finals dels 40 es van fer per commemorar que van fer un any falla, que les xiques es van vestir de falleres i que es van fer passacarrers i actes a l'ús.

a la foto vuit falleres amb els seus corresponents rams. Pareix que estaven dalt d'alguna tribuna, era l'exaltació i anaven amb rams de flors. A l'anterior fotografia de falleres gateres apareixien les que hi ha ací i en aquesta s'afegixen unes quantes més. Darrere María -que vivia al carrer Duquessa d'Almodóvar-, la dona del Raval que vos deia ahir de l'altra foto, la mare de Juana i Mari García i Pepita del Poble Nou. Més davant, Angelita; la mare de Lina i Pasqualita, de la Plaça Nova. Apareix sols la careta, més jove, de Rosario Noguera, dona de Miguel Miñana.

FONT: foto de la col·lecció de Lina Mas Ruano.

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA, PUNXANT ACÍ)

Com estem a la setmana fallera per excelència, he buscat les fotografies adequades per al temps i de Gata. Al llarg de tota la setmana aniré posant-ne. Una nova col·lecció, la de fotografies familiars i del poble de Lina Mas Ruano i els seus, ho farà possible. Li ho agraïsc. 

Pensaveu que a Gata no s’han fet mai falles?. La fotografia i les que li seguiran ho demostra que si. Comence una subsèrie de l’any que els joves de Gata van decidir fer una falla, elles es van vestir de falleres. Ells anaven de gala, però no de fallers. Van plantar la falla a la Placeta del Vicari. Era a finals dels anys 40, segle XX.

Mireu en aquesta fotografia a les cinc xiques falleres. Pasqualeta de la Plaça Nova está al mig. La mare de Lina i la mare de Juana i Mari García al seu costat. Al costat una dona del carrer Teulada i altra del Raval, que ja no viu.  Podeu veure la part de baix de la falla, alguna imatge. L’artista era Miguel "Moreno", tio dels "germans Puripa". Però observeu la xiqueta que asoma el cap. Pareix que està fent el nateix gest que la que està pintada al remat de baix de la falla.

Per tant, ja sabeu. Gata va fer falla. Com no se exactament dos detalls: any exacte i motiu exacte de la plantà i mampresa de la falla, podeu aportar la vostra memòria. Gràcies.

FONT: Foto facilitada per Lina Mas Ruano.

Nova fotografia de la série i mateixa temàtica que la primera de hui, l'ensenyament. Escola de xiquets al nou grup escolar. Anaven amb Don Fernando Mulet Pons. Ahí els teniu. Podeu anar indentificant-los. Jo en conec uns quants. Vosaltres igual els coneixeu a tots.

De la primera filera per dalt reconec a Pepe Tomás (del video-club), el primer per l'esquerra. El de més amunt és un xic que va morir en accident de tràfic prop de la Rana. Baix de tot, a la priemra filera, es inconfundible Julián amb els braços plegats; al costat d'ell Jorro i al costat Vicente el del garaig. L'últim -primer per la dreta- és un xic de la Sal.

De segur que en coneixeu més, poseu a prova la vostra memòria. Curs 1959-1960? Primer curs al nou grup escolar.

FONT: Foto pujada al facebook per José Miguel Jorro Benito.

(PODEU FER LA FOTO MÉS GRAN, PUNXANT ACÍ)

Seguint amb la recuperada série, la que teniu va de futbol. Eren els anys 60. Joves i xiquets. Els joves els coneixeu a quasi tots. al centre de la fotografia per darrere vegeu a Vicente Pedrós (Gargoria); Al seu costat esquerre mirant la foto Pepe Pedrós (del Garaig) i a l’altre costat el recordat Pepe Pedrós (el cabo Nela). Més a l’esquerra està Pepe Diego (el mestre, que va ser alcalde). També està Felipe del carrer Teulada. Dels xicons de peu, reconec al sempre recordat quinto meu Pepe Palacio que porta el número 6. Dels agatxats, d’esquerra a dreta reconec a Jorro, que porta el número 13 i potser l’altre del mig siga Lluis "el trinqueter".

Si coneixeu als altres, ja sabeu. Podeu anar completant el quadre esportiu d’època.

18-3-2016: Ens comenta Elisa: "El que porta el baló és mon pare, Vicent Marraixa o "Marratxa", com vulgueu...". GRÀCIES, Elisa per la informació que va completant la fotografia.

FONT: Foto propietat de Jaime Pedrós.

(PUDE FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA I IDENTIFICAR-NE MÉS DE XIQUES, PUNXANT ACÍ)

Reprenc hui, 14 de març de 2016, la série de fotografies antigues de Gata i ho faig amb una fotografia de l’Escola Unitària de Xiquetes de Donya Anita Diego. Aquestes dones tenen o tindrien vora els 80 anys, podeu calcular l’edat de la foto, si a la mateixa eren xicones. Si descobriu algunes de les vostres mares o ueles, podeu anar comentant-la.

El lloc: potser fora l’Avinguda de la Pau. Si que descobrim entre elles caretes que no van canviar al llarg del temps, com la de Rosa del carrer Teulada, sempre recordada (mare de Antonio, també enyorat, i Vicent). Rosa és la primera de la filera de dalt, començant per l’esquerra si mireu la foto. Podeu anar diguent si coneixeu alguna xica o xiqueta més.

FONT: Fotografia pujada al seu facebook per Salvador Pons. Sa mare María, que fa poc ens va deixar, estava entre les alumnes.

Reprenint la sèrie que tan ha estat estimada pels usuaris del blog del CRONISTA DE GATA, la de fotografies del record. Ací teniu la 1.783 publicada al blog, ens degem a l'actualitat i ens toca el ciclisme, perque demà és l'etapa cinquena de la Volta a la Marina 2016 i és ací a Gata. Per tal motiu, vaig veure ahir una foto pujada al facebook per Vicent Mulet on estaven ell i Miguel Ángel Boronat. Els reconegueu?. Vicent és el segon per l'esquerra de blanc. Miguel Ángel és el tercer, també de blanc. Cal recordar aquells temps. Ens porta a 1986, ja fa 30 anys. I corrien per l'equip Cartonajes La Plana, això posava davant a la camiseta dels dos.

FONT: Foto pujada al facebook per Vicente Mulet Diego.

Recupere per al blog del CRONISTA DE GATA les fotografies antigues de Gata de Gorgos que vaig recopilant, bé per mig d’Internet com aquesta que és simbòlica per al poble, o bé de particulars com algunes col·leccions que tinc per encetar. Veureu que la present fotografia antiga és la 1.782 i que al costat porta una numeració, sols orientativa i per a anar recordant. 

Anem a la imatge en blanc i negre: Mireu el que trobava de Ediciones Raker l’amic JackyIfac de Calp i ho posava al facebook per mig de la pàgina de Marina Alta antigua. Comenta: "Gata de Gorgos 1971 estampa que quedara en la historia de un pueblo de artesanos del mimbre, cuantas veces pasemos por la carretera general y nos hemos parados para comprar alguna artesanía que no solo lo compraba los turistas, que llegaban con el trenet Limon Express. Foto Ediciones Raker."

Si mirem bé la foto, recordarem aquell canastot que penjava de ca Paco el carreter. Mireu els cotxes de l’època, inicis dels anys 70 del segle XX. Hi havia aparcament encara que molt llimitat. Pràcticament totes les cases tenien tenda de canastes a la Plaaça d’Espanya...i com en totes les fotos es comprova el casalici de Don Julián, el metge i en aquella època alcalde, al frontó.

FONT: Jackcalp Ifac / Marina Alta antigua.

Seguisc desgranant alguna que altra fotografia de l’ahir. Vaig posant la numeració corresponent i ja anirem actualitzant-nos. Com és temps de pansa al sequer, d’escaldar, de records d’aquell costum que ara escasseja, malgrat a que es resistix a morir del tot, vos pose ací una fotografia simpàtica, propietat de Paca Signes (la de la Plaça Nova).

Comenta ella: "Som els quatre germans: Tonica, Mateo, María Rosa i jo, a la caseta de les Barranqueres, (Benimadroc). Cal dir que la va pujat al facebook Paca i va comentar: "esta és de les meues preferides a les Barranqueres amb els canyissos en panses". A l’esquerra, mirant la foto, teniu al xic de la casa, el sempre recordat Mateu. Tonica està al seu costat, la més alta. Després estan Paca i María Rosa. Serien a principis dels anys 70, quan encara a totes les casetes s’escaldava.

FONT: Foto propietat Paca Signes (Plaça Nova).

Seguint amb la sèrie de fotografies antigues que els components de EL CELLER (barraca pionera de la Plaça Nova) tenien exposades enguany, trobem aquesta de l'1 d'agost de 1994. Es van disfressar de moteros. Els dos germans Mulet, Paco Moncho i Javier Monfort apareixen ben canviats a la fotografia.

Recupere les imatges antigues de Gata, aquelles que ens fan enyorança, records, com aquesta que va pujar fa unes setmanes Antonio Monfort al seu facebook. La Costera del Grup Escolar en tota la seua esència. El carrer sense asfaltar, la baraneta de prop del pont -el Penyó- per rematar bé. Seria els anys 60, observeu les cases, el carrer de terra, eren temps diferents, altres temps.

FONT: foto propietat de Antonio Monfort.

Finalment, acabe esta sèrie de fotos del record fester de la barraca El Celler amb una altra instantània presa l’1 d’agost de 1994. Canviada la temàtica de la camiseta, feta més cridanera, ahí estaven tots altra vegada.

FONT: Foto barraca El Celler.

La vespra de la festa major de 1993, perque cada dia es disfressaven d’alguna cosa. Tocava de bodes. Ahí teniu els dotze –sis parelles- i els xiquets davant amb una altra integrant de la barraca. Festa i més festa.

FONT: Foto barraca El Celler.

Els balls de disfresses de les festes o les mateixes nits de festa sempre ha estat motiu per a traure tot l’humor, la bona paròdia. El 4 d’agost de 1993 està data aquesta fotografia que mostra als integrants de la barraca El Celler, anant a la festa de gala, vestits uns de militars, altres d’embaixadors, de senyors,…Observeu la barraca de El Palmito davant l’antiga fàbrica de mobles Monfort, hui convertida en bloc de pissos. També darrere d’ells la casa de Miguel “de Sota”, hui en obres.

FONT: Foto barraca El Celler.

Seguint amb eixa història de la barraca El Celler, ací teniu una paròdia que també podría valdre ara. Era eixe mateix dia de la inauguració de les barraques d’aquell 29 de juliol de 1989. Mireu com alguns dels seus integrants es van disfressar de personatges de la “jet set” aquells anys.

FONT: Foto barraca El Celler.

Reprenc la sèrie en un tema fester. Estem en festes i les barraques s’adornen. Ahí també hem trobat fotografíes del record. La Barraca El Celler és una de les pioneres de la festa de la Plaça Vella. Està des del principi fidel als sopars i festes a eixe racó de la festa. Enguany han adornat la barraca amb les fotografíes de la seua historia de 27 anys. A la fotografia els vegeu a totes i tots amb els menuts i menudes de cada familia. Van amb la seua camiseta groga identificativa. Era el 29 de juliol de 1989, just el mateix dia de juliol que enguany també es va fer la inauguració de les barraques. Aquell any era el primer de barraques.

FONT: Foto barraca El Celler.

La fotografia mostra la teulada de l'església quan va ser reparada fa ara 20 anys. Corria l'any 1995, els obrers tapaven totes les possibles goteres. Es va fer una bona obra de reparació. Podeu veure com es veu des de dalt la teulada del temple. Al fons, el centre parroquial.

FONT: Foto pujada al facebook per Antonio Monfort.

Reprenc la sèrie i ho faig amb una foto de quatre xics a la processó. Ben bé pareix la processó del Santíssim Crist, com la de demà que és la baixada. Els conegueu, en uns quants anys menys. Eren jovenets. La foto és propietat de Antonio Monfort, que és el primer per la dreta mirant la foto. Els demés els conegueu?. Què temps de joventut!!

FONT: Foto de Antonio Monfort.

Reprenc la sèrie de imatges, fotografies, documents antics de Gata, sèrie que va passet a passet, va deixant caure bones i regulars fotografies, d’enyorança o de records. Esta fotografia me la va fer arribar l’altre dia l’amic Jackycalp Ifach de Calp, al qual li ho agraïsc. Ací teniu les tendes de canastes, quan estaven de ple. Mireu la gran quantitat d’objectes i sobre tot el que hi ha penjant. Era l’any 1965.

Quant ha canviat la cosa, vegeu els cotxes, l'autobús del fons que va per la carretera, quines marques eren, seats i simca. Vegeu els vestits de les dues dones que xarruquen, vegeu les canastes.

FONT: Foto propietat de Jackycalp Ifac.

Temps de festes que vénen. Es bo recordar-les. Ara recordem les de la Font del Riu. Principis dels anys 80 del segle XX. Carrer Lepanto. Una filà improvissada, perquè a Gata també es van formar Moros i Cristians i dels bons. No va durar molt. A la imatge vegeu algunes persones que ja no estan entre nosaltres. Mirant la foto, a la part esquerra amb la samarreta de la festa, el recordat Santiago Sendra. Al seu costat el també desaparegut Kiko. L’últim amb el disfràs de "moro" Terol, també desaparegut. Al seu costat està Miguel Serra, propietari de la foto i qui me la facilitada. Al seu costat, el també sempre recordat Juanito Bequio.

Observeu el quadre: les barreres amb les bigues altes de madera, als pissos dels Simó; la banda de música darrere. Es veu a Miguel Ángel Escortell; es veu també a alguns músics que ja formen part de la història de la banda.

FONT: Foto propietat de Miguel Serra, pare.

Reprenc la sèrie de fotografies, documents, imatges, del passat gater. Estem encara a la setmana del centenari del trenet de la Marina. L'11 de juliol es va commemorar els 100 anys. Vaig posar alguns articles referents a l'efemèride, entre ells el viatge amb el "tren del centenari". Ara vos pose una foto que no coneixia de l'amic "Jackycalp Ifac" de Calp, on vegeu l'estació del tren als anys 60 del segle XX. Dos joves que es dirigixen cap a la porta, un home major que mira el tren i el revisor esperant. La recordeu la porta de ferro que hi havia, junt a la paret de l'estació. Continuava la paret més enllà de l'estació i mireu l'automotor. El tren era molt necessari per anar a Dénia abans.

FONT: foto extreta de Marina alta antigua, pujada per Jackycalp Ifac, de Calp.

Comence a reproduir algunes fotografies antigues pendents de la col·lecció de Paco Moncho, com aquesta. Es tracta de dues cases formant un bloc, que va construir i habitar el Ti Maricarlos quan va vindre de l’estranger. Carrer Sant Miquel, just enfront del conegut pub Kiro’s. Estaven ail·lades com podeu comprovar, encara no estava construit pel costat ni els voltants. Eren patis. Actualment viu Antonio Boluda i la dona.

Ens comenta Antonio Serra: "Nomes aclarir que no es tracta d'una casa, son dos cases, construides al mateix temps, tipus "pareados". La casa de l'esquerra -mirant la foto- perteneix a la familia Maricarlos, l'altra perteneixia a Vicenta Diego, que va morir a França, es va vendre a Antonio Boluda.

La dona que apareix al portal de casa era Tonica Moncho. Quins canvis al carrer des dels anys 50, mireu davant com hi havia herbes i desnivell del terreny. Es deia popularment "el carrer tombat".

FONT: Col·lecció de fotografies de Paco Moncho.

Reprenc la sèrie de fotografies i documents antics, aquella Gata del record. Ho faig ara amb un document de1794. Quan Antoni Josep Cavanilles fa el cens de població del Reino de Valencia, i després ho transcriu a l’any següent al llibre «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles. Cavanilles censa el nombre total dels pobles valencians l’any 1794, just a l’acabament d’aquell segle, era de 628, que feien un conjunt de 932.150 persones, comptades a 4,5 per veí, o siga, per cap de casa. Passats ja dos segles, romanen uns 550 municipis amb una població de poc més de 5 mil·lions de persones. Això ho escrivia al seu blog "Quina la fem?" JM. Mir.

Com vegeu Gata tenia 239 habitants.

FONT: Document, Cens de població de Cavanilles, 1794. Publicat al seu blog de "Quina la fem?" JM. Mir.

Seguint amb les fotografies i documents que podem rescatar d'aquells diaris de abans de la Repúblic, el mateix diari on podíem veure la fotografia de Don Luis García, vegem els mobles de mèdula, jonc i vímet ("mimbre") de "los señores Pons, Monfort y Compañía", que després va continuar el fill Juan Bautista Pons Leyda i finalment ara els germans Pons García. En un extens reportatge de J. Serrano Patrocinio es visita la fàbrica i apareix una fotografia amb estos sillons.

FONT: diari "El Pueblo..." 7-5-1926, reproducció BVPH, Ministeri de Cultura.

La present fotografia va ser publicada al diari "El Pueblo: periódico republicano de Valencia" el dia 7 de maig de 1926. Apareixia a la pàgina 3 de les 6 que tenia el diari. El personatge, el metge del poble, tot una personalitat DON LUIS GARCÍA SIGNES, pare de Rosita García "de Don Luis". Els recordeu els més majors?. A la fotografia, parlant de Gata en un article, es podia llegir: "Doctor Luis García Signes, Joven e inteligente doctor en Medicina, que goza de generales simpatías".

FONT: diari "Pueblo..." 7-5-1926, reproducció de la còpia digital de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministeri de Cultura.

Reprenc la sèrie que tots els gaters ens vegem retratats, el pas de la història entre els nostres. Ja feia temsp, des de febrer, que no posava cap fotografia antiga de Gata al record. Hui ho faig a continuació de la notícia dels actes de demà del 30 aniversari de la Penya Barcelonista de Gata, recordant aquella inauguració al Passeig d’Alacant feta quan era vicepresident Joan Gaspart. Era alcalde en 1980 Vicent Font que està tallant la cinta. Els acompanyen l’actual president Salvador Mulet -a la dreta mirant la foto- i Paco Moncho -a l’esquerra, amb uns quants anys menys. Al fons, també vegeu a Juan García.

Comenta Francisco Pons Font per mig del facebook que el xiquet que té als braços Joan Gaspart és el seu fill Aarón Pons, que era el soci més jovenet de la Penya.

Vaig recuperant fotografies. Diferents escenaris. També de la col·lecció de Pepe Simó. Principis dels anys 80. Ja és hora que anem fent memòria de les festes de la Font del Riu, que enguany celebren el 35 aniversari. Ací teniu una imatge del carrer Lepanto d’eixos primers anys. El rector que celebra era el sempre recordat Don Vicente Marqués Pastor. Estava llegint el que hui també és rector fill de Gata, Don Vicente Espasa Reduán. Podeu veure que feien bous i les bigues eren de fusta. Els balcons de la finca eren d’obra, hui estan canviats a baranes de ferro. A la missa, festers, veïns i poble. Les cadiretes eren algunes de boga.

FONT: Foto propietat de Pepe Simó.

Seguint amb el record i amb persones, encete una sèrie de fotografies facilitades per Pepe Simó i la seua dona Rosa, als que agraïsc la seua deferència. En esta imatge vegem moltes persones a la plantació d’arbrets a la zona del pavelló infantil, allà pels anys 80, tal vegada entre el 82 i 83. Estava Adolfo Mulet d’alcalde. El vegeu junt amb Paco Pedro "Gabietes" que era regidor i de cul està Vicente "Porró". Per darrere, davant del furgó de la reconeguda firma "Artesanía Signes-Grimalt", vegeu a Paco Costa, que son pare era conserge del grup escolar. Més enrere, també apareix una joveneta Ana María Soler, que era regidora i després seria alcaldessa. A la part de baix, més a la dreta, podeu veure l’altre germà "Gabietes" Alberto, que sempre és recordat. Possiblement els dos xiquets serien els dos fills, el que està agenollat podria ser Alberto.

FONT: Fotografia propietat de Pepe Simó. (Foto Pons).

Seguisc tallant temps i fotografies a la sèrie. La que corresponia al dia 11 de febrer torna a ser del servici militar i un record. S'en recordeu de Pepe Juan Salvá Ferrándiz?. Era un gran xicot. Tot bon cor. Vivia al carrer Sant Vicent, junt als seus pares i germans. Ni els pares, ni els tres germans, estan ja entre nosaltres.

Ací el vegeu fent la mili. Coneixem per Pepe Caselles Salvá que ell va estar fent la mili de policia militar a València. Caselles anava -diu- a Mislata, que era un cuartel de sanitat i anava a la mili per la creu roja, Pepe Juan ho coneixia de sobra i des del Verger els va acompanyar a Pepe, son pare i sa mare.

Amb esta fotografia el recordem...

FONT: Foto pujada al facebook per la seua filla, Rosa Salvá Salort.

Seguint amb la recuperació de dies i fotografies, una altra foto que em va facilitar Pepe Pedro "Betot" de José Ramón Monfort, amic de quadrilla d'ell. Al centre amb una botella, José Ramón estava fent el servici militar. A la imatge amb uns amics de mili.

FONT: Foto facilitada per Pepe Pedro.

La festa dels Reis Mags de Gata és ja d'Interés Turístic Local i candidata a Provincial. Cada fotografia que trobem antiga, dels arrels d'aquesta festa nostra, és un tresor. Paco Moncho va pujar al seu facebook la fotografia del rei i un page, quan es van parar a la Plaça Nova. Pareix que siga la casa dels Salvá, hui convertida en bloc de pissos. Mireu el vestuari.

Moncho comenta: "El meu amic Domingo ha acosenguit una foto, propietat de Salvador de Les Valls, de la mateixa saga d'aquella foto de Reis Mags que vaig ficar el passat 20/03/2015. El rei és Antonio Tramusser i el page es Salvador Salvà "De les Valls". 1961. Trobem que es a la Plaça Nova".

Els comentaris també aclarixen la imatge:

Antonio Monfort diu: "Recorde perfectament eixa corona que mon tio Miguel la va fer i la guardava en casa. Quan l' he vista ho he enrecordat. Sí, és la Plaça Nova i la casa és la finca del cantó amb el carrer Corbella". Moncho reafirma: "Jo trobe que es la finca on està el bar Ca Neli, abans Bancaixa. Falta saber quí es la xiqueta, que per la pinta naixeria entre 1949-1952".

Finalment, sobre la pròpia fotografia dir que a la part dreta es veu un dels arbrets que decoraven la plaça. Dels protagonistes, Antonio "Tramusser" al que es referix Paco ha faltat ja. Salvador que porta un cigarret a la boca viu al carrer Hostal.

FONT: Foto pujada al facebook per Paco Moncho, facilitada per Domingo Casas, propietat de Salvador Salvá.

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA, PUNXANT ACÍ)

Poc a poc, vaig acurtant en el temps, però encara vos pose fotografies corresponents al mes de febrer. La present fotografia es va fer l'any 1957 amb motiu de la construcció entre eixe any i 1958, del Grup Escolar "Santíssim Crist". Recentment, Paco Moncho la va posar al seu facebook. Ell comentava: "Continuem amb les fotos de Vicente "El Paresant", a l'any 1957, en el Grup Escolar, abans de construir-se. Este bancal d'oliveres estava on ara es el segón Grup Escolar, es a dir, on estàn les escoles i el gimnàs. La caseta que es veu al fons a l'esquerra, crec que es la del mestre I ex-alcalde PEPE DIEGO MULET".

La foto estava facilitada per la viuda de Vicente Mulet, Anita Mulet Marcos.

 Pepa Signes Monfort comentava al respecte: "Les oliveres, una part eren de mom pare que en aquell temps les van expropiar". Pepa Signes Soler comentava: "La caseta que té tres finestres és de Caselles, el que està treballant a la gasolinera, crec jo".

Efectivament, així ho crec jo també. La part de dalt del camp de futbol tenia eixe bancal d'oliveres a la partida Alcolaes. A la part dreta superior podeu veure un conjunt de cases baixes, que eren part del Raval.

FONT: Foto pujada al facebook per Paco Moncho, propietat de Anita Mulet Marcos.

Amb relació al document anterior, la part de darrere de la targeta postal de 1942, la pose ara. El document facilitat con vos deia per el calpí Joaquín Vázquez té el seu revés. El rector de Gata Don Alejo explica el que vol a la fàbrica de Barcelona. Podeu veure a l’escrit la data: 16 d’octubre de 1942. Una altra data que podria ser la de Correus a Barcelona és la que hi ha segellada, 27 d’octubre.

La petició té dos parts. Don Alejo demana mostres de teles per a fer sotanes i vol saber el preu de cada metro. Vol també mostres per al negre dels túmuls * i preu.

Li agraïsc l’atenció, perque "así no sería necesario hiciera de nuevo un viaje a esa capital". Al final s’acomiada i signa el senyor rector Don Alejo.

* El túmul era un armassó fúnebre que ja no s’utilitza. Es posava al centre davant de l’altar per a celebrar les honres d’un difunt. Així, a la missa d’aniversari.

FONT: Foto facilitada per Joaquín Vázquez.

Reprenc la sèrie de fotografies i documents antics on s'havia deixat, el cinqué dia del mes de febrer. Poc a poc, actualitzaré totes les imatges.

La present fotografia és una targeta postal de 1942, que gentilment me la va facilitar l’amic Joaquín Vázquez Boronad, que podeu trobar-lo al facebook publicant fotografies antigues de Calp, amb el títol de "Jackycalp Ifac". Es tracta d’una targeta amb doble informació. Observeu l’escut de l’àliga amb la llegenda "Una, grande y libre"; el segell de Correus i el segell de la parròquia de Sant Miquel. Va dirigida la targeta postal al Sr. Izquierdo...de Ramos, una fàbrica de "paños" que estava al carrer Pelayo, número 10 de Barcelona capital. L’escrivia la targeta el rector de Gata, N’Alejo Sendra Tarrazó.

Hem trobat a la xarxa Internet el blog "La Barcelona de antes" en la qual es parla a la secció del Carrer Pelayo-Carrer Pelai, que textualment diu sobre aquesta fàbrica:

"En el número 10 estaba “Paños Ramos”, en el siglo pasado no era como ahora que los hombres se visten en las grandes firmas comerciales, sino que habían sastrerías que confeccionaban los trajes a medida, o unas tiendas llamadas “Pañerías”, en las que había una gran cantidad de estanterías con piezas de ropa para confeccionar los trajes de hombre y trajes de chaqueta de señoras. A ellas acudían tanto sastres que tenían talleres pequeños en sus casas como sastres con tiendas pequeñas que tenían unos pocos cortes de traje y un catálogo de diferentes pañerías para que el cliente pudiera escoger y una vez escogido se acercaban a dichas pañerías a buscar el “Corte de Traje” como se denominaba, para después poderlo confeccionar en el taller, tenían normalmente un catálogo de los modelos más normales y vendibles, pero si el cliente quería algo más personalizado se acercaba a la pañería y compraba una tela más original que después llevaba para que se la confeccionaran". 

FONT: Foto facilitada per Joaquín Vázquez / documentació: http://labarcelonadeantes.com/pelayo.html.

Vaig recuperant fotografies. Aquesta és de la col·lecció que té i puja al facebook l’amic Paco Moncho. Personalitats de Gata dels anys 60. Comenta Moncho, al respecte de la foto que és propietat de Anita Mulet: "Hui vos pose una foto de finals dels 50 o principis dels 60. Crec que es el "HOGAR DEL CAMARADA", bar que estava baix de casa Pepe "Catxo", al carrer Gómez Ferrer, cantonada amb carrer Pare Mulet".

Es veu clar que el primer per l’esquerra -mirant la foto- és Juan Bautista Pons Leyda (l’estanquer). Després asomava el cap Pedro Pineda, que treballava a l’ajuntament. Per darrere mira a la càmera Don Julián Monfort, que fou metge i alcalde. Del fons fins la xica que servix no es reconeixen bé. La xica comentaven que era Rosita, la perruquera del carrer Xaló.

Seguint pel costat dret, sempre mirant la foto, està Ernesto Monfort, el dentista. A continuació cap avant, Paco "Tender". Després, el que també sigué alcalde Vicente Mulet "paresant". A continuació Pedro Frasés. Després està el banquer pare de Mateo; el segon que portava boina estava per reconéixer bé i també el primer.

Comenta Daniel Signes Pedrós: "Crec que el home de boina es el meu huelo que esta al costat del pare de mateo.Si no mos anganyem mamare i mon tio creuen que es ell. gracies. Vicente Pedrós (Parra)".

FONT: Foto propietat de Anita Mulet Marcos, aportada i pujada al facebook per Paco Moncho.

La foto és de les que diguem potents. Una foto antiga presa on precisament ara Vicent Signes "Canya" en fa cada divendres com hui una i la puja al facebook. En aquell temps no hi havia eixa xarxa social ni s'ensomniava. Si heu estat a la seua perruqueria hi haureu vist que aquesta foto està emmarca i està al costat de la porta. Xiques i xic de passeig al carrer de la Morca, als quatre cantons de Ca Martí (apareix el bar darrere d'ells). La barberia del uelo de Vicent seria la sombra que podeu veure a l'àngul inferior dret. Entre les xiques reconec a Teresa "de Bernat" -si mireu la foto la primera per la dreta-. El xic és Francisco Borrell.

FONT: Foto propietat de Vicent Signes "Canya".

Coneixeu a este xicon. José Ramón Monfort equipat per a jugar al futbol. Eren a finals dels anys 60. Jovenet si que era. La foto me la va facilitar Pepe Pedro "Betot" estes pasqües.

Per fi, tornem a reprendre -hui dia 1 de maig- la sèrie de Fotografies Antigues de Gata, en el record. Anirem acurtant poquet a poquet fins arribar al dia. La fotografia corresponent al dia 2 de febrer és una postal a tot color de Gata en 1971. En primer terme, vegeu les escoles -com estava el pavelló més antic, però encara no estaven construits els nous-.

5é ANIVERSARI DEL BLOG:

Hui, dia del 5é aniversari, no podia faltar la foto del record gater. Reprenc la sèrie, que està al calaix, guardant-se per a més fotografies, més records. D'ahí que siga la foto 1.751, la que corresponia publicar el passat 1 de febrer. Fa uns mesos va publicar María Rosa Diego, una fotografia de tres cosinetes i un cosinet. Li agraïsc que em deixe publicar-la al blog. Ací els teniu. D'esquerra a dreta: María Teresa Salvá, Vicente Salvá, María Rosa Diego i Vicenta Diego Rodríguez. Era a finals de la dècada dels anys 60. Eren les festes patronals. Les xiquetes i els xiquets es van fotografiar davant la típica baraneta que posaven per les festes a la Plaça Nova. Ells tan contents i amb la seua vestimenta estiuenca de mudar. El xiquet, Vicente, porta una flauteta d'aquelles que es venien a les paradetes de festes. Foto simpàtica i molt carinyosa per a un dia especial.

FONT: Foto propietat de María Rosa Diego.

L'última fotografia que tocava publicar el mes de gener és de la mateixa col·lecció. Anaven de processó. Eren unes xiques. Temps d'hivern o estiu?. Les xicones amb vel. Mirant la foto, la segona per l'esquerra és Pepica "Juan Ángel", la tercera és María Rosa Salvá. Mireu que darrere està Mateu "de Pep de Nofre".

FONT: Fotografia de la col·lecció de la família Pedro Salvá.

Tres amics un dia de Pasqua. Un d'ells ja ha faltat. Recordem a Francisco Arabí "Curro". Juanito "Sensio", que em facilita la fotografia està al mig. Francisco Caselles "el panader" està amb ells.

FONT: col·lecció de la família PS.

Acabant les fotografies que tocava publicar a gener. De la mateixa col·lecció, la present imatge és curiosa. Una jove, un gosset i dos ponts. El decorat és molt conegut: el pont de la carretera davant, el de la via darrere. Estaven a la partida del Pont, a la caseta de Juan "Sensio".

FONT: col·lecció de fotografies de la família PS.

Altra col·lecció de fotografies que reprenc, la facilitada per María Rosa i Juan. Precisament ací el teniu a Juanito "Sensio" a l'oficina de Ca l'Estanquer (Juan Bautista Pons Leyda). Ell em comentava que tindria uns 50 anys. El vegeu amb el cigarret a la mà. Papers, màquina d'escriure, carpetes, calaixos,...era la seua vida d'oficinista. Seria a mitat dels anys 80 del segle XX.

FONT: col·lecció de Juan i María Rosa.

Una altra fotografia que repetix alguns dels nostres personatges gaters. La fotografia té uns quants anys més que l’anterior. La localitzem al carrer La Bassa. Els gaters eren molt aficionats a la pilota de carrer. Mireu les mans d’alguns dels protagonistes, revestits els dits per a pegar-li millor a la pilota. Amb la típica i tradicional faixa. El primer per l’esquerra -mirant la fotografia- podria ser Juan Coloma, barber. El quart era Francisco Borrell Signes. Dels aponats, el segon per l’esquerra era Francisco Caselles García. Ahí teniu els dos uelos de Francisco i Tere, que m’han facilitat la fotografia.

FONT: Fotografia facilitada per Tere Caselles Borrell.

Seguisc acurtant fotografies antigues. La que vos pose és de les que diuen "potents". Abans de la guerra, un any de neus. Els gaters caçadors quatre sentats -un d’ells de cul- i sis de peu. Localitzem alguns dels nostres personatges. De peu, d’esquerra a dreta, teniu a Francisco "Capot". El tercer és Quico Borrell. El quart era el pare de Pepita "el Manyà"; el cinqué Francisco Borrell i el sisé Francisco "Xona".

Sentats, d’esquerra a dreta, teniu a Pascual "de Ramiro", Vicent "de Catalina", el pare de Don José Soler "Pepe Llebra" (sentat cap arrere). No estan identificats el segon plantat i l’últim sentat. Tota la informació la dona la propietària de la fotografia Tere Caselles Borrell, néta d’uns dels protagonistes de la foto.

No està identificat tampoc el fons, el decorat de la fotografia.

FONT: Foto facilitada per Tere Caselles Borrell.

Una fotografia històrica. Els treballadors de "l'Estanquer" (Juan Bautista Pons Leyda) anaven a les Amèriques a ensenyar a fer els mobles. Ací teniu a quatre d'ells davant la Casa Blanca, a la mateixa ciutat de Washington. Entre ells, Juan Pedro Signes (Juanito Sensio) i Antonio Fornés (Antonio "el Ros"). Aquell dia era el 25 de novembre de 1973, com resa darrere la fotografia.

FONT: Foto propietat de Juan Pedro Signes.

No són les mateixes protagonistes, però són aquells temps recents. La major, la xicona, és María Ángeles. Seria la instructora del grup Júnior. Al grup, que estarien d'excursió, davant al mig està María Rosa Diego, qui em va permetre publicar la fotografia i ella va pujar al seu facebook. Al costat està Sefa García. Al costat de María Ángeles, Salvadora Boronat.

FONT: Foto de María Rosa Diego, pujada al facebook.

Amigues en una foto "recent". Seria Pasqua?. Anaven prou arropades. Mireu el grup i festeres com elles a soles. La foto és de María Rosa Diego, a la que li agraïsc la deferència de poder-la publicar. Trobem també darrere i amb capell ("sombrero") Paca (de la Plaça Nova); Al fons, Ángeles i Lola. També està una altra Lola davant. Podeu completar-les per a identificar a totes.

FONT: foto propietat de María Rosa Diego.

Fotos de fa un temps, recents, seguint amb les imatges del record, vegem una altra que va pujar també Antonio Diego. De nou, la caserna de la Guàrdia Civil, però en el seu interior. Observeu la part de baix i la part de dalt, que tenia una barandilla. S'enrecordeu?. Ara està en desús, encara que al segle XX, sobre tot fins als anys 90, va ser una residència referent al poble. Hui queda ja en la història.

FONT: Foto pujada al facebook per Antonio Diego.

No podíem deixar passar el moment. La portada del llibre que la Comissió de Festes Patronals presentarà en breu i que ahir ja us vaig parlar d'ell, té una foto antiga, ja publicada per a reclam de la presentació, que serà a la biblioteca el dia 27, divendres. Per supost que dins el llibre en tindrà centenars d'elles, però quan ja estiga esgotat i passen les festes serà hora d'enllestir eixes fotos antigues. Ara mentre observem aquesta fotografia. Inicis dels anys 80 -segle XX-. Colorit, gràcia, treball, ambient fester i, sobre tot, ornamentar carrers donaren com a producte el que vegeu i que la comissió ha escollit com a foto representantiva del llibre. El carrer l'Estació adornat no sols dalt sinó també al pis. Podeu veure allà al final un camionet. Al mig, una mare i dos filles. Ah!! i recordeu el nom del llibre, el teniu posat a la fotografia.

FONT: Foto portada del nou llibre. Comissió de Festes Patronals 2015.

Reprenc la sèrie tan estimada pels gaters, fotos i documents antics, recents. Algun dia em posaré al dia. De moment, corresponent al dia 20 de gener, posaria esta fotografia molt antiga de la Caserna de la Guàrdia Civil de finals del XIX i principis del segle XX. Vegeu una persona que va cap al camí de València a Alacant i un carruatge, més bé pareix una diligència. La foto la va pujar al seu facebook un gater que viu fora de Gata, dins la comarca, però sempre està en contacte amb la família.

FONT: foto pujada al facebook per Antonio Diego.

Entra una nova col·lecció al blog. Fotografies facilitades per la família Pedro Salvá, de Juanito "Sensio" i María Rosa, als que agraïsc la deferència. Vos pose a dos festeres de 1981, Mari i Antonia, amb el vestit de gala. Junt amb elles, la cosineta de Mari. 

FONT: Fotos facilitades per la família Pedro Salvá.

Dos xicones jovenetes a la processó del Santíssim Crist, el 6 d’agost. Consuelo Monfort i Vicenta Boronat, germana de Adela. Anaven amb vel, vestit blanc i sandalies. Per darrere, vegem a Marita "Llisinta" i una amiga.

FONT: col·lecció de la família Monfort Pons.

Grup d’amics a la Plaça Nova, en plenes festes patronals. A la taula del fons Julián i Pepita, junt amb Don José "el veterinari" i Alfredo Masianet". Vegeu a la part esquerra a Don Julián i a Ramón Beltrán "Ramonet". A la part dreta la dona de Don Julián, entre altres. Davant Paco Salvador i Eugenia Feliu. Completem més amigues i amics, amb l'ajuda de José Manuel Montilla. Al costat de Ramón Beltrán está la Sra. María Collado i a l'esquerra la senyora Matilde, dona de Ramón Beltrán. A continuació d'ella està la dona de Zaragosí.

FONT: col·lecció MP.

Seguint amb la mateixa col·lecció, ací vegeu a uns amics tots ells mudats amb les seues jaquetes, molts d'ells amb corbata. Entre ells, d'esquerra a dreta: Luis Vidal, Vicente Mulet, Julián Monfort (davant), Antonio Pedro "cap de l'estació", Masianet, Antonio Pedro, Antonio "Manya", Francisco Borrell i Felipe "el panader", l'únic que viu de tots, que els que recordem.

FONT: col·lecció de la família Monfort Pons.

Una imatge molt graciosa la que vos pose ara. Plaça Nova, Pepita Pons, Vicenta "Masianet" i una amiga. Van pel mig de la plaça que li deien nova i aixina s'ha quedat el nom. Mireu el "garbo" que porten, Peppita amb el vental. Serien les festes per les tires de paperets. Darrere de la fotografia posava: "Reportajes fotográficos Marsal Denia". Mireu darrere els coberts de les taules que posaven per al mercat i la casa dels Salvá.

FONT: col·lecció de la família Monfort Pons.

Dos germanes i dos amigues. Vicenta i Pepita Pons. A la dreta -mirant la imatge- Paquita Borrell.

FONT: col·lecció MP.

Continue posant a l'abast dels usuaris del blog, dels gaters, el record familiar dels Monfort Pons. Torne a agraïr a la família la deferència. De la imatge destaquen la bonhomia que feien els protagonistes, com si fora l'assaig d'un teatre, una petició de mà. Pepita Pons i Salvadora Monfort amb els seus admiradors. Teatre a l'aire lliure.

FONT: col·lecció de la família Monfort Pons.

Amigues de festa, algunes disfressades. Mireu la caseta de camp o de platja potser. Els arcs del riurau i elles davant gaudint de la jornada festiva.

FONT: col·lecció de la família Monfort Pons.

Agost de 1948. Vicenta Pons i Vicente "del garaig" de passeig amb una amiga, pel carrer Doctor Gómez Ferrer de Gata. Les festes patronals. A més de la data posava darrere de la postal: "Vicente Paz, señas, 40 Teulada. Pagada. Hnos. García. Reportajes fotográficos, Miguel Soler, 10. Alacant".

FONT: col·lecció de la família Monfort Pons.

A que conegueu a la parella?. De la mateixa col·lecció que estic publicant (agraïsc a la família i, en especial, a Consuelo) que em facilitara les fotos. Ací teniu als dos germans majors, els fills de Pepita. Són Vicente i Consuelo. Mireu les caretes tan gracioses. Ja fa anys de la foto, més de 50. Què trobeu?. 

FONT: col·lecció de la família MP.

Mare i filla. Fa uns 60 anys, la mare li feia festes a la filla. Pepita Pons i la seua filla Consuelo. Mireu els bolquers, el dibuix artístic que presentava. Quins records!!

FONT: Fotografies de la col·lecció de la família MP.

Seguisc acurtant fotografies, documents. Ací teniu els uelos de Consuelo, María José i Vicente. Pepe i Vicenta. Van ser majorals del Cor de Jesús. Ací podeu veure a la dona amb l'escapulari al jardí de sa casa quan marxaven a missa.

FONT: col·lecció de fotografies de la família de MP.

Una foto que és un record, per a una persona del poble que va faltar fa unes setmanes. No podem dir foto antigua i si recent. Li la dedicava al seu facebook la seua neboda Rosa Salvá. Es tracta de Jaume Salvá, que apareix entre els seus nebots Rosa i Jaume. La xiqueta tenia cinc anyets i el xiquet dos. Era el seu aniversari. Any 1988. Agraïsc a la seua neboda la deferència i voler compartir-la. Sempre recordarem a Jaume.

FONT: Foto propietat de Rosa Salvá Salort.

Seguint amb les col·leccions de fotografies antigues, que vaig actualizant i apropant al dia, la fotografia que pose ara que corresponia a la festa dels Reis del present any 2015 és estiuenca, per a contraposar els mesos i les estacions. Mireu a quatre amigues passant una estona molt agradable a la platja, potser fora Xàbia. Coneguem a Pepita Pons, la del mig de les tres que estan sentades.

FONT: col·lecció de la família MP. 

Corresponia posar la foto la vespra dels Reis i vos pose la fotografia "potent" pel seu significat històric que té, la que va pujar Paco Moncho al seu facebook. Seguint les investigacions que ell va fer i que es reflexen en els comentaris, cal dir que davant de Ca Don Julián estava el "palco" del Rey Herodes, esperant la visita dels Reis Mags. Això era abans de passar l'espectacle a l'Avinguda de la Pau. Ell posava al facebook: "Amics: Hui us pose una foto, propietat de Sefa Pérez Ivars. La foto es aproximadament de 1969/70".

Ell etiquetava a totes les xiquetes i el xiquet. Són els següents: el xiquet, Vicente Salvador Feliu; la xiqueta del costat Sílvia Pérez Ivars. A la segona filña de baix cap amunt: Rosa Mari Monfort Bisquet, María Teresa Leyda Diego i María Grimalt Monfort. A la següent fila cap amunt: Anita Ronda, Edi Vila Pedro i Rosa Leyda Costa. Finalment, a la fila de dalt: la propietària de la fotografia i germaneta de Silvia, Sefa Pérez Ivars, Pepita Pérez Bañuls i María Elena Salvador Feliu, germana del xiquet.

FONT: foto propietat de Sefa Pérez Ivars, recollida i pujada al seu facebook per Paco Moncho.

Acurtant distàncies i actualitzant fotografies. Una imatge típica d'una oficina de fàbrica gatera i important. Sentat a la dreta Julián Monfort "de la senyoreta". A l'esquerra Paco Baños. Plantat, malgrat a que la foto no té massa claretat, Pepe "el Roget". Tots tres molt recordats.

FONT: col·lecció de la família MP.

Homes de negocis, empresaris locals, personalitats del poble dels anys 50 i 60 del segle XX. A més, amics. D'esquerra a dreta es pot veure a Ernesto Monfort (dentista), Adolfo "Masianet", Julián Monfort -pare de Consuelo, María José i Vicente-, Juan Bautista Pons Leyda ("l'estanquer"). Els altres dos hòmens falta localitzar-los.

FONT: Foto propietat de Pepita Pons, de la família MP.

Les vies del tren eren un decorat excel·lent als anys 40 i 50. Les parelles, els amics, es fotografiaven allí per a deixar constància per a futures generacions. Ací teniu a Pepita i Julián i una amiga a les agulles del canvi de vies.

FONT: col·lecció de la família MP.

La foto que corresponia al primer dia del present any. Amics i amigues gaters de festa a la Cova de Benidoleig. Per Sant Vicent sempre es feia paella, porrat, festa. Vegeu l’ambient que hi havia davant l’entrada a la cova. Al grup Ernesto Monfort el dentista al mig plantat. També plantat està Jaume "el Banc". Agatxat està Julián Monfort. Agatxades Pepita Pons i Salvadora -dona d’Ernesto- Monfort.

FONT: col·lecció de la família Monfort Pons.

La foto que corresponia a l’últim dia de l’any passat, el 2014, també pertany a la col·lecció de la família Monfort Pons, la que estic ara publicant. Foto de família, la família Pons, del coronel Pons. La caseta de la  pujà del calvari, va ser el lloc. Pepita Pons està agenollada. María José, la filla, està sentada en un extrem. Vicente està sentat darrere. La cosina d'estos Vicen, està sentada al costat de María José. També està la família de Vicente "el trinqueter" amb la dona i els tres fills.

FONT: família Monfort Pons.

Un grup d’amigues que es van posar per a la foto. A l’extrem esquerre -mirant la foto- està Pepita Pons; al mig estan les dos germanes María i Salvadora. 

FONT: col·lecció de la família MP, facilitada per Consuelo MP.

De la nova col·lecció facilitada per Consuelo Monfort Pons. Un grup d'amigues i un amic. Sentada, baix de la foto, vegeu a Salvadora Monfort "el Banc". Sentat Julián Monfort "la senyoreta" i Pepita Pons plantada darrere d'ell. Una estampa al voltant d'un pou. Mai tant ben dit allò d'estampa. Darrere posava: "Tarjeta Postal, Casa Escuder 6023".

FONT: col·lecció de la família Monfort Pons.

No es una fotografia però si un document fester excepcional. El dia de la Festa dels Fadrins els quintos i quintes organitzaven una gran festa. Ací teniu dos vales d'eixe dia fester de 1972. N'hi havia de 40 i de 20 pessetes les entrades. Si és fixeu, el fons dels vales era el símbol del franquisme, de l'època. I observeu la frase que no té desperdici, sobretot com s'escrivia el valencià: "Si voleu festa i ballar, la bolxaca (no butxaca), s'hau de rascar".

FONT: document facilitat per EPS.

Continue amb les fotografies dels anys 70 de la família Segura. Ací teniu a un grup d'amics. Segura és el segon; mireu els pantalons acampanats. Estaven tots sentats en un piló de la carretera o camí.

FONT: fotografies proporcionades per Elisa Pedro Segura.

Nova fotografia de la col·lecció de EPS. Rememorem un partit a l'antic camp de futbol "Les Sorts" de Gata. Tots els jugadors al camp. Anys 70 i l'antic edifici de la CAS, hui dividit en parts, es veu al fons.

FONT: col·lecció de la família Pedro-Segura.

Eren les festes patronals. Els quintos pujaven dalt de les carrosses amb les xicones, anys 70 del segle XX. Davant, baix de tot, vegeu a "Pura". Dalt sentats a Pepe Segura. Per dalt asoma Pepe "Moliner" i Antonio "del garaig". Si conegueu més gent, podeu dir-ho. Seguim amb la col·lecció de Elisa Pedro Segura.

FONT: col·lecció de la família Pedro Segura.

De la mateixa col·lecció vegeu a dos jòvens a la baraneta del Penyó. Una d’elles és María “Porra”. La xiqueta menudeta que està al mig d’elles és la mare d’Elisa, Ana. Observeu com han canviat les portes de les cases de darrere.

FONT:  Foto propietat de la familia Segura.

Torne a la col·lecció que em va proporcionar Elisa Pedro Segura. A la fotografía, trobem a la mare d’Elisa, Ana Mari Segura, i a una amiga, Ana Noguera. Les dues están dalt d’una moto, d'aquelles que s’utilitzaven abans.

FONT:  Foto propietat de la família Segura.

Reprenc  la sèrie tan estimada i que reclamen els usuaris del blog. Antigues i més recents, fotos i documents. La col·lecció “todocoleccion.net” apareix una xapa de bicicleta o motocicleta, que es donava a l’Ajuntament de Gata i es posava al vehicle de dos rodes. L’àliga del règim presidia la documentació de ferro. Un cinc dins del requadre donava pas al nom de “bicicleta” i l’any 1975.

FONT: Foto de la sèrie de “todocoleccion.net” (www.todocoleccion.net).

Reprenc la sèrie esperada, la que més costa d’actualitzar. És ja difícil, superades les 1.700 fotografies de l’abans de Gata, trobar-ne a muntons i cal anar fent passets. Comence per l’última donació de fotografíes feta per Elisa Pedro Segura, a la que li agraïsc haver-me facilitat fotografies dels seus. Ací vegeu a dos amics. El de l’esquerra –mirant la foto- és el uelo de Elisa, el recordat patriarca Luis Segura. Era un dia de bous. Podeu observar les bigues de les barreres. Potser estigueren a la Plaça de l’Església.

FONT: Fotografia propietat de Elisa Pedro Segura.

Ací teniu la prova de que eren les majoralesses de la Puríssima, les Filles de María. La processó amb les xiques per la vorera, la imatge de la Puríssima. Per la vestimenta de les joves potser fora a desembre. Al mig, amb ciris especials, les tres majoralesses: Pepica Argudo i les germanes Monserrat.

FONT: Foto facilitada per Rosa Pedrós.

Ací tenim a tres xiques de la Confraria de les Filles de Maria de la parròquia de Gata. Pepica Argudo és la del mig. Les altres dos són les germanes bessones Monserrat. Amb el vestit de majoralesses estan agenollades davant del reclinatori. Amb "teja i mantilla" vestides de negre, el tradcional rosari. Era entre finals dels anys 40 i principi dels 50. Mireu al voltant. Les estacions del via crucis, la part de baix de la trona, les imatges...

FONT: Foto facilitada per Rosa Pedrós.

Continue acurtant les fotos antigues i recents passades de Gata en el temps. Torne a posar-ne una de la col·lecció facilitada per Rosa Pedrós Soler, de la família del seu marit, el sempre recordat Pascual. La foto que pose és de Pepica Argudo i sa mare María. Se la van fer a l’estudi de Cervera a Benissa. Era abril de 1948. Pepica tindria una vintena d’anys.

FONT: Foto facilitada per Rosa Pedrós.

Recupere la sèrie de fotografíes facilitades per Rosa Pedrós Soler, referents a la familia del seu recordat marit Pascual Argudo. Ací teniu als pares de Pasqual. Ell era Domingo Argudo, ella Pepica Boronat. La tradicional fotografía que es feien els matrimonis acabats de casar.

FONT: Foto propietat de Rosa Pedrós. 

Una altra imatge de carrosses. Ací podeu veure una altra part de l’itinerari, la carretera de Xàbia. La que es veu en primer pla és la carrossa de la regina infantil. La foto és de fa ja anys, quinze en concret.

Si parlavem de La Xàbega en la imatge anterior, ací teniu el grup que formaven la comissió, els amics de quadrilla que van fer moltes coses, una d’elles “la gran carrera dels duros”. Ací están a la Plaça Nova i podeu apreciar, de nou en una imatge, el dibuix del paviment. Al grup, es recorda amb gran estima a Jaime Monfort “Tanto”, el segon plantat per l’esquerra. El grup va formar la comissió de 1993.

Tant esta foto com l’anterior les considere "antigues recents", no "antigues, antigues". S’entén, no?.

Recordeu a aquests quintos?. Ja fa algún temps, era l’any de la “carrera del duro”, com ja havien fet els seus precedents com a comissió de “La Xàbega” quatre anys abans. Les quintes i els quintos ho van preparar i intentar. Era l’any 1997.

Si mirem fotos de la quadrilla festera i gatera del Ramàs actualmente, podem comparar-les amb aquesta. Eren les carroses i encara recorrien el Passeig d’Alacant en la seua totalitat començant i acabant a l’edifici de la CAS. Una típica imatge del dia de les carroces a les festes patronals de juliol-agost.

(PER A FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA, I OBSERVAR TOTS ELS DETALLS, PUNXEU ACÍ)

Deixe per al número 1.700, significatiu, a una imatge “espectacular i potent” de la construcció del pont de la via sobre el riu, des dels anys 1911 a 1915, aproximadament ens recorda que estem dins del centenari de l’arribada del tren a Gata (1915-2015) i que resta molt poc temps per a l’exposició que es farà a Gata, amb motiu del centenari. Cal recordar que l’11 de juliol de 2015 s’acomplirà el centenari de la inauguració del tram Altea-Dénia. La fotografia forma part d’uns dels panells itinerants de la mostra, que actualment està a Benissa, exposat al Taller d’Ivars del poble veí.

Pel que fa a la imatge, vegem tot el treball que comportava aquest gran viaducte de la línia de via estreta Alacant-Dénia. Mireu els motles amb els que feien els arcs de mig punt, les cordes que aguantaven la verticalitat del pont, els treballadors que vegem tant dalt del pont com baix. Els de baix preparaven el material en un bancalet del llit del riu. Mireu la part de darrere com un decorat, inclús asoma el pont de la carretera. Al fons, el imponent Montgó.

FONT: sèrie de postals de Gata antiga.

Recordeu que el presentador valencià Ximo Rovira va presentar un dels festival d’elecció i coronació de les regines de festes infantils i majors de Gata. Ací el teniu obrint la urna per a elegir a la Regina i dames infantils. Darrere, una imatge turística promocional de Gata, que formava paart del decorat i els xiquets i xiquetes de la quinta. Em comenta Elisa Pedro Segura, al respecte de la foto, que era l'any 1992. Ella era quinta menuda. Després va actuar el còmic "showman" Julio Sabala.

Si a l’anterior entrada posava el ventall de la fàbrica de Signes Mulet per una part, ara vos pose l’altra part on destacava el graciós dibuix pintat de dos xiquets dalt d’una barca i amb una xarxa plena de peixos. L’adorno que rodejava el dibuix colorejat també era molt original.

FONT: Imatge de www.todocoleccion.net.

Seguisc amb la miniserie de les pàgines de “todocoleccion”. Un ventall nomenat “paipái” que circulava els anys 50 i 60 s’havia confeccionat a la fàbrica de José Signes Mulet “Artesanía de Paja y Mimbre”. L’adreça: Teulada, 148. Apart. Correos, 67. Teléfonos: Fábrica, 280. Particular, 205”. La forma de ventall del troquel era molt curiosa.

FONT: Imatge de www.todocoleccion.net.

De les mateixes pàgines de “todocoleccion” vegem ara una factura de la “Viuda de Francisco Soler”, que era “Sucesora de José Soler Fornés” i domiciliada en que era una “Fábrica de Capazos, Sombreros y demás Artículos de Palma y Paja”. El document és més antic que l’anterior, està datat el 31 de maig de 1941. Capells (“sombreros”) especials a 8,40 pessetes; entrefins a 9 pessetes, eren alguns dels productes que s’enviaven a la provincia de Cáceres.

FONT: Imatge de www.todocoleccion.net.

Reprenc la sèrie de fotografies, imatges, documents, que els veïns de Gata tenen i oferixen o vaig a la recerca d'ells. Amb un atràs molt considerable, vaig posant-ne fins arribar a posar-me al dia. De la col·lecció “todocoleccion” es pot trovar a la xarxa una factura de l’empresa gatera de “Artículos de mimbre” de José Soler Caselles. La factura estava datada el 8 de març de 1955. Es detallaven els preus de sillons i bossos. El material anava dirigit a un industrial de Binéfar (Huesca). Un silló es comprava a 43 pessetes la unitat, un bosso a 35,10 pessetes.

FONT: Imatge de www.todocoleccion.net.

Ara que fa fred i que algun dia pensem que nevarà, comencem a recordar aquell 12 de febrer -estem a tres dies de l’aniversari- de 1983, fa 32 anys. Tia i neboda estaven a un bancal de ceps al terme de Xàbia. Les dos gateres, Toñi i Marifran. Al fons s’aprecia la silueta del Montgó. Mireu el toll de neu. Seria el 13 ó 14 de febrer, diumenge o dilluns. Eren els darrers dies. Si fa tres decenis i dos anys era darrer dissabte la nevada, enguany serà el 12 darrer dijous. Quasi coincidència. Agraïsc a Toñi que em permetra posar aquesta fotografia a la sèrie, és recent i no antiga, però de fa alguns anyets.

FONT: Foto propietat de Toñi Oliver.

Els retrats familiars també caben al blog. Recorden vides, enyorances, parelles, són gaters coneguts, recordats. Ací teniu a una parella coneguda, la postura, les cares, ho diuen tot. El sempre recordat Toni "Clara", Grimalt, que ens va deixar ja nonagenari, i la seua dona, Tonica "Canterera", que el recorda dia a dia. Són vides paralel·les que es trenquen, però algun dia es tornen a juntar. Ací estaven davant un bancal de tarongers. Agraïsc a la seua néta Vanessa m’haja permés publicar la fotografia, encara que siga una foto recent, de dues persones majors.

FONT: Foto pujada al facebook per Vanessa Navalmoral Grimalt.

Acabada la sèrie dels programes de festes dins de la sèrie de fotografíes antigues, seguisc recuperant imatges antigues. Esta la va posar al seu facebook una descendent de gaters que hui viu a l’Argentina. Dos novios, Pepita José i Antonio, als anys 50 s’immortalitzaven baix del pont de la via, prop del riu. Agraïsc la foto familiar a Montse.

FONT: fotografía facilitada per Montse Mulet.

Seguisc acurtant el nombre de fotografies i documents antics. Dalt teniu dos fulles del programa de festes de 1965. A un costat dos propagandes hui desaparegudes. Dalt, la fàbrica de Julián Monfort Leyda (Julián el Viudo). Baix la sabateria d’enfront de l’edifici que estava Correus al carrer Doctor Gómez Ferrer "Establecimiento Jupe".

A l’altre costat, la portada de la programació del "Programa oficial de las tradicionales fiestas en honor al Santísimo Cristo del Calvario..." i es feien eixe any, enguany farà mig segle, del 30 de juliol al 6 d’agost.

FONT: Programa de festes de 1965.

Tornant a les fotografies, vegeu ara una reptrospectiva de la plaça nova. S’anomenava Plaza 18 de julio recordant aquella data. Era un dels extrems, el que ara està més pròxim al bloc de pissos edificats per la família Salvá. Enfront vegeu com era la casa hui transformada dels Signes, on viu ara Puri. Al costat vegeu el balcó de Ca Soler. El tauler anunciador acristallat i la poca vegetació completaven el quadre. S’havia fet per eixa època.

FONT: Programa de festes de 1967.

El primer document antic que corresponia posar el primer dia de desembre de 2014 era el 1.689. Era una fulla del programa de festes de 1970, però era la més important ja que anunciava el dia 6 d’agost, la festa major. A un costat el dibuix de la imatge processonal del Crist, amb àngels i escut adoptat de la casa Almodóvar inclosos. A l’altre un ciri amb una cinta. Al mig la programació festera i solemne d’eixe dia. Vegau el colorit i el dibuix artístic.

FONT: Programa de festes de 1970.

Seguisc acurtant fotografies i també altres documents, vos pose un dibuix que es va publicar al programa de festes de 1971. Representava unes roques i dalt unes cases amb una torre. Era la part de darrere del carrer Penyó amb les roques que donen al fons del riu. La torre representava l’església.

FONT: Programa de festes de 1971.

De nou, recuperant fotografies per a la sèrie. Havia encetat les fotografies que es van publicar en els programes de festes. Ací teniu la publicada al programa de festes de 1974, amb referència a la gran reforma de l’ermita que es va fer, quan estava de rector Don Manuel Frasés Pérez. Si ja havia posat la part lateral d’aquesta obra, ara la podeu veure per davant. Mireu com estava per lluir les parets i mireu com era de menut el xiprer. Els muntons de sorra ("arena") a la replaceta també denoten la gran reforma que es va fer.

FONT: Programa de festes 1974.

(FEU MÉS GRAN LA FOTO, PUNXANT ACÍ)

Ahir començava la represa de la sèrie de fotografies antigues o recents però amb història. Ací en teniu una molt potent, que ja ha passat a la història, malgrat a fer-se en 2007. Sols té set anys i ja no tornarà a ser una realitat. Els bous es feien sols a la Plaça vella, donat que si era el 2007 era per Sant Miquel. Ens diu Cento Fornés que quan ell va ser quinto al 2003 ja es feien els bous a l'Avenida. Per tant, seria per Sant Miquel. Siga el temps que siga, ja no es tornarà a produir. Una de les entrades va ser esta, la de la Costera del Grup Escolar avall. Fixeu-se com Salvador Pons, autor de la foto, va fotografiar el moment en el qual baixaven els més toreros i allà, abans de passar el pont, es veu el grup de bous i vaques. Podeu reconéixer a molta gent, set anys arrere en el temps. És una foto recent, però que ja li toca estar en la memòria col·lectiva del poble. Agraïsc a Salvador Pons el deixar-me-la publicar a la sèrie i guardar-la així com un gran tresor, sobre tot per als més aficionats als bous de carrer.

FONT: Foto de Salvador Pons.

Reprenc, perque ja va és hora, la sèrie que molts gaters els agrada, la de documents, fotos, imatges antigues. La que vos pose, recordant que és la 1.685 i tocava haver-se publicat aquell dia, 27 de novembre de 2014, és la que presideix el calendari de butxaca del 2015, de les dates de les donacions de sang, com la de dijous (com podeu comprovar a l’entrada anterior). El carrer de les Parres, al barri del Raval, estava per asfaltar. Ja estaven fent-se les voreres. Moltes macetes a les façanes, que voreu són de pedra, pintades de calç blanca. Era pels anys de l’alcantarillat, 67 i 68 del segle XX. La pujada que fa el carrer tan acusada denota el desnivell cap al riu. La foto està presa de baix cap amunt i al fons es veu la casa del carrer Sant Antoni, que encara hui es conserva molt pareguda. Observeu també que les cases sols tenien planta baixa, la majoria. Totes estaven alineades cap amunt. Finalment, les xiquetes a la zona de baix de la fotografia, li donen moviment i dolçor a la fotografia.

FONT: calendari donacions de sang 2015. Assemblea local de Gata.