20210404152004-compofontmata.jpg

Seguisc presentant-vos alguns dels paratges més típics del terme de Gata, per a l’esbarjo d’aquestes Pasqües, sempre amb coneixement, distàncies, mascareta i tot el que siga necesari, per a poder frenar la pandèmia del COVID19.

Hui ens dirigim al paratge de LA FONT DE LA MATA. Per arribar-hi eixirem dels quatre cantons que formen els carrers Costera del Grup Escolar i Sant Josep, passarem pel costat de l’olivera centenària i les escoles d’infantil i seguirem camí asfaltat endins. Entre pinades i sinuosa carretereta viatjarem uns tres kilòmetres.

Podem deixar el cotxe, si anem amb ell, a la raconada que fa el dit "Poet del Tio Mariano". Al respecte cal dir que una senyal de prohibició de més de quaranta per hora ens recorda que és carretera estreta i amb moviments de persones.

Després, a peu, recorrerem uns quatre-cents metres per a trobar-nos de repent a un mon passat, a una estància ja caiguda pel temps i l’oblit, la "Casa dels Xaparrundos".

Un vell aljub ben conservat i amb característiques especials, ens presenta la casa, amb sols les parets en peu. Del segle XIX daten aquestes construccions. Pel costat accedirem a la baixada de formigó que ens portarà al racó que conformen la MATA, el pou de la font, i els esberaudors d’altra època dels animals, amb una canalització àrab que porta l’aigua d’excés a una basseta més avall.

Anem a saber més d’aquests elements que miren cap al Pla dels Gorgos, que escolten el soroll dels vehicles que passen per l’autopista. 

* LA MATA: 

Dins del catàleg d’arbres monumentals de la Comunitat Valenciana que consultem trobem a la Mata ("Pistacia lentiscus"), un llestiscle que té la soca incrustada entre roques i que li dona un aspecte molt característic. Té uns 360 anys aproximadament, segons el catàleg, però podrien ser uns 600, de quatre metres d’altura i un perímetre de 2,75 metres, sent 11 metres la copa. La propietat és pública.

* LA FONT:

Entre la gran quantitat de fauna i flora, trobem una font que està dins d’un pou. Es pot baixar sis graons fins al pou d’aigua soterrani, que està protegit per una porta de ferro. Es nota que va ser construit pels àrabs per a l’aprofitament de l’aigua. Al lloc hi ha també algunes pedres tallades de gran tamany en les quals podien beure els animals que anaven de pas o pasturaven per allí, fent d’esbeurador. Les pedres poden inclús servir de taula. El llogaret és sempre molt visitat. A l’última visita, i no era Pasqua, vaig contar en tot el trajecte i allí al paratge mateixi fins a trenta persones caminant, de ruta, amb bicicleta de muntanya, fent ruteta.