Facebook Twitter Google +1     Admin

VIVÈNCIES D’UN JOVE BANCARI MURCIÀ A GATA (finals anys 60 i mitat dels 70, segle XX)

20140903220707-compooleg1.jpg

 

Antonio de Padua López Molina va estar a Gata, de bancari al Banc Exterior d’Espanya, de 1968 a 1975
Recorda els balls al saló Casablanca, el comerç i les tendes de canastes d’aquella època i els amics de la seua joventut
El seu nom és Antonio de Padua López Molina, de Múrcia. Fa uns dies es va posar en contacte amb mi, intentant recuperar records de vuit anys de la seua joventut a Gata. Les fotografies són el record que fins ara el lliguen al poble, on va arribar als 19 anys per a treballar amb la plantilla inicial del Banc Exterior d’Espanya, que estava al costat d’un estanc a la carretera. Hui ja no estan ni el banc, ni l’estanc.

Li deien Antonio el murcià, el bancari murcià. Va passar a Gata els millors anys de la seua joventut, d’ahí els grans records que atresora. Als ulls d’un jove que arriba als nadals de 1968 i s’en va en 1975, ja casat, podem descobrir com era Gata i els joves d’aquell temps.
Al principi s’allojatva a la fonda del carrer Estació amb cantonada amb l’Avinguda de la Pau. Després de cassar-se al 73 ja va viure amb un pis.

Del banc, recorda els seus companys: el bessó Antonio; la caixera, María Purificación. Inclús a Miguel Signes, al que ajudava a preparar-se per a unes oposicions.
Es va integrar molt ràpidament i va ser "quinto" al 69. A la fotografia amb el cavall, Pepe Caselles "Moliner" aguanta l’animal ja que no es fiava massa d’ell, diu Antonio.
Era molt participatiu a les festes, diu Antonio. A una fotografia remesa està amb els quintos dalt del "palquet" al ball de disfresses, a la Plaça Nova. Ell va ser quinto l’últim any que no hi havia regines de festes, ja que l’any 1970 van començar els reinats.
També té el record Antonio d’alguns coneguts de l’època, com els fills de Don Julián Monfort Leyda: "me parece recordar que se llaman, Gonzalo, Julian, Javier, Maria Pilar, y la más pequeña Inmaculada" diu ell.

Té un record especial per a la xicona que ens va deixar: "Recuerdo con dolor, el accidente de D.Julian, en el que falleció una de las niñas menores. Fué terrible y llenó de luto al pueblo".
Fa memòria Antonio de l’encontre casual que va tindre 25 anys després amb María Pilar, al parar a l’estanc camí de València: "entré ocasionalmente a comprar tabaco, llevándome la sorpresa de estar ella allí, detrás del mostrador.  Siempre la tuve como una "diva" de mis años "mozos"..."
A la fi, ell seguix dient: "son meros recuerdos de un pasado que guardo con mucho cariño".

El ball del saló Casablanca

També recorda  Antonio: "por aquellas epocas, se hacía baile los domingos, en la parte superior de un bar de lo que llamábamos la carretera general, o quizás la Avenida del Caudillo, o algo parecido, hacía esquina". Es referix al saló Casablanca, dalt del Bar del mateix nom que regentava Paco Feliu. "Allí conocí a muchos jóvenes de mi edad, entre ellos, al que después sería mi cuñado, un guardia civil recien llegado al puesto de Gata" acaba dient.

Antonio no deixa indeferent la seua opinio, al respecte de la vida comercial del poble a finals de la dècada dels 60 i mitad dels 70: "Gata era impresionante aquellos años, los negocios funcionaban muy bien, la cestería excelente y bien comercializada, el dinero fluía en casi todas las tiendas, hasta que llegaron las importaciones de China, que hundieron la industria local y la posterior construccion de la autovía, que la dejaron marginada. Se mantuvieron en pie, aquellos empresarios que supieron evolucionar como Juan Bautista Pons Leyda, con los muebles de mimbre y algunos otros...".
Després de Gata, Antonio s’en va anar a la mili a Àfrica. En 1975 va ascendre i el van destinar a Torre Pacheco (Múrcia). Va anar, inclús, a Rusia, per a obrir una delegació del banc.
Vivències...i més vivències de GATA, el seu poble volgut de la joventut, dels millors anys, que ara pot tornar a reviure, primer mirant les fotos, després -tal vegada- recuperant als amics...

Les fotografies aniré posant-les, una a una, a la sèrie de "Fotografies antigues (Gata en el record)". Valen la pena i reflexen un temps ja passat, bonic, que mai tornarà.

Finalment, tant Antonio com jo, deixem la porta oberta a posar-se en contacte amb ell, per mig del meu blog, correu -que el teniu al blog- o facebook. Ell diu: "me gustaría contactar con amigos alojados en el recuerdo de mis años en Gata, con el fin de actualizarlos y rememorarlos, en una etapa muy bonita de mi vida".

FONT: fotos de la composició i textos: Antonio de Padua López Molina.
 
03/09/2014 22:07 cronistadegata #. NOTÍCIES

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris