Facebook Twitter Google +1     Admin

ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 24ena CONVIDADA (segona etapa): ISABEL SIGNES SOLER, GATERA OPTOMETRISTA QUE VIU A CALP. ESTÉN TOTA LA SEUA SOLIDARITAT PEL MÓN A TRAVÉS DE VISIÓ SENSE FRONTERES

20200520145851-isabelbe-copia.jpg

VAN ARRIBANT ELS TREBALLS I ARTICLES DELS CONVIDATS DE LA SEGONA ETAPA DE L’ESPECIAL X ANIVERSARI DEL BLOG DEL CRONISTA DE GATA.

ISABEL SIGNES SOLER ÉS UNA DONA VALENTA, SOLIDÀRIA. OPTOMETRISTA VIU A CALP ON TÉ DOS ÒPTIQUES. FUNDADORA DEL PROJECTE "VISIÓ SENSE FRONTERES" ES DEDICA A PREVINDRE LA CEGUERA ALS MÉS NECESSITATS D’ALTRES MÓNS. AL SEU ESCRIT MESCLA ENYORANCES GATERES I PROJECTES REIALS.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT. GAUDIU D’ELL: 

Per començar, agrair a Miguel la invitació a participar en aquest espai on ha participat tanta gent extraordinària del nostre poble. El primer que vaig fer al rebre la invitació va ser vorer que han escrit el altres convidats. I de seguida es van barrejar les emocions amb els records.

Eixes nits d’estiu a la caseta, amb Dora i els seus germans.  Son pare, el tio Vicent, posava una màrfega baix del riu-rau i ens deixaven la pell fent volantins a la llum del cresol. L’olor de la caldera bullint a punt de començar a escaldar de bon matí. El sequer ple de pansa… Eixos pasdobles els dies de festa amb Domingo, company de la banda. Quantes nits d’assaig i de vivències. Van ser anys molt bonics.

Vaig trobar també a Toni Monfort i a Josep Ginestar, dos persones molt importants en el meu camí.  Amb Toni vaig compartir bons moments a l’església i vaig aprendre molt.  Josep hem va donar suport per a constituir l’associació que els dos, junt al meu germà Jose Signes, vam fundar l’ any 1999, “Visió sense Fronteres (VSF)”.  VSF és dedica a la prevenció de la ceguera evitable per les dos causes més importants, les cataractes i la falta d’ulleres. Vam començar a Anantapur (Índia) on Vicent Ferrer tenia la seua fundació.  Després a Marroc, i d’ací a Moçambic, on el pare Vicent Berenguer ens va obrir sa casa.

Han sigut més de 90 projectes per tot el món, Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud… Pel camí vaig conèixer a Amma, un mahatma, o anima gran de l’Índia que és el pilar i centre de la meua vida. He tingut la sort de viatjar de gira amb Ella durant diversos anys per tota Europa, Estats Units i Canadà.

Treballe com optometrista a Calp on tinc dos òptiques.  I després de traure el doctorat vaig començar a donar classes a la Universitat de València on estic de professora associada.  Com afició,  done classes de ioga a Calp on he montat el meu propi centre.

Però sempre torne a Gata, i cada vegada que veig el Montgó pense: “ja sóc a casa”. L’olor a terra mullada, vorer com broten els ceps, la boira dalt de montgò i la lluna plena… les faves sacsades amb fenoll…(per cert, el meu home que és alemà em diu “no sé cómo puedes comer habas todos los días” i jo li dic que cal aprofitar que ara es la temporada i que no n´hi han tot  any). No hi ha cap lloc com la nostra terra, i cegueu-me que el món és molt gran.

Estem vivint una situació molt especial. En les nostres mans està com viure-ho.  Aprofitem el silenci exterior per a connectar amb el silenci interior. És des d’aquest silenci interior d´on brota la cosa més pura que tots portem dins. Diu Yolande Duran que “és el pensament de que el que passa hauria de ser diferent del que és, el que ens fa patir. Ací resideix el nostre poder, en el canvi d’actitud. Si desplacem la nostra actitud de la queixa a l’acceptació, podrem fer front a tot el que la vida ens porte. Que este silenci ens aprope a la família i a tornar a valorar les coses més senzilles.  (Per cert, ma mare ja ha fet un tapet de punt de ganxo per a la taula del menjador des que estem confinats, i demà comença el segon).

I, donat l’èxit d’aquest blog, no voldria deixar passar l’oportunitat de demanar-vos perdó. Perdó si he ofès a algú amb les meues paraules o accions ara i al llarg de la meua vida.  No era la meua intenció.  Ha sigut el fruit de la meua ignorància. Perdó.

I per acabar, vos desitge molta salut física i pau interior.  Ara, és l’únic moment que tenim, aprofitem-ho vivint plenament.

ISABEL SIGNES SOLER

27/04/2020 21:05 cronistadegata #. CRONISTA

Comentarios » Ir a formulario

gravatar.comAutor: Ginestar

El primer que se m´ocorre és apuntar, menys mals que existeixes¡¡, menys mal que portes llum, estem tots tant necessitats¡¡, menys mal que hi ha altres models de maneres de vore la vida, també estem tant necessitats¡¡¡. La meua vida no havera estat igual sense la teua presència, sense aquella nit inoblidable on entre tu, Amparo i jo varem decidir d´anar al Marroc amb una maleta plena d´ulleres i plens d’il•lusions. Conjuntament amb tu pregue per que este confinament puga servir de reflexió per a poder canviar tantes coses....

Fecha: 29/04/2020 14:52.


Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris