GATERS I GATERES AMB CARRERS DEDICATS ( I )

Gata sols té dos, el Bisbe Cervera i el Pare Mulet  

El Bisbe Cervera, el Pare Antonio Caselles, el Pare Mulet, la mestra María Teresa Arabí i el mestre Borrell, en tenen repartits per altres indrets 

Comence hui pel gater més afamat dels cinc, EL BISBE SERVERA.

El Bisbe gater, que va ser prelat a Canàries i Cádiz, té un carrer amb el seu nom a Pedralba (València), el qual conecta el carrer Major amb el carrer Colón d’aquell poble valencià. Un altre al poble de Alaquàs (València). Per suposat, té un carrer dedicat a la capital, on va ser bisbe, Las Palmas de Gran Canaria. També té un carrer dedicat a ell a Santa Lucía de Tirajana un poble canari de Las Palmas. És llarg i travessa quasi tot el poble. Va del Camino de la Madera al carrer San Marcial.

Junt amb el Pare Mulet són els dos que tenen dedicats carrers al seu poble de naixença, Gata. El carrer Bisbe Cervera se li deia popularment el carrer de la Manegueta, inclús té el nom de carrer de Doloretes pel comerç de llepolies que hi ha tocant la plaça, hui en la tercera generació. És un carrer estret però molt transitat, ja que accedix des del carrer Teulada a la Plaça d’Espanya.

Però ens preguntarem, des de quant porta el nom el carrer de Obispo Cervera. Juan Bautista Servera i Signes fou un dels fills i·lustres de Gata, el més afamat, junt al Pare Antonio Vicente Mulet, tots dos van tindre el nom del carrer al mateix temps. Gata li dedicà un carrer al Bisbe Cervera sent alcalde Don Matías Monfort Mulet. El consistori municipal acordà el dia 13 de febrer de 1916 que "las calles de la Manga y además la parte de la calle Andrades, fueran sustituídas por los nombres de OBISPO CERVERA y PARE MULET".

A més, el carrer Bisbe Cervera de Gata és l’únic del poble que des de 2007, III centenari del seu naixement del seu naixement, té posada una placa commemorativa en un dels seus extrems. En juliol de 2007, farà en breus dies set anys, els dies 12 i 14, els veïns de Gata de Gorgos i Orba, col·locaren sendes plaques, en record al Bisbe. La ja comentada de Gata, es va col·locar just el dia 12, data exacta en que es commemoraven els 300 anys del naixement del prelat gater. El dia 14 es feia a Orba, a la casa familiar on passà la seua infància Servera.

Al respecte de plaques, altres carrers podrien tindre-les per altres motius però, de moment, no és així.

Recordem qui era el OBISPO CERVERA. 
Juan Bautista Servera i Signes: 1707-1785
Frai Juan Bautista Servera i Signes era de pare orber i mare gatera, arribà a ser en el segle XVIII, Bisbe de Canàries, poble que el recorda com el fundador de la Real Sociedad Económica del País. També va ser prelat de Cádiz.
Naixqué a Gata “casualmente”, com indica l’historiador d’Orba i amic Francisco J. Caravaca Dasí, el dia 12 de julio de 1707. En el llibre segon de Bautismos del Archivo Parroquial de San Miquel Arcángel de Gata, fulla 183, es trobava inserta la seua partida de naixement, en els següent termes: “En tretze de Juliol del an 1707. yo Fray Guillem Gisbert, premere Religioso Agustino de llicentia Parroqui bategi conforme ritual de la Sta. Mare Iglesia Católica Romana a un fill de Juan Servera i de Anna Signes conyuges posarinli noms Juan Batiste, Abdón y Senén, foren padrins Juan Signes y Laura Signes, naturals del lloc de Gata. Naixué en dia de dimats a 12 del dit mes i an, y per la veritat o firme de la meua ma”.
Seguint les indicacions de Caravaca, el escritor comenta: “pasó después a residir, hasta su ingreso en la orden franciscana, en Orba, donde además vieron la luz sus nueve hermanos”.
“Si algo hay que admirar en este prelado –seguix dient Caravaca- es su fidelidad para con los principios de la orden. Con ser el primogénito de una familia acomodada, renunció a los bienes materiales para ceñir el hábito franciscano a imitación del Santo Fundador”.
Franciscà Descalç (franciscans reformats per Sant Pere d’Alcántara), prengué els hàbits en 1722, fent el noviciat al convent de San Juan de Ribera de València (després, Estació d’Aragó). Professà molt jove, el dia 26 de juny de 1723. Fou superior d’Almansa i de València.

Fou destinat a Roma. Estigué nou anys seguits i es guanyà l’apreci i distinció dels papes Benedicte XIV i Clement XIII. Passà a Mantua al capítol general de tota l’Orde.
A l’orde, dessempenyà els importants càrrecs de Lector (Llicenciat) de Filosofia i de Teologia i ocupà diversos càrrecs, com el de Secretari Provincial i fou Ministre Provincial dels Descalços, de la Província de Sant Joan Baptista de València des de 1759 a 1762.
Dessempenyà també el càrrec de Definidor General de tota l’orde dels franciscans durant dos trienis. Va pertanyer al convent de Jesús Pobre que la seua Orde tenia a Gata.
El dia 4 de setembre de 1768 “recibió carta de que la Magestad de Carlos tercero (que Dios gde.) le havia elegido Obispo de Canarias” i acceptà l’episcopat per obediència, per que “rechazaba sistemáticamente, inspirado en el principio de humildad, cualquier nombramiento o promoción que supusiera una cierta relajación para con el servicio a los pobres, y que únicamente el voto de obediencia le obligaba en última instancia a aceptar”.
Continua dient Caravaca que “por dos veces renunció, por idénticos motivos a la mitra de Canarias, que finalmente tuvo que admitir ante la insistencia de sus superiores que le hicieron ver que el gobierno de la diócesis, no tenía porque interferir en sus arraigados principios de asistencia al necesitado”:
A l’Arxiu Parroquial es deia textualment: “Fue consagrado en Madrid el día 16 de Julio de 1769”, la qual cosa es contradix amb la data de nomenament com a Bisbe de Canàries (28-X-1768).
El 28 d’octubre de 1768 fou nomenat bisbe de Canàries. El bisbe Servera fundà el seminari conciliar a l’edifici del col·legi de la companyia de Jesús, a Canàries. Des d’ací fou traslladat a la seu de Cádiz, en 1777.
El bisbe Cervera muigué a Cádiz el dia 12 de gener de 1785, als 78 anys d’edat i 63 d’hàbit religiós.

A la Cripta dels Bisbes de la Catedral nova de Cádiz reposen les seues deixalles mortals. Una gran làpida amb la relació dels bisbes de la catedral del segle XVIII, cobrix tot el fons de la cripta. El bisbe Juan Bautista Cervera figura entre el bisbe Tomás del Valle i els últims bisbes del segle XVIII, José Escalzo y Miguel y Antonio Martínez.

Fins ací, el carrer del Bisbe Cervera. Demà coneixerem el del Pare Mulet. 

La minisèrie està oberta a la investigació. Si algú dels usuaris del blog coneix algun altre carrer dedicat a algun paisà gater ho pot dir i l’afegirem.

FONT: Arxiu Parroquial Gata. Historiador d’Orba, Francisco J. Caravaca Dasí.