ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 23ena CONVIDADA (2ªetapa): MARÍA ROSA MULET GRIMALT, MESTRA D'INFANTIL, LOGOPEDA, ESCRIPTORA,...GRAN PERSONA
COMENCE LA SEGONA ETAPA DE L’ESPECIAL X ANIVERSARI DEL BLOG AMB UNA CONVIDADA (LA 23ª) MOLT ESPECIAL. UNA TRAJECTÒRIA MOLT EXEMPLAR. MESTRA, LOGOPEDA, PUERICULTORA, NATURÒPATA, DIPLOMADA EN CONTROL MENTAL I EN BIONERGÈTICA...I MÉS COSES. PERÒ PER A MI ÉS UNA GRAN PERSONETA. LA CONEC DES DE FA MOLT DE TEMPS I AMB GRAN RESPECTE. ÉS MARÍA ROSA MULET GRIMALT. DOS LLIBRES MOSTREN LA SEUA BARREJA PROFESSIONAL I PERSONAL: "L’ESCOLA PONTECIADORA DEL CREIXEMENT HUMÀ INTEGRAL" I "T’HE TROBAT PRINCESA".
PAREM ATENCIÓ AL QUE ENS DIU AL SEU ESCRIT:
Miguel, portes a la sang la recerca, el recollir i estudiar informació, així és i així ha segut sempre des de que et conec. I d’això fa tants anys!. Molta gent ens perguem buscant el nostre lloc, el nostre objectiu a la vida. Miguel, crec sincerament que tu l’has trobat: cronista del teu poble. Quan m’has proposat aportar el meu minúscul granet d’arena a la teua tasca, m’he sentit molt honorada. Gràcies Miguel.
Gata és un poble d’avencs, s’ha dit sempre a ma casa.
De menuda sentia al meu avi Carlos, contar la història de l‘avenc que hi havia allí a la caseta, per suposat mai ens va deixar entrar als xiquets, però quasi ens la coneixíem de pam a pam a través dels seus relats. L’entrada estava al sequer, estreta, pot ser massa llarga, però si tenies paciència arribaves a la gran estança, ampla i fresca, com deia l’avi, tan gran com una casa, el sostre quasi impossible de veure per la fosca i com de llunyà estava. Allí podria viure molta gent si fera falta -ens deia…, tambè ens contava que aquell avenc continuava per estretes galeries, forats i clevills que mai havia sentit l’instint d’explorar.
D’ací enllaçava amb històries de gent que havia viscut la guerra amagats sota terra, en alguns avencs que, segons ell, amb “el seu avenc” es comunicaven, unint en les profunditats les nostres terres. I sempre rematava dient:
“…El nostre és un poble difícil, d’extrems, la llavor que creix ací és forta, de secà, l’aigua va per baix, de vegades ens fa l’ullet però de seguida se’n va. Som gent diferent, llençats, ens fem prompte als canvis i no ens importa perseguir somnis, inclús si ens allunyen de la llar. I açò és perquè estem assentats sobre el buit i en el buit tot cap…”
Sóc de Gata, vinc de gent que no té por als canvis perquè els canvis ens fan créixer, ser qui som i aprendre.
Recorde com vaig presentar la meua conferència en un congrés sobre Fibromiàlgia i Fatiga Crònica, el seu títol deia, “La Fibromiàlgia, una proposta de canvi”, resumint molt, molt, venia a dir: “…Quan el cos et parla amb dolor, eixe no és el camí, quan la cosa no roda i aleshores tot es trenca sota els teus peus, arriba un moment en el que no hi ha tornada enrere si vols seguir; estàs davant d’una gran proposta de canvi. Aleshores, igual que ho fa un navegador de nova tecnologia, t’has de replantejar la ruta, per on anaves no és correcte, has de replantejar-te el camí fins al teu destí”.
En aquest moment el món ens diu: “Aquest no és el camí”
El que estem vivint en aquests moments a la Terra és, simplement, una proposta de canvi .
Per a la meua gent, aquesta gent del meu poble, recolzada en els avencs, amb el buit com a llenç, el repte està servit, cal anar a per ell!
ESTEM DAVANT D’UNA GRAN PROPOSTA DE CANVI.
ACCEPTEM EL REPTE!!!!
MARÍA ROSA MULET GRIMALT
2 comentarios
Miguel -
Carles -