Facebook Twitter Google +1     Admin

MORT DE DON ALBERTO, GATA: Un rector pla, senzill i pròxim al poble, amic de tots

20151030204312-donalbertoivicent.jpg

Nombroses manifestacions de gratitud per a la seua persona es mostren a les xarxes socials

Voldria fer una reflexió en veu alta, una vegada Don Alberto ha deixat aquest món terrenal. Sempre l’he considerat un rector pla, malgrat el seu títol d’abat; senzill, malgrat els seus estudis completats a Roma; pròxim al poble, amic de tots, especialment dels més menuts, joves. Fidel servidor de la parròquia del seu poble de naixença, com un més...

Recorde les seues eixides gracioses de rector de poble, familiars. Ell jugava amb el cognom Vives i deia "Vives, siempre vives". A mon pare passava molts dies a veure’l i li deia "El meu Vicente està per ahí?, de menudets sempre jugavem junts". Mon pare ara està trist, ha perdut a un bon amic.

Em venen a la memòria les últimes paraules que vaig sentir d’ell fa uns dies, quan li deia que com es trobava de salut. Ell deia: "Mentre anem pianant". Qui no l’havia vist en el trajecte que anava de sa casa, a la carretera, a l’església?. O resant el rosari pels carrers de l’Era de Boronat?. Sempre disposat a anar a tots els llocs, últimament si la salut li ho permitia. Servidor com el que més...bé ho saben a la parròquia i discret més encara. Ara cobren molt de sentit aquelles paraules que sempre repetia en els seus sermons: "Hui més que ahir i demà més que hui" referent a voler i estimar a Déu.

Era del València, s’interessava pels resultats. Recorde que quan anava a fer les cròniques del C.D. Xàbia em deia: "Algun dia aniré amb tu a veure el Xàbia". No va poder ser. Fa uns dies em va sorprendre pel carrer Signes: "Vives, tu que investigues, tu t’en recordes si davant de la casa que estan obrant al cantó -referint-se a la cantonada de la carretera i Avinguda La Pau-, havia un sortidor de gasolina?".

Era tremendament humà DON ALBERTO i aixina tenim que recordar-lo.


    Foto de Frank Alexander Suárez Minaya.

MANFESTACIONS DE GRATITUD

No vull deixar passar per alt les reaccions que han tigut els amics del facebook, els gaters i no gaters quan han conegut la notícia. Destaque les paraules senzilles del comiat que li fa el seminarista, amb el que Don Alberto va conviure, Vicent Femenía, hui destinat a altra parròquia. Resumint, cal ressenyar algunes frases que diu Vicent:

"Hui ha emprés el camí cap a la Casa del Pare un gran capellà, una gran persona i un gran amic: D. Alberto Caselles Fornés, amb el qui he pogut compartir moltíssim durant els dos últims anys en els que he estat de pastoral en la Parròquia de Gata de Gorgos. Has sigut per a mi exemple d’home de Déu, exemple de sacerdot, exemple d’ànima d’oració. Quan arribava a Gata no calia buscar on estaves, sempre al Sagrari. Sempre has sigut constructor de pau i de comunió i fraternitat eclesial, mai has deixat que en la teua presencia es parlara mal d’un altre capellà, sempre canviaves de tema discretament..."  "El teu caràcter i el teu bon humor amb tots.els teus acudits (chistes). Com sempre volies anar cap ací i cap allà." "Són tants sentiments els que afloren en mi al escriure aquestes paraules que mai amb totes les paraules del món no podria expressar el que senc ara mateixa. Però sobretot tinc el sentiment de donar GRÁCIES A DÉU pel gran regal que ha sigut conèixer-te, D. Alberto".

    Foto de Vicent Femenia.

Destaque també les paraules que li han dirigit des del Júnior de Gata:

"Era el 20 de desembre de l’any passat. DON ALBERTO CASELLES va vindre a l’ermita. Els JÚNIORS estavem d’excursió. TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES el coneixien i ell es feia de voler. Era molt carinyós amb ells i elles. El trobarem molt a faltar dins la parròquia. DESCANSE EN PAU i ànims a la família. Demà a les 12 estarem al sepeli per a dir-li l’últim adéu."

He volgut extraure algunes afirmacions, com aquestes:

"Sempre tenia una paraula d’anim en els mals moments (per lo menos amb mi aixina era) i el bon dia i eixe somriure dol¢ no li faltava mai...Les portes del cel segur s’han obert de par en par per a rebre’l (Marifran Secre)"

"Descanse en pau D. Alberto. Que afortunats som quan coneixem a una bona persona". (Vicente Ramón Vallés Oller)

"Sempre recordaré el que em deia quan ens veiem pel carrer... "Albertos, pocs pero bons". Descansa en pau...(Alberto Cardona Pedro)

"Molt familiar, sempre tenia temps per a tot el mon: visitant malaltets. Ajudant a atres persones amb els seus bons consells. Descanse en pau Don Alberto. (Vanessa Navalmoral Grimalt)

"Que descanse en pau era una bella persona (Antonia Caselles Noguera).

"Que descanse en pau. D. Alberto, bon pastor, millor home (Jordi Martínez Durá).

"Sempre el recordarem. que descanse en pau. segur que desde el cel resarà per nosaltres (Antonio Monfort).

Ens quedem amb la seua llavor, la seua pastoral i les fotos tan humanes i simpàtiques d’ell, al que sempre tindrem present.

Fotos de Vicent Femenía (portada), Frank   i Júniors Gata (dins).

FONTS: usuarios del blog del CRONISTA DE GATA, per mig del facebook.

 

30/10/2015 20:43 cronistadegata #. OBITUARIS

Comentarios » Ir a formulario

gravatar.comAutor: Vicent font pedro

El montgó, els serrillars, la mar de xabia i xabia sencera, la font de la mata, la carretera i les places dw gata i gata sencera, Bèrnia segaria, jesus pobre, el popul i les valls,el seu Pedreguer la marina sencera. Estan plorant i de dol, puix perden uns ulls sempre admirats i una veu que els lloe. Però El santissim crist del calvari i la mare de Déu, en tots els titols i advocacions estan contents d.abraçar a aquell que tantes voltes els ha cantat i predicat per tota la comarca

Fecha: 31/10/2015 00:23.


Autor: MIGUEL ANGEL

Fa una semana preguntava ell per la meua mare com estrobava i lis vas dir q no molt be ja que ell la volia moltisim,al moment en va dir que si podia acompañlarla a vorela i li vas dir que si al arribar a casa estague en mamare a soles uns moments segur que es dos tnien moltes coses q contarse al anarsen li va dir a mon pare que era molt amic de elli vei de casa de tota la vida que hasta que DEU vullga, mai podre olvidar aquelles paraules, ni tampoc creure que ell se anara antes que ella domes en queda que dir que Descanse en pau i el cel sobriga de par en par pera recibir a una gran persona i un gran rector.

Fecha: 31/10/2015 12:46.


Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris