DIMECRES SANT: DIA DE SALPASSA. Costum ja desaparegut a Gata.
Quan va arribar els anys 70 i quan estava Don Manuel de rector es va deixar de celebrar a Gata aquell costum de visitar les cases el rector, abans del tríduum, dels tres dies grans de Setmana Santa.
Jo recorde quan era escolanet, que anaven amb el Pare Vicent (En Vicent Llopis Bertomeu, de Teulada) i es feia la Salpassa. Després recollien i ens donaven tants ous, que el Pare Vicent els repartia a tots els escolanets.
Ara aquest costum encara es conserva als pobles de l’interior. El més prop de Gata el trobem a Orba i ja després als pobles de les muntanyes de la Marina Alta. Pego, Murla, Benigembla, Castell de Castells i les quatre Valls (Alcalà, Gallinera, Laguar i Ebo).
La Salpassa era la invitació de la parròquia a totes les cases del poble a viure amb devoció i recolliment els actes de la Passió i Mort de Jesús.
Recorde que ma mare posava una tauleta a l’entrada de casa, amb un cobretaula blanc i flors sobre ella. Un plat amb ous, un altre amb sal i de vegades dinerets. El rector passava i ho esquitxava tot i a tots, amb aigua beneïda, i s’emportava l’almoina, allò que us he dit de ous o altres cosetes.
Anavem pels carrers tocant la campaneta. El veïnat eixia al carrer. Es feia de bon matí de Dimecres Sant. El rector portava la creu; els escolanets l’acompanyaven amb el poalet de l’aigua beneïda. Ara, els temps que corren, els pissos, la vida tan mogudeta que portem, no convida a aquells costums. El ritual es perd en el temps. Si ens fixem en el significat de la paraula "salpassa", el diccionari d´Alcover-Moll, ens diu que ve del llatí "salis sparsio", que significa espargiment de sal. Després va derivar a "salispassa" fins a dir-se "salpassa". Es combinen dos formes d´entendre les tradicions en aquest acte de la salpassa: per una banda, és un ritus religiós -va el rector i escolanets per les cases-, per altra és popular, es fa pel carrer.
"El rector arribava a la porta de la casa on les dones solien esperar-lo amb la casa neta, les portes obertes, l’entrada regada i una tauleta amb el salpasset, plateret amb sal i ous", diu la història religiosa. "En beneir la casa i deixar la sal beneïda, la comitiva oficial agafava els ous en una gran overa o cistella, de vegades també altres presents o diners, en agraïment per la benedicció", deia Mossén Andrés Monzó.
La xicalla del poble no era llunyana a aquesta celebració i era tradició abans cantar cançonetes que feien referencia a les benediccions, als ous que es donaven com a present al rector, al mateix capellà que beneïa la casa.
Recorde aquelles floretes davant la portalada, el saleret i l´ouera a l´entrada de casa, el rector visitava les cases. És la salpassa, la tradició religiosa arrelada en una comunitat, que a Gata ja és història.
FONT: Meu article al blog "AlicanteVivo" de 18-3-2008.
4 comentarios
Amante de pepe -
pepe -
CRONISTA DE GATA -
No patixques. És del 2008 l'article. Abans de fer aquest blog, jo ja havia col·laborat en alguns articles, que ja aniré publicant altra vegada, del blog d'Alaant "Alicante Vivo".
Gatera amante del cronista -