ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 22é CONVIDAT: DOMINGO GRIMALT CASAS, MÚSIC, AMANT DELS ESPORTS I LES TRADICIONS GATERES

UN NOU INVITAT DE TOTS CONEGUT. DOMINGO GRIMALT CASAS, HOME POLIFACÈTIC. MÚSIC DE LA BANDA MOLTS ANYS, VA SER PRESIDENT DE LA PENYA BARCELONISTA DE GATA, AMANT DELS ESPORTS I TRADICIONS GATERES

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT: 

En primer lloc, donar les gràcies a Miguel Vives per brindar-me este espai amb motiu del seu desé aniversari com a cronista de Gata.  Des del mateix moment de la invitació em va vindre al pensament el llibre de Jesús Moncho "Els meus orígens", que m’evocava bona part de les emocions viscudes al llarg del meu temps.

Una de les primeres emocions va ser vore els meus pares el primer dia que entrava a formar part de la Banda de Música, on vaig poder compartir tantes estones agradables amb el ti Porró, Jaime Galulo, Pepe el del Bombo, Parrí, i tants altres; allí passe 25 anys de la meua vida, meravellosos.

En eixa dècada dels setanta, el Gorgos presenta el primer equip infantil de futbol,  tenint en compte que abans només hi havia primer equip i juvenils.  Ens apuntem alguns jugadors per a participar en campionats contra equips de la comarca i vam deixar el nom del Gorgos molt alt.

Una altra afició que no podia faltar era la pilota valenciana. Entrar al trinquet i vore com el tio Emilio i Celestino ens tractaven amb aquell afecte i ens cedien les instal·lacions perquè poguérem jugar tots els dies (sempre que no es jugara partida de professionals), era molt gratificant. Encara entre al trinquet i em ve a la ment tota eixa gent que ja no està, com el meu tio Carlos, Vicente Sereno, Pepet del Tossalet o Miguel de Chiuaua, i tants altres més. Va ser una experiència que em va enriquir molt.

I com no!, les Festes del Crist. Era un enamorat dels bous al carre; em corria tots els pobles de la comarca per a vore’ls. Aquelles vesprades, quan feien els bous meitat a la Tarraval i l’altra meitat al centre del poble, encara se’n recordarà la gent com cada colla d’amics tenia la seua reixa on refugiar-se del bou, o el típic carro que es posava enmig dels carrers, fins que arribava l’hora de la cervesa a ca Corder, o ca Martí, ca Chaparro o ca Mico, on es trencava la monotonia de tota la vesprada.

El dia del Crist, moments abans de la processó, quan el baixaven de l’altar sempre complint la tradició de ser el capellà fill de Gata, aprofitàvem l’ocasió per a besar-li els peus abans de posar-lo en les andes. Encara me’n recorde d’una veïna de Pego que sempre li posava un collaret de gesmiler als peus del Crist. Esta imatge se’m va quedar gravada fins que la dona va deixar de posar-lo; mai més es va saber el motiu pel qual ho feia.

Quan arribava el Crist a l’ermita, don Sebastià, el capellà, ens donava l’entrada per a interpretar els gojos al Santíssim, i quan acabava s’encarregava de cridar "Visca el Santíssim Crist Gloriós del Calvari".

Al 1989 em vaig casar a Xàbia, un poble acollidor, que per cert tots els amics de la quadrilla són gaters casats a Xàbia, "El boom del Caragol". Els meus fills han seguit les meues aficions, el xicon el futbol i la xicona la música.

Amb el pas dels anys ja van vindre les responsabilitats, vaig estar huit anys com a President de la Penya Barcelonista de Gata, on arribem a aconseguir els quatre-cents socis, una associació amb un fort arrelament al poble. Fent viatges, presentacions de llibres, conferències i actes públics com el Berenaret de Pasqua i col·laborant amb totes l’entitats locals.

I com no, també la política, on vaig ser en les llistes d’UPV, després Bloc Nacionalista.

I per a finalitzar, l’empresa "Signes Grimalt", en què porte treballant quaranta anys de la meua vida, participant en totes la fires més importants d´Europa on he aprés una assignatura que no es dona en la Universitat que és la mundologia, el dia dia.

Esta és la història, com podria haver sigut la d’un altre jove de Gata, intensa i plena. Agraït a tots.

DOMINGO GRIMALT CASAS