Reprenc la secció del blog titulada SABIEU QUÈ...? on tornaré a descobrir retalls de la nostra història local. Fa tres dies, hem vist la representació teatral del Misteri de reis de Gata. El poble sempre ha tingut grups i companyies de teatre. I hui us presente una bona mostra. Recordem al Tio Tonico "el Polit", a Paco Carrasco, per citar dos bons representants.

Gràcies a un retall de premsa que em facilita l’inestimable amic denier Antoni Reig, he llegit amb molta curiositat aquella publicació de Las Provincias del dia 26 de febrer de 1900, ja fa 122 anys. El títol: "Temporada teatral en Gata" fa referència precisamente al que us deia, el teatre en el poble de Gata. El corresponsal no és de Gata mateix, però parla del poble "de este distrito". Diu que són "unos cuatro mil habitantes" i ja definix al veïnat com a "puramente labrador, y dentro de este sano ambiente és accesible y dulce en su trato, particularmente con los forasteros".

Ens dona les pistes de quan se celebraven les sessions de teatre "los domingos por la tarde" i que "el pregonero" les anunciava. No diu el lloc. Diu que la companyia era còmica i destapa un dels motius de fer el teatre, la recaptació de diners per a contribuir a les obres de l’església "consiguiendo de este modo restaurar su templo, ilustrar al pueblo" i una aseverància molt curiosa "restar clientes de las tabernas y juegos". Anuncia el cronista que "pasa de 1.500 pesetas las que hay ingresadas y que se destinan para las obras de la iglesia".

Nomena el corresponsal les obres: "El que fuig de Deu...", "Meterse en honduras" y "La buena sombra".  També a l’elenco de figures del teatre local que ell recorda de primeres: Aurelia Signes, que l’ensalça pel bon paper que feia; Rosita Monfort i Rosita Pedro i "en el sexo fuerte" diu el corresponsal estava Jerónimo Pedro i Salvador Andrada.

FONT: retalls de l’article del diari Las Provincias, 26-02-1900 facilitat per Antoni Reig, extret de la BNE.  

Ho sabieu?. Tindrà que veure amb el nom del nostre poble o amb l’animal domèstic?. Ara que estem en ple estiu i també en plena pandèmia, perquè no dir-ho, un lloc de mar. La veritat és que a Mallorca, i més en concret en el municipi de Banyalbufar, que està prop de la coneguda Valldemosa i al suroest de la serra de Tramuntana, es troba la CALA GATA, una xicoteta caleta de pedres poc frecuentada a mitat camí entre Port d’es Canonge i la Platja de Son Bunyola.

Per accedir a aquesta menuda zona de bany es té que seguir la torrentera que es creua caminant pel sender. Depenent de l’època de l’any podem veure xicotets salts d’aigua a l’entrada de la cala. S’accedix per un curt sender des de la zona d’aparcament de Port d’es Canonge.

FONTS: Informació i foto: www.disfrutalaplaya.com.

Ho sabieu?. A la parròquia de Gata i altres en les que va estar es va notar i molt la seua llavor de pastor. A la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos Don Alejo Sendra Tarrazó va estar de 1930 a 1950. Faltant un any per a estallar la guerra civil el rector de Gata va escriure i publicar un llibre voluminós de 950 fulles que li va titular: "PRÁCTICA PARROQUIAL con nociones de Teología Pastoral. Obra ajustada al Código Canónigo y a las disposiciones de la disciplina española". Per aquell any i publicat a Editorial Católica, Tortosa tenia un preu el libre en rústica de 10 pessetes i enquadernada, 12. 

Per aquells anys era l’obra més moderna de la seua classe que circulava per Espanya i tenia el mèrit d’haver eixit de la pluma de la persona de Don Alejo, tan aveçat pel seu càrrec a aquesta pràctica, com era el "párroco" de Gata de Gorgos. Al títol, a les primeres fulles, constava la següent lectura: "Cura párroco de Gata de Gorgos".

Ell tractava en el llibre del nomenament i estabilitat dels "párrocos", els seus drets i obligacions, la seua remoció, les seues relacions amb les persones de totes classes, les associacions piadoses, els sacraments, dedicant-li moltes fulles al matrimoni amb 600 fulles, un vertader tractat, esglésies, oratoris, cementeris, fundacions pies, acció catòlica, testaments i legislació civil espanyola pertinent.

Tot això constituïa el contingut d’esta nutridíssima obra que aclarava tants dubtes com en la pràctica pastoral surgien i oferia als rectors quants formularis podien necessitar en el seu ministeri. El mateix llibre tenia el pròle de l’excelentíssim senyor Bisbe auxiliar de València. Al seminari valencià, així com en els de Segovia, Vitòria. Saragossa i altres va ser adoptada l’obra de text pels grans descomptes que als seminaristes se’ls feia.

Ara encara es poden trobar alguns exemplar a les cases de coleccionisme com a "todocoleccion.net" i altres, reliquies d’aquella època.

FONTS: Informació, fitxa del llibre de la secció "Libros recibidos" del semanari "El siglo futuro: Dios, Rey, Patria" Madrid, dilluns 16 de març de 1936. // Foto primera pàgina web todocoleccion.net.

La curiosa història la descobrix l’insigne historiador de Dénia i arxiver de la Canònica Catedral de València doctor Roc Chabás. Al Diario de Valencia del dia 15 de setembre de 1920 es va publicar un article titulat: "Un artículo inédito del historiador Chabás". Dins d’ell estava eixe article que es titulava: "Un Obispo de Albarracín, Crónica cívico-religiosa". Chabás fa referència a la visita a l’arxiu de Xàbia i a la santa Visita Pastoral de 1732 que fa a Xàbia el bisbe Francisco Navarro y Gilabert, Obispo de Albarracín, ja que tenia plens poders per fer-la de l’arquebisbe de València don Andrés de Orbe i Larreategui. 

A Xàbia va ser rebut pel nostre protagonista el PABORDE DOCTOR JOSÉ SIGNES. Abans va estar a Benissa i Teulada. No nomena Gata. La crònica parla de que el prelat va estar a Xàbia 21 dies pel desembre de 1732. Inclús el dia de Sant Esteve la oració sagrada va córrer a càrrec del pavorde.

Però quina relació tenia amb Gata el paborde, apart del cognom Signes?. Quan Chabás acaba la crónica de la visita, afegix alguna cosa "por mi cuenta". Explica que "El Pavorde era una dignidad eclesiástica" que es va concedir per a l’església de Sant Bertomeu de Xàbia. El papa Paulus V en 1609 va concedir la Bula i va estar vigent fins el Concordat. La bula deia que el càrrec havia d’estar desempenyat per un fill de Xàbia. I ara ve la història que cite textualment: "Y he aquí, que una mujer de la villa de Gata, de familia acomodada, dijo que pariría un hijo, que sería Pavorde de Jávea. Y para ello vino a desocupar a Jávea, y aquí se le bautizó con el nombre de José Signes. En efecto fue Presbítero y Beneficiado de esta Parroquia y elegido Pavorde en 1713, que desempeño hasta 1736. Era un doctísimo teólogo y tenía fama de fácil y notable orador".

Ja vaig publicar al blog sobre aquest personatge religiós relacionat amb Gata, en febrer de 2013. Ho podeu recordar PUNXANT ACÍ.

Teniu la biografia del pavorde José Signes en "Diccionario biográfico Javiense A-Z, 2016", de Juan Bautista Codina Bas, publicat també en ISSUU. PUNXEU ACÍ (pagina 237).

FONTS: Arxiu blog Cronista de Gata, Sabieu...? 23-2-2013. / Diario de Valencia-Any X Nº 3344, 15/09/1920. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. / Diccionario biográfico Javiense" de Juan Bautista Codina Bas. // Foto, captura de la pàgina del diari Diario de Valencia, 15/09/1920.

Trobem a la xarxa Internet una documentació històrica sobre Gata, per mig d’un llibre d’Alacant publicat en 1974. Es tracta del llibre "Alicante, sus calles antiguas y modernas" escrit aquell any pel presbíter Gonzalo Vidal Tur, aleshores Cronista Oficial de la Excma. Diputació d’Alacant.

A la pàgina 339 apareix el carrer GATA DE GORGOS, abans dit "Afueras" i "Ruíz de Alarcón". Està pels barris de Rabassa Alta i el districte 5é dels Àngels. Se li va posar el nom per la corporació municipal d’Alacant en la sessió 30 d’abril de 1955, com especifica l’autor. Naix el carrer des del carrer Avellaneda i acaba al carrer Doctor Recasens. Es creua primer a l’esquerra amb el Carrer Caracas i a la dreta amb el carrer Ruíz de Alarcón. A la seua part esquerra té la Plaça de la Pèrgola.

Cite textualment el que escriu Vidal sobre el poble de Gata que dona nom al carrer en qüestió: "A las márgenes del río Jalón, encontramos a Gata, con frondoso arbolado en sus calles, cuya principal se extiende sobre un kilómetro. En su plaza mayor se encuentra la parroquia de San Miguel. En Gata tuvo el ducado de Almodóvar su antiguo palacio; destinado en la actualidad a vivienda, siendo uno de los mejores edificios de la población. En las afueras del pueblo existe un ermitorio de 1762, dedicado al Santísimo Cristo, de gran devoción. El patrono del pueblo es San Miguel. Las fiestas se celebran, las dedicadas al Santísimo Cristo del Calvario, el 6 de agosto, y las de San Miguel en septiembre."

Altres pobles tenen el nom de Gata de Gorgos entre els seus carrers, com El Campello, Dénia, Pedreguer (nom popular), Xaló o Teulada. També el riu Gorgos té carrers en pobles i ciutats com València.

FONTS: Llibre "Alicante, sus calles antiguas y modernas", Gonzalo Vidal Tur, Diputació d’Alacant // Foto captura del Google Maps, carrer Gata de Gorgos.

A la Xarxa de les xarxes, Internet, sempre trobem informacions curioses i més sobre el nostre poble. Escorcollant documentació sobre el poble que es va agermanar oficialment el dimarts 30 d’octubre de 2018 amb el de Gata, data històrica per a les dues poblacions Saint André de Sangonis (França) i Gata de Gorgos (Espanya) i a la fulla dedicada a l’agermanament, que ells diuen "jumelage" aparegué una frase que diu que "Gata de Gorgos és també el lloc de naixement de l’artista Antonio Alós Moreno..."

Davant aquesta referència investigue qui era el personatge i quina relació tenia amb Gata. Mirem a la pàgina de wikipedia i efectivament ens diu que Antonio Alos (1912-1980) fou un escultor espanyol, exiliat republicà a França, referent del món de l’art en Toulouse. A la columna de la dreta (informació personal) diu que el seu naixement es va produir el 30 de setembre de 1914 fa ja 104 anys a Gata de Gorgos. Que era fill d’un escultor i que no revelà els seus orígens aristocràtics fins 1980, poc abans de la seua mort. Segueix dient que va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carlos de València i va fugir a França en 1939.

A nivell artístic, comenta que va fer amistat amb el poeta i músic català Pau Casals i amb el pintor Carlos Pradal, tots dos també exiliats. A finals de 1940, Antonio Alos va participar en exposicions d’artistes exiliats a Toulouse i París.

Va treballar la pedra, el bronze i la madera. Té un bust de Pau Casals, un bronze del pregoner i "Las Huerdes" de madera). Va participar en l’expresionisme, el classicisme i el primitivisme.

Va fundar la Galerie Alos (en la 286 route de Revel) i el Centro Cultural del Arte Presente en 1974, on han exposat nombrosos artistes, entre ells Carlos Pradal, André Chabot, Claude Picardd i altres.

La seua mort esdevingué el 18 de desembre de 1980, quan tenia 65 anys. 

Per a saber més de l'artista gater pràcticament desconegut per a nosaltres, PUNXEU ACÍ i sabreu per la pàgina dedicada a ell més coses.

FONTS: Informació: pàgina web Saint André de Sangonis (França) / Wikipedia francesa traduïda a la wikipedia espanyola. Foto: Wikipedia.

A la hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya trobem el "Anuario del Comercio, de la Industria y de la Administración..." amb el directori de 400.000 senyes de tota Espanya i províncies d’ultramar. El llibre-anuari és del IV any de la publicació 1882 i està editat a Madrid per Carlos Bailly-Baillere.

A la pàgina 538 li correspon el partit judicial de Dénia, pobles i agregats. És curiós com en 1882 ja s’escrivia Dénia amb l’accent a la e com ara en valencià.

Que ens diu de Gata, ja que no tenia encara l’afegit de "de Gorgos"?.

Diu que GATA és un lloc amb Ajuntament i 3.012 habitants. Es troba a 7 kilòmetres de Dénia. Ara està a 15. Desquadren les xifres. Diu que el "párroco" era Francisco Martínez i segons l’Arxiu Parroquial eixa data estava Juan Martínez Blasco, que tantes mampreses va manar o va impulsar per a fer a la parròquia: Casa Abadia, reforma ermita, cementeri parroquial, cor de l’església i Caseta de la Lepra.

Al llibre detalla com a Instrucción Pública que està el professor Jaime Cabrera Béjar. Fusters al poble: Antonio Blasco, Pascual Espasa, Antonio Pedro, Francisco Signes i Jaime Signes.

Fariners: Miguel Bolufer, Vicente Gil, Gerónimo Monfort, Onofre Mulet, Vicente Mulet, José Pedrós Pedrós i Francisco Rodríguez. Ferrers: Antonio Pedrós, Felipe Pedrós i els germans Antonio i Jaime Pedrós Serra.

Hi havia aleshores o nomena tres metges: Francisco Moratal, que també va ser alcalde, Miguel Muñana (serà Miñana) i Miguel Rodríguez.

De Merceries: Eduardo Juliá, Vicente Mulet, José Pedrós Salvá i Benito Pérez.

Era el Notari: Antonio Signes.

De les tendes de "salazón": Bautista Salvá, Onofre Salvá, Francisco Soler i Vicente Soler.

Com a tenda de teixits apareix Jaime Martí. 

De venta de vins i licors: Benito Caselles, Vicente Font (la primera generació del Bar Corder), José Font Monfort, Vicente Forner (serà Fornés?), Vicente García, Bautista Leyela (serà Leyda?), Antonio Mulet, Francisco Mulet i Sebastián Erarz?.

De Sabaters estan Francisco Mengua (serà Mengual) i Bautista Pedrós.

FONTS: Llibre: "Anuario del Comercio, de la Industria y de la Administración..." Any IV 1882. Madrid, Carlos Bailly-Baillere. Digitalitzat per la hemeroteca de la Biblioteca Nacional d’Espanya. // Captures de pantalla de la portada i de la pàgina on es troba el poble de Gata.

Sabieu que l’arquebisbe valencià Guisasola va estar en Visita Pastoral a Jesús Pobre el dia 22 i a Gata els dies 22 al 24 d’octubre de 1907. Així ho publicava el diari "La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa" els dos dies sota el títol de "La Santa Visita Pastoral". Destacar alguns detalls de l’article com que eixos dies feia mal temps i plovia, com la que tracta a "la aldea de Jesús Pobre" com "humilde barriada" i la de que va confirmar a 350 "entre niños y adultos de distinto sexo".

Sobre Gata diu l’article que "la linea divisoria de los términos de Denia y Gata estaba marcada con hermosos arcos de triunfo, profusión de gallardetes y oportunas inscripciones al Prelado". A les cinc de la vesprada arribà a Gata i faria nit a la parròquia fent la visita pastoral al dia següent 23.

Però...com va ser l’arribada del prelat al nostre poble?: el diari diu que a les afores del poble esperaven les autoritats, els xiquets de les escoles i corporacions religioses, que portaven estandarts. 

Per dues vegades a l’article apareix l’alusió a la banda de música. Primera a Jesús Pobre i segona a Gata. Als dos llocs va tocar "la marcha de infantes" y a Gata "otras composiciones durante la carrera". La recepció del poble de Gata, segons el diari, va ser "por demás entusiasta y conmovedor". Després de l’alocució a l’església, va pasar a la Casa Abadia, on va tindre que eixir al balcó "obligado por las insistentes aclamaciones de la multitud".

La visita del dia 23 la publica el mateix diari en la seua edició el dia 24 i diu que la nit abans va ser obsequiat amb una serenata i que al llarg del dia va celebrar la "Misa de Comunión", en la que diu es va acostar a "la Sagrada Mesa" l’alcalde, tots els concejals i uns 300 fidels. Després la plàtica i la confirmació pel matí a uns 300 xiquets, sent el padrí l’alcalde i la madrina la seua germana. Per la vesprada, confirmació a uns 300 més, sent els padrins Don Antonio Pedro i Donya Antonia Signes. 

Una anècdota. Diu quasi al final de l’article que "el Sr. Guisasola está muy acatarrado" però així i tot va tornar a fer una altra missa de comunió, abans de marxar cap a Xàbia.

Encara el mateix diari en la seua edició del dia 26 d’octubre nomena de la santa Visita Pastoral que va continuar la seua "apostólica tarea en el pueblo de Gata" on va confirmar 1.200 fidels diu el cronista. Per la vesprada va eixir cap a Xàbia.

Ja vaig escriure sobre aquesta visita al blog el 4 de gener de 2011 a la secció de història local i al resum de les visites pastorals dels diversos arquebisbes o bisbes a Gata. L’article es titulava "Santa Visita Pastoral de l’Excm. i Rvm. Sr. En Victoriano Guisasola i Menéndez: 22 i 24-octubre-1907 (III)". Tractava sobre l’acta de la visita existent al llibre de l’arxiu parroquial. Per a recordar aquell article PUNXEU ACÍ.

FONTS: Arxiu del blog (4-1-2011) // La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa, dies 23, 24 i 26 d’octubre de 1907, Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura. // Foto arquebisbe Guisasola: http://www.archivalencia.org. Captura de pantalla: capçalera diari "La correspondencia..."

Gràcies a l’article del blog "Avisos de la Història", Anotacions per a la història del Verger i dels pobles del costat", que porta endavant molt bé Pere Cardona Vives, amb el que compartisc cognom, he pogut llegir l’article datat despúsahir dia 6 sobre "1908, Anys d’emigració". Allí apareix Gata i la seua crisi d’aquells anys per causa de la terrible filoxera.

Indagant un poc a la Biblioteca Virtual de Prensa Històrica del Ministeri de Cultura he trobat un article molt fort titulat "Hambre y emigración. GATA EN LA MISERIA", publicat al diari madrileny "La Correspondencia de España: diario universal de noticias" del 25 d’abril de 1908. L’article no té perdua. El podeu llegir a una de les captures de pantalla i fa por. La crisi originada per la filoxera als cultius de vinya que eren molts a Gata va provocar que emigraren 500 famílies diu el diari. Cap a América i Argelia eixirien 200 famílies i cap a Argentina 300.

La xifra que publica el diari dalt esmentat pareix molt elevada, donat que també diu que la població abans de la crisi era de 4.000 ànimes al poble de Gata i diu el diari: "mejor dicho, eran, porque el hambre ha ahuyentado a muchos..."

Les reclamacions dels gaters van arribar fins al Congrés dels Diputats. També ho constata el diari "El Pueblo: diario republicano de Valencia el 29 d’abril d’eixe fatídic any per als gaters, 1908. A la crònica sobre les intervencions dels congressistes es diu: "El señor Gasset se ocupa de los progresos que en España hace la emigración. Un pueblo, el de Gata, va a emigrar porque los poderes públicos no amparan al ciudadano...Pide el auxilio del gobierno para el pueblo de Gata". 

Tornant a l’article de "GATA EN LA MISERIA" els dos últims paràgrafs resumixen la situació. Al primer comenta que en vista de la situació el rector (aleshores el rector de Gata era Antonio Gómez Vicedo, que va estar a Gata de 1902 a 1910), els metges, el jutge, els exalcaldes, el notari i altres personalitats -cal dir que estava vacant el càrrec de secretari municipal- van signar un missatge, que s’insertava als diaris del mateix dia demanant un poc de pietat als poders públics.

Acaba dient l’article: "Se espera que el Gobierno preste atención a estas peticiones, para evitar que tantos infelices vayan a morir lejos de su patria".

En tres articuls anteriors del blog pel maig de 2012, ja vaig tractar el tema amb el nom genèric de "Sabie...? que Gata ho va passar molt malament l’any 1908 per la filoxera". Si voleu recordar-los, podeu llegir-los: PART I, PART II i PART III.

També al programa de festes de 2001 vaig publicar l’article "La Filoxera: el Anticaciquismo y el pueblo de Gata (1904-1917)" sobre el mateix tema.

FONTS: blog "Avisos de la Història, Anotacions per a la història del Verger i dels pobles del costat", Pere Cardona Vives. // "La Correspondencia de España: diario universal de noticias" 25-4-1908" (col·lecció digital, Biblioteca virtual de premsa històrica del Ministeri de Cultura). // articles del blog dies 24, 25 i 26 de maig 2012 // foto: captura pantalla diari "La Correspondencia... article "Gata en la miseria".

La "Revista de Gandia" del dia 17 de juliol de 1909 descobria que el "puente de tres arcos sobre el barranco de la "Garganta", que els llauradors "terratenientes" van construir "con objeto de facilitar la extracción de las cosechas" es va acabar fa 109 anys. Parlava l’article d’aquella "revista" o periòdic que la conducta dels terratinents de la partida de Benitzaina, que posava "en término de Gata", encara que més bé i realment era terme municipal de Dénia per allò de la cunya foral, era digna d’imitar-se. Posava l’exemple de l’acomesa del pont i també l’esforç de comprar els terrenys a plaços, ja que eren propis d’un o dos forasters. Els va costar els terrenys, per aquella època, tot plegat unes 350.000 pessetes.

Encara hui en dia, a més de cent anys a vista, podem contemplar el pont, les pilastres i els tres ulls. A la fotografia extreta de la pàgina de wikiloc vegem el pont i el camí de les Benitzaines.

FONTS: Foto wikiloc. Ruta de la Catxupa. / Revista de Gandia: periódico dedicado al fomento de los interes morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad, Any X, Número 480, 17 juliol de 1909. (Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte).

Hui el Consell de la Generalitat Valenciana ha aprovat el calendari laboral que regirà en 2017 en tota la Comunitat Valenciana. Es marquen dotze festes. Cal ressenyar que Dijous Sant i Dilluns de Pasqua si seran festius. Cada municipi elegirà a més dos dies de festa laboral local.

El calendari laboral tracta de combinar un respecte a la cultura i les tradicions dels municipis de la Comunitat amb l’activitat econòmica i laboral.

El nostre municipi de GATA DE GORGOS ocupa al llistat de IRPF de pobles d’Espanya el lloc número 1.346 amb una renta per declarant de 19.154 euros.

Pozuelo de Alarcón, a la província de Madrid, és el poble amb més de 1.000 habitantes de major renta bruta per declarant. Ho publicava el diari El Pais a la seua secció de Economía, basant-se en l’estadística de declarants del IRPF per municipis divulgada per l’Agència Tributària.

FONT: El País i Agència Tributària.

Hui estem votant, perque encara resten minuts per a tancar-se els col·legis electorals, a eleccions generals d’Espanya, a les Corts Generals. Però...ho sabieu?. És la tretzena vegada des del 15 de juny de 1977 que votem aquest tipus d’elecció, ja que onze més hem votat a les municipals, l’última el passat 24 de maig d’este any. La primera votació va ser per a composar la Legislatura Constituïent en el Congrés dels Diputats i en el Senat. Després s’ha esgotat deu legislatures. La votació més pròxima a aquesta data va ser l’anterior del 20 de novembre de 2011. Cinc van ser al mes de març (1979, 1996, 2000, 2004 i 2008); a juny van ser tres (1977, 1986 i 1993) i a octubre dos vegades (1982 i 1989).

Finalment, cal dir que aquestes deu legislatures han suposat tindre a l’Estat espanyol un total de cinc presidents del govern: Adolfo Suárez González, per la UCD, va ser dos vegades consecutives; Felipe González Márquez, quatre vegades, pel PSOE. José María Aznar López, dos vegades. José Luis Rodríguez Zapatero, pel PSOE, dos vegades, i Mariano Rajoy Brey, pel PP, l’actual president en funcions.

FONT: wikipedia, Internet.

Ho publica hui diumenge el diari digital MARINA PLAZA. El reportatge recull les dades del Institut Nacional d’Estadística (INE) referent a creixement vegetatiu dels pobles de la Marina Alta l’any 2014. En el cas de Gata, va ser negatiu en 14 persones.

Ho sabieu?. Titula el diari: "Sólo 5 de los 33 municipiios de la Marina Alta registraron más nacimientos que muertes el último año". No és el cas de Gata de Gorgos com he dit. Al subtítol: "El crecimiento vegetativo fue negativo en 2014 en la comarca, con una diferencia de 368 entre los decesos y los alumbramientos".

Diu el diari: "Este fenómeno explica en parte que la Marina Alta viera caer la población de 201.440 habitantes a 178.052 de 2013 a 2014, lo que supone una disminución de 23.388 personas." També diu: "Sólo cinco municipios se salen de la tónica general y tuvieron un crecimiento vegetativo positivo en 2014: Benidoleig, El Poble Nou de Benitatxell, Dénia, Ondara y Tormos."

Pel que fa a Gata, els nascuts en 2014 van ser 44 i els difunts 58. Per tant el creixement vegetatiu va ser negatiu en 14 persones.

FONT: Dades del I.N.E. / reportatge de Marina Plaza digital.

Ho sabieu?. Un reportatge del diari digital MARINA PLAZA, fet arrel de la celebració a la Marina Alta ahir dimecres 25, del Dia Internacional de l’eliminació de la Violència contra la Dona, titula: "Con las mujeres, sólo de puertas afuera", descobrix que l’únic consistori municipal de la comarca que superen per una les dones als hòmens és a GATA DE GORGOS. 

Als subtítols: "Los ayuntamientos de la Marina Alta se vuelcan en la celebración del Día Internacional contra la Violencia de Género pese a que de los 33 alcaldes de la comarca sólo 2 son mujeres"; "Del total de concejales de la comarca, 319 son hombres y 230 mujeres"; "El número de ediles varones supera al de concejalas en todas las corporaciones municipales menos en una: la de Gata de Gorgos" i "En la Vall d’Alcalà, todos los concejales son hombres".

Gata és nomenada a l’article per dos motius. Té a una de les dues alcaldesses de la Marina Alta: "Para encontrar la primera mujer, hay que ir a Gata de Gorgos, donde gobierna Magda Mengual (Compromís). De hecho, de las 33 localidades de la comarca sólo dos tienen alcaldesa. El otro caso es el de Maria Isabel Molina, también de Compromís, en Alcanalí". I té una dona més, com he dit: "Tampoco existe esa igualdad real si se analiza la presencia de mujeres en la mayoría de las corporaciones de los municipios. Sólo en uno de los 33 de la comarca, hay más mujeres que hombres: Gata de Gorgos. En el resto, el número de hombres es superior o muy superior".

Al quadre de la distribució de concejals per sexe en cada municipi, Gata de Gorgos que apareix amb 5.985 habitants, té sis concejals hòmens (tres del PP, un de Compromís, un del PSOE i un de Podem Gata). Per contra, té set regidores dones (tres de Compromís, dos del PP, 1 de Podem-Gata i 1 del PSOE).

Al següent enllaç, PUNXEU ACÍ, teniu la notícia completa.

FONT: diari digital Marina Plaza, 26-11-2015.

Ho sabieu?. Fins a tres festivitats de 2016 cauen en diumenge, una d'elles l'1 de maig (festa del treball); el dia 9 d'octubre que al ser bisest i com enguany ha caigut divendres caurà en 2016 diumenge i el dia de nadal 25 de decembre.

Per això, està ja aprovat l'esborrany, a falta de ser aprovat pel Consell, el calendari laboral de la Comunitat Valenciana. És el que han decidit el Consell Tripartit per al Desenvolupament de les Relacions Laborals i Negociació Col·lectiva, format per representants de la Conselleria d'Economia, la patronal autonòmica Cierval i els sindicats UGT i CC.OO. 

Per tant, la Setmana Santa 2016 ací a la C.V. tindrà festiu el Dijous Sant, que l'any que ve serà el 26 de març, molt a prop de les Falles, i s'allargarà fins Dilluns de Pasqua. El segon dia de nadal, 26 de desembre, també serà festiu.

Són dotze dies en total entre les que marca l'Estat i l'autonomia, festes laborals retribuïdes i no recuperables. A eixes cal afegir altres dos de caràcter local determinades pels ajuntaments, fins arribar a les 14 jornades que marca la legislació estatal. A Gata de Gorgos, l'ajuntament a l'últim plenari va deixar aprovats els dos dies festius per a 2016, que seran el dia 6 d'agost, festivitat del Santíssim Crist del Calvari (que serà dissabte) i el 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel Arcàngel, que coincidirà en dijous. 

Des de 1977, fa 38 anys, no passava per la travessa de la carretera general, a Gata

Gata de Gorgos està d’enhorabona, esportivament parlant i més en concret a nivell ciclista. La 70 VOLTA CICLISTA A ESPANYA 2015 que comença dissabte dia 22 d’agost en Puerto Banús (MÀlaga) i conclou el 13 de setembre a Madrid, amb 21 etapes, passarà per dins de Gata.

Vos explique: La 9ª etapa, que va de Torrevella a la Cumbre del Sol (Poble Nou de Benitatxell) compta amb GATA DE GORGOS dins del seu recorregut, malgrat a no eixir la denominació del poble en molts perfils oficials de la carrera.

Hem tirat mà del Butlletí Municipal d’Actualitat i Informació de l’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell "Al corrent" (edició especial de la Volta) per assabentar-nos i assegurar-nos del recorregut. Al punt 7 del recorregut que farà la Volta des de Calp, passant per Moraira, pujant al Puig de la Llorença, baixant al Poble Nou, anant a Teulada, ARRIBARÀ A GATA DE GORGOS, provinent de Teulada i per la N-332 a les 16,53 hores, en el millor dels horaris previstos (a 43 km./h.) o a les 17,03 hores (corrent a una mitja de 41 km./h) o a les 17,14 hores (en el cas que vagen a 39 km./h).

Per tant, el pas (ja confirmat per la Policia Local de Gata) serà el següent: travessaran tota l’Avinguda Marina Alta (travessa N-332), Plaça d’Espanya i carretera d'Ondara, seguiran un kilòmetre més fora del poble i pujaran cap a la carretera, al lloc que es diu "l’escalextric", per anar cap a Xàbia. Estaran tallats a eixes hores de pas de la caravana i dels ciclistes tots els accesos a la general.

Fent una mica d’història, la Volta Ciclista a Espanya no es prodiga passant per Gata. Al 5 de setembre de 2010 va passar prop (rotonda de l’encreuament Xàbia i carretera cap al Poble Nou) i per Pedreguer. Ja ho vaig reflectir aquell dia al blog:

http://cronistadegata.blogia.com/2010/090501-la-volta-ciclista-a-espanya...prop-de-gata-i-pas-per-xabia..php.

http://cronistadegata.blogia.com/2010/090502-la-volta-ciclista-a-espanya-prop-de-gata-i-ii-pas-per-pedreguer..php.

Recentment vaig trobar tota la informació del dia 1 de maig de 1977, quan si que va passar per dins de Gata. Gata de Gorgos era meta volant al kilòmetre 41. També teniu l’enllaç del dia que ho vaig publicar, fent història ciclista del poble:

http://cronistadegata.blogia.com/2015/072005-sabieu...-que-en-1977-el-primer-de-maig-la-cinquena-etapa-de-la-volta-ciclista-a.php.

FONTS: "Al corrent" (Butlletí Municipal d’Actualitat i Informació), Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell. Blog "Cronista de Gata". Logo Volta.

Era el dia primer de maig de 1977, festa del treball. Dia de pluja. Es disputava la cinquena etapa de la Volta Ciclista a Espanya, Benidorm-El Saler de 159 kilòmetres. Al kilòmetre 41, a l’altura de la Caserna de la Guàrdia Civil de Gata de Gorgos, estava situada la meta volant. Moltíssima gent, malgrat la pluja, i amb paraigües i la carretera amb prou de clots, esperava als corredors, animant sense parar.

El guanyador de la Volta, Freddy Maertens, també va ser el guanyador de la meta del nostre poble. En una fotografia amb dret d’autor que vaig poder descobrir per la xarxa de les xarxes es veia l’esforç d’avançar-se al pelotó al corredor Maertens, al passar per la placeta del cuartel. Bonica imatge. Si algun gater va immortalitzar aquell moment amb càmera de fotografiar o amb pel·lícula i vol compartir-ho ja ho sap, pot fer-ho amb la pàgina del Cronista de Gata. Va ser un moment important a la història esportiva del poble. 

Al mapa, si observeu -encara que no s'aprecia molt clarament- està senyalada la meta volant de Gata.

FONT: diversos diaris i documentació d’eixos dies. Volta Ciclista a Espanya 1977. / mapa de la Volta www.todocoleccion.net

Així ho testimonia en un llibre biogràfic que ha eixit a la venda sobre la malaurada cantant i que prompte serà traduit a l’espanyol. Des de Guitarres Bros, de la família Broseta, empresa que està afincada a Gata i que es coneguda per les nombroses guitarres personalitzades que ha fabricat per a cantants, artistes o presentadors, com és el cas més recent de Alejandro Sanz o el presentador de "El Hormiguero 3.0" Pablo Motos, m’arriba el testimoni de Jane Winehouse, dona del pare de la malograda Amy (1983-2011), a través del que conta Adam Broseta:

"He hablado varias veces con Mitch Winehouse padre de la gran AMY WINEHOUSE, de la historia de la guitarra BROS de AMY WINEHOUSE. Como ya sabéis todos AMY WINEHOUSE nos visitó en nuestro taller en Gata donde compró su guitarra BROS con la que compuso y escribió todas las canciones de su disco Back to Black!!! Hoy hablando con la mujer de Mitch, Jane Winehouse, me ha contado muchas cosas interesantes de AMY, de su guitarra BROS y de lo mucho que le gustaba venir a Gata y a Javea. Os dejo dos pequeñitas cosas de lo mucho que me ha contado hoy por Twitter . Todo un honor para nosotros !!!"

FONT: Mitch Winehouse i Adam Broseta.

Ho trobem al diari LAS PROVINCIAS del dia 7 de maig de 1927, fulla 8 i última. L’article "Desde Gata de Gorgos" contava un succés ocorregut amb un cotxe d’un veí de Benipeixcar i les conseqüències per ser una corba tancada damunt del mateix pont sobre el riu Gorgos, a la carretera "Silla-Alicante". A l’article es feia una reclamació, que no seria la primera que es feia. Es cridava l’atenció i es deia que era "vergonzoso, que ese puente no sea derribado inmediatamente, antes que vuelvan a ocurrir desgracias como la presente...".

El cotxe al kilòmetre 88,800, per la paret i el pont, la corba tancada, pel gir tan ràpid, el fet és que va xocar i va tombar un piló. Anaven el xofer propietari i un altre home.

Es criticava perque -deia el cronista- "anualmente son muchas las desgracias que ocurren, hasta el extremo de que se han caído bajo del río".

A la imatge (foto publicada al blog, nº 353), el pont del que parla la notícia.

FONT: diari Las Provincias: diario de Valencia, Any 62, Nº 19.082- 27-5-1927. Digitalitzat a la Biblioteca virtual de premsa històrica, Ministeri de Cultura.

Un recordatori de hui a diumenge. L'11 de juliol de 2015 és una data històrica: La inauguració del trenet va ser l'11 de juliol de 1915, cent anys farà el dissabte. Cal recordar-ho.

El tram de línia Altea-Dénia es va inaugurar el dia 11 de juliol de 1915. Els diaris del dia següent relataven el viatge. Cal dir que el convoi va eixir a les 8.50 d'Alacant per a inaugurar l'última secció Altea-Dénia. Va arribar a Dénia a les 12.30 hores. La primera pedra de la línia l’havia posada el rei Alfons XIII a l'estació de la Vila el 13 de febrer de 1911.

Però no sols es feia ressó el diari ja esmentat, també "El periódico para todos" deia eixe 12 de juliol de 1915 que "De Altea en adelante, en las estaciones esperaban las autoridades de los respectivos pueblos que se agregaban al convoy como invitados al acto inaugural...Estas manifestaciones de entusiasmo se repitieron al llegar a Gata".

Finalment, el diari "Alicante obrero: diario de la tarde: defensor de las sociedades obreras de Alicante" publicava també el dia 12: "...solamente la del Campello aparece engalanada y en la de Teulada y Gata que salió la música a recibirnos".

Ara, cal fer -cent anys després- una memòria enrere, un record.

De hui dijous fins diumenge, publicaré reportatges i articles al respecte. L'efemèride s'ho mereix. Són cent anys.

A la imatge, les dues plaques que lluïxen a l'estació del tren de Gata, la dels 75 anys i la del centenari.

Ho publicava el diari LAS PROVINCIAS el dia 4 de març de 1927. "El corresponsal" feia tres titulets "Desde Gata de Gorgos". El primer sobre "Reformas", el segon "Preparando una festividad" i el tercer sobre "El tiempo".

Pel que fa a les reformes els treballs de construcció del trinquet estaven en plena activitat. Deia que estava "situado paralelo a la vía férrea". Parlava el corresponsal que el carrer tenia que obrirse cap al Tosalet, perque "sin duda alguna es esta la de mayor tránsito, teniendo en cuenta que son muchos los carros que diariamente pasan para ir al muelle de la estación a cargar y descargar". També comentava el corresponsal que era molt convenient que l’Ajuntament feia les voreres i la prolongació fins el riurau de Batiste Mulet "para buscar de aquí el camino que va al Tosalet".

Sobre el segon tema, la festa era pel pagament de pensions i de la bendició de la bandera del grup de "Los Previsores del Porvenir". La festa seria a finals d’abril. Sobre el tercer tema, el temps, deia textualment: "No tenemos queja de él. Ha hecho varios días estupendísimos. Neptuno ha dejado caer saludable lluvia, que ha preparado la fecundidad de las fuentes y a la vez una magnífica cosecha, por lo que el vecindario está contentísimo. Y ha vuelto de nuevo a brillar un sol espléndido".

A la imatge el hui nomenat trinquet "Xiquet de Gata", en record a Gabriel Mulet, pelotari.

FONT: diari "Las Provincias: diario de Valencia", Any 62, Nº. 19.026, 4 març 1927, Pàgina 2 (digitalitzat). Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH). Ministerio de Cultura.

Ho publicava el diari republicà de València "El Pueblo..." el dia 15 de febrer de 1927. Feia referència a l’acte de commemoració per part dels republicans de Gata, del 54 aniversari de la proclamació de la Iª República a Espanya. La Primera RepúblicaEspanyola va ser el règim polític que hi va haver des de la seva proclamació per les Corts Generals, l’11 de febrer de 1873.

Es van reunir en "fraternal banquete" diu l’article. Es donava compte a la Junta Provincial de Alianza Republicana. La relació de gaters era la següent: Francisco Signes, José Pons Pedro, M. Monfort, Gabriel Mulet, Fernando Arabí (que el cronista posava com a cognom Arrebí), Miguel Pedrós, Francisco Monfort, Jaime Font Mulet, Vicente Signes, Francisco Soler, Francisco Feliu, José Ferrer i Luis García Signes (aquest últim era el metge conegut com Don Luis, pare de Rosita "Don Luis").  

FONT: diari "El Pueblo: diario republicano de Valencia" - Any XXXV. Nº 12.163 - 15 febrer 1927. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH). Ministerio de Cultura.

Es va constituir una Junta Inspectora municipal a l’efecte

El seu cost es calculava de deu a dotze mil pessetes

De nou descobrim els diaris de la dècada dels anys 20 del passat segle. Ara llegim LAS PROVINCIAS del dia 26 de febrer de 1927 a la seua pàgina 2. "Desde Gata, Importante mejora" es titulava l’article. Tractava de la reunió que va promoure l’Ajuntament a fi de poder construir un pont des de la partida "Les Colaes" sobre el riu Gorgos. 

Deia l’article que tindria un "inmenso beneficio" i seria una "elevación de dichas tierras", pujant el 200 per cent del seu valor, ja que fins aleshores per a passar un centenar de metres teniens que donar "un gran rodeo". Es va crear, diu el diari, una Junta Inspectora. La formaven el primer tinent d’alcalde, alguns regidors i quinze propietaris de la partida. Li donaven ja el cost del pont, de deu a dotze mil pessetes. L’autor (que no signava l’article) donava l’opinió del lloc on ell traçaria el pont i dibuixava molt bé l’itinerari: "construir el puente desde la llamada "Cova del Gats", hasta el lado del matadero, cuya salida da a la plazuela, pudiendo derribarse la abadía y construirse en el patio de Eduardo Mulet, dado de esta forma una calle directa a la plaza que enfrenta con la del dr. Gómez Ferrer, dando así salida a la carretera, ensanchándose así la plaza del Mercado, que tanta falta hace". Cal recordar que la Plaça de l’Església se li nomenava encara també Plaza del Mercado fins a passar a l’actual Plaça Nova.

Acabava dient l’article: "La población espera con ansia el resultado de las gestiones de la junta que entiende en este importante asunto".

A la imatge (Fotografies antigues -Gata en el record, 1), el pont de Alcolaies en construcció.

FONT: diari "Las Provincias: diario de Valencia". Any 62, Nº. 19.021 - 26 febrer 1927. / Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministeri de Cultura.

Ens ho fa saber el cronista J. Serrando Patrocinio, que escriu una crònica molt extensa al voltant d’aquesta indústria important a nivell d’Espanya. Ho publicava el dia 7 de maig de 1926 al diari republicà valencià "El Pueblo...". Titulava: "Gata de Gorgos (Alicante). Una visita a la importante fábrica de muebles de médula, junco y mimbre de los señores Pons, Monfort y Compañía".

Presentava al poble de Gata "de espíritu inquieto y emprendedor y algo aventurero". Nomenava la filoxera que va ser un greu atac a l’activitat del poble i inclús diu: "Comenzaba la miseria a enseñorearse de un pueblo laborioso". Però també va ser el revulsiu per a que es tornara Gata de ser agricultor a industrial. Li donava el mérit a Don Gabriel Mulet, que el lloa i diu que va ser el primer en animar a Gata. "Muchas son las fábricas que se han establecido en Gata" deia el cronista. N’hi havia de capells ("sombreros"), conserves, gèneres de punt, però deia el cronista- la més perfecta és la muntada pels senyors Pons, Monfort y Ciª de la qual era soci Don Gabriel Mulet. Segueix lloant la figura del industrial senyor Don José Pons. De les importants eixides setmanals de mobles cap a molts punts d’Espanya. Acabava el reportatge dient que aquesta empresa gatera "constituye un legítimo orgullo para la industria española". Una fotografia dels mobles i el ribet de la casa completen l’article.

Podem llegir més sobre aquesta empresa d’aquells anys en el meu article del blog: http://cronistadegata.blogia.com/2014/022003-tres-generacions-i-un-segle-fabricant-mobles-de-jonc-medula-i-vimet-els-estanque.php.

FONTS: diari "El Pueblo: diario republicano de Valencia"-Any XXXIII, Nº 11.923, del 7-5-1926. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura. / blog Cronista de Gata / Foto: Arxiu.

Torna la sèrie històrica de "Sabieu...? i ho fa recordant el segon i tercer deceni del segle XX, temps de canvis, temps de República des de 1931. Precisament demà s’acompliran 84 anys d’aquella efemèride: al carrer La Bassa li van rotular el nom de Blasco Ibáñez. Trobem la data, que per cert també era diumenge com enguany, al diari "El pueblo" el periòdic republicà de València. El corresponsal, que aleshores era E. Mulet Redal, detallava amb tota precissió com va ser l’acte republicà. Llegim el titular d’aquell dia 20 de juny de 1931: "Gata de Gorgos. Rotulación de una calle con el nombre de Blasco Ibáñez". Deia el corresponsal que es rotulava "la actual calle La Balsa" i dedicaven "una de las calles más importantes al ilustre escritor valenciano y padre de los Republicanos de Valencia". Deia la notícia que al dia següent l’escriptor seria "vitoreado" i "acogido el nuevo nombre de la calle, tanto por los que en ella tienen su morada como por los demás habitantes del pueblo, con singular entusiasmo".

El dia 27 de juny d’aquell any tornava el mateix diari a fer una completa crònica de la inauguració. Coneixem els detalls gràcies a V. Mulet Redal. Eren les deu del matí. La bandera tricolor i la banda de música envoltaven el lloc on anava a descobrir-se la placa. Les autoritats estaven al balcó presidencial. Parlà primer l’alcalde Julian Monfort, qui instà al poble que es recordara aquell dia. Va elogiar a l’escriptor valencià, estava "emocionado sumamente" i després va parlar el metge del poble, Don Luis García Signes, qui relatà la vida i obres de Blasco Ibáñez. Va dir que el fill o algú de tracte amb l’escriptor haguera narrat "lo grande que es el nombre de Blasco Ibáñez". A l’himne de Riego es va descobrir la làpida i després la banda va interpretar l’Himne regional. La comitiva va arribar fins el cantó on estava la placa de l’altres republicans Galán y García Hernández "y en memoria de éstos se pidió un minuto de silencio". Acaba l’article Mulet dient: "Así homenajeó el pueblo republicano de Gata a los mártires de la libertad..."

FONT: informació i reproducció, diari "El pueblo: diario republicano de Valencia" 20 i 27 de juny de 1931. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Ho sabieu?. L'empresa que té el seu origen a Gata, Point Mobles, una de les empreses centenàries del moble valencià, dels germans Pons García, amoblarà tres hotels de luxe a Dubai i Mèxic. Així ho publicava en un extens article la revista digital: "valenciaplaza.com". Titulava: "La valenciana Point amuebla tres hoteles de lujo en Dubai y México por 1,6 millones". Ací teniu l'enllaç a la notícia: http://www.valenciaplaza.com/ver/152961/point-amuebla-hotel-lujo-dubai-mexico-.html

Com a introducció diu l'article: "El pasado diciembre, la firma entregó un proyecto muy especial: las sillas del Teatro Vidanta del Cirque Du Soleil en la Riviera Maya, México. También entre sus éxitos destaca el contrato de equipamiento de las terrazas de los barcos de Pullmantur Group, como el Monarch Cruise"

FONT: text i foto extrets de www.valenciana.com.

El sisé article que llegim de la sèrie del diari "LAS PROVINCIAS: diario de Valencia" detalla com era el poble de Gata pel setembre de 1899. La carta al director del períòdic estava datada el 6 de setembre de 1899 i tenia, inclús, com un índex o titulava els capítols de la mateixa.

Fitxa de la informació: "Las Provincias: diario de Valencia. Any XXXIV, Número 12.067 - 9 de setembre de 1899, Pàgina 2. Gata. "Lo que es el pueblo.- Su industria.- Su comercio.- Novedad de sus especulaciones.- Mejoras que reclama.- Noticias de Inglaterra.

Comentari a la notícia del cronista:

En una columna pràcticament desgranava el cronista tota la informació. Al primer capítol situava el poble geogràficament i deia "tiene teléfono...buena iglesia y un pintoresco Calvario, donde se tiene una gran devoción al Santísimo Cristo". Encara que han passat 116 anys recordem a aquell diari l’anècdota de: "El Cristo de Gata encara es deu". En quina data es diria aquella famosa frase?. Diu el diari "Sobre este santo hay una frase célebre entre estos pueblos...se entiende que aún es Dios y que aún se debe, como fácilmente comprenderá el lector valenciano".

Al respecte de la indústria deia que Gata era "industriosa sobremanera". De les dones parlava de la llavor de fer "los capazos de pleita de palmito". Descobrix el cronista que els cabassos que es feien s’utilitzaven pels homes del camp de Cartagena quan anaven a les mines (s’entendrà les de La Unión i Carboneras). Donava el preu del cabàs, 40 cèntims. Donava el total de l’any fabricat, 150.000 pessetes. Altra indústria que diu que feien els gaters era la fabricació de molins de vent, a mòdics preus. Al caràcter local, deia que era "trabajador e industrioso".

Però, l’especialitat en aquell temps al poble de Gata era "la pasa del sol (pasa confeccionada al estilo de Málaga)" i pòsava al nostre poble com a "único y mejor punto de contratación de esta mercancía". Els llauradors del poble, seguix dient, eren com a xicotets mercaders i s’expandien per tota Europa i Espanya: Lyon, Burdeos, Marsella, Barcelona, Santander, Bilbao, Madrid, Sevilla,...

Al capítol de les millores que necessitava el poble "espera con ansia verdadera la construcción de una vía férrea" (al respecte, cal recordar que fins 1915 no es va inaugurar la línia Altea-Dénia. Ara és l’any del centenari). La idea eixe any encara era fer una línia que unira El Verger amb Xàbia passant per Gata. Però comenta que "la estación de Gata sería de gran importancia, pues a ella afluirían los pasajeros y mercancías de la Marina". La proximitat al port de Xàbia el faria preferit al de Dénia.

Finalment, l’últim capítol parlava de les notícies arribades des de Anglaterra, al respecte del comerç panser. Posava el nom dels vapors que arribaven amb pansa, les tones exportades i el valor del tipus de pansa. Destacava la collita de la pansa Sultana (Turquia) que era major eixe any.

Si voleu llegir tot l’article PUNXEU ACÍ (LP, GATA, 9-9-1899).

FONT: Biblioteca virtual de prensa histórica (BVPH). Las Provincias: diario de Valencia. Any XXXIV. Nº 12.067-1899, setembre 9. / Imatge escanejada diari digital.

El diari "LAS PROVINCIAS: diario de Valencia" al que estem seguint amb les notícies de Gata, publicava el dia 17 de juliol de 1899 la informació de la reorganització de la Congregació de les Filles de María a Gata. Era una notícia breu pero molt aclaridora.

Fitxa de la informació: "Las Provincias: diario de Valencia Any XXXIV, Número 12.013 - 17 de juliol de 1899, Pàgina 2. Fuera de Valencia. Gata.

Comentari a la notícia del cronista: Com he dit abans era breu la notícia. El rector-regent, que era el mateix que hem conegut a les notícies d’abans, Don José García Mestre va tindre la iniciativa de reorganitzar la Congregació "de Hijas de María". Parla el cronista que estaven fent-se "grandes fiestas". En ple juliol i per a dissabte i diumenge s’anunciaven vols de campanes, passacarrers, vetlades musicals, solemnes festes religioses i processó.

FONT: Biblioteca virtual de prensa histórica (BVPH). Las Provincias: diario de Valencia. Any XXXIV. Nº 12.013-1899, Juliol 17.

El diari "LAS PROVINCIAS: diario de Valencia" al que estem seguint amb les notícies de Gata, publicava el dia 17 de juliol de 1899 la informació de la reorganització de la Congregació de les Filles de María a Gata. Era una notícia breu pero molt aclaridora.

Fitxa de la informació: "Las Provincias: diario de Valencia Any XXXIV, Número 12.013 - 17 de juliol de 1899, Pàgina 2. Fuera de Valencia. Gata.

Comentari a la notícia del cronista:

Com he dit abans era breu la notícia. El rector-regent, que era el mateix que hem conegut a les notícies d’abans, Don José García Mestre va tindre la iniciativa de reorganitzar la Congregació "de Hijas de María". Parla el cronista que estaven fent-se "grandes fiestas". En ple juliol i per a dissabte i diumenge s’anunciaven vols de campanes, passacarrers, vetlades musicals, solemnes festes religioses i processó.

FONT: Biblioteca virtual de prensa histórica (BVPH). Las Provincias: diario de Valencia. Any XXXIV. Nº 12.013-1899, Juliol 17.

Per Pasqua d’eixe any es programaven funcions de teatre

Si recordeu, el capítol primer d’aquesta nova remesa d’articles de "Sabieu...?" que són totes les notícies relacionades amb Gata publicades fa més de cent anys al diari LAS PROVINCIAS: DIARIO DE VALENCIA" parlava de la festa de Sant Josep de 1898. Hui, l’article parla del mateix tema, però un any després.

Per Sant Josep de l’últim any del segle XIX, a Gata es feia cavalcada la vespra i processó el dia del sant.

El dia 14 de març de 1899, fa 116 anys, va escriure el cornista la carta al Sr. director de LAS PROVINCIAS. Es publicava dos dies després. L’organització de la festa era dels "carpinteros y muchos vecinos de esta población".

Fitxa de la informació: "Las Provincias: diario de Valencia Any XXXIV, Número 11.890 - 16 de Març de 1899, Pàgina 2. "Desde Gata".

Comentari a la notícia del cronista:

El dia de la vespra (diu: "18 por la tarde") es feia una "lucida cabalgata, en la que tomarán parte, luciendo sus encantos personales, las más hermosas y encantadoras jóvenes de la localidad". Què trobeu!!. Com ho explicava!!. Per la nit, serenata, com l’any anterior.

El dia de la festa afegix una informació més a la de l’any anterior: "al amanecer, pasacalle por la banda municipal". També diu l’hora de la solemne missa "a las nueve", matinet. Es cantava la missa del mestre Silvestre i oficiava el vicari de Xàbia, "elocuente orador" Dr. D. Patricio Sala. Per la vesprada cucanyes i ací si que diu quan era la processó "al anochecer". Un castell i una traca era el final de la jornada festiva.

No deixa passar el cronista l’oportunitat de tornar a referenciar els causants de les "obras buenas que se llevan a la práctica en Gata" i són com l’any abans el rector que ací si que li diu "bondadoso cura regente" D. José García i el mestre al que nomena "ilustrado profesor" D. José Martí. Tots dos, diu el cronista, "no descansan por dotar a la población de cuanto bueno y civilizador reclama el progreso del día".

Finalment, dona una pròxima notícia, que qualifica de "acontecimiento teatral". Per la Pasqua es farien les sessions per "la compañía de aficionados" i nomena les tres obres del "género chico" que es representarien: "El lucero del alba", "Viva mi niña" i "El Santo de la Isidra".

Si voleu llegir tota la notícia la podeu trobar ací: LAS PROVINCIAS, 16-3-1899 (Pàgina 2).

També vos pose l’enllaç a la notícia anterior del SABIEU...? que era el primer article d’aquesta nova remesa, per a comparar-lo: SABIEU...? (6-3-2015)  (blog CRONISTA DE GATA).

FONT: Biblioteca virtual de prensa histórica (BVPH). Las Provincias: diario de Valencia. Any XXXIV. Nº 11.890-1899, Març 16.

El tercer capítol de la història gatera de finals del segle XIX i principis del XX, contat per mig de LAS PROVINCIAS, el trobem publicat el dia 2 de gener de 1899. Es tracta d’un repatriament de la guerra de Filipines a Gata. Com faig en aquesta part de la secció "Sabieu...?" vos pose fitxa de la notícia i comentari de la mateixa.

Fitxa de la notícia: "Las Provincias: diario de Valencia". Any XXXIV. Número 11.817 - 2 de gener de 1899. Página 2. "LOS REPATRIADOS. A sus casas". 

Comentari a la notícia: És una notícia més breu que les anteriors que hem vist. Parla de que tornen cap a casa, ja repatriats de la guerra de Filipines, diversos soldats, amb el tren. Amb el mixte de Madrid, amb el correu i amb el mixte de Barcelona. Precisament en este últim arriba "anoche" -diu el cronista- i sols ell, "el soldado Antonio Palacio Mulet, de Gata (Alicante) i diu d’on: "repatriado de Filipines".

FONT: diari "Las Provincias: diario de Valencia" Any XXXIV. Número 11.817, 2-1-1899 / BVPH, Ministeri de Cultura. 

Segon dels capítols de la història de Gata de fa 117 anys cap ací. Trobem la informació al diari "LAS PROVINCIAS-diario de Valencia". Titulava la crònica "En Gata" i eren "Manifestaciones patrióticas". Estava signada el 25 d’abril i publicada el 29, Any 1898.

Fitxa de la notícia: "Las Provincias: diario de Valencia Any XXXIII. Número 11.569 - 29 Abril 1898. Pàgina 2, Manifestaciones patrióticas. En Gata".

Comentari a la notícia: El cronista dirigia la crònica al Sr. director de LAS PROVINCIAS. Era com una carta. Parlava de que Gata era també un poble patriòtic i havia fet una manifestació. El motiu: trencar-se les relacions amb Estats Units, a causa de la guerra de Cuba. Protagonistes: el senyor rector, que indica va estar malalt dos mesos; el senyor alcalde, que era Don Jerónimo Mulet, i el poble.

La manifestació pels carrers tenia més bé caràcter religiós-polític. Ave Maries cantades, rosaris i la jaculatòria que no tenia desperdici: "Oye, Madre mía, oye la oración de este pueblo hispano, que os pode perdón.- Ave, Ave.María".

Es descobrix també el dia de la manifestació: diumenge 24 d’abril de 1898. El rosario es resava i es contaven pel cronista 400 homes, dones i xiquets -en total- i mentre durara aquelles circumstàncies seguirien manifestant-se, resant, reunint-se. Acaba rematant el cronista que va ser una manifestació "digna y brillante".

A la imatge, el retall del diari d’aquell dia de fa 117 anys.

FONT: Las Provincias: diario de Valencia Any XXXIII. Número 11.569 - 29 Abril 1898. Biblioteca Virtual de Prensa Històrica, Ministeri de Cultura.

Torna la sèrie sobre la història local, aconteixements i curiositats, que porta per títol: "Sabieu...?. Aniré posant-vos cronològicament tota la informació que va ser publicada sobre Gata des de 1898 al diari "LAS PROVINCIAS, diari de Valencia". es pot ja consultar, perquè han estat digitalitzats tots els periòdics de l’època, amb motiu del 150 aniversario del diari. Algunes d’aquestes informacions coincidixen amb el que ja vaig publicar (com és el cas que ens ocupa). En eixe cas, vos posaré l’enllaç a la notícia ja publicada en el seu dia.

Feta aquesta introducció, anem al gra. El dia 18 de març de 1898, fa ara 117 anys, es publicava a LP una notícia sobre la festa del sant del mes, Sant Josep. Les curiositats eren moltes i més pensant en que ara ja no es fa eixa festa, ni la processó. Sols les misses de la vespra i el dia.

Fitxa de la informació: "Las Provincias: diario de Valencia Any XXXIII, Número 11527 - 18 de Març, Pàgina 2. Secció: "Fuera de Valencia". Gata".

Comentari a la notícia del cronista: Salvats els 117 anys, ens adonem de com escrivïen els corresponsals de l’època. La solemnitat de la festa la ressalta quan diu "se solemnizará", "modo solemnísimo", "la misa será muy solemne". A la notícia apareixen els "causants" de la festa, als que nomena: "dos piadosos Pepes". Són el vicari i el mestre ("el coadjutor de la parroquia, D. José García ⁽¹⁾ ) i el maestro de instrucción primaria D. José Martí. Qui sofragava la festa també ho aclarix al final: "Todos estos festejos los costean los Pepes del pueblo y los carpinteros en honor de su santo Patrón".

Que es feia a la festa?. la vespra i el dia de festa feien un festot de por -com diríem popularment els gaters-: "habrá falla grandiosa" i diu quin seria el tema principal de la mateixa: "alusiva á las cuestiones con los yankées" ⁽²⁾; la vespra hi havia també focs d’artifici, gran il·luminació a la plaça de l’Església. El dia de la festa: missa solemne en la qual predicava el "ya elocuente orador Sr. García Mestre", també "mil morteretes" i una traca. Descobrix la notícia que es feia processó al sant, encara que no diu si era per l’itinerari tradicional o més curta, si era pel matí o per la vesprada. Si que diu que assistiren "todos los Pepes del pueblo", seria lluïdíssima i amb traques. Remataven el dia festiu amb serenates i un castell de focs artificials.

Vista la notícia, cal qüestionar-se: Podria tornar aquell festot?. Els que porten el nom li donarien eixe realç?. És sols una idea llançada. Esperem que, al menys, d’ací dotze dies, que serà la vesprada, lluïxca l’altar de Sant Josep a l’església i els llums l’il·luminen, ja que són molts gaters i gateres els que porten el nom de Pepe i Pepa, Fina, Josefa i demés compostos.

Si voleu llegir tota la notícia la podeu trobar ací: LAS PROVINCIAS, 18-3-1898 (pàgina 2). Teniu el retall extret de l’escaneix del diari a la dreta.

També vos pose l’enllaç a la notícia que ja vaig publicar a aquesta secció, en la qual parlava del mateix event fester, però la notícia la donava un altre diari, el mateix dia, "El Mercantil valenciano". Vegeu també: SABIEU? del 8-11-2013 (blog CRONISTA DE GATA).

⁽¹⁾  Don José García Mestre va estar de rector regent a Gata de 1898 a 1902, encara que a la notícia diu "coadjutor". Era natural d’Alaquàs (València). Fou primer rector i després ecònom de la parròquia de Sant Miquel de Gata. El 20 de juliol de 1898 inicià la seua estància i va permaneixer en aquesta 4 anys fins el 21 de gener de 1902. La seua regència com a ecònom finalitzà el dia 7 de maig del mateix any.

⁽²⁾ La falla es va fer "al·lusiva a las cuestiones con los yankees": per eixos dies, dia si i dia també es publicava a la premsa la preocupació per la situació de l’illa de Cuba i el problema d’Espanya amb Estats Units, amb rumors alarmistes.

A la imatge, una captura de la pàgina dos del diari d’aquell dia de fa 117 anys.

FONT: Biblioteca virtual de prensa histórica (BVPH). Las Provincias: diario de Valencia. Any XXXIII. Nº 11527-1898, Març 18.

El facebook també pot donar-te un ensurt. He llegit a la xarxa: "Por fin llega la nieve a Gata !!!!" i per un moment he pensat en el nostre poble, però després he mirat bé la torre del campanar, les cases apinyades i he dit, no és la nostra. Està clar, és la Gata de la província de Cáceres, la de la serra homònima. Ha caigut hui mateix una bona nevadeta. És de postal d’hivern. L’amiga Lupe Pérez ha posat aquesta fotografia tan preciosa del poble homònim al nostre, tot nevat. Ací, de moment, fred i baixant, un poc més de vent, emboirat, però poc més.

FONT: facebook Apartamentos Rurales la Colmena (Gata-Cáceres).

La coordinadora i supervisora de les exposicions sobre el I Centenari del tren (1915-2015), Virginia García Ortells, es va posar amb contacte amb mi per tal de saber si tenia alguna fotografia d’arxiu. Li vaig facilitar la de la construcció del pont de la via, que seria de 1910 a 1915, aproximadament. La imatge va formar part d’un dels panells genèrics de l’exposició que s’ha fet recentment estes passades festes de nadal a La Vila Joiosa.

Al panell podeu observar que la fotografia està per la part de baix, també hi ha altres ponts en construcció de tot el traçat viari, com el pont del Quisi de Benissa o alguns mateix de La Vila. El títol del panell: "Materialització del projecte de construcció de la línia Fc. Alacant-Dénia". Agraïsc el detall de la senyoreta García i al mateix temps, des del blog faig una crida a tots els usuaris, bé directes o bé del facebook, que si tenen o coneixen fotografies d’aquella època de fa cent anys, me les facen arribar.

FONT: Foto feta per Virginia García Ortells. Exposició centenari tren, La Vila.

Seguint amb les curiositats de la loteria i els números que tenen associacions, penyes, confraries, comissions o grups de Gata, trobem en la història de les grosses de nadal, un número molt paregut amb la coincidència de quatre xifres amb el de la Penya Barcelonista de Gata. L'any 1814, tercer dels que es feia el sorteig extraordinari i primer que es feia a Madrid, la sort la va tindre el número 23.892. S'en va anar a parar a Bilbao.

Sabeu quin número té la Penya per a demà: 63.892. Eixa papereta gran amb "les tres perles de la Masía". Vegueu la coincidència, els quatre últims números.

Una altra coincidència amb les grosses de nadal i els números de Gata.

L’anecdotari de la loteria comença ja. Estem a dos dies del sorteig que anuncia el començament "oficial" dels nadals. Moltes vegades parlem de com són els números que juguem, si alts si baixets, si curiosos,...Hui, anem a parlar de un número que va tocar la Grossa de Nadal de 1942. Era molt paregut al que hui porta la Font del Riu de Gata. Si aquell que va tocar a Granada fa 72 anys era el 09.029, el barri gater porta el 09.929. Observeu el paregut. El premi d’aquell any per a la grossa era de 1.500.000 pessetes. Quins canvis!!

També trobem a l’anecdotari de loteries del sorteig, que enguany es farà el pròxim dilluns 22, que en els 203 sorteigs (1812-2014) els del millar del 9 han tocat com a grossa nou vegades: en 1822, el 9.311; en 1825, el 9275; en 1834, el 9703; en 1843, el 9.975; en 1870, el 9.914; en 1871, el 9.457; en 1874, el 9.452; en 1920, el 9.053, i el ja comentat de 1942.

FONT: Relació de grosses de Nadal des de 1812 a 2013.

MARTA GAYÁ COLOMA, la portera gatera, que ja ha debutat a l'equip femení A del Llevant UD, com vaig avançar, és coprotagonista d'un vídeo i de la revista oficial del club al mes d'octubre. Marta opina junt amb Aila, Carol i María Martínez.

El Canal Oficial del Llevant UD va pujar al Youtube el dia 9 el vídeo amb el títol: "Levante UD Femenino/Juagdoras de Primera". El vídeo té 5 minuts i 32 segons i Marta és una de les protagonistes.

Ací teniu l'enllaç. Gaudiu d'ell:

https://www.youtube.com/watch?v=9uG3ThrPJko.

A la fotografia, vegeu a Marta vestida de verd, a la part inferior.

FONT: Foto i Vídeo, Canal oficial del Llevant UD.

El presentador de "El Hormiguero" és molt amic de la família Broseta, fabricants de guitarres, i toca al programa amb les guitarres de la firma

La Comissio de Festes 2015 sortejara el proxim diumenge dia 12 una guitarra de la firma "Guitarres Francisco Bros", signada per Pablo Motos, el presentador valencià del programa "El Hormiguero 3.0" de Antena 3 !!!

Els membres de la comissió animen a tots els visitants i veïns a comprar el bolet en la barra de la Comissio de Festes o a algun membre !!! Molta sort a tots!!!.

FONT: Guitarras Bross. Comissió de Festes 2015, Gata.

A TVE, a migdia. Es va gravar a les festes del barri de la Font del Riu el 28 de juny

Si voleu rememorar l’actuació de BAJOQUETA ROCK que va actuar a les festes de la Font del Riu i veure algunes escenes del carrer Calvari i les escales de la baixada al parc, podeu fer-ho punxant l’enllaç. Van eixir ahir, dia 4 d’agost, després de l’informatiu de Comunitat Valenciana que emet TVE de dilluns a divendres a les 14,15 i que es diu "Sonido directo con". Als crèdits del final del reportatge fa menció com a agraïment dels festers de La Fonmt del Riu de Gata de Gorgos.

Podeu gaudir d’ells:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/sonido-directo-con/sonido-directo-bajoqueta-rock/2697429/.

FONT: TVE, grups valencians de música, Bajoqueta Rock.

La novetat és que el 7 de decembre serà festiu

Ho sabieu?. La premsa ho publica hui. L’acord per a confeccionar el calendari laboral per a 2015 s’ha fet entre la generalitat, els sindicats majoritaris CC.OO. i UGT i la patronal Cierval. Hi haurà en total dotze dies que seran festius. A més, estaran les dues festes locals, que fixa l’Ajuntament de cada poble, i que a Gata sempre són 6 d’agost que al 2015 serà dijous, i 29 de setembre, que l’any que ve serà dimarts.

Però, sabeu quina és la gran novetat: que el 7 de decembre serà festiu, ja que cau en dilluns i com dimarts 8 és la Puríssima, serà pont festiu. Així, hi haurà tres ponts de quatre dies de festa.

Aquell diumenge 11 d'abril de 1999, el marató s'anomenava "Valls de la Marina". L'eixida es va donar a la plaça major del poble d'Alcalá de la Jovada per a acabar la marató amb més de 40 kilòmetres al mateix lloc que ara, al pati del col·legi "Santíssim Crist" de Gata. S'en van fer set més i es va interrompre el marató. Ara per la memòria de Javier Mulet "Mico" que va ser un dels pares d'aquella criatura, han volgut els integrants del GEG reprendre'l i amb tot detall. Desitjem sort a l'organització i als participants.

A la imatge, el cartell anunciador de 1999.

Ací teniu la prova. El diari COSTA BLANCA NACHRICHTEN, setmanari alemany que s’edita a la Costa Blanca per als residents i turistes alemanys es va interessar per la reobertura del cinema La Paz i li va fer una entrevista a Antonio Signes "Texano" un dels tres germans propietaris.

Ens comenta Antonio al respecte que seguixen poc a poc millorant el local, posant-lo a punt i ja van notant-se el canvis. A més, tots hem pogut comprovar que s’ha emblanquinat la façana. Ara els arquitectes han indicat les obres que es tenen que fer per adaptar-se a la normativa legal vigent. Quan tot estiga a punt, el podrà ja dir la data de reestrena, amb la qual cosa torna a reviure després de dotze anys el cinema La Paz. Esperarem impacients per tal de vore com queda la cosa.

A la imatge, la fulla del diari CBN escanejada que reproduïsc, on es veu a Antonio dins del pati de butaques acompanyat d’un cartell de la famosa i coneguda pel·lícula "Gilda". La foto és de Ángel García.

FONT: CBN. Foto: Ángel García.

Ho trobem al blog turístic d'Extremadura: Extremadura turismo blog. A un article que es diu: "Xtremadura experiencias. Ruta por la sierra de Gata oriental".

Al parlar de GATA, el poble homònim del nostre -ubicat a la Serra de Gata cacerenya, diu:

"la villa de Gata, declarada Bien de Interés Cultural con categoría de Conjunto Histórico-Artístico en 1994. Gata está situada en un lugar privilegiado, en la base de la sierra de la Jañona que la protege de los vientos del norte y de la sierra del Salío que la rodea por el este. En el casco urbano de Gata destacan dos palacios, uno en la calle Campito y otro en la plaza de las Órdenes, la iglesia de San Pedro con su excelente retablo mayor con esculturas del siglo XVI y la célebre Fuente del Chorro, adornadas con el escudo de los Reyes Católicos y con el toisón del emperador Carlos I. También es famoso el cedro declarado Árbol Singular que mide 30 metros de altura y tiene un perímetro de 5,10 metros.  En sus alrededores hay que visitar la Ermita del Humilladero adornada con pinturas murales del siglo XVI, la Ermita de San Blas, en lo alto de la sierra y rodeada de castaños, y el monasterio franciscano de Nuestra Señora de Monteceli, que ya existía en 1399, aunque la edificación actual data del siglo XVI."

Ho sabieu...? 

Ací teniu l'enllaç, per si voleu fer-li una ullada:

http://www.extremaduraturismoblog.com/extremadura-experiencias-ruta-por-la-sierra-de-gata-oriental/

A la fotografia teniu, la Fuente del Chorro amb l'escut dels Reis Catòlics.

FONT: Foto extreta de l'article i del blog. Blog: Extremadura turismo blog.

Ho sabieu?. Ja ho havia fet dues vegades. Aquest diumenge ho vaig fer per tercera vegada. Anar caminant bordejant tots els carrers més extrems del poble de Gata. Sempre havia utilitzat el rellotge, ara tenia a les mans una aplicació i un GPS per a conèixer més. Sabeu quin va ser el resultat?. Vaig fer 7 kilòmetres i 610 metres, aproximadament. Tampoc és exacte, no milimètric. I el temps?. Vaig caminar, no tan fort, si a la marxeta al llarg de 1 hora, 33 minuts i 26 segons. Ja vegeu. Això és el que medix el perímetre dels carrers urbanitzats de Gata, poc més de set kilòmetres i mig.
Ara que està tan de moda, ja fa uns quants anys, caminar, no fem sols la ruta del colesterol, la del vial i el pont del colesterol, podeu provar la que vos dic. 

Direu...i per on vas anar?. Vos dic els carrers. El punt de partida va ser davant de la Casa Abadia, a la Plaça de l'Església. Després de baixar i pujar el penyó i pel pont i Costera del Grup Escolar em vaig encaminar pels carrers Sant Vicent, Alcolaes i Sant Josep per a fer el trosset fins el transformador elèctric al poliesportiu Alcolaes, per ahí vaig tornar a baixar i, de nou, cap al vial i pont nous.

Per l'Avinguda Marina Alta vaig passar la via i vaig fer el Tossalet pels seus extrems i per l'Avinguda l'Ermita vaig passar a la urbanització més nova "Les Sorts" fins arribar a la rotonda. Carretera Xàbia amunt i carretera d'Ondara per a entrar al carrer Jesús Pobre i després cap "Al Pou". Des d'allí tornar i entrar als Trossets bordejant els carrers per amunt fins arribar al carrer Xaló i per darrere al carrer Barranquet. Des d'allí pel carrer Bisserot als Palmerals i després pujar pel carrer Parres i baixar per carrer de Baix cap al carrer de Tetuà a buscar el carrer Duquessa d'Almodóvar i tornar a la plaça.

Vos assegure que va ser molt interessant trobar-se amb la gent de tots els barris, parar-te una mica si feia falta, saludar a tots al pas, comentar alguna que altra cosa. Si voleu, només teniu que començar-ho...vos desitje bona marxa.

FONT: Plano del poble de Gata extret de lablogueriadefactoria.blogspot.com. 

I el volen proposar per a ser indultat. L’ha fet el mestre faller de la coneguda falla de la Plaça El Pilar de València. Aixina ho ha vist a l’Exposició del Ninot hui un altre veí gater que viu i treballa des de fa uns mesos a València, Paco o Francisco Pons. Pons ha pujat al facebook una fotografia on es pot veure al ninot que representa al veí gater que es va fer famós "malauradament" per no voler tallar l’emissió de Canal9 TVV, aquell 29 de novembre de l’any passat 2013. A la imatge podeu observar com l’han caricaturitzat a Paco Signes "Telefunken" amb barba i portant un identificatiu al braç que posa "Telefunden", graciós no?, està tocant-se el cap i amb un endoll a la mà. Estàclar, per totes parts, apareixen Gata i els gaters. 

FONT: Foto Francisco Pons Font.

Després de dotze anys tancat, obri les portes per al Festival fi de curs de l'IES Gata

Ho sabieu?. Si heu anat aquestos dies per l'Avinguda la Pau de Gata, haureu notat algun tràfec al cinema La Paz. Després de dotze anys inactiu torna a obrir les portes "provisionalment" el cine que fundara el Tio Quico Sella, hui propietat dels germans Signes Grimalt. El motiu...el festival pro-fi de curs 2013-2014, que organitzen els alumnes de 4rt d'ESO de l'Institut de Gata.

Aquest matí hem estat al lloc. Hem rememorat aquelles vesprades de cinema que ens feien animar-mos a tot, hem recorregut de la mà del "cicerone" Antonio, un dels germans propietaris, tot el cinema, comprovant que està molt bé, que pot tornar a reconvertir-se allò que va ser i va menejar, la cultura i el cinema al poble. Mentres recordavem, els xavals protagonistes aquesta vesprada a les 17 hores i demà diumenge a la mateixa hora, feien els últims assajos.

RECORDEU-HO. Esteu encara a temps, estem a mitja hora de començar la funció...al reobert Cinema "La Paz".

Ah!! i a la nit tindreu més informació sobre aquest acte...

Ho sabieu...?. Ja han donat la data exacta del Festival de fi de curs 2014. L'acte se celebrarà els dies 8 i 9 de febrer. És novetat el lloc, perquè es tornen a reobrir les portes després de molts anys tancat. Serà a l'antic cinema "La Paz". Hi haurà servei de barra i fantàstiques sorpreses, diuen els alumnes per mig del seu facebook.

Ell mateixa ho ha confirmat des del seu facebook. Allà al país austríac on resideix actualment amb una beca Erasmus. El jove músic gater, especialista a la trompeta, Sergio Ginestar Ivars, el proper dia 25 de febrer tindrà el goig i el privilegi d’estrenar el Concert per a Trompeta en el Joseph Haydn Konservatorium, en la ciutat de Eisenstadt (Àustria). Recolzem l’actuació i esperem que ho faça com ell sap fer-ho, molt bé. Els gaters fóra destacant sempre.

A la fotografia, Sergio davant del monument a Johannes Brahms (foto del seu facebook).

Prompte podrem vore el documental de Juli Esteve que recordarà als qui emigraren a la recerca del "somni americà" a principis del segle XX, enre ells molts gaters i entre eixos molts gaters l’única supervivent que té ara 98 anys. Ho sabieu?. Podria ser la tia Tonica "la Sariera" (Antonia Signes Fenoll) mare de Pascual, del carrer la Bassa. Encara que ella crec té 95 anys, no 98 anys. A ella la van entrevistar i serà una de les grans protagonistes del documental i el llibre. Repassaran la història de milers de valencians que un dia decidiren emigrar a EE.UU. La investigació és del periodista Juli Esteve titulada "Valencians a Nova York", en la qual col·laboren la Diputació de València i Infovalència Televisió.

Al respecte de la notícia que vos deia, que la podem trobar al diari digital valenciaplaza.com, diu: ÚNICA SUPERVIVIENTE. Aunque pudiera parecer difícil encontrar algún testimonio directo, han localizado a la única superviviente, "una niña de seis años de Gata de Gorgos, que hoy tiene 98", ha explicado el investigador".

Si voleu llegir tota la informació ací teniu l’enllaç:http://www.valenciaplaza.com/ver/114305/los-valencianos-que-hicieron-las-americas.html.

FONT: diari digital valenciaplaza.com.

Ho sabieu?. Ha passat a Gata?. Tots aquells que no van poder anar ahir a rebre’ls perquè estaven malaltets o perquè no podien, han rebut hui la gran sorpresa. Els Reis Mags, Melchor, Gaspar i Baltasar han tornat al poble i s’han acostat a les casetes i algunes cases, han visitat als xiquets, hui encara és el dia dels Reis, l’Epifania del Senyor. Eixos reis es mereixen un deu, perquè han seguit portant la felicitat. I mireu com ha eixit la foto, amb la llum que pareixen raigs d’un estel.

FONT: Foto de Rosana Fornés.

Fa 37 anys, d’això ja ha plogut molt, tal dia com hui, en aquesta tan assenyalada, el primer dia de l’any de 1977, just al migdia, va "vindre" -com diguem els gaters- una gran riuada. Havia estat plovent el dia antes i la Nit Vella del pas de 1976 a 1977. Va ser un Cap d’Any amb aigua al riu inclosa.

FONT: testimonis i records orals.

Molts gaters i gateres estan escampats per tot arreu, alguns han marxat un poc més lluny, altres més prop. Per mig del facebook, han enviat algunes amigues aquesta fotografia, que ens demostra que estaven al kilòmetre 0 davant la Porta del Sol, a la plaça on milers de veus cridaran aquesta nit per a que 2014 els porte SALUT, TREBALL i felicitat. Elles posaven: "En el km 0, llestes per a el que ens espera aquesta nit".

A la foto: d’esquerra a dreta: María Diego Leyda, Míriam Pons Signes, Aina Vega Cabrera, Ellen Van Der Linden i Andrea Peñalva.

Torna la sèrie curiosa i a la vegada de documentació històrica. Per què aquesta notícia si no estem al mes de març?. Té una explicació: es va posar en contacte amb mi -via correu electrònic- el Sr. Javier Mozas Hernando, membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) de València, per a saber si a Gata -a més dels anys 1898 i 1899 que es van fer Falles, segons constava en els diaris de l’època- si hi havia més anys de falles. Li vaig referir que a principis dels anys 50 uns joves van fer una falla per Sant Vicent, eren els joves d’Acció Catòlica. Encara no li he enviat la documentació tant gràfica com escrita.

L’associació està preparant una exposició sobre la història de la festa fallera, i en un dels apartats volen reflexar l’expansió de la festa a altres localitats. En concret, per a la població de Gata, com he dit abans, tenien constància per la premsa que se celebraren les falles en els anys 1898 i 1899.

Podeu conéixer la llavor d’aquestes persones que es dediquen a la investigació fallera, punxant a la seua pàgina: www.estudisfallers.org  

Molt amablement, Javier Mozas em va copiar la notícia apareguda al diari "El Mercantil Valenciano", del dia 18 de març de 1898, pàgina 2, que fa referència a eixes falles que us deia fetes al nostre poble dos anys abans d’acabar el segle XIX:

"Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle.
Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento.
Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees.
Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

* Don José García mestre va estar de rector regent a Gata de 1898 a 1902. Era natural d'Alaquàs (València). Fou primer rector i després ecònom de la parròquia de Sant Miquel de Gata. El 20 de juliol de 1898 inicià la seua estància i va permaneixer en aquesta 4 anys fins el 21 de gener de 1902. La seua regència com a ecònom finalitzà el dia 7 de maig del mateix any.

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas i Arxiu Parroquial (rectors regents).

Ho sabieu?. El poble veí de Pedreguer s’ha vist hui agraciat amb una part del primer premi del sorteig de la Loteria Nacional de hui dissabte 26 d’octubre de 2013. Quan els pedreguers preparaven la I Fira del Comerç local per a demà, ha arribat la notícía. El nº 36.075 s’ha venut a Pedreguer, Barcelona, Medina Sidonia (Cádiz) i Beasain (Guipúzcoa).

Al ser 600.000 euros de premi a la sèrie, aquell que tinga un dècim haurà estat agraciat amb 60.000 euros que no està gens mal. Felicitem als veïns pedreguers i a l’Administració de Loteries l’Àngel de la Sort, la nº 1, de Pedreguer, que ha venut un grapadet del premi.

Torna aquesta sèrie curiosa i històrica. I ho fa amb un decret oficial que es publicava al B.O.E. número 350 del 16 de desembre de 1953, a la pàgina 7.415. Es tractava del Decret del Ministeri de la Governació del 27-11-1953 pel qual es denegava la segregació de part del terme municipal de Dénia per a la seua agregació al de Gata.

Explicava que no concurrien els notoris motius de necessitat o conveniència econòmica o administrativa necessària per a iniciar d’ofici l’expedient, per tant es disponia la denegació i ho disposava el, aleshores, ministre de la Governació Blas Pérez González, baix la supervisió de Francisco Franco.

FONT: BOE 16-12-1953.

CALENDARI FESTER PER AL 2014: dotze festes entre setmana i dos dissabte

Hui s’ha conegut la notícia. L’any 2014 continua mantenint les festes entre setmana, malgrat el que es va dir de passar a diumenge. Sols serà festa diumenge la Verge del Pilar, 12 d’octubre. Dels 14 festius restants dotze seran entre setmana, dilluns a divendres, i sols dos dissabte. Hi ha tres festes de caràcter autonòmic, que a la nostra Comunitat són Sant Josep, Dilluns de Pasqua i el 9 d’Octubre. Nou festes són nacionals i dues festes de caràcter local, que a Gata seran, com sempre, la festa del Crist (6 d’agost) i la festa de Sant Miquel (29 de setembre) seran diumenge.

Ja s’ha donat llum verda al calendari per l’òrgan competent, abans que ho aprove definitivament el Ple del Consell de la Generalitat.

Ací teniu totes les festes presentades, abans de promulgar-se el Decret corresponent. En blau teniu les nacionals; en roig les locals i en verd les autonòmiques:

GENER: dia 1, dimecres (Any Nou); dia 6, dilluns (Reis).

MARÇ: dia 19, dimecres (Sant Josep).

ABRIL: dia 18, Divendres Sant; dia 21, Dilluns de Pasqua.

MAIG: dia 1, dijous (Festa del Treball).

AGOST: dia 6, dimecres (Festa del Crist a Gata); dia 15, divendres (Assumpció de la Verge).

SETEMBRE: dia 29, dilluns (Festa de Sant Miquel).

OCTUBRE: dia 9, dijous (Festa de la Comunitat Valenciana); dia 12, diumenge és la Verge del Pilar.

NOVEMBRE: dia 1, dissabte (Tots Sants).

DESEMBRE: dia 6, dissabte (Dia de la Constitució); dia 8, dilluns (Festa de la Immaculada); dia 25, dijous (Nadal).

FONT: diari LAS PROVINCIAS, 16-9-2013.

La carrera és la COURMAYEUR CHAMPEX CHAMONIX

Ho sabieu?. A que alguns de vosaltres no?. A la fotografia la podem veure junt als músics teuladins, perquè ella Paula Escrivá Mulet, la nostra regina de festes 2013, a més de ser música -toca el clarinet- també canta a la Coral Serrillàs i ahir dia 10, dissabte, dins dels actes del Mercat Medieval de Teulada, va actuar junt als músics de Teulada, formant tots el Cor de Cambra de l’AMUP. Els components del cor van interpretar distintes peces a capela d’estils diferents englobats des de l’Edat Mitjana fins l’avantguarda del segle XXI.

L’actuació va tindre lloc a l’església parroquial de Teulada "Santa Caterina Màrtir". Podeu veure a Paula en el centre -tercera per la dreta si mireu la magnífica fotografia de Pere Sala, extreta del facebook.

FONT: Foto de Pere Sala (facebook).

Reprenc aquesta sèrie que tantes dades va fer descobrir a tots els gaters i seguirà descobrint. Hui ens interessem per l’actualitat. Serà quasi impossible veure’l des de Gata, ni cap lloc de la comarca, donat el temporal que tenim damunt i l’espesor de la boira que tenim, però cal saber-ho. Aquesta nit toca presenciar el segon eclipsi de lluna més breu del segle XXI, però visible a simple vista des d’Espanya. L’eclipsi serà parcial i la màxima obscuritat ocorrerà a les 22.07 hores. Llàstima, perquè serà visible a simple vista!. Si no estiguera el temps així...Ara mateix s’està produint l’eclipsi.

A les 20:01:26 ha començat el primer contacte amb la penumbra. Això no ha estat perceptible, la Lluna estava sota l’horitzó. Ja començarà a ser visible el primer contacte amb la sombra a les 21:50:23. El màxim de l’eclipsi serà a les 22:07:21, visible. L’últim contacte amb la sombra serà a les 22:24:19 també visible i l’últim contacte amb la penumbra, a les 00:13:16 del dia següent, 26 de abril, que també serà visible. Per tant, sols durarà 34 minuts.

Serà parcial, una part de la Lluna travessarà la obscura sombra que projecta la Terra. La zona N de la Lluna serà coberta per la sombra de la Terra durant eixos 34 minuts, la resta de la superfície lunar lluirà com si no existira un eclipsi.

Ho sabieu?. LLàstima del temporal, hui precisament.

FONT:  ABC, ciència. Pàgina a internet: http://www.abc.es/ciencia/20130425/abci-consejos-para-eclipse-luna-201304241843.html.

Just fa hui 73 anys, a punt de complir tres quarts de segle. La imatge de la Dolorosa -com la coneguem a Gata la imatge de la Verge dels Dolors, que està a la fornícula del sagrari. va ser beneïda el 15 de març de 1940. Diu la crònica del llibre d'actes: "Fue bendecida solemnemente en las afueras del pueblo...por el Cura párroco -aleshores era Alejo Sendra Tarrazó, que estigué a Gata de rector de 1930 a 1950-, que fue quien la regaló a la parroquia, trasladándola luego a ella procesionalmente. Acto continuo se dio comienzo al Septenario de los Dolores de la Virgen. Construyó la referida imagen D. Jaime Mulet".

FONT: Arxiu Parroquial, Gata de Gorgos.

Ho va publicar el diari "Heraldo de Madrid" el 20 de setembre de 1935, divendres. Es titulava l’article: "El Congreso de Unión Republicana" i al subtítol: "Entusiasmo en Alicante". Estava redactat el mateix dia i parlava del pròxim congrés de Madrid que es celebraria del 27 al 30 d’eixe mes i any. Entre els nomenaments de delegats de les agrupacions de la província que ja es coneixien estava el de Gata. Per Gata estaven Miguel Sirerol Diego i Onofre Salvá Mulet.

FONT: "Heraldo de Madrid", pàgina 12, Any XLV, Nº 15.461. Divendres 20 de setembre de 1935  //  http://hemerotecadigital.bne.es.

Posava al respecte de Gata que era un lloc de 3.967 habitants, a 66 kilòmetres de la capital i 7 de Dénia. Està més pròxima Dénia, apuntava. Com a producció relacionava: grans, ametles, llegums, figues, panses, oli i vi. Seguia dient que la riquea principal era la fabricació d’articles de palma. Hi havia uan estació telegràfica llimitada. I posava textualment: "Coche á la estación, 50 céntimos". Sorprén que posava que tots els mesos hi havia grans fires de ganaos. Finalment, deia que hi havia festes el 6 d’agost.

FONT: "Guía práctica de Alicante y su provincia" de Guías Arco. Any 1908.

Ho trobem a la revista "LA CONSTRUCCIÓN MODERNA" del 15 d’octubre de 1929. Parlava de cròniques, informacions, concursos de construcció. En un dels concursos parla de la Construcció d’un pont sobre el riu Gorgos, a Gata de Gorgos (Alacant) que es dotaria del subministrament de fons. El pressupost en pessetes, 39.966,55. Estaven a disposició dels interessats els plecs de condicions fins el 20 de setembre a l’Ajuntament. Així ho publicava també la Gaceta el 26 de setembre de 1929.

FONT: Revista La Construcción Moderna, Any XXVII, Nº 19, Madrid 15 octubre 1929, Fundada en 1903). // www.bne.es. Hemeroteca digital. Biblioteca Nacional de España.

Ho publicava el dia 23 de gener de 1913 la Gaceta de Madrid, nº 23 a les pàgines 185 i 186. La Reial Orde signada el dia 13 disposava que s’anunciara concurs per a la presentació de projectes per a la construcció del ferrocarril estratègic de Gata a Xàbia. Donava unes bases o condicions molt curioses:

1ª.- Es projectaria com a via única d’un metre. 2ª.- Enllaçarà amb el de La Vila a Dénia, arrancant de l’estació de Gata, que serà de servei comú per a les dues línies, i acabaria al port de Xàbia. 3ª.- Per regla general les pendents tindrien que no passar de 15 milèssimes i el radi de les corbes no baixaria de 120 metres. 4ª.- El carril seria de 30 kilògrams de pes per metre linial...11ª.- Quedava prohibit per a este ferrocarril l’aprofitament de carreteres i altres vies ordinàries, permetent-se sols l’encreuament de les mateixes en les millors condicions possibles...

FONT: Gaceta de Madrid núm. 23, del 23 de gener de 1913, pàgines 185 i 186. // Colecciones históricas (1661-1959): http://www.boe.es/buscar/gazeta.php.

La Gaceta de Madrid va publicar el 29 de febrer de 1912 (eixe any era bisest) al seu nº 60 un comunicat del director general d'Obres Públiques del Ministeri de Foment, Gasset. Deia l'informe, signat el 21 d'eixe mes i any, que Sa Majestat el Rei havia disposat que s'inclogués en el pla de ferrocarrils estratègics, amb garantia d'interés, el que, partint de l'estació de Gata en el de La Vila Joiosa a Dénia, acabara al port de Xàbia, passant per esta població.

FONT: la Gaceta de Madrid, nº 60, 29-2-1912. // Colecciones históricas (1661-1959): http://www.boe.es/buscar/gazeta.php.

El veí de Dénia, Don Gabriel Moreno Campo, va presentar al Ministeri de Foment en 1891 una instància i un projecte sol·licitant la construcció d’un tramvia amb motor de vapor de Dénia a Xàbia passant per Ondara i Gata. Així ho detallava la "Gaceta de Madrid" nº 103 del 13 d’abril d’eixe any, a la pàgina 137.

Es pretenia utilitzar per a l’emplaçament de la línia carrers d’estos pobles (a Gata tindria que haver passat per la carretera d’Ondara i carrer Carretera de Xàbia). També s’utilitzarien carreteres de l’Estat de tercer ordre; de segon, com la de Silla a Alacant, i de tercer com la de Gata a Xàbia. Fins i tot es va depositar a la Caixa General de Depòsits la corresponent fiança. Per la Llei de Ferrocarrils es publicava a la Gaceta de Madrid i al BOP d’Alacant per si algú volia millorar el projecte i presentar-ne un altre.

I dic jo, s’imagineu que aquell tramvia haguera existit o que encara funcionara...Trobeu que seria impossible?.

FONT: Gaceta de Madrid núm. 103, del 13 d’abril de 1891, pàgina 137. // Colecciones históricas (1661-1959): http://www.boe.es/buscar/gazeta.php.

Continue amb la sèrie de notícies de la història local a la secció de "Sabieu...?". Ara per a conèixer un cas municipal de 1881 que s’exposava a la "Gaceta de Madrid" nº 125 del dia 5 de maig de 1881, a la secció del Ministeri de Governació. El Governador de la província d’Alacant passà un informe d’expedient de suspensió dels Ajuntaments de Pedreguer, GATA, Miraflor, Sanet, Negrals -encara no units- i Agost a la Secció de Governació del Consell d’Estat. S’havia amonestat i multat als ajuntaments per no pagar els habers als professors d’Instrucció primària. Van ser inútils les amonestacions, l’apercibiment i la multa, i van incurrir en desobediència grave. Per tal la Real Orde confirmava la suspensió dels nomenats ajuntaments, decretada pel Governador d’Alacant.

FONT: Gaceta de Madrid núm. 125, del 5 de maig de 1881, pàgina 364. // Colecciones históricas (1661-1959): http://www.boe.es/buscar/gazeta.php.

Segon dia de continuació de la sèrie que ens porta la història més llunyana i també més pròxima, a "Sabieu...?". 

Hui tornem a llegir la GACETA DE MADRID, que era l’antic BOE al segle XIX. Al nº 237, del 24 d’agost de 1868, que era dilluns (pàgina 14) apareixen detalls interessants de l’Alcaldia Constitucional de Gata.

L’alcalde constitucional era JOSÉ DIEGO DIEGO: Anunciava la primera autoritat del poble que per "aprobación superior" es creava "en este pueblo un partido médico de segunda clase". Hi hauria un metge i un cirurgà. Es donaven 20 dies per a presentar-se i algunes de les condicions eren curioses als nostres ulls d’ara; en aquella època no ho eren: tenia que ser llicenciat en Medicina i Cirurgia; el cirurgà tenia que residir al poble i fer-se càrrec de 100 famílies pobres. L’assistència a les 100 famílies pobres tenia que ser gratuïta. Si passava de cent famílies pobres, per cada una que assistiren l’ajuntament pagava dos escuts més als metges del pressupost municipal. Esl metges, malgrat això, podïen fer els contractes que vulgueren amb les persones del poble a nivell metge. Totes aquestes condiciones es signaven per l’Alcaldia de Gata el dia 11 de juliol de 1868.

FONT: Gaceta de Madrid núm. 237, de 24 d’agost de 1868, pàgines 12 a 14. // Colecciones históricas (1661-1959): http://www.boe.es/buscar/gazeta.php.

Torna la sèrie de la història referent a dades de Gata, extreta de biblioteques virtuals com aquesta informació que assenyala la fi de la carretera de Gata al "embarcadero de Jávea".

Trobem la informació a la GACETA DE MADRID nº 213, de l’1 d’agost de 1863. A l’apartat d’Interior es publicava: "Alicante 30 de julio. Se han terminado las carreteras provinciales de Pego al confín de la provincia y de Gata al embarcadero de Jávea...Diu el comentario de "El Comercio" que les dues vies eren esperades "con afán", la nostra "porque los enlaza (es referia als veïns gaters) con el puerto de Jávea, facilitándoles la exportación de sus productos". Referia també la informació que aleshores estaven construint-se camins veïnals.

Podeu completar aquesta informació al meu article d’aquesta mateixa secció de "Sabieu...?", us pose l’enllaç: http://cronistadegata.blogia.com/2012/021505--sabieu-que-el-cami-veinal-o-carretera-provincial-de-gata-a-xabia-es-va-fer-entr.php.

FONT: Gaceta de Madrid núm. 213, de 01/08/1863, página 4. // Enllaç: http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1863/213/A00004-00004.pdf.

Ho descobrim a la Revista Literaria Semanal "El Archivo" que dirigia l’eminent  Prevere Dr. D. Roque Chabás i que va publicar de 1886 a 1893. Quan parla dels "Los Pavordes de Jábea" el cinqué pavorde era Dr. José Signes, de 45 anys, que pel cognom sembla que era gater. Va estar del 6 de setembre de 1713 fins la seua mort al 6 de gener de 1736.

FONT: Revista "El Archivo" Roque Chabas, prevere.

Ho sabem per la visita senyorial al Marquesat de Dénia que fa Baltasar venero de Valera en 1766 i de la qual es va escriure un llibre, edició a cura de Joan Romero i Antoni Grau en 2005. Parlant de la Visita a les pressons i escrivanies de jutgat de Xàbia, el dia 5 de juny de 1766, a les pàgines 161 i 162 diu textualment: "la qual escrivania, aunque está al cargo de Juan Bautista Herades, que actualmente la exerze, está al mismo tiempo conzedida a Franzisco Monfort, escrivano residente en el lugar de Gata, una legua distante de esta villa..."

Torna aquesta sèrie que tanta informació històrica ens ha donat als gaters, per mig de la premsa virtual. Ara trobem informació relativa a Gata a diaris de fora de la província d’Alacant. Així el diari "Imperio : Diario de Zamora de Falange Española de las J.O.N.S." publicava el dia 29 de novembre de 1953 el tractat al Consell de Ministres del dia d’abans sota la presidència de "Su Excelencia el Jefe del Estado". Al capítol de "Gobernación" es pot llegir: "Decreto por el que se deniega la segregación de parte del término municipal de Denia, para su agregación al de Gata de Gorgos (Alicante)."

FONTS: diari "Imperio : Diario de Zamora de Falange Española de las J.O.N.S.", nº 5.435 del 29-11-1953 // http://prensahistorica.mcu.es.

Torna la sèrie "Sabieu...? amb una curiositat recent i moderna. Des de la banda de música de Gata de Gorgos, la Unió Musical, naix una nova agrupació que es diu "XARANGATA". El nom unix "Xaranga" i "Gata". Està formada íntegrament per músics de la banda de Gata i portaran la camiseta morada o color violeta amb la tradicional frase una mica canviada: "Xarangata Qui no mossega arrapa". I sabeu quin dibuix s'afegix a la llegenda?. Tres gates (animals) per allò de "Gata" tocant els instruments. Graciós.

Les samarretes les ha confeccionades "Públicdisseny" patrocinador de la XARANGATA i ha fet camisetes per a tots els components, com no. Des del blog del CRONISTA DE GATA desitgem sort a la nova agrupació, que es donarà a conèixer al seu poble a les festes de Darrer Dissabte.

A la foto teniu la camiseta que lluïrà la nova "Xarangata".

L’amic Paco Moncho ens dona hui unes bones pinzellades de la història de Gata i més en concret la unió de la cultura i l’esport en benefici del poble. Reprenc així la sèrie de "Sabieu...?", cedint-li la paraula a Moncho, al qual li agraïsc com a cronista aquest detall amb la història del poble. Ell comenta a la fulla de "prospectosdecine.com" i al seu "facebook" personal que

"A principis dels 60, els cines col·laboraven amb el nostre GORGOS C.F. Projectaven una pel·lícula i la recaptació era pro-Gorgos, una vegada descomptades les despeses de la casa distribuidora. Fins i tot, el títol del film tenia connexió amb el futbol. Esta "peli" es va projectar el 5-08-1961, siguen president del Gorgos Antonio Signes "El Melillano". El Cinema Avenida (del Tio Passetes) (a les hores, els propietaris eren la família dels "Texanos") la va projectar el dia abans de Sant Cristo, en plenes festes de Gata."

Ho sabieu?. S’en recordaveu?. Una bona col·laboració. Si llegim un poc el que s’anunciava podem saber el motiu que els portava a aquells gaters a col·laborar. La pel·lícula es deia "La quiniela" i el títol que ells posaven a l’acte era "Homenaje al Gorgos C.F." Seguia dient: "La empresa del "Avenida" pone a disposición del Club, el local y la película. Usted, como socio, como aficionado al deporte, o como buen gatense, realce con su presencia este homenaje. al mismo tiempo que ayuda económicamente al Club, podrá admirar un gran film dramático-humorístico". De forma curiosa posava: "La recaudación íntegra será ingresada en la tesorería del Gorgos". Finalment, i com era el dia de la revetla a les festes patronals de 1961, s’aprofitava per anunciar l’hora de la cordà: "El disparo de la cordá se efectuará a la una y media de la madrugada".

A la imatge, el cartell de la pel·lícula i el motiu.

FONT: Paco Moncho (prospectosdecine.com).

Així titulava el diari alacantí "El Día..." aquell 2 de novembre de 1934: "Obras para remediar el paro obrero en Alicante". Obres a Alacant, a Novelda, a Benisili, a Monnegre i a Gata-Jesús Pobre. Una de les obres era ocupar els homes aturats al Camí veïnal de Gata de Gorgos a Jesús Pobre i els diners que costava l'obra era de 53.372,09 pessetes.

FONT: diari "El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia" Any XX, Nº 5.749, del 2 de novembre de 1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

Ho publicava el diari "El Luchador..." en un article que portava per títol: "Mercados alicantinos: la provincia de Alicante puede considerarse como un muestrario industrial de España" i que era publicat el dia 5 d'abril de 1934. Parlant de la nostra comarca destacava a Benissa i Gata: "Tiene Benisa sus importantes fábricas de muebles, que surten los grandes almacenes de Madrid y de Barcelona, Y ESTÁ AL LADO, EN GATA DE GORGOS, UNA MODALIDAD DE ESTA FABRICACIÓN: LOS MUEBLES DE JUNCO, en los que se ha llegado a adquirir una destacada categoría".

FONT: diari alacantí "El Luchador: diario republicano". Any XXII, Nº 7.809, 5-abril-1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

Sabieu que el passat dia 20 de març de 2012 a la silleria del desaparegut cor de la Catedral que tanca al naixent el jardí del Palau Episcopal cap al carrer Obispo Codina de Las Palmas de Gran Canaria, es va celebrar l’acte d’inauguració i descobriment dels bustos dels bisbes Manuel Verdugo Albiturría i Fray Juan Bautista Cervera; del canònig i arcedià de Fuerteventura, José de Viera y Clavijo, i del canònig racioner i arquitecte Diego Nicolás Eduardo, que junt al del imaginer José Luján Pérez completen la Galeria d’Il·lustrats en reconeiximent a tan destacada i fonamental llavor que aquests desenvoluparen en la Santa Església Catedral Basílica de Canàries.

Ho sabieu...?. A l’acte va estar present l’Excelentíssim i Rvdmo. Sr Bisbe de la Diòcesis de Canàries, Francisco Cases, també alicantí, així com l’alcalde de Las Palmas de Gran Canaria, Juan José Cardona; el regidor president del Districte de Vegueta, Cristian Santana Hernández, el Dean del Cabilde Catedral de Canàries, Ilm. Sr. N`Antonio Nicolás Monche López i canònigs de dita corporació; l’escultor autor dels bustos, Eugenio Correa Rijo; la junta directiva de l’Associació Amics de la Catedral de Canàries i membres associats de la mateixa.

Aquests quatre bustos il·lustres de la història cultural i religiosa de Canàries resalten el valor patrimonial del carrer Obispo Codina de Las Palmas.

Estes obres representen a les figures de Manuel Verdugo Albiturría –primer bisbe de la Diòcesis de Canàries nascut a les Illes–, Fray Juan Bautista de Cervera –fundador del Seminari Conciliar de Canàries i de les Reals Societat Econòmiques de l’Arxipièlag–, José de Viera i Clavijo –canònig i arcedià de Fuerteventura, màxim exponent del Moviment Il·lustrat a Canàries– i Diego Nicolás Eduardo –Canònig racioner i arquitecte de la Catedral de Les Palmes de Gran Canària–.

Les imatges –esculpides en bronze sobre pedestals de canteria d’Arucas– foren encarregades per l’Associació d’Amics de la Catedral de Canaries a petició del Dean de la Catedral José Lavandera López, arcedià de Fuerteventura, director del Museu Diocessà d’Art Sacre i de l’Arxiu Històric de la Diòcesis de Canaries.

Les mesures dels bustos són de 50x50x25 centímetres i estan concebides amb una altura sobre el pedestal de dos metres. De esta forma s’ha volgut homenatjar la llavr d’aquests quatre clèrigs il·lustrats que desempenyaren una destacada tasca en la Diòcesis de Canàries, especialment amb el seu recolzament a la execució de les obres de la Catedral de Canàries, monument Històric-Artístic Nacional i Bé d’Interés Cultural de les Illes.

Resenya biogràfica de FRAY JUAN BAUTISTA CERVERA

Fray Juan Bautista Cervera naixqué a Gata el 12 de juliol de 1707. Franciscà, professà molt jove, el 26 de juny de 1723. Fou Superior a Almansa i València. Destinat a Roma estigué allí durant nou anys i es guanyà l’apreci i distinció dels papes Benedicte XIV i Clement XIII.

Nomenat bisbe de Canàries, el 12 de juny de 1769, prengué possessió de la seu per poders el Dean Domínguez.

Visità totes les Illes de la Diòcesis, en 1773 les orientals (Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura) i en 1776 les occidentals (Tenerife, La Palma, Gomera i Hierro).

Instituí la Congregació de la Doctrina Cristiana.

En 1773 s’establí un Hospital a Teguise (Lanzarote) i es construí l’Hospital de San Martín.

Però la seua gran obra fou l’obertura del Seminari Conciliar, el 17 de juny de 1777.

Com a llegat cultural es deu al bisbe Cervera la fundació de la Real Societat Econòmica Amics del País de Gran Canaria.

Traslladat a la seu de Càdis en 1777, va morir a aquesta ciutat el 12 de gener de 1785, als 78 anys d’edat i 63 d’hàbit religiós. Les seus restes mortals reposen en la Cripta dels Bisbes de la Catedral de Càdis.

FONTS: Text: Nota de premsa Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria. Foto i text: Diócesis de Canarias, Amigos de la Catedral de Canarias.

"Intentan robar la caja de un Ayuntamiento" era el títol de l'article que publicava en el capítol de "Sucesos" el "Diario de Alicante" el dia 20 de maig de 1934. Abans, ja vegeu. fins l'Ajuntament intentaven robar. Com es breu, ací teniu tot l'article perquè és molt curiosa la seua redacció: "Dicen de Gata que los ladrones penetraron en el Ayuntamiento de aquel pueblo, después de violentar puertas con ánimo de robar la caja de caudales del Municipio, pero no consiguieron lograr sus propósitos por la resistencia de la caja, desistiendo del "golpe", dejando abandonados en su huida los útiles para el robo". Què trobeu?. Ajuntament i tot i això que era l'any 1934...

FONT: "Diario de Alicante" Any XXII, Nº 7.054 del 20 de maig de 1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

El 14 de març de 1934 va ocórrer l'accident a la carretera de Múrcia a València, al lloc de Vista Hermosa de la Cruz, prop d'Alacant. Ho publicava el "Diario de Alicante" al dia següent. Va bolcar el camió carregat de verdures que conduïa el veí de Gata Rafael Orts Forner, de 30 anys, natural de Mutxamel, que tornava d'Alacant.

Dalt del camió també anava Francisco Bequio Cots de Gata, que va patir ferides lleus a les mans, Pascual Mulet Riera  de Gata que tenia erosions al braç esquerre i Francisco Miralles Caselles de Pedreguer, que també va tindre ferides lleus. Però, el més malparat va ser el conductor que li van tindre que amputar el braç esquerre i va patir ferides contuses al cap. Estava molt greu. Tots els ferits els van traslladar a l'Hospital.

FONT: "Diario de Alicante", Any XXII, Nº 7.009 del 14 de març de 1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

Fent honor al seu nom, els veïns del carrer Constitució es reunixen sempre per aquestos dies per tal de celebrar la festa que dona nom al vial que enllaça el carrer Doctor Gómez Ferrer, el carrer La Bassa i la Plaça Nova.

Ho sabieu?. Ahir, vespra del dia de la Constitució, van fer la festa. Sabeu que el carrer té un dels quatre cantons més populars de Gata, on es troben actualment el Bar Martí i la perruqueria Canya i antigament també el casino del Catxo, després Hogar del Camarada, i el casino de la Lliga.

La informació del diari "El Luchador..." del dia 22 de gener de 1934 no aclarix bé si era el pont de la carretera nacional o el pont de la carretera, aleshores camí veïnal, a Xaló. És cert que el president de la Diputació li va manifestar al diputat Espasa, gater, que existia un remanent de quatre mil pessetes per a fer estudis d'obres provincials i s'havia dispost per tant que s'informara al diputat sobre la construcció d'un pont sobre el riu Gorgos. Per altra part, a la mateixa sessió de Diputació Provincial, se li va adjudicar al contratiste de Gata Vicente Pedrós per 1.337,98 pessetes per a la reparació del camí veïnal de Sagra al Pont del Verger, Beniarbeig a Pedreguer i Pedreguer a Gata.

FONT: "El Luchador: diario republicano" Any XXII, Nº 7.046, del 22 de gener de 1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

Amb el títol de "Nuevo Cinema" el corresponsal que signava com a "C" ens dona la data de la inauguració del Ideal Cinema de Gata. Va ser dissabte, el dia 18 de febrer de 1922. Publicava el "Diario de Alicante" que es va inaugurar "con la emoción de todo lo nuevo...con un lleno rebosante". Es va projectar la pel·lícula "Deben tener hijos los pobres". La banda local va amenitzar l'acte. La seua actuació va agradar molt sobre tot la peça "La fama del Tartanero". El cronista comentava que "el pueblo escasea de aficionados al cine para mantener las dos empresas, pero ellas se han de dar cuenta que si contentan al público les auguramos un buen negocio". Es tractava dels dos cines que van perdurar com a Cine La Paz i Cine Casablanca.

FONT: "Diario de Alicante", Any XXI, Nº 6.697 del 22 de febrer de 1933.

Torna la sèrie de ¿Sabieu...? per a contar una altra història real de 1932. Era desembre. Ho contava el "Diario de Alicante" el dia 17. Arreglaven els neumàtics tres xòfers de Catarroja dits Salvador Naya, Primitivo Giner i Manuel Chordi. L'arandela va botar ferint als tres al front. Immediatament els van portar al metge que pronosticà les ferides de greus. ¡¡ Quin caset més curiós !!.

FONT: "Diario de Alicante" Any XX, Nº 6.641 del 17 de desembre de 1932.

Ho anunciava el diari alacantí "El Luchador..." que era de signe republicà. Es publicava el dia 13 d’octubre de 1932. L’acte es va celebrar el dia 18, per a més senyes a les 14 hores i al saló cine "La Paz" de Gata. Va ser "un grandioso acto de propaganda republicana radical socialista". Van parlar correligionaris de l’agrupació de València, com Antonio Cortina Pascual, Miguel García Dasí i una dona, Isabel García Dauden. El diari acabava dient que "reina verdadero entusiasmo por escuchar a tan elocuentes compañeros y especialmente a la correligionaria Isabel García Dauden".

El dia 23 del mateix mes ho tornava a publicar el mateix diari sota el titular "Gata de Gorgos. Gran acto de afirmación republicana radical socialista". El Corresponsal, que així signava l'extens article, parlava de que l'ampli saló del Cine La Paz estava "atestado de público". Deia que "el público se desbordó en entusiasmo". - Abans o eren molt efusius o exageraven molt, una de dos -. La presentació la va fer el secretari Sr. González. A continuació parlà el senyor García Dasí. El públic li correspongué amb una "salva de aplausos". Després va prendre la paraula el senyor Aparisi, Secretari General del Partit Republicà Radical Socialista de València. Quan s'alçà a parlar la senyoreta Isabel García Dauden hi hagué "murmullos de admiración y simpatía". Va parlar de la reforma agrària, de l'educació i cultura, de les millores per a la dona que va portar la República. I deia que la dona, a més de ser  a la llar "la dulce compañera" també tenia que ser "un paladín para el logro de sus ideales".

Al final, menys mal, parlava de Gata però sols políticament al dir que l'organització de l'acte faria que tinguera un resultat "que corresponde para hacer de Gata de Gorgos un pueblo modelo de republicanismo, justicia y buena administración".

FONT: diari "El Luchador: diario republicano", Any XX, Nº 6.768, del 13 d’octubre de 1932 i Any XX, Nº 6.777, del 23 de desembre de 1932 // http://prensahistorica.mcu.es. 

Un llaurador va matar a un guàrdia municipal, amb una corbella

Abans els diaris no es callaven res i amb pèls i senyals detallaven els fets que ocorrïen per molt dolents que foren, com aquest succés mortal de Gata. Tant el diari "El Dia..." com "Diario de Alicante" com "El Luchador" es feien ressó de la notícia. Els titulars ho deien tot. El primer titulava: "Es muerto en riña un guardia jurado". El "Diario de Alicante" titulava: "Un crimen" i "El luchador" "Suceso sangriento: Un campesino mata a un guardia municipal, con una hoz...El asesino sale tranquilamente del pueblo y toma el camino de Valencia...Un asesinato...Las andanzas del agresor..."

Era el dia 2 d'octubre de1932. Un guarda jurat de Gata Jerónimo Pedrós Signes era mort pels veïns del poble Miguel Mulet i el seu fill a la partida "Amples" del terme de Gata. Estaven recollint pàmpols dels ceps, segons un diari, raïm segons altre diari. El guarda els va denunciar per a un diari i per a altre els va convidar a "que abandonasen lo que habían sustraído". Es va barallar amb ells i li van clavar la corbella "en el cuerpo, atravesándole el corazón" segons el diari "El Dia" i "un formidable golpe en la cabeza" segons el "Diario de Alicante". Va ser detés el fill i conduit a la pressó municipal. El pare va fugir i anaven rere ell. Al final va ser capturat ja a València i "entregado a la guardia civil de aquella capital".

Segons detallava el diari "El Luchador" quan la Guàrdia Civil va arribar al lloc dels fets pensava que seria un accident, però després va veure que el cadàver tenia una ferida "en el costado izquierdo". El pare tenia 57 anys el seu fill que li deien José en tenia 20. El guarda assassinat en tenia 43. El mateix diari deia que la ferida era produïda "en el tercer espacio intercostal". El agressor li digué a la dona, a la caseta, que s'en anava al poble a cobrar uns comptes i va fugir.

El diari "EL Luchador" va més enllà i diu que l'assassí va estar al poble, va comprar a una tenda i allí va recollir cinquanta pessetes que li devien, va beure unes copes i va fugir cap a Ondara. A Pedreguer va prendre bitllet per al cotxe de servei diari amb València i totes les guàrdies civils estaven avisades, per si anava cap a Barcelona que tenia una filla casada.

FONTS: diari "El Dia: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia" Any XVIII, Nº 5.167 del 3 d'octubre de 1932; diari "Diario de Alicante" Any XX, Nº 6.576 del mateix dia, i diari "El Luchador; diario republicano" Any XX, Nº 6.706 del mateix dia. // http://prensahistorica.mcu.es.

Ho publicava el diari "El Luchador" dissabte 2 de juliol de 1932, que el dia 26 de juny diumenge es va celebrar al saló Cine La Paz de Gata "un grandioso acto de propaganda" del R.R.S. (Radicals Socialistes). El seu president era "el camarada Onofre Salvá Mulet". Ell va presentar al jove Manuel García Dasí, de la secció de propaganda del partit a València. García va fer "un hermoso canto al pueblo de Gata de Gorgos y a todos los de la Marina, diciendo que son pueblos revolucionarios, porque son pueblos jóvenes". Els temes que més aplaudiment van arrancar van ser, a juí del narrador el problema social, el problema religiós i l'escola única. Diu l'article que es va tirar fent el míting més de dues hores. Va agradar tant que va ser requerit per a fer-ne una altra conferència el dia 31 de juliol.

FONT: Diari "El Luchador; diario republicano", Any XX, Nº 6.629, del 2 de juliol de 1932. // http://prensahistorica.mcu.es.

Els dos pels mateixos dies, juny de 1932. Abans ho posaven tot a la premsa, amb pèls i senyals. Ara tots aquests detalls no es posen. Resulta força curiós el relat que el cronista de l'època feia i amb títols i tot. Els dos succesós van passar a Gata i els contava el "Diario de Alicante" els dies 13 i 15 de juny. El primer el titulava: "Por meterse a redentor" (curiós títol). El segón: "Un padre de abrigo".

El primer parlava d'un home que es va presentar a la Caserna de la Guàrdia Civil denunciant que al posar-se pel mig d'una discusió produïda entre els seus germans polítics, un d'ells l'havia ferit amb una pedra al colze dret. Detés l'agressor va confesar que "había reñido y herido a su cuñado" però va dir perquè l'havia amenatzat amb una navaixa. Efectivament, al cunyat se li va ocupar l'arma "de forma puntiaguda de unos trece centímetros de largo por tres de ancho". Tots van acabar "a disposición del señor Juez Municipal".

L'altre succés parlava d'una xica de 28 anys que es va presentar també a la Caserna de la Guàrdia Civil dient que a l'anar a visitar als seus pares va vore que son pare estava completament borratxo i que li estava pegant una pallissa a sa mare. A l'intentar separar-los, son pare li va pegar una cadirà i amb una corbella va intentar agredir-les a les dues. El pare, ja detés, va confesar que "por hallarse embriagado no sabía lo que se llevaba entre manos". Va acabar com els altres dos de dalt davant el Jutge Municipal.

FONTS: "Diario de Alicante" Any XX, Nºs 6.479 i 6481, dels dies 13 i 15 de juny de 1932. // http://prensahistorica.mcu.es.

Era la nit del 6 al 7 de maig de 1932 a Gata. Es produïa un robatori al magatzem de Maties Monfort. El o els autor/s del mateix van violentar la porta del despatx amb palanquetes i un taladre. Van fer un forat a la caixa de caudals que era de madera blindada reforzada amb una planxa de metall. Després de molt batallar els lladres sols es van apoderar de 113,25 pessetes que hi havia a la caixa i res més.

Ho publicava el "Diario de Alicante" el dia 9 de maig de 1932 i acabava dient: "La verdad es que para tan poco dinero, no vale la pena de trabajar tanto". Què us pareix?.

FONT: "Diario de Alicante, Any XX, Nº 6.449, del 9 de maig de 1932.

Estem en temps de banda. La banda Unió Musical de Gata celebra a Santa Cecília al llaarg d’aquest cap de setmana i de l’altre. Precisament aquesta sèrie de "¿Sabieu...? tracta hui de la banda.

Apareixia al diari "El Luchador..." del dia 22 de març de 1932 una defensa del poble de Gata, a través de la banda de Gata. L’article titulava: "Fogueres de Sant Chuan" i primer parlava dels morosos i després de "la banda de Gata de Gorgos". Al respecte deia el diari que "Hay ciertos pueblos de la provincia, en la región de la Marina, en el límite de ella, que estaban y están un poco distanciados, casi olvidados de la capital". Nomenava el diari que si estaven els pobles d’aquesta comarca més "tirats" cap a València era per la facilitat en les comunicacions. Però a continuació començava el tema de la banda. Deia el diari que Gata tenia una banda "entusiasta de su arte y de nuestra fiesta de les fogueres". La consideraven ja important a la banda. Si abans no havia anat la banda a Alacant era perquè no s’havien pogut fer les gestions. I mencionava el contracte que es va firmar el 21 de març d’eixe any, 1932, "entre la banda de Gata de Gorgos y la Comisión de Fogueres, de la calle de Díaz Moreu para actuar en la fiesta".

Insistia el diari que la banda de Gata "ha querido venir a la madre capital, la Comisión de Díaz Moreu también ha querido que vengan sus hijos alejados de la provincia". Apropament, sacrificis pels dos costats, fraternitat provincial i mútua comprensió eren els qualificatius que es posaven.

FONT: "El Luchador: diario republicano, Any XX, Nº 6.572, del 22 de març de 1932.

Ho publicava el "Diario de Alicante" al dia següent. Era el primer dia de ma´rç. Al voltant de les set de la vesprada es va produir "un violento incendio". El lloc era la partida Ecles de Abajo, al terme de Gata. Van acudir autoritats i forces de la Guàrdia Civil del lloc de Gata. Va ser a la casa de camp de Vicente Boronat Ferrer. Es van cremar 250 canyissos "destinados al tendido de la pasa", unes 40 estores de palla, 19 cavallets de madera, 50 taburets i diversos ensers de labrança. Es va destruir la quadra, però les cavalleries es van poder salvar. Les perdues es calculaven en 2.800 pessetes i pareixa el sinistre casual. L'atestat va passar a mans del jutge.

FONT: Diario de Alicante, Any XX, Nº 6.392, del 2 de març de 1932. // http://prensahistorica.mcu.es.

Era Miguel Moltó Ivars, veí de Gata. Va ocorre prop de Pedreguer, a la partida de Monterreig. Es van trobar el seu cadàver, ja que es va refugiar per a passar la nit freda de febrer a un corralot, no podent suportar les baixes temperatures. Ho publicaven dos diaris alacantins "El Luchador..." i "El Día..." els dies 22 i 23 de febrer de 1932.

FONTS: "El Luchador: diario republicano", Any XX, Nº 6.547 del 22 de febrer de 1932, i "El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia" Any XVIII, Nº 5.039, del 23 de febrer de 1932.

El dia 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions a Espanya. El diari alacantí de signe republicà "El Luchador..." titulava: "Aplastante derrota de la monarquía"; "El triunfo de las izquierdas en toda España, ha sido brillantísimo. En Alicante y su provincia consiguen los republicanos arrollar a los monárquicos".

I a Gata? Què va passar al nostre poble?. També ho explicava el mentat diari al dia següent, 13 d'abril de 1931. El cronista donava la notícia per telèfon i anunciava que de dotze vacants que hi havia per a cobrir a l'Ajuntament de Gata, després de verificat l'escrutini, van ser elegits 10 regidors republicans, per una majoria de vots. En total, 350.

FONT: "El Luchador: diario republicano", Any XIX, Nº 6.296, del 13 d'abril de 1931. // http://prensahistorica.mcu.es.

Com han canviat els temps?. Ara són joies i objectes de valor. Abans, fa 70 anys els robatoris, que eren molt castigats, això sí, eren de dues-mil pessetes, un bitllet de loteria o dos gallines.

Atenent a dos diaris alacantins coneguem aquesta informació. El diari "El Luchador..." informava el dia 8 de desembre de 1930 que d'un magatzem, el de Maties Monfort i Compañía, es van robar 2.364 pessetes en metàlic, a més d'un bitllet de Loteria amb el número 16.298 del sorteig de Nadal. Va ser detés l'autor.

El mateix diari, el dia 2 de febrer de 1931, informava d'un curiós succés titulant: "El amigo del hombre". Una dona havia denunciat a la Caserna de la Guàrdia Civil que un gos de la seua cunyada va mossegar en un peu a la seua filla, ferint-la lleugerament.

Finalment, el diari "El Dia..." el 27 de febrer de 1931 titulava: "Por amante de animales plumíferos". s'havia instruit atestat a una dona de 34 anys, soltera, per ser autora del robatori a una caseta de camp. El robatori va consistir en dos gallines, que van ser venudes a un preu de 16,25 pessetes. Es van recuperar els diners i les aus.

FONTS: diari "El Luchador: diario republicano" Any XVIII, Nº 6.195, del 8 de desembre de 1930. Any XIX, Nº 6.237 del 2 de febrer de 1931. Diari: "El Dia: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia" any XVII, Nº 4.746 del 27 de febrer de 1931. // http://prensahistorica.mcu.es.

Ho sabieu? Era natural de Yecla. Tenia 43 anys. Estava casat. Li dien Juan Ortega Lara. Va morir al explotar-li uns barrens que creien s'havia apagat la metxa, quan treballaven fent l'aixample de la carretera a la Garganta. Això va passar el dia 18 de setembre de 1930. La premsa alacantina donava la informació als dies següents. L'obrer mort va eixir despedit quinze metres de distància i amb fractura de la base del crani. Altres ferides van ser mortals. El van portar a una farmàcia del poble de Gata i allí va morir. També va resultar ferit un veí de Gata, Felipe Mulet Andrada, que sols li va tocasr el cascot i va patir lessions d'alguna gravetat.

FONTS: "Diario de Alicante" Any XVIII, Nº 5.962 del 19 de setembre de 1930, i "El luchador: diario replublicano" any XVIII, Nº 6.130 del 20 de setembre de 1930.

Era caçador. Li dien José Signes Pedrós. Tenia 31 anys. Estava provant un gos de caça al Montgó. Va tindre la desgràcia de caure per un penyasegat, sofrint la fractura de la base del crani i altres ferides greus. va morir a l'acte. Aquest succés el contava amb el títol de "Caída mortal" el "Diario de Alicante" el dia de la festa major de Gata, 6 d'agost, de 1930. Al dia següent també publicava la mateixa informació el diari "El luchador".

FONTS: "Diario de Alicante" Any XVIII, Nº 5.924, del 6 d'agost de 1930 i "El Luchador: diario republicano" Any XVIII, Nº 6.092, del dia 7 d'agost de 1930. // http://prensahistorica.mcu.es.

El diari alacantí "El luchador..." que era de signe republicà titulava "Los republicanos de Gata" a un article que publicava el dia 22 de juliol de 1930. Deia que els republicans "de este pueblo" havien inaugurat feia molt poc "un casino en el punto más céntrico de la localidad". Es relatava que es disposaven a celebrar actes de propaganda i difusió de la cultura. Nomena una conferència que va resultar "verdaderamente notable" del "maestro laico señor Borrell". Aleshores estava a Alzira de mestre. També parlava l'escrit que els republicans de Gata havien creat una biblioteca "que ya se va nutriendo considerablemente" i la qualificava com "poderoso medio educativo de la juventud". Finalment, l'article deia que els directius del Centre republicà invitarïen als més destacats republicans d'Alacant i València, per a que desfilaren "por la tribuna de este nuevo baluarte de las ideas democráticas".

FONT: "El luchador: diario republicano" Any XVIII, Nº 6.078, del 22 de juliol de 1930. // http://prensahistorica.mcu.es.

Dos notícies ocupen aquest espai hui. Per una banda un incendi que es va produir a una "casa deshabitada del Tosalet" que era propietat de Miguel Vives Villeira. Al pareixer va ser casual. En una hora es va apagar i les pèrdues es calculaven en 500 pessetes. Això va passar el primer dia de juny de 1930 i així ho publicaven dos diaris d'Alacant "El Luchador" i el "Diario de Alicante".

Per altra banda, am el títol de "Accidente de "auto" es va produir a juliol del mateix any un accident d'un autobús de viatgers de l'empresa "La Unión" al kilòmetre 168 de la carretera de Múrcia a València, prop de Gata. es va trencar una roda i va anar a estrellar-se contra un poste telegràfic, volcant. A consecuència de l'accident va resultar ferit el "chófer" Juan Pastor Monleón i alguns viatgers.

FONTS: Diario de Alicante, Any XVIII, Nº 5.869, del 2 de juny de 1930. El luchador: diario republicano Any XVIII, Nº 6.035, del mateix dia (incendi). "Diario de Alicante" Any XVIII, Nº 5.895 del 3 de juliol de 1930 (incendi) // http://prensahistorica.mcu.es.

Ho va publicar el diari "El luchador" el dia 15 d'abril de 1930. El carrer que es deia Primo de Rivera passava a dir-se Vicente Blasco Ibáñez, nom de l'escriptor valencià autor de novel·les tan conegudes com "Cañas y Barro" "La catedral" i altres. Com paraven els republicans aquell "rótulo dictatorial" referint-se a la placa de Primo de Rivera amb el nou nom del carrer que dia el signant "Benimeli" seria "la vía del civismo de un pueblo". L'article parlava de que la placa la faria un lapidari de València i que havia gravat el nom de l'il·lustre noveliste i republicà "el mármol que ha de sustituir la placa impuesta". Deia l'escrit que s'inauguraria el nou carrer, nou políticament parlant.

FONT: "El luchador: diario republicano". Any XVIII. Nº 5.595, del 15 d'abril de 1930. // http://prensahistorica.mcu.es.

Va ser un incendi important, segon publicaven les cròniques del 27 i 28 de juny de 1929. Va ocorre dins de la posada-fonda dita "El Comercio". Es va inflamar la gasolina d'un autocamió del Circuit Nacional de Firmes Especials. El camió aljub tenia de matrícula V-5.778. Les flames prengueren grans proporcions, omplint tot l'edifici i amenaçant propagar-se al costat que hi havia una fàbrica de mobles de jonc. Precisament els operaris de la fàbrica van poder aïllar el foc que va destruir la posada i el camió "que quedó completamente destruido" deia el diari alacantí "El luchador".

El foc va causar perdues valorades en 75.000 pessetes, segun el "Diario de Alicante" i de 22.000 pessetes segons el diari "El luchador". El tinent de la Guàrdia Civil, aleshores un tal Devesa, i les autoritats locals es van personar al lloc del succés als primers moments. No hi hagué desgràcies personals.

De Benissa va acudir un altre camió de la citada empresa que ajudà a l'extinció de l'incendi, que es va poder conseguir a les dues hores.

FONTS: "Diario de Alicante" Any XVIII, Nº 5.584 del 27 de juny de 1929 i "El Luchador: diario republicano" Any XVII, Nº 5.311 del 28 de juny del mateix any. // http://prensahistorica.mcu.es.

Una reial orde del 11 d'octubre de 1928 feia la publicació de la relació de les escoles provisionalment creades en tot el territori espanyol. Pel que feia a la província d'Alacant es van crear a Crevillent, Daya Vieja, Muro d'Alcoi, Pinoso i el nostre poble, Gata. A Gata, publicava el "Diario de Alicante" una setmana després "en el casco, una unitaria de niños" li havia tocat.

FONT: "Diario de Alicante" Any XVII, Nº 5.371, del 18 d'octubre de 1928. // http://prensahistorica.mcu.es.

La xiqueta era Rosita i el xiquet Pepe, de cognoms Ferrer Soler. Ella tenia 9 anyets i ell tan sols 2. Els diaris dels dies 13 i 14 d'agost de 1928 d'Alacant ho publicaven. "El luchador" detallava el dia 13 que la xiqueta portava al xiquet en braços i "se le ocurrió atravesar la vía férrea en el preciso momento en que regresaba el tren número 2 de Denia a Alicante". La màquina la va arrollar i la deixà morta a l'acte. El xiquet es va salvar, ocasionant-li greus ferides en diverses parts del cos.

Per la seua part el diari "El Dia..." el dia 14 explicava amb el titular de "Niños arrollados por el tren" que era al pont sobre el Gorgos i que la xiqueta tenia "heridas de gran consideración, de las que falleció algunos momentos después". El mateix diari i dia en el capítol de "Ecos Judiciales" també portava la notícia i deia que el tren era "especial de mercancias" i que el xiquet havia rebut "heridas de pronóstico reservado".

FONTS: diari "El luchador: diario republicano" Any XVI, Nº 5.041 del 13 d'agost de 1928 i diari "El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia". Any XIV, Nº 4.030 del 14 d'agost de 1928. // http://prensahistorica.mcu.es.

Aquesta matinada de diumenge, a les 3 retrassarem a les 2 els rellotges

Ho sabieu, que els anys 1981 i 1996 són claus per al canvi d’horari a Espanya?

El canvi horari començà a generalitzar-se desigualment des de 1974, a causa de la crisi del petroli i alguns païssos decidiren avançar els seus relojes per a poder aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació.

Però s’aplica com a directiva des de 1981. Actualment, el canvi d’horari vigent és el que s’aplica des de 1996, any en què s’acordà avançar una hora el rellotge l’últim diumenge de març, i retrassar-la l’últim diumenge d’octubre.

Altres dades a tindre en compte, pel que fa als horaris són les següents:

- Abans de l’1 de gener de 1901, l’hora oficial d’Espanya era la del Meridià de Madrid (3 graus, 41 minuts, oest), malgrat que cada província tenia l’hora local corresponent al seu meridià i així l’hora local era igual a la longitut local.

- L’1 de gener de 1901, a les 0 hores s’adoptà l’hora de Greenwich (Meridià 0º, en consecuència l’Hora Local es corresponia amb l’Hora del meridià de Greenwich.

- El 15 d’abril de 1918 s’introduïa per primera vegada l’horari d’estiu. Durant els períodes d’estiu, s’avançava una hora amb respecte al temps universal del Meridià 0º.

- Finalment, a partir del 16 de març de 1940 a les 23 hores s’adoptà l’hora del Meridià 15º est pel que s’establia una hora d’avanç permanent amb respecte al Meridià 0º i dos hores en horasri d’estiu.

FONT: Pàgina d’internet: http://www.telefonica.net/web2/afines/cambio_horario_verano_invierno/.

Al carrer Sandunga de Dénia van jugar una més que interessant partida de pilota els pelotaris Ronda, Peña, Cierto y Guixa contra el Bollo de Xàbia, Mestre de Murla, Biela de Ondara i Batistet de Gata. Això passava per l'octubre de 1927. Ho publicava el dia 9 de novembre el diari alacantí "El luchador". seguia dient l'article que la partida va resultar renyida durant dos dies, guanyant el grup de Batistet als set jocs.

El públic va eixir molt content i es formaven grups i feien tota classe de comentaris pel carrer Marqués de Campo. Acaba dient el cronista que signava com a J- Rodríguez: "Por nuestra parte deseamos que tales encuentros se repitan más a menudo".

FONT: diari "El luchador: diario republicano" Any XV, nº 4.819 del 9 de novembre de 1927. // http://prensahistorica.mcu.es.

"Los hay cafres" era el títol que el diari alacantí "El luchador" publicava el dia 5 d'abril de 1927. Al kilòmetre 89 de la carretera de Silla a Alacant, a l'altura de Gata, un grup de xiquets apedrejà un cotxe propietat d'un senyor de Gandia, nomenat Don José Mezquida. Li van causar desperfectes i el cronista acabava la curta informació amb dos frases curioses: "Estas cosas no suceden ya ni en la cábila de Sumata" i "¡Los hay cafres!".

El veí de Gandia ho va denunciar a Gata. Com a capità del grup es va dir que estava un tal Antonio Ribes de 13 anys. Això pùblicava l'altre, el "Diario de Alicante" el mateix dia i acabava dient que "El Juzgado impondrá castigos para evitar que se repita el suceso salvaje".

FONTS: diaris "El luchador: diario republicano" Any XV Nº 4.637 i "Diario de Alicante" Any XVII, Nº 4.849, tots dos del dia 5 d'abril de 1927. // http://prensahistorica.mcu.es.

Del 21 al 25 d'abril de 1926 un veí de Gata José S.M. va fer quatre robatoris "con agravantes de nocturnidad y escalamiento", publicava el "Diario de Alicante" el 9 de maig de 1927, quan es va fer el juí. Era "escalamiento" perquè escalant tapies de la fàbrica de barrets de palla de Justo Signes, entrava per una finestra i s'apoderava un dia de 35 pessetes, l'altre de 30, l'altre de 25 i l'altre de 13. Al magatzem de farines es va fer amb 5 pessetes i a la fàbrica de vímet de 60 pessetes, entrant amb una clau falsa.

El fiscal l'acusava de quatre delictes per robatori, sol·licitant per a ell sis mesos d'arrest per cada un dels tres primers. El lletrat estimà que no concurrïen els agravants apreciats pel fiscal, demanant que la pena fora de dos mesos i un dia d'arrest.

FONT: "Diario de Alicante" Any XVII, Nº 4.877 del 9 de maig de 1927.

Eixir al camp sense escopeta i tornar amb ella i amb conills

"El luchador...", diari alacantí, publicava el dia 8 de gener de 1927, passats els Nadals un cas graciós i molt curiós que titulava "El último grito". El diari deia que s'havia inventat una nova forma de caçar. "Controversias", "adeptos" "enjundia", tot això és el que podia produir el tema. El nou sistema era el següent: "salir al campo sin escopeta y volver con escopeta y con conejos". El diari afirmava que el primer experiment l'havia fet a Gata un jove genial i fins ara desconegut, que era Miguel Pedrós Vives. Va eixir el tal Miguel a la partida Cuadros i allí va entrar a la casa de Francisco Pedrós Vives (serien germans?), va trobar una escopeta i se la va emportar, això si sense fer gens de soroll. Va entrar després a la casa de Emilio Signes Diego i es va emportar un parell de conills. Després ho va vendre tot.

Diu el diari: "¿Eh? ¿Qué tal? ¿Hubo jamás cazador más ingenioso ni más original?. Pero acabava com quasi sempre..."Y sin embargo lo han llevado a la cárcel".

FONT: "El luchador: diario republicano", Any XV, Nº 4.587 del 4 de febrer de 1927. // http://prensahistorica.mcu.es.

Antonio Vila Tur, pare del "metge Vila", i Remedios Monfort Leida "hija del reputado fabricante de Gata don Matías" es van casar el 27 de setembre de 1926. Diversos diaris d’Alacant recollien en les seues pàgines tant la demanada de mà com la mateixa boda. Pel que fa a la demanada deia el "Diario de Alicante" el dia 21 de juliol d’eixe any que "Entre los futuros esposos se han cruzado sendos y valiosos regalos". "Lindísima", "encantadora" i "distinguida señorita" eren les delicadeses que li posaven a la núvia.

El dia 27 de desembre de matinada, com manava la tradició, es van casar "en el cercano pueblo de Gata de Gorgos" deia el "Diario de Alicante" els nuvis que he comentat "habiendo apadrinado el acto don Jaime Crespo y doña Remedios Bermejo". Això sí "la ceremonia se ha celebrado dentro de una gran intimidad, por encontrarse la novia de riguroso luto".

I sabeu on van anar els primers dies del viatge de noces? a "la magnífica finca que la novia posee en Jávea, cercana a la playa". Després "saldrán de viaje por las principales capitales de España".

FONTS: "Diario de Alicante" Any VII, nºs 4.644 i 4.690 i 4696, dels dies 21 de juliol, 20 i 27 de setembre, de 1926. // http://prensahistorica.mcu.es.

Un jove gater, que tenia per mal nom "Figolet" i responia a les inicials de J.S.M. va ser pillat sisant. El comentari de l'article del diari alacantí "El Luchador" era "Ratero en la ratonera". El lloc era l'establiment de Paco Feliu. El jove volia fer "una ligera investigación en los cajones". Però el va sorprendre el propietari i "Figolet" sol va poder "atrapar cinco cochinas pesetas que se llevó a escape". Poc després va rebre la visita de la Guàrdia Civil. "Y ahora está aburriéndose en la cárcel. Que no es lo que él había soñado precisamente".

Què us sembla la historieta?. Per cinc pessetes a la pressó. I ara?

FONT: "El luchador: diario republicano". Any XIV, Nº 4.366, del 14 de maig de 1926. // http://prensahistorica.mcu.es.

Així ho publicava el "Diario de Alicante" el 2 de febrer d'eixe any. A la secció d'obituaris anunciava la mort de Luis Vidal Chinibrea "el prestigioso médico titular de Gata de Gorgos". Va morir a Ontinyent, el seu poble, on havia anat per a reposar-se de unes "pertinaces fiebres palúdicas que padecía".

El diari deia d'ell que "profesaba los ideales republicanos desde su juventud". No va deixar béns al final de la seua vida i "se le apreciaba entre las clases populares", parla del seu treball "polític" a Gata: "En Gata, donde ejercía, agrupó varios elementos, constituyendo un Comité Republicano de gran prestigio". També diu que, a nivell físic, era de "robusto organismo" però no va poder resistir "una complicación que en breve tiempo le ha llevado a la tumba".

FONT: "Diario de Alicante". Any XVII, Nº 4.282, del 2 de març de 1926.

Hui precisament s’ha fet la manifestació a les set de la vesprada, per a què es conserven tots els trens de la línia del TRAM 9, la que ens afecta als gaters, de camí cap a Dénia o Teulada. S’ha fet a Dénia i per això cal seguir reivindicant aquest centenari servei, amb les millores d’infraestructures que precise, però mai eliminant trens.

Aquesta notícia de hui, també explicava el sentir de la gent del quart del segle passat (1925). Deu anys abans, al juliol de 1915, va ser inaugurat l’últim tram de la línia del "trenet". Però el tren que anava d’Alacant a Dénia i tornava va començar a funcionar pel març de 1925. Ho recollia el diari alacantí "El luchador..." sota el títol: "La linea de Denia. Una mejora deseada". Comentava el diari que els alacantins no podien fins eixa data anar a Dénia i tornar el mateix dia. També els veïns tan pròxims com Gata i Benissa, no podien anar "a solventar sus asuntos a la bella ciudad dianense sin tener que pernoctar allí".

El nou tren resolvia totes eixes inexplicables dificultats. Aleshores eixia d’Alacant a les sis del matí i arribava a Dénia a les 10,46 i tornava a les quatre de la vesprada per a entrar a Alacant a les 9,07. Però això sols passava els dilluns i els divendres. El diari ho tenia clar: "Para ser completa la mejora habría de circular diariamente". També requeria publicitat per a coneixement del públic la millora...

FONT: "El luchador: diario republicano. Any XIII, Nº 4052, 13 de març de 1925. // http://prensahistorica.mcu.es.

Es tractava d'una xica que es va llevar la vida i d'un incendi. En vint dies de diferència van ocórrer a novembre de 1924 els dos successos. Havia desaparegut una xica el 31 d'octubre. A la matinada del dia 3 de novembre la van trobar dins d'una cisterna de la casa d'una dona. Els mateixos veïns van traure el cadàver i va ser transportada al depòsit judicial.

A més de la jove desapareguda i trobada a la cisterna es va produir el 23 de novembre un incendi, a consecuència del desprendiment d'un cable elèctric. es va incendiar la carpinteria situada al carrer l'Estació, propietat de Francisco Signes Signes, el qual tenia 35 anys. Deia el "Diario de Alicante" del dia següent que "Las pérdidas fueron de escasa consideración por haber sido sofocado rápidamente el fuego".

FONTS: diari "El luchador; diario republicano" Any XII, Nº 3.940, i "Diario de Alicante Any XV, Nº 3.909, del 4 de novembre de 1924, i el "Diario de Alicante" Any XV, Nº 3.923, del 24 de novembre de 1924. // http://prensahistorica.mcu.es.

"De la provincia. Gata: El pez gordo.... Començava així l'article del dia 12 de setembre de 1924 del diari "El luchador..." comentava l'atropell del tren a un carro del veí de Gata Benito Signes Soler. Creuava el pas a nivell pel kilòmetre 43 de la línia de la Marina. Passava un tren mercancies. Al diari posava que l'encreuament del carro va ser "un desgraciado acierto" perquè just passava el tren que "arrolló y destrozó el carro, matando a un pollino que tiraba del vehículo". Diu que Signes "quedó maltrecho" al tirar-lo el tren a certa distància, però indicava que les lesions que patia eren "afortunadamente leves".

El "Diario de Alicante" el mateix dia també comentava el succés amb el títul: "Accidente en la vía". El final era el millor: "Sufrió el conductor del carro heridas de consideración y el carro desperfectos de importancia".

FONTS: diari "El Luchador: diario republicano" Any XII, Nº 3.896, i "Diario de alicante" Any XV, Nº 3.865, tots dos del dia 12 de setembre de 1924. // http://prensahistorica.mcu.es.

Ho contava el diari alacantí "El luchador..." al seu article del dia 19 de febrer de 1924. La paraula era que havia plogut "torrencialmente". Havia quedat "interrumpida la comunicación en la linea entre Jávea y Gata" es referia al telègraf per la caiguda d’un dels postes. I deia: "En esta localidad, és a dir Gata, penetró el agua en varias viviendas alcanzando en algunas dos metros de altura". Parlant del bestiar diu: "Solo hasta ahora se sabe que ha perecido una cabra. No se tiene noticia de que haya ocurrido desgracia personal alguna".

FONT: diari "El luchador: diario republicano". Any XII, Nº 3.037 del 19 de febrer de 1924. // http://prensahistorica.mcu.es.

N’he trobat una a Gata. El museu del barret ("sombrero") que ha obert per primera vegada les portes hui té un departament que reflexa a la perfecció com era una oficina d’una fabrica de barrets i objectes de palma. No falta detall. Es tracta de la que era fàbrica de Francisco Zaragosí, que dona al carrer Estació. La seua filla Josebel m’ha mostrat a migdia aquesta màquina d’escriure tan curiosa, amb majúscules dalt i minúscules baix. Tot una relíquia de la marca "Smit Premier". està en un lloc destacat de l’oficina perquè s’ho mereix com a curiositat.

A la imatge la podeu vore. Aprofiteu per a vore més objectes curiosos a aquest museu i més típics i tradicionals com a vestimenta, al museu de randa al carrer Xaló.

"Y ahora se halla en la cárcel...Como hemos dicho está en la cárcel y ha sido empapelado". Un de tants viatgers cap a Argèlia era el jove Vicente Mestre Vives. Con la seua rocambolesca història el diari "El Luchador" diari republicà el dia 12 de juliol de 1920. En el temps que Vicente va estar a Argèlia "anduvo por granjas y cortijadas" i va retornar molt prompte, es va cansar. L'emoció dels ranxers feia que li feren a Vicente mil i uns encàrrecs, com robes, diners i altres. A Gata els familiars d'aquells el van rebre "con lágrimas en los ojos". Li preguntaven i ell res...però als pocs dies es va posar a vendre robes i baratures a preus "inconcebibles". I es va descobrir el pastel, com es diu vulgarment. "La guardia civil, deia el diari, ha puesto un punto definitivo y ha cerrado el negocio del campesino".

FONT: "El luchador: diario republicano". Any VIII, Nº 2.025. 12 de juliol de 1920. // http://prensahistorica.mcu.es.

Era setembre de 1919. Va començar una forta tormenta. A la partida "Plans" dos joves es trobaven tallant raïm. Eren José Mulet Signes i Jaime Pedro Espasa. Un raig els va agafar de ple i van morir els dos. La notícia la publicava el diaria alacantí "El periódico para todos" el dia 16 de setembre d'eixe any.

FONT: diari "El periódico para todos" Any IX, Nº 9.415 del 16-9-1919. // http://prensahistorica.mcu.es.

A una tintoreria de teixits del carrer Andraes (actual carrer Doctor Gómez Ferrer)

Era propietat de José Moncho. El "Diari de Alicante" publicava al dia següent, 27 d'abril de 1916, que s'havia declarat "un voraz incendio". El despatx de gèneros s'havia encés per complet quan "los vigilantes nocturnos" es van adonar del foc. El propietari, diu el diari, estava des de feia quatre dies a Tàrbena amb la sdeua família. Els veïns que eren nombrosos van poder ajudar a apagar el foc. Les perdues es calculaven en 3.500 pessetes. Acabava dient el diari: "No hubo desgracias personales". El diari "El luchador..." també publicava el mateix dia que s'havia declarat a les dos de la matinada. Ací deia el carrer Andradas. Els veïns i "los individuos del puesto de la Benemérita", així deia als guàrdies civils, el van sofocar el foc. Coincidia en l'import de les perdues i afegia alguna cosa més: "El comercio estaba asegurado".

FONTS: "Diario de Alicante", Any X, Nº 2.713 i "El luchador: diario republicano", Any IV, Nº 958, els dos del 27 d'abril de 1916.

El convoi d'estrena va tindre que parar abans de l'estació de Gata, perquè "un guasón había girado el disco"

La línia Altea-Dénia es va inaugurar el dia 11 de juliol de 1915, per tant és quasi centenària. Els diaris del dia següent relataven el viatge i concretament el "Heraldo de Alicante" no era seriós amb la gent de Gata. Aquestes eren les seues paraules: "llegando a Gata, donde una infinidad de bonitas gatitas y gatos, con ceño adusto a los acordes de una música, nos hacen un recibimiento digno de Francos Rodríguez". No tenia perquè el relatador del viatge tractar al veïnat com a "bonitas gatitas y gatos".

Dit això, cal dir que el convoi va eixir a les 8.50 d'Alacant per a inaugurar l'última secció Altea-Dénia. Va arribar a Dénia a les 12.30 hores. La primera pedra de la línia la va posar el rei Alfons XIII a l'estació de la Vila el 13 de febrer de 1911. Ara, la gestió la té des de 1986 Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (F.G.V.).

Però no sols es feia ressó el diari ja esmentat, també "El periódico para todos" deia eixe 12 de juliol de 1915 que "De Altea en adelante, en las estaciones esperaban las autoridades de los respectivos pueblos que se agregaban al convoy como invitados al acto inaugural...Estas manifestaciones de entusiasmo se repitieron al llegar a Gata".

Finalment, el diari "Alicante obrero..." publicava: "...solamente la del Campello aparece engalanada y en la de Teulada y Gata que salió la música a recibirnos".

FONTS: diari "Heraldo de Alicante, Any XI. Nº 2.939; diari "El periódic para todos", Any V, Nº 1.303, i diari "Alicante obrero: diario de la tarde: defensor de las sociedades Obreras de Alicante", Any III, Nº 622. Tots tres del dia 12-7-1915.

Va ser titulada la notícia "Herido por imprudencia". El "Diario de Alicante" publicava el dia 3 de maig de 1915 un succés més que curiós. Un veí de Gata, que responia al nom de Antonio Mulet Ramírez, va voler acurtar temps de viatge i per la via del tren volia anar de Benissa a Altea. Cansat de caminar va pujar dalt d’una vagoneta "que allí había para transportar materiales" -deia el diari. La va tirar cap avant i la vagoneta va agafar tal velocitat que  no va poder parar-la. Com tenia por de tirar-se a terra, al final es va estrellar la vagoneta i ell "contra una trichera despidiendo violentamente al viajero". Va resultat ferit greu i damunt es va donar compte del fet al Jutgat.

FONT: "Diario de Alicante", ANy IX, Nº 2.422, 3-5-1915. // http://prensahistorica.mcu.es.

El Roig de Gata. Així li deien al jugador de pilota que va competir amb el Barber de Beniarbeig; Piñeta de Benimeli; Blanco de del mateix poble i Bondín de Sanet. Ho feien tots a les partides que hi hagué al poble de Sant Joan els dies 15 i 16 de setembre de 1914. Ho publicava el "Diario de Alicante" en la seua edició del 12 de setembre d'eixe any.

FONT: "Diari de Alicante" Any VIII, Nº 2.235, 12-9-1914 // http://prensahistorica.mcu.es // Ministeri de Cultura.

En un comunicat breu ho publicava el "Diario de Alicante" el dia dotze de gener de 1915: "Ha quedado abierta al público como limitada la estación telegráfica en Gata en esta provincia".

FONT: "Diario de Alicante", Any IX, Nº 2.334, 12-1-1915.

Parlava del majestuós pont de Gata

Donat que la inauguració del tram Altea-Dénia va ser aquell 11 de juliol de 1915, abans molts diaris alacantins publicaven com estava la via del ferrocarril de la Marina, com es deia. El diari "La lealtad...", conservador maurista alacantí, publicava el 12 de desembre de 1914 algunes notes sobre "algo placentero" i era el recorregut del trenet. Considerava el cronista que la construcció i emplatzament dels ponts al llarg del traçat era afortunada i decorativa. Explicava molt bé com era el majestuós pont de Gata: "El de piedra de cantería, sobre el río Gorgos, cerca de Gata, de esbelta y elegante forma, resulta sólido y de agradable visualidad. Mide ciento cuarenta metros de extensión y cuarenta y siete de altura...".

FONT: diari "La lealtad: diario de la tarde: órgano del partido conservador maurista de la provincia". Any I, Nº 109, 2-12-1914. // http://prensahistorica.mcu.es.

Al "Diario de Alicante" del dijous 18 de juny de 1914 trobem la ressenya. El títol: "Desde Jávea. El pedrisco del domingo". Després de parlar de les pluges d’abril i les temperatures baixes, amb la collita de moscatell mitjana, deia: "En la noche del domingo cayó un horroroso pedrisco y una lluvia intensísima, que llevaba trazas de inundarlo todo". Va fer destrosses als termes de Xàbia, Pedreguer i Gata. Precisament el mateix diari el dia 4 de juliol publicava "El campo en la provincia" i diu que "a primeros de junio dejó caer fuerte granizada...y otra en la noche del 15, vino acompañada de copioso pedrisco, que ha arrasado una considerable zona en los términos de Gata y Jávea, causando terribles destrozos en los viñedos, que ostentaban abundante fruto".

FONTS: diaris "Diario de Alicante" Any VIII, números 2.166 del 18 de juny i 2.179 del 4 de juliol, de 1914.

El diari "El periódico para todos" publicava el dia 12 de maig de 1914 la notícia: El comandant jutge instructor del regiment de dragons de Santiago, número 9 de cavalleria, citava al soldat Pedro Soler Ginestar, natural de Gata, procesat per primera deserció.

FONT: diari alacantí "El periódico para todos", Any IV, Nº 973, 12 de maig de 1914. / http://prensahistorica.mcu.es.

Ho sabem per les notes extretes del diari alacantí "El periódico para todos" del dia 4 d'abril de 1914. Va ser nomenada mestra de l'escola naciona de xiquetes de Gata Donya Agustina Bartolomé Domínguez. El salari anual seria de 875 pessetes. Encara estava vigent la manda de la Duquessa d'Almodóvar i la seua fundació. Per això, l'elecció de la mestra era lliurement a càrrec de la Junta de Beleficiència particular de la província de València.

FONT: Diari "El periódico para todos". Any IV, Nº 944, 4-abril-1914.

Torna la sèrie de ¿"Sabieu que...?. Estem en 1914. Coneguem d'aquell any que el veí de Gata José Arabí Signes va morir en accident de carro pel mes de febrer. Ho publicava el diari alacantí "El periódico para todos" el dia 5 de febrer. El títol de la notícia: "Una desgracia". Explicava que el carro era propietat del desgraciat veí. Guiava al carro i "tuvo la desgracia de que el carro bolcara y le causara la muerte". Finalment diu que "El Juzgado se personó en el lugar del hecho".

FONT: "El periódico para todos" Alacant. Any IV, Nº 891, 5 de febrer de 1914.

Era a finals del segle XVII. Concretament en 1696. Al convent de les Agustines a Dénia residia la gatera María Ángela Monfort Signes, que portava com a nom de professió "María Ángela de Sant Josep". En 1698 trobem a una altra monja agustina nascuda a Gata, Teresa Monfort Signes. Aquesta va professar amb el nom de "Teresa de Jesús". Possiblement, ambdues eren germanes. Aquestes dades les he trobades al llibre: "El convent de les Agustines i la Santíssima Sang, 400 anys de la seua presència a Dénia" editat per l'Ajuntament de la ciutat cap de la comarca.

FONT: llibre "El convent de les Agustines i la Santíssima Sang, 400 anys de la seua presència a Dénia".

Un xiquet de nou anys va morir ofegat a un pou

L’article es titulava "Ayer en Gata". Pertanyia al "Diario de Alicante" del dia primer de setembre de 1913, és a dir que demà farà just 99 anys que va ocórrer un luctuós succés. El xiquet Matías Signes Diego va morir ofegat dins d’un pou. El lloc no és llig bé, ja que està tallat el nom. Detalla el diari que la gent s’acostava a la boca del pou i traia aigua.El xiquet també va fer el mateix "...y tuvo la desgracia de resbalar, perdiendo el equilibrio y cayendo al fondo". Diu que al lloc dels fets es va presentar el Jutge municipal de Gata "y ordenó el levantamiento del cadáver". I diu més: "...fue reconocido por el médico Don Francisco Moratal que certificó la muerte del desgraciado muchacho".

FONT: Diario de Alicante, Any VII, Nº 1.941, de l’1 de setembre de 1913.

La "Gaceta" ho va editar i el "Diario de Alicante" ho va publicar el dia 24 d’abril de 1913. La disposició oficial ampliava una subvenció de 72.903 pessetes per a les obres del camí veïnal  de Gata, per Llíber, a Xaló, a la província d’Alacant.

FONT: "Diario de Alicante" Any VII, Nº 1.836 del 24 d’abril de 1913.

El “Diari de Alicante” del 23 d’abril de 1913 ho publicava a la primera pàgina amb el títol de “Provisión de Curatos”. Com a “Curatos de ascenso” estava el de San Miguel Arcángel de Gata, que li corresponia a Don José Catalá Lorente. Efectivament, a l'Arxiu Parroquial, al quadre de regents de la parròquia apareix el nombre 37, En José María Catalá Llorente, nascut a València, que va estar a Gata des del 25 de maig d'eixe any 1913 fins el 17 d'octubre de 1921. Després passà a ser arxiprest a la Vila Joiosa.

FONTS: Diario de Alicante, Any VII, Nº 1.835, 23-4-1913 / Arxiu Parroquial, Església Gata, quadre de regents de la parròquia.

Problemes al pressupost municipal també n’hi havia en 1913. El “Diario de Alicante” publicava el 30 de gener de 1913, que la Junta Municipal de Gata havia acordat establir arbitres sobre productes no tarifats per a cobrir el déficit que resultava del pressupost de l’any en curs.

FONT: “Diario de Alicante”, Any VII, Nº 1.769 del 30 de gener de 1913.

Es titulava “Monederos falsos” la notícia publicada el 16 de setembre de 1912 al "Diario de Alicante". A Gata havien entrat uns individus i havien escampat molta moneda falsa per les tendes i pels comerços. Se’ls buscava i s’havia donat orde pel Jutgat de Dénia.

FONT: Diario de Alicante,  Any VI, Nº 1.656, del 16 de setembre de 1912. // http://prensahistorica.mcu.es.

Era del dia 4 al 6 d’agost de 1912. A la Plaça de Tetuán es va declarar un “violento incendio”. Això publicava el “Diario de Alicante” el dia 7 d’agost. Va ser, segueix dient el diari, a la “casa número 18 propiedad de Salvador Ginestar”. El diari conta que l’incendi va començar al pallar que estava junt a les cuadres “propagándose rápidament a todo el edificio”. Allí es van personar autoritats i Guàrdia Civil. Tres hores va tardar en sofocar-se el foc i es van poder salvar les cases contigües que també tenien palla i serments. Acabava dient la notícia: “El hecho fue casual. Las pérdidas son considerables”.

Podeu observar el diari digitalitzat al que faig referència i la notícia. Tot això gràcies al Ministeri de Cultura i la seua biblioteca virtual de premsa històrica.

FONT: Diario de Alicante, Any VI, Nº 1.623, del 7 d’agost de 1912. // Ministeri de Cultura (http://prensahistorica.mcu.es).

Torna la sèrie de “¿Sabieu…?, aquella que ens transporta temps enrere a través de la biblioteca de premsa virtual històrica, amb tot el que fa referència a Gata publicat a la premsa a inicis del segle passat. Tindrem dins d’uns dies un monogràfic dedicat a la inauguració del tram Altea-Dénia del ferrocarril de la Marina, que va ser l’11 de juliol de 1915.

Ara tornem a 1912.  El dia 27 d’abril de 1912 el “Diario de Alicante” va publicar en “Noticias” la següent, que com és breu, la pose textualment: “La (per le) ha sido adjudicada a Don Ramón Bosch Siró, la contrata de la conducción del correo de Jávea a Gata.”

FONT: “Diario de Alicante, Any VI, Nº 1.541, del 27 d’abril de 1912. // Ministeri de Cultura, Premsa històrica.

Ho sabieu?. La partida que van disputar els alevins de Vall de Laguar i els de Gata es va saldar positivament per a l'escola gatera, guanyant per sis jocs a favor. La notícia està obtesa del facebook, a través de Ana Lillo. El seu fill era un dels jugadors.

Ho publicava el "Diario de Alicante" el dia 4 de març de 1912. El Ministeri de Foment havia dictat una real orde per a incloure en el pla de ferrocarrils estratègics amb garantia per interés per a l'Estat el que, eixint de l'estació de Gata, en el de La Vila Joiosa a Dénia, acabe al port de Xàbia, passant per aquesta població. El mateix diari en altra fulla publicava que la Junta de Defensa Nacional i el Consell d'Obres Públiques havien informat favorablement del projecte.

FONT: "Diario de Alicante", Any VI, Nº 1.499 del 4 de març de 1912.

Ho publicava el "Diario de Alicante" el 26 de febrer de 1912. El Jutge de Instrucció del seté Regiment d’Ingenyers de Guarnició a Melilla va citar en el termini de 30 dies a Vicente Oliver natural de Gata, processat per ausentar-se a l’estranger sense l’autorització corresponent. Què us sembla?. Per eixir del país i més en temps de servei militar tenies que donar compte, si no...ja saps al què t’exposaves.

FONT: "Diario de Alicante", Any VI, Nº 1.493, del 26 de febrer de 1912.

Ho publicava "El diario de Alicante" el dia 4 de gener de 1912. Per ser el text curt cite textualment. El títol: "LOS PROHIBIDOS". El text: "La Guardia Civil de Gata sorprendió una timba en un Casino. Fueron detenidos catorce puntos y capturadas treinta y seis pesetas". Què us sembla?. Sols 36 pessetes, eren aquells temps, a dotze anys de començar el segle XX, fa ara cent anys. Sis dies després el mateix diari donava compte del nom del Casino i deia que era de Mateu Forner. Podria ser un error i dir Fornés o efectivament estar bé el cognom i dir Forner.

FONT: "Diario de Alicante", Any VI, Nº 1.450 del 4 de gener de 1912.

El diari "La Correspondencia..." d'Alacant publicava el primer dia del mes de desembre de 1911 la detenció per part de la Guàrdia Civil de la posta d'Altea del veí José Antonio Lillo, agrimensor. El va detindre al lloc on dien la "Garganta de Gata", a la carretera de València. Lillo li havia robat un carro i una mula que anava enganxada al mateix a un altre veí alteà, Vicente Zaragoza Zaragoza. Tot plegat carro i mula estava valorat en 800 pessetes. Acababa dient la nota del "Robo": "El individuo en cuestión con el atestado correspondiente ha sido puesto a disposición del juez competente".

FONT: diari "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa". Any XXVIII, Nº 9.327 de l'1 de desembre de 1911.

Torna aquesta sèrie i aquestos breus de la història gatera. La notícia que hui teniu al blog la va publicar el diari "La Correspondencia..." el dia 24 de novembre de 1911. Comentava que el Ministeri de la Governació anunciava la subhasta la conducció del correu entre Xàbia i Gata. Sabeu amb molts diners? Eren 647 pessetes annuals. Què us pareix?.

FONT: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa", Any XXVIII, Nº 9.321, del 24 de novembre de 1911.

Ho fullejava ahir llegint el llibre de Teresa Morell "Valencians a Nova York, El cas de la Marina Alta (1914-1920)" (XXXI Premi 25 d’Abril de la Vila de Benissa, Modalitat investigació). De la pàgina 125 a la 127 Morell relaciona el nom dels 82 veïns (set dones i setanta-cinc homes) indicar el nom i un cognom del passatger, per quin cognom es podia trobar, el poble de procedència -que en el cas del nostre poble a tots posa Gata-, la data d’arribada a Nova York, l’edat del passatger en el moment de l’arribada, el sexe, l’estat civil, el nom del vaixell i el port d’eixida. Com a cas curiós, està també el meu avi matern, Jaume Signes. Jo sempre hi havia escoltat per boca d’ell i de ma mare que havia anat a Nova York.

FONT: llibre de Teresa Morell "Valencians a Nova York, el cas de la Marina Alta (1914-1920).

Les dos són ja difuntes, però han passat a la història. Les dos van tindre tenda, una d’elles continua per herència amb mig segle de antigüitat. Eren Pepito “el de la tenda” i Doloretes de la tenda de xuxeries. Ho sabeu però no es pareu mai a pensar-ho. A que sí?. Aquestes dos persones Pepito i Dolores han donat nom a un carrer.

El carrer Bisbe Cervera, malgrat a ser aquest personatge nascut a Gata en 1707 un gran bisbe, moltes vegades adopta el nom popular o li diem “Carrer de Doloretes”. El carrer Doctor Gómez Ferrer, que abans rebia els noms de carrer Andrades o carrer Correus, encara hui popularment se li diu “carrer de Pepito”.

Aquesta informació s'ha fet per una idea que anit a l'assaig de la Representació del Miracle de l'Arbre Blanc se li va ocórrer a un dels actors.

Ho sabieu? que la gent més major del poble diu que ha sentit parlar del neixement d’un xiquet dins l’ermita quan el veïnat es recollia per por a ser atacat pels francesos allà pel 1812. Hi haurà que investigar molt i bé per poder arribar a eixa afirmació. Mentrestant, sí que es pot recrear aquella arribada dels francesos a l'altura d'un arbre blanc que alí a l'ermita hi havia. Eixe fet, potser història, llegenda, realitat, serà el que es recrearà dissabte pròxim dia 7 de juliol, per la vesprada, al poble de Gata.

Ara és notícia l'ARBRE BLANC a Gata. I tots sabeu perquè. Dissabte que ve, en una setmana, serà molt important l'event del Miracle de l'Arbre Blanc. Com a Internet està tot...o quasi tot he trobat dins la província un col·legi de Primària que es diu "ARBRE BLANC" com el nostre arbre, com el nostre miracle. Està a Mutxamel, prop d'Alacant. Actualment està dirigit per José María Matos Sanz i el seu cap d'estudis és Nicolás Mengual Ferrando.

Què us sembla, quines coincidències...encara que ens falta saber perquè es diu Arbre Blanc...Averigüaré el perquè i ja ho sabreu.

Ho publicava el diari alacantí "La Correspondencia..." el dia 11 d'octubre de 1911. Era un breu que deia: "En Gata se halla vacante la plaza médico titular con el haber anual de 500 pesetas". Què trobeu, eren o no eren diners de l'època les 500 pessetes a l'any?.

FONT: ''La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXVIII, Nº 9.291 de l'11 d'octubre de 1911.

El veí de Gata Jerónimo Mulet, remitia al Govern civil d'Alacant una còpia certificada de l’acord pres per l’Ajuntament de Gata "referente a la declaración de utilidad pública de un camino vecinal que partiendo de Gata y pasando por Llíber, termine en Jalón". Estava gestant-se en eixe moment la carretera que coneguem actualment, de Gata a Llíber i Xaló. Això ho publicava el 29 d’agost de 1911 el diari alacantí "La Correspondencia...".

FONT: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa". Any XXVIII, Nº 9.256 del 29 d’agost de 1911.

El diari titulada "Las fiestas de agosto". Parlava d’un raid -un vol- amb l’itinerari València-Alacant-València. Els aviadors tocarien la Malvarrosa, Cullera i anirien fins a Setla. "Seguirán por Ondara carretera de Jávea hasta Gata" deia el diari alacantí "La Correspondencia..." del dia 7 de juliol de 1911. Sobre el mateix raid -vol- el diari "El Pueblo..." publicava tres dies després que un veí de Gata, Mateo P. Fornés "se ha ofrecido á acompañar en el viajero aéreo al aviador que quiera admitirle en su aparato". Així ho manifestà Fornés a la comissió organitzadora del raid.

FONTS: diaris: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa". Any XXVIII, Nº 9.214 del 7 de juliol de 1911 i "El pueblo", Any IX, Nº 4.166 del 10 de juliol de 1911. 

Eren els treballs de replanteig del ferrocarril secundari de la Marina, al tros de La Vila a Dénia. Els treballs es feien "cerca de Gata". Ho publicava el diari "La defensa: diario de avisos y noticias" el dia 20 de gener de 1911.

FONT: diari alacantí "La defensa: diario de avisos y noticias". Any VIII. Nº 2.057 del 20 de gener de 1911.

Era el 13 de setembre de 1910. El diari "El pueblo de Alicante" pubilicava l’article: "Los campos de la provincia" fent un repàs de totes les terres de sud a nord i parlant de "el embarque de las primeras uvas moscatel y valensí negre por el puerto de Denia". També parlava de la recol·lecció de l’ametla, que estava a 30 á 40 pessetes l’hectòlitre d’ametla en corfa i de la pansa-lleixiu. Quan tocava a les plages eixia Gata arrel de la filoxera i deia: "importada al N. en Gata hace nueve años".

FONT: diari "El pueblo de Alicante". Any I, Nº 131, del 13 de setembre de 1910.

És la confraria més antiga de la parròquia

Ho sabieu?. La congregació del Sagrat Cor de Jesús té certificat del 18 d'agost de 1887. El reglament és de més enrere, 4 de desembre de 1886, però aprovat pel cardenal Monescillo el 18 d'agost de 1887.

A instàncies del rector d'aleshores En Juan Martínez Blasco, es va aprovar l'erecció de la Corporació i el reglament, com a una benèfica institució, concedint cent dies d'indulgència a tots els associats i demés fidels...

Encara hui perdura la confraria a Gata del Sagrat Cor de Jesús. És per tant, la més antiga de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata.

El diari alacantí "La Correspondencia..." publicava una breu nota en la qual donava compte que "Se ha verificado la confrontación", és a dir la comprovació i medició, dels set kilòmetres del ferrocarril de La Vila a Dénia "en el trayecto de esta ciudad -vol dir-se Dénia- a Gata". La verificació la va fer l’ingenyer de l’Estat Don José de Buenaga.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicant: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXVIII Nº 9.085 del 20 de gener de 1911.

El diari "El Pueblo de Alicante" ho publicava dissabte 28 de maig de 1910. El reportatge força curiós es titulava "Automóviles en la Marina" i el signava "Ordep Samot" que si es fixeu un poc és Tomás Pedro al revés.

El reportatge abarcava tres columnes, una en la pàgina primera i dos en la segona. Era extens i començava tirant floretes a "esa hermosa región de la Marina" que deia era "deliciosa, fértil y vegetativa comarca...la región predilecta del inmortal Castelar...el país de los entusiasmos de Joaquín Sorolla". Considerava l’escriptor que La Vila era el primer poble de la Marina i ja portava setanta-cinc minuts en cotxe. Més endavant ja parlava de Gata: "...veíamos en cambio extensos viñedos que constituyen la riqueza de Benisa, Teulada, Gata, Pedreguer y Ondara".

Pero no va fer parada en Gata, encara que relatava: "Ocho kilómetros de recorrido hicimos desde Gata a Jávea, y asombrado, mudo, silencioso contemplaba aquella magnificiencia de la Naturaleza...". Acaba l’article dient: "Y al abandonar a Jávea, al dejar los extensos viñedos para penetrar de nuevo en los campos de almendros, pensaba en las vías de comunicación, en los medios de locomoción con que cuenta tan espléndida y floreciente región, y de los cuales me ocuparé en otros trabajos sucesivos".

FONT: diari ’’El pueblo de Alicante"-Any I, Nº 45 del 28 de maig de 1910.

Ho publicava el dia 9 de novembre de 1909 el diari "La voz de Alicante". Una nota breu donava compte de la notícia: "Se halla vacante la plaza de farmacéutico titular de Gata".

FONT: ’’La voz de Alicante"-Any VI, Nº 2.027 del 9 de novembre de 1909.

Una "comisión del pueblo de Gata" va estar acompanyada per Celestino Pons, vicepresident de la Comissió provincial, a Alacant. Allí van visitar el dia 31 de març de 1910, segons publicava el diari "La Correspondencia..." eixie mateix dia, al "señor delegado de Hacienda". El motiu era demanar antecedents "para incoar expediente de condona de contribuciones en terrenos filoxerados". El cronista feia notar que la comissió li havia posat de manifest "la gran sequía que reina en aquel término -referint-se clar està a Gata-, creyendo muy en razón lo que piden". Deia també la notícia que Celestino Pons donaria un mitin al dia següen, 1 d’abril, a Dénia. Al final, acabava dient: "Nos parece muy acertada la notable idea del señor vicepresidente de esta comisión provincial".

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXVII Nº 8.800 del 31 de març de 1910. / /  http://prensahistorica.mcu.es.

A la primera pàgina del diari alacantí "La Correspondencia..." del dia 6 de novembre de 1909 es publicava un reportatge titulat: "Ferrocarril de Villajoyosa a Alicante". Donava informació aquest sobre la revista "Exportació de pasa valenciana" en la qual es publicava un article detallant que l’expedient del ferrocarril de la Vila Joiosa a Dénia marxava "con gran rapidez". L’aprovació del traçat que seguia la línia el feia el Ministeri de Guerra. El MInisteri de Foment trobava conforme tota la documentació i planols i es parlava de que la pròxima primavera -la de 1910- estiguera ja inaugurades les obres. Es publicava que "antes de finalizar el año actual se sacará a subasta el ferrocarril..."

Es feia una "sucinta descripción del trazado" per a coneixement de tots els lectors. Parlava que hi havia una estació comuna per a Benissa i Teulada. Nomenava els túnels de l’eixida de l’Abiar i baix del Tossal Gros a la serra del Castellar. Deia: "descendiendo por Benitzaina, viene a atravesar el río Gorgos con otro buen viaducto. En el kilómetro 54 se sitúa la estación de Jávea-Gata para el servicio de ambos pueblos. A la salida de Gata i enfilando los collados de los Tres Molinos, dejando a la izquierda dos de ellos...". Fins ací el traçat que ens pertocaria a Gata. 

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXVI, Nº 8.686 del 6 de novembre de 1909.

Una notícia del diari alacantí "La Correspondencia..." publicada el dia primer de maig de 1909 ho dona a entendre així. La Superioritat competent accepta la permuta del que després va ser un gran mestre a Gata Fernando Santa Lucía Doñate, que estava a Xest, per José Martí. Santa Lucía vindria al Patronat de la Duquessa d’Almodòvar, que aleshores funcionava a Gata, ja que era una deixa de la noble aristòcrata valenciana per als infants del poble i l’escolarització.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXVI, Nº 8.532 de l’1 de maig de 1909.

Mercedes Bertolín era nomenada mestra de pàrvuls l’any anterior

Ho publicava el diari "La voz de Alicante" el 27 de març. Hi havia un informe favorable en el districte universitari alacantí pel qual s’autoritzava la permuta de D. José Martillo Llaveras i D. Fernando Santos, mestres de Gata i Xest, respectivament. Martillo passava a Xest i Santos a Gata.

Per altra part, era nomenada mestra de l’escola de pàrvuls de Gata, Dª. Mercedes Bertolín Peña.

FONTS: diaris ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXV, Nº 8.419 del 30 de novembre de 1908, i ’’La voz de Alicante"-Any VI, Nº 1.848 del 27 de març de 1909.

La notícia la va publicar el "Diario de Alicante" el dia 2 de desembre de 1908. El titular ho deia tot: "Joven aprovechado". Contava que un jove, Jaime P.O, "habitante del pueblo de Gata, de 16 años de edad, en cierta excursión que hizo á Jávea, le sustrajo a José C.C. un magnífico reloj de bolsillo que vendió á un carretero desconocido". No content amb això diu el relat que "repitió la suerte con otro vecino de Gata...más al revender este último reloj fue descubierto, detenido y puesto a disposición del Juzgado que le instruirá sumaria por los dos delitos".

FONT: ’’Diario de Alicante"-Any II Nº 550 del 2 de desembre de 1908.

El gater Vicente Signes, que al diari li van posar "Lignes" era notícia el dia 4 de novembre de 1908. El "Diario de Alicante" publicava eixe dia que "En el Negociado de Fomento del Gobierno civil -s’entenia d’Alacant- se ha recibido el título de licenciado en Farmacia á favor de D. Vicente Lignes (per error, ja que és Signes), natural de Gata".

FONT: ’’Diario de Alicante"-Any II Nº 526 del 4 de novembre de 1908.

(Continuació d’ahir)

Torna el cronista a destapar el caràcter afable dels gaters i la conversa no té perdua. Quan està descansant i donat que hi ha un bar allí, li diuen: "¿Vosté no beu?.", "No acostume". "Tinga, home". Les begudes eren absenta i "resoli" (café licor).

Tornava a deixar clar que pensava del poble el viatger i era categòric en la seua afirmació: "Gata es pobre. Si la pasa no se vale y la almendra no presta "a patir". Descrivia les feines del poble: "Terminada la tallá, despesoná y encaixá de la pasa y la "trencá" de la almendra todo el mundo a "fer llata", trenzar palma para sombreros y capazos". Això si, per fi alabava als gaters: "¡Cómo mueven las manos! ¡Ni á máquinas!".

Tornava el viatger a "clavar-se" en els gaters qualificant-los com a "raquítics" alguns i posava el cas de la lepra "que parece haya tomado carta de naturaleza por estos andurriales. Precisa que sea pronto un hecho el Sanatorio de Fontilles".

El viatger deia també que "Hubo un tiempo en que Gata era rica" i ho explica dient que primer van entrar els malaguenys i ens van ensenyar a fer pansa de sol, després entrà la filoxera..."

Inclús s’atrevia a dir que el jornal de les dones en l’època de "trencá", "tallá" i "despesoná" -referint-se a almetles i raïm per a fer pansa- era de 50 a 70 cèntims. I els homes guanyaven el que podien. La resta de l’any fent llata i venent cabassos i capells, inclús a València "frente a la Lonja" i a 10, 20 i 30 cèntims diaris.

Com a plats típics nomenava el "budellet", "bull" i "sanegacho".

Finalment diu: "A la salida de Gata hay un puente muy bonito".

Font: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa’ - Any XXV Nº 8.367  del 30 de setembre de 1908.

Un dels diaris que vaig seguint i publicant per a tots vosaltres, gràcies a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura, en versió digital, publicava el dia 30 de setembre de 1908 una "Crónica de viaje" en la que GATA era un dels pobles per on el viatger escriptor comença en un dels paràgrafs: "Estábamos a la vista de Gata...". Després dubta molt del nom del poble, inclús diu que no tindrà res a veure el nom amb el caràcter dels seus habitants. Deia una frase que, encara hui ailladament existeix aquest costum: "Curiosillos, asomaban los bien parecidos y risueños rostros por todos los huecos". I deia l’autor de la crònica un tant socarronament: "¿Será una de sus distracciones inocentes fiscalizar la llegada de los viajeros?.

A l’entrar al poble deixa entendre que els carrers estaven empedrats. Exageradament compara "la trencà de l’ametla" (cal dir que estavem a final de setembre de 1908) amb una "arca", una "pedrea" o un concurs de traca. Deia el cronista que des d’Alacant a Dénia sols hi havia dos cultius: pansa i ametla.

A Gata van fer parada carruatge i passatjers. Descriu un "mostrador abierto en el amplísimo vestíbulo con gigantes pilares de un caserón enorme que sirve de posada, y donde está la administración de los coches". Seria en aquella època l’Hostal de San Miguel, que estava a l’entrada del carrer La Bassa.

(Continua demà...)

FONT: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa" Any XXV Nº 8.367 del 30 de setembre de 1908.

Ho publicava fa uns dies. Ara ho diu ben clar el diari "El Heraldo de Alicante...". El dia 26 de juny de 1908 va publicar un article titulat "Tribuna de honor. Excursión por la Marina" en el qual exalta la llavor de l’exministre Rafael Gasset que s’encarregava de la direcció del partit liberal, però quan sigué ministre "recientemente, ante el conflicto creado por la invasión de la filoxera en Gata, Pedreguer, Denia, Beniarbeig, etcétera, se levantó en el Congreso y dejó oír su voz, en defensa de sus intereses, pidiendo la intervención del Gobierno, su auxilio y remedio...".

FONT: ’’Heraldo de Alicante"-Any IV, Nº 986 del 26 de juny de 1908.

El diari alacantí "La Correspondencia..." el dia 11 de juliol de 1908 publicava una "Presentación". Així es titulava la nota en la qual deia que "La benemérita del puesto de Denia" participava al Govern de la presentació al Jutgat de la capital comarcal d’un guarda de camp dit Bartolomé F.S., "autor de las heridas inferidas en el pueblo de Gata a Vicenta P.S.".

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXV, Nº 8.303 de l’11 de juliol de 1908.

I per què?. Hi havia una raó de pes. El director Manuel Navarro era fill de Novelda. Va ser invitada la banda. Al programa de les festes patronals d’aquella ciutat en honor a Santa María Magdalena, que es celebrava del 19 al 22 de juliol de 1908 hi havia moltes referències a l’actuació de la banda "La Primitiva" de Gata. Trobem detallat tot el programa al diari alacantí "La Correspondencia..." del 14 de juliol.

El dia 19 deia: "A las ocho...verificará su entrada la banda de música "La Primitiva" de Gata, que dirije el hijo de esta ciudad D. Manuel Navarro Valero. A las nueve, inauguración de la feria por una Comisión del Ayuntamiento, acompañada por la música de Gata...". Seguia detallant el programa del dia 19: "A las seis -s’entenia de la vesprada- grandes conciertos...en los jardines del Casino por las de Gata y Rojales...". També de la nit: "A las once, veladas musicales en la Plaza Mayor por la música de Gata...".

El dia 20 deia el programa: "A las seis de la tarde, conciertos en los jardines del Casino por las bandas de Crevillente y de Gata...A las diez de la noche...en la Plaza de San Roque por la de Gata".

Ja el dia 21 actuava la banda de Gata a la fira i al Casino a les deu de la nit. Finalment, el dia 22 també va actuar la banda a les sis als jardins del Casino juntament amb la de Crevillent i a les deu de la nit a la fira. Acabava la programación així: "En los días de las fiestas amenizarán la estancia en el edificio y jardines del Casino, a las once de la mañana, las bandas de Gata...".

FONT: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXV, Nº 8.305 del 14 de juliol de 1908.

El diari alacantí "La Correspondencia..." informava de les notícies militars d’una marxa de resistència del Regiment Vizcaya, que tenia la base a Alcoi. Era publicada al diari el dia 27 de maig i detallava el diari del pas pels pobles. Feien la marxa els capitans Margarit, Castellanos i Chordá, i els primers tinents directors Benito i Prado del mencionat regiment. La quarta jornada del dia 18 de maig va eixir de Dénia a les 4,15 de la matinada "por camino malo de herradura" passant per entre Jesús Pobre i Ondara i Pedreguer, arribant a Gata a les 7,20, acompanyats a peu pel capità de la Guàrdia Civil, Sr. León. La distància era de 15 kilòmetres i l’esmorzar era a Gata amb el capità eixint cap a Benissa...

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa" -Any XXV Nº 8.268 del 27 de maig de 1908.

L’última part d’aquestes notes informatives de 1908 al voltant de la filoxera, la pesta que quasi va arruinar Gata, també pot resultar exagerada. L’article es publicava al "Diario de Alicante" el dia 13 de maig de 1908 i es titulava "Errores que cuestan lágrimas". Parlava de Gata com a "otro de los pueblos que están llamados en breve a desaparecer". Deia el diari que la ruïna li havia vingut per la filoxera i publicava: "En vano sus vecinos reclamaron el amparo de los Gobiernos", però com no hi havia res a fer -diu més o menys el diari- "los infelices vecinos de Gata empezaron a emigrar". I els que van quedar al poble, deia el diari: "han sostenido cuatro años de lucha con la miseria,q ue les ha llevado a la desesperación y en último término a emigrar también en masa al Brasil y a la Argentina". I si pareix molt exagerat la frase final també donava un toc d’atenció al respecte: "aunque no ha faltado quien desconociendo estas desdichas las ha juzgado de exageraciones".

FONT: ’’Diario de Alicante"-Any II Nº 384 del 13 de maig de 1908, Pàgina 1. / / http://prensahistorica.mcu.es.

Continuant amb el tema que ens ocupava ahir, sobre la pesta de la filoxera que va deixar molt tocats als gaters l’any 1908, recollim l’article de "La Correspondencia..." del dia 5 de maig d’eixe any. Hi havia dos notes al respecte de Gata. En una adverteix de la visita de un ingenyer i un ajudant del servei agronòmic que hi havien arribat a Gata "con objeto de estudiar la crisis planteada". El breu deia com a remat: "Hay buenas impresiones".

En un altre article deia que "según nos comunican de Gata..." havien arribat els dos tècnics, que el Ministeri de Foment havia promés remetre "para estudiar la crisis que allí se ha planteado en términos deplorables y propusieran remedio eficaz a tal situación". La solució, el Govern esperava donar-la ràpidament (després dels informes dels dos tècnics) "...y el pueblo de Gata procurará con su interés y su solicitud constante que así sea".

De "broma pesada" i "intolerable" es calificava el fet de que portaren els dos tècnics a Gata i després no es fera absolutament res i acabava l’article dient: "puesto que de no dar pronta y eficaz solución a la crisis planteada en Gata, la miseria y la emigración diezmarían aquel pueblo que por su laboriosidad y fértil suelo puede y debe ser próspero".

Demà us conte més coses sobre la filoxera i Gata en 1908.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXV, Nº 8.249 del 5 de maig de 1908. / /  http://prensahistorica.mcu.es.

Fins al Congrés dels Diputats va eixir la situació en la qual es trobava l’any 1908 el poble de Gata. En concret, el dia 28 d’abril, el diputat Gasset es va dirigir al Govern per a dir-li que "los habitantes del pueblo de Gata se hallan en la más espantosa miseria". Així ho recollia el diari "La Correspondencia..." al dia següent. Per tal de no ser una emigració constant, Gasset va demanar al ministre de Foment que fera alguna cosa "para remediar la desgracia de los vecinos de Gata". El Govern va deixar clar que hi havia certa "exageració" per part de la premsa de la situació de Gata i ho tindria en compte, enviant un ingenyer.

Perquè la causa era la situació que havia deixat la filoxera. El diari "El pueblo..." el mateix dia 29 d’abril de 1908 ho publicava en certa gràcia i també sarcasme: "El pueblo de Gata se dispone a emigrar. Su riqueza consistía en viñas; a las viñas les ha entrado la filoxera y a los gateños o hijos de Gata les ha entrado la idea de emigrar a América. ¡Irán por plantones americanos!".

(Demà continue contant-vos al respecte de la pesta de la filoxera)

FONTS: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXV Nº 8.244  del 29 d’abril de 1908, i diari ’’El pueblo"-An VI, Nº 1.334 del mateix dia.

El 14 de desembre de 1907 ho publicava el diari alacantí "La Correspondencia..." titulant: "Detenido". La benemèrita del lloc de Gata havia detés a Juan F.D. "del citado pueblo, que se hallaba al frente del molino harinero de la propiedad de Gabriel Mulet". Per què es va produir la detenció? Quins van ser els motius?. El diari deia que "por no responder de la existencia del trigo que le entregaron varios vecinos".

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa’ - Año XXIV Número 8138 (14/12/1907)".

La predicació la va fer el vicari Borrell

El diari alacantí "La Correspondencia..." narrava la festa a Santa Cecília dels músics de Gata l’any 1907. La publicació era del 29 de novembre. Es tractava de "la Primitiva" que dirigia Manuel Navarro. Es va fer una "solemnísima función religiosa" en honor a la Patrona. Al llarg de la missa diu que la banda va interpretar les obres preparades per a tal fi i que "el sermón estuvo a cargo del ilustrado vicario D. Vicente Borrell, quien hizo un hermoso panegírico de dicha Santa". Seguix parlant del sermó de Borrell: "...recomendando a los músicos que perseveraran en el ejercicio de su divino arte." Tots els músics de la banda "recibieron el Pan Eucarístico".

Destacava el cronista les "excepcionales condiciones artísticas" de la banda i dels músics les seues "arraigadas convicciones religiosas".

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXIV Nº 8.125 del 29 de novembre de 1907. // http://prensahistorica.mcu.es.

El diari alacantí "El Graduador..." del dia de Sant Miquel de 1907 titulava l’article com "HORROROSA TORMENTA". Encara que estava escrit des de Xàbia també afectava al terme "colindante de Gata". Era "hace unos días" i diu que "se aglomeraron sobre las montañas de Gata densos nubarrones". Parla d’una raig que va caure "sobre aquella población -no deixa ben clar si era Xàbia o Gata-, però si diu que "pasó por cuatro casas, produciendo en una sola morada tres heridos y un muerto". També parla del riu quan publica: "El cauce del Gorgos escasamente podía recoger la imponente masa líquida que rebosaba los puentes". Després parla del barri xabienc de Triana i de la mort d’un home, que encara va ser recollit pels mariners ja cadàver.

FONT: ’’El Graduador: periódico político y de intereses materiales"-Any XXXIII. Nº 8.471 del 29 de setembre de 1907.

Acabe el resum del relat que el senyor " X " contava en un article al diari "La Correspondencia..." i que era publicat el dia 2 d’abril de 1907. A l’última part descobrim de quina banda parlava. La "música" com li diu ell era "La Primitiva de Gata" i pel que sembla era una segona banda, no precisament la municipal, perquè diu: "no tiene ninguna subvención, ni está patrocinada por nadie, sino ellos de por sí sufragan todos los gastos..." Ells mateixa es van pagar els instruments i els trages que van estrenar "para tomar parte en los festejos del vecino pueblo de Teulada". ¡Quina casualitat o no...encara hui cent-cinc anys després seguix la banda gatera anant a les festes teuladines.

Ara es quan parla de qui és el director i com deien dijous a aquesta mateixa secció era Manuel Navarro Valero, que havia entrat a setembre de 1906. Acaba alabant-los més si cap: "Hoy, estoy segurísimo, que entre las músicas de los pueblos de esta categoría, la música "Primitiva de Gata" figurará a la cabeza..." i remata dient: "...y el pueblo que la posee obtendrá, solo por ella, nombre y fama de culto y ilustrado". La signatura final és " X " tal vegada per a què no es coneguera l’autor.  

FONT: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIV, Nº 7.925 del 2 d’abril de 1907.

Proseguint amb el relat que feia el viatger " X " i que publicava el diari "La Correspondencia..." el dia 2 d’abril de 1907, quan estaven assajant la sarsuela "Marina" va quedar asombrat "al oírles ejecutar ciertos pasajes de la obra". Els posava més valents als músics i amb més mèrit, ja que deia deurien tindre "las manos encallecidas por el uso contínuo del arado y azadón".

El privilegiat espectador del assaig va saludar al director, que recorde era Manuel Navarro Valero i ell dirà també a l’article. Li van interpretar les obres que va voler i va quedar prendat de l’obra "Cleopatra" de Marinelli "que ejecutaron muy discretamente". Diu que va passar tan bona estona que va oblidar "las penalidades de mi viaje".

Demà diumenge us conte el final del relat...

FONT: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIV Nº 7.925 del 2 d’abril de 1907.

Com us vaig dir ahir, al llarg del cap de setmana, de hui divendres 18 a diumenge 20, aniré desvelant-vos aquell article que ja coneixia.

Un extens article titulat "Desde Gata" publicat al diari alacantí "La Correspondencia..." el dia 2 d’abril de 1907 i que jo vaig publicar fa uns anys al programeta de festes de Santa Cecília, torna a aparèixer a la sèrie "¿Sabieu...?.  El narrador viatjava des d’Alacant en diligència i va recalar "Buscando reposo" a Gata. Una posada, que ben bé podria ser l’Hostal del carrer que porta eixe nom, per a descansar i la idea de que "en tan tristucha y al parecer tan solitaria población" anava a estar més a sols que la una, que diuen per ací.

La troballa del viatger va ser per a ell asombrosa "al encontrarme con una música compuesta de cuarenta individuos, con instrumental flamante, pues acababan de hacerlo nuevo". Estaven assajant amb moltíssima serietat per a ell la sarsuela "Marina". Era "La Primitiva de Gata" que dirigia Manuel Navarro Valero que era de Novelda i que després en 1921 dirigiria la banda d’Elda.

Demà continue contant-vos aquesta historia...

FONT: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIV, Nº 7.925 del 2 d’abril de 1907.

El diari "La Unión republicana" d’Alacant publicava l’últim dia de 1906 una ressenya sobre el director Manuel Navarro Valero, que "acompañado de su joven y bella esposa" passava uns dies al seu poble natal Novelda amb la seua família i deia que era "director de la banda musical de Gata (Alicante)".

En un extens article del que parlaré demà i que ja vaig publicar al programeta de Santa Cecília titulat "Desde Gata", que donava a conèixer el diari "La Correspondencia..." el 2 d’abril de 1907 també apareixia aquest director de "La Primitiva de Gata". L’autor d’aquell article ( X ) comparava al poble que tenia aquella banda com a "culto e ilustrado" i donava la data d’entrada d’aquest director a la banda. Deia: "La fundación de esta música data ya de algunos años; pero hasta que vino a encargarse de su dirección (unos siete meses) -és a dir que si es publicava l’article a abril, set mesos enrere era a setembre de 1906- el que lo es en la actualidad don Manuel Navarro Valero, nunca ha podido prosperar".

FONTS: ’’La unión republicana : periódico político’ - Año IV Número 177 (31/12/1906)’ i ’’La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa’ - Año XXIV Número 7925 (02/04/1907)’.

La informació la donava el diari "La Correspondencia..." el dia 26 de setembre de 1906. El mestre d’instrucció primària, Don Salvador Signes Andrada, natural de Gata, província d’Alacant, havia presentat a la Direcció de l’Institut General i Tècnic una instància i els documents pertinents demanant autorització per a fundar un col·legi "en aquel pueblo", el col·legi era de primera ensenyança.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIII Nº 7.779 del 26 de setembre de 1906.

Trobem dos diaris alacantins que ens donen compte del canvi de mestra a l’escola de Gata a l’estiu de 1906. María Bayona Bayona havia deixat el lloc vacant per la seua marxa a l’escola del poble de Relleu, on va prendre possessió el dia 11 d’agost. La subsecretaria d’Educació nomenà com a mestra interina al setembre d’eixe any a Àngels Company Sanchís. El sou era de 550 pessetes annuals.

FONTS: diaris ’’La voz de Alicante"-Any III Nº 747 del 18 d’agost de 1906 i ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIII, Nº 7.772 del 18 de setembre de 1906.

El títol de l’article era: "Captura" i es publicava al diari alacantí "La Correspondencia..." el set d’agost de 1906. La benemèrita del lloc de Gata detenia a Francisco F.C. de 31 anys, qui li causà una ferida a Vicente C.E. "de 18 años de resultas de la cual falleció".

FONT: La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIII, Nº 7.738 del 7 d’agost de 1906, pàgina 3.

Ens ho diu un anunci publicat al diari "La Correspondencia..." el dia 7 d’agost de 1906. Es faria la subhasta per tal de contractar el transport de la correspondència pública a cavall des de l’Oficina de Correus de Xàbia a la de Gata. El tipus màxim era de 400 pessetes annuals. Totes les condicions es trobaven guardades en els plegs que es podien recollir al Govern Civil d’Alacant i a les oficines de correus de Gata i Xàbia. El termini fins el 13 d’agost i l’obertura de pliques seria el 20 d’agost.

FONT: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Año XXIII Nº 7.738 del 7 d’agost de 1906.

Sabíem per mitings agrícoles que existia aquest. Ara tenim la informació oficial. L’alcalde de Gata va presentar a Govern Civil d’Alacant el reglament pel qual es tenia que regir el Sindicat Agrícola. El diari alacantí de "La Correspondencia..." ho publicava el 28 de juliol de 1906. Es tornava ja presentat i registrat el reglament del Sindicat "de aquel pueblo" -referint-se a Gata.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIII, Nº 7.730 de 28 de juliol de 1906.

Si recordeu, ahir us parlava del destí de Dª Remedios Bermejo a un poble de Cuenca deixant vacant l’escola de pàrvuls de Gata. El diari alacantí "La Correspondencia..." el dia 8 de maig de 1906 publicava la informació extreta del Ministeri d’Instrucció Pública, en la qual posava els nomenaments interins. Per a Gata es designava a Dª Josefa Cabrera Morales, prenent possessió tot de seguida.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXIII, Nº 7.664 del 8 de maig de 1906.

Dos dades publicades als diaris ens porten a 1906. Una sobre armes i l’altra sobre la guarderia rural del poble. La primera, contava el diari "La voz de Alicante" el primer dia de maig de 1906 que havien estat autoritzades per a rebre armes i explosius distintes persones a la província. A Gata posava que era la vídua de J. Martí. La segona, el mateix diari contava eixe dia també que hi havia publicat un edicte l’Ajuntament "de la villa de Gata" acordant arrendar el servei de guarderia rural del terme. Es posava a pública subhasta per termini de dos anys que acabaria el 31 de desembre de 1907. L’acte per a veure qui es feia amb el servei es tenia que celebrar el dia 10 de maig a les 10 del matí "en las Casas Consistoriales".

FONT: ’’La voz de Alicante"-Any III, Nº 658 de l’1 de maig de 1906, pàgina 2.

La "Gaceta" publicava el dia 13 de març de 1906 els nomenaments de les mestres que per ascens es traslladavent. Na María Remedios Bermejo deixava vacant la de párvuls de Gata i passava a la de pàrvuls de Iniesta, poble de Cuenca.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa" -Any XXIII Nº 7.629 del 22 de març de 1906, pàgina 2.

Hui 5 de maig de 2012 s’ha celebrat també el sorteig extraordinari de la Creu Roja

Hui s’ha fet a Cáceres i no ha plogut. Fa 25 anys, tocava fer-se el 23 de maig a Logroño i com va ploure al final es va ajornar al dilluns 25 i la sort va ser per a Gata. Fa 25 anys. Repassant els agraciats dels anys anteriors i posteriors de la Marina Alta, dir que en 1979 la grossa li va tocar a Pego amb altres localitats espanyoles i en 1992 a Dénia, també repartit.

He trobat un dècim d’aquell dia que a Gata li va tocar la grossa. La pàgina de "loterofilia" venia aquesta relíquia de fa 25 anys. Us la pose.

Recordeu que el dècim valia 500 pessetes i la sèrie 5.000 i que el primer premi va ser de 40 milions de pessetes i que el nombre premiat va ser el 49.920 i que els agraciats van ser els abonats de la banda Unió Musical.

De sorteigs viatgers i eixe mateix any màgic per a Gata, 1987, tenim el del 9 de maig quie es va fer al poble veí de Benissa. Era l’extraordinari dels milions.

Si voleu llegir la notícia en la que s’informava del canvi de dia del sorteig que li va donar la pluja de milions a Gata, aquest és l’enllaç de El País digital: http://elpais.com/diario/1987/05/24/espana/548805629_850215.html.

FONT: loterofilia / el país.

Ho publicava el diari alacantí "La Correspondencia..." el dia 19 d’abril de 1906. La benemèrita del lloc de Gata ho feia partícep a Governació Civil. Un jove Francisco M. de 26 anys havia estat ferit "en un brazo por disparo de arma". L’autor era el seu conveí José L. de 49 anys.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa" - Any XXIII Nº 7.650, 19 d’abril de 1906), pàgina 3. // http://prensahistorica.mcu.es.

Va quedar constituïda a Ondara pel març de 1906. Era la Lliga de productors de pansa de la Marina. Hi havia gent de Dénia, Pedreguer, Ondara, Xàbia, El Verger, Benidoleig i Gata. Del poble estaven Antonio Ferrer i Antonio Martí. La tasca a desenvolupar per la Lliga era: 1r, celebració de tractats comercials; 2n, confecció d’arancels de duanes; 3r, rebaixa de transport als ferrocarrils interiors; 4rt, que l’alcohol de pansa es considere com a vínic i no com a industrial; 5é, reformes anàlogues a aquestes i 6é, estudi dels problemes de la producció i mitjans per a resoldre’ls.

FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXIII Nº 7.619 del 9 de març de 1906), Pàgina 2.

"En defensa de los intereses agrícolas". Diumenge, 11 de febrer de 1906, i a les nou del matí. La Junta de Defesa Agrícola va organitzar un míting, en el qual es van tractar temes relacionats amb l’agricultura i el preu acceptable remunerat dels productes espanyols i valencians a l’estranger. El diari alacantí "El Graduador..." ho publicava i anunciava "parece ser que mañana lunes tendremos cierre de tiendas, como protesta del aumento que han tenido los comestibles". Problemes d’abans i problemes ara, cent-sis anys després.

FONTS: ’’La voz de Alicante"-Any III, Nº 596 del 9 de febrer de 1906’, Pàgina 2, i ’’El Graduador: periódico político y de intereses materiales"-Any XXXI, Nº 8.953 de l’11 de febrer de 1906, diumenge, pàgina 2.

L’elecció de regidors tocava fer-se diumenge 12 de novembre de 1905 i l’escrutini general de les eleccions dijous 16, segon es despren de la informació que donava en un article "La Correspondencia de Alicante...". El mateix diari a la seua publicació del 14 de desembre anunciava que "Ha sido declarada la nulidad dee las elecciones municipales celebradas últimamente en Gata".

Finalment, el 10 de març de 1906 el mateix diari informava que "Visto el expediente y recurso interpuesto por los electos D. Jaime Pedro y otros contra el acuerdo de esta Comisión Provincial que declaró nulas las elecciones verificadas en Gata el 12 de Noviembre de 1905, han sido declaradas válidas por la superioridad".

FONT: diaris exemplars de "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXIII, dels dies 10 de novembre i 14 de desembre de 1905 i del 10 de març de 1906.

Torna la sèrie al "Cronista de Gata" després d’uns dies sense publicar-la.

I ho fa amb un altre succés, dels molts que passaven i publicaven de Gata dos diaris alacantins als inicis del segle XX, concretament al 1906. Era "en el pueblo de Gata" i qui ho comunicava era "la guardia civil del puesto". El títol no deixava dubte: "Reyerta entre hermanos". Dos germans de 25 i 20 anys es van barallar "resultando el primero con el brazo derecho atravesado de un balazo". Conta la notícia que l’agressor va fugir de seguida però va ser capturat per la benemèrita "ocupándosele el revólver con el que hirió a su hermano".

FONT: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIII, Nº 7.588, Pàgina 3, i diari ’’La voz de Alicante"-Any III, Nº 588, pàgina 2, tots dos del dia 30 de gener de 1906). / /   http://prensahistorica.mcu.es.

El diari alacantí "El Graduador..." dels dies 18 i 21 de juny de 1905 publicaven l’elecció de Fiscal Municipal i de Jutge Municipal. Per al primer càrrec va ser nomenat D. Pedro Fernández Torres. Per al segon D. José Signes Signes.

FONTS: diari "El Graduador: periódico político y de intereses materiales"-Any XXX, Números 8.769 i 8.772 dels dies 18 i 21 de juny de 1905, respectivament.

Era una xiqueta expòsita. La va trobar el guàrdia rural de Gata que estava a Teulada, no diu per a què. Ho narraven els dos diaris alacantins "El Graduador..." i "La Correspondencia..." el mateix dia, 13 de febrer de 1905. Al segon titulava "Mala madre" l’article i completava més detalls del succés. L’alcalde de Teulada ho va comunicar al Governador civil. El dia 8 se la va trobar "metida en una espuerta de palma" a la reixa de l’ermita de Teulada, que diu estava "extramuros de aquella población". El guàrdia rural gater era José Monserrat Signes. Era una xiqueta "envuelta en unos trapos, recién nacida". La va recollir i la va presentar al jutgat, la van batejar a l’església, encara que no especifica si a la de Teulada o a la de Gata i li van posar el nom de Josefa Salvador de San Luis. Lo la van lliurar a la nodrissa María Signes Sesé.

¡A què és un succés curiós!.

FONTS: diaris: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa" -Any XXII Nº 7.307, Pàgina 3 i ’’El Graduador: periódico político y de intereses materiales" - Any XXX, Nº 8.671, Pàgina 4, els dos del dia 13 de febrer de 1905.

Ho sabieu?. S’ho imaginaveu?. Ho podem descobrir per una publicació del diari "La Correspondencia de Alicante..." del dia 29 de maig de 1905, en la qual parla de que l’alcalde de Gata va ordenar "por medio de requisitoria la busca y captura" de dos mossos: José Grimalt Espasa i José Ripoll Caselles. Havient estat declarats pròfugs per l’Ajuntament de Gata.