GATA: AHIR I HUI. CRÒNICA D'UNA DESAPARICIÓ AMB BON FINAL (La Tia Isabel descansa ja en casa)
Quantes persones hi ha desapareguts i no trobades?. Quantes acaben mal?. Moltes i de distintes circumstàncies i moltes també es queden sense resoldre. Però...la crònica d’ahir dijous des del tardet fins a hui al migdia, té un altre resultat: acaba amb una notícia bona, congratulant per al poble de Gata.
Si tinguerem que extraure varies paraules entre la crònica, em quedaria amb SOLIDARITAT, ESFORÇ, ISABEL, FELIPE I FRANCISCO.
Em sorprenia anit després de sopar un comunicat d’un amic. Deia que la mare de Felipe, la Tia ISABEL per al veïnat, família i amics (Isabel Mulet per a tots) s’havia perdut. L’última vegada que l’havien vista estava precisament amb FELIPE i al carrer Paet. Serien cap a les set de la vesprada o un poc abans. En el comunicat em deia l’amic: "Hi ha molta gent buscant-la". Primer gest de SOLIDARITAT.
Al posar-me en contacte amb Protecció Civil, confirmaven el que ja era un clam pel poble. Cara a la nit es feia difícil trobar-la. Estaria desorientada. La família, veïns i amics havien donat la primera veu d’alarma. Policia Local, Guàrdia Civil, Ajuntament, Protecció Civil, familiars junt amb molts voluntaris, començaven a fons la recerca de la Tia Isabel. ESFORÇ. Si no la trobaven, continuarien sense descans al trenc de l’alba, als primers raigs de sol de hui. Per sort, la nit venia en bonança, no feia fred. Un punt a favor de la Tia Isabel.
Continuava la tasca de recerca. Registraven pam a pam. A mig matí de divendres s’incorporava l’helicòpter de la Guàrdia Civil. L’Ajuntament donava el comunicat oficial. Patrulles de la Guàrdia Civil, Policia Local, Protecció Civil, no sols de Gata, també del veí poble de Xàbia...tots buscaven a la Tia Isabel. Els protocols s’havien activat, la recerca continuava...Si a migdia no es trobava, la Policia Local convocava a tots els voluntaris que vulgueren a reunir-se a l’antic camp de futbol per a fer una batuda. Començaria a les tres de la vesprada. Un altre gest de solidaritat.
Afortunadament no feia falta. L’instint maternal feia possible el desenllaç final. El seu fill FRANCISCO, en un bancal de la partida Les Sorts, quan acaba l’asfalt i comença el terreny, a la veu d’Isabel i rebuscant entre els matolls d’herba seca i vella per la sequera, trobava a sa mare. Un goig i un bon descobriment. De seguida, es tornava a activar el protocol. La conduïen al proper Centre de Salut, se li feia el reconeixement general i es confirmava que estava en bon estat de salut. Isabel podia tornar a casa. Era migdia, tota la família esperava impacient amb notícies...Isabel arribava a la llar després de quasi vint hores desapareguda.
L’Ajuntament donava el comunicat oficial de la feliç troballa, agraïnt tot l’ESFORÇ dels cossos de seguretat, de tots els participants. Havia passat l’ensurt, les hores d’angoixa.
Com a veí, visitava després de dinar a Isabel i la família. La casa es trobava oberta, el veïnat del carrer Signes respirava tranquil. Tots celebravem la feliç tornada a casa d’Isabel. Ella presentava bon aspecte. El mal somni havia passat. Tots estaven contents. El pare es notava afectat però molt content, Francisco explicava com l’havia trobada...I FELIPE es notava satisfet.
FONT: Foto de Isabel Bertomeu Caselles, pujada al facebook per a la identificació de Isabel Mulet.
1 comentario
BTO -