Facebook Twitter Google +1     Admin

GATERS FORA: SERGIO GINESTAR IVARS, un músic trompetista a Córdoba

20130518232856-sergicordoba.jpg

Perfecciona a la ciutat andalusa els seus coneixements musicals i de interpretació

El pròxim curs viatjarà a Austria amb una beca Erasmus

"Encara que semble mentira, aconseguisc treure temps (no em pregunteu com) per a llegir, fer esport, passar un poc de temps amb els amics i amb la meua novia, donar un passeig per el centre històric i millorar els idiomes"

Si fa uns dies ens sorprenia la jove Laia Pedro investigant a Dundee (Escòcia) hui coneixerem a un altre gater que està fora del poble. Sergio Ginestar Ivars és un jove trompetista, de 21 anys, que perfecciona estudis al Conservatori Superior de Córdoba. Ens conta com va ser anar-hi, que fa, quins plans més immediats té i quina enyorança té de Gata, per terres andaluses.

Comença Sergio parlant de l’oferiment del "Cronista de Gata" per a ser un protagonista més de la sèrie "Gaters fora".

"Primer que res volia agrair-te que em convidares a fer aquest article. A més, estant tant lluny de casa i l’any que ve més encara, dona gust veure notícies del teu poble, es com tindre un xicotet trosset de Gata ací a la pantalla. També donar-te l’enhorabona per el treball que fas, que crec que tots ens imaginem el que costarà trobar tanta informació que publiques."

Sergio conta com van ser els primers passos en la música:

"Be, doncs tot comença un gener de 1992, i dic "tot comença" perqué ja des de ben menut els meus pares em portaven als concerts de la banda Unio Musical de Gata i també a la de Teulada, el poble de ma mare, és a dir, des dels pocs mesos ja tenía la música en la meua vida. A més, en la meua familía ja hi havia músics. Amb el temps vaig arribar a l’escola, on els professors de música ja em deien que tenia bones qualitats per a aquesta matèria, una de les mes importants, tindre una bona oïda. I així, passant els anys, vaig arribar al Conservatori Professional "Tenor Cortis" de Dénia i vaig entrar a formar part de la banda Unio Musical de Gata, fins que va arribar el moment decisiu d’aquesta carrera, era l’hora de fer les proves d’accés a un Conservatori Superior de Música".

Defineix molt bé Sergio, el que costa ser bon músic:

"Al contrari del que creu molta gent, la Música tal volta siga la carrera més llarga de les existents, ja que sumant tots els anys que els músics passem als diferents conservatoris, obtenim la xifra de 14 anys! 14 anys dedicats quasi exclusivament a la música, arribant al punt de convertir-se en un estil de vida. Com diu el meu director: "Un metge necessita 5 anys de carrera per a operar a cor obert, mentre que un músic, com a mínim, necessita 14 anys".

Com es què t’en vas anar a Córdoba a perfeccionar els estudis de música ? 

"Era l’any 2010. Cursava 6é de Grau Professional al Conservatori "Tenor Cortis" de Dénia, l’ultim curs. El meu professor de trompeta era Jaume Signes Diego, també gater. Era el moment de preparar les diferents proves d’accés a un Grau Superior de Música. Molta gent pensa que entrar a un Grau Superior és com entrar a la Universitat: fent el Selectiu i amb aquests resultats pots entrar a qualsevol Universitat d’Espanya mentre tingues la nota requerida. 

En música no funciona aixina: nosaltres tenim que anar a cada conservatori en el què volem fer les proves d’accés i cada Conservatori sol demanar-te un temari diferent, per tant, li afegix cert grau de dificultat respecte al Selectiu. A més, hi ha que tindre en compte el nombre de places que oferta cada Conservatori, ja que perfectament pots trobarte, com em va passar a mi, que es presenten a les proves d’acces quasi 50 trompetes en Andalusia, per a sols 20 places, 6 d’elles a Córdoba! I en altres llocs, es presenten 20 per a sols 3 places! Com podeu imaginar, el nerviosisme que es passa per no quedar-te sense una d’aquestes desitjades places es increible... 

Jo vaig tindre la sort de ser un dels primers d’aquestes vint places. A més m’havien parlat molt bé dels professors de trompeta d’ací i tampoc coneixia Córdoba, aixina que vaig acceptar la plaça sense pensar-ho dues vegades, no volia tornar a passar per tots els tipus de proves que cal fer per guanyar-te una plaça per estudiar".

En quina orquestra o grup toques ara allà ? Fas molts concerts a l’any?

"Al tercer dia d’estar a Córdoba, coneguent als primers companys, una amiga (que ara es la violí solista de l’orquestra), em va dir que em passara pels assajos de la Jove Filarmonía Leo Brouwer, una orquestra jove, d’àmbit privat i sense ànim de lucre. Vaig acudir al local d’assaig i, per a sorpresa meua, el director també era valencià, Ciro Perello, percusionista i director de gran prestigi a nivell mundial, nascut a Bunyol, un poble amb una grandíssima tradició musical. En aquell moment hi havia vuit trompetes i jo era l’últim en entrar. Era plenament conscient de que a una Orquestra sols fan falta dos trompetes. Tenia moltissima por de que em digueren que no els feia falta. Però al contrari del que m’esperava, em van donar l’oportunitat de tocar en una orquestra, una cosa que havia somniat desde ben menut. 

Amb el temps, molts d’aquells vuit trompetes, van anar deixant-la i hui sóc l’únic d’aquells companys que encara segueix a l’orquestra, per tant puc sentir-me orgullós d’haver fet bé el treball.

Actualment sóc el trompeta solista de la Jove Filarmonia Leo Brouwer, des de fa mes o menys any i mig, un carrec de gran responsabilitat, ja que no sols has d’interpretar bé el teu paper, sino que has d’estar pendent de que els teus companys també ho fagen correctament, i has d’encarregarte de rectificar-los i corregir-los, per aixina aconseguir que la secció de Trompetes sone com ens requerix el director. Per tant, si alguna cosa no ix bé, la culpa me l’emporte jo! 

Amb aquesta orquesta fem concerts cada dos mesos, hem tocat majoritàriament repertori sinfònic. A més el director sol proposar obres per a les seccions de Vent i Percusió, donant l’oportunitat a tots els membres de l’orquesta de tocar en un teatre de la fama del Gran Teatro de Córdoba. També he participat amb la Banda Sinfónica de Córdoba, amb la Big Band del Conservatori Superior de Córdoba, i amb diferents quintets de metalls i grups de cambra. Pràcticament cada dues setmanes tinc un concert o una audició, cosa que em fa estar sempre estudiant i mantindre’m en forma, ja que no puc permitir-me fer un mal concert". 

Trobes la vida fora de casa i d’estudis complicada? Tan jove i te les apanyes bé per Córdoba? 

"Al principi va ser un poc complicat, va ser un canvi bastant gran, anava a viure a 600 kilòmetres de ma casa, però simplement cal mentalitzar-se i concentrar-se en els estudis i el treball diari. Jo sempre havia estat un poc independent, però ara no em quedava més remei que ser totalment independent, ja que sols vaig a Gata cada tres mesos, és a dir, a Nadals, a Pasqua i a l’estiu. A més, sempre tenia alguna cosa amb la que entretindre’m i no parar-me a pensar en que estava molt lluny de casa i de la meua gent. Ja després de tres anys ací estic totalment acostumat a aquest estil de vida, i moltes vegades quan vaig de vacances a Gata trobe a faltar el dia a dia de Córdoba. Ací em senc volgut, he fet grans amistats i he complit molts somnis que havia tingut des de sempre i estiga on estiga, sempre tindre dins de mi un trosset de Córdoba". 

Quina és la jornada que fas un dia de treball allà? 

"Pràcticament dedique set o vuit hores diàries al instrument, ja que a banda de les classes que tinc al conservatori, el vertader treball el fem a casa, que venen a ser unes quatre hores diàries, incluint dissabtes i diumenges, ja que els assajos amb la Jove Filarmonía Leo Brouwer son els dissabtes pel matí i a vegades fem assajos també els diumenges i normalment els assajos solen ser de quatre hores. També cal tenir en compte que a banda de les classes i les hores d’estudi, moltes vegades em d’assajar per el nostre compte amb els companys, perque hi ha algunes assignatures que funcionen amb grups menuts, d’uns quatre o cinc integrants, i si un dels integrants no arriba amb els deures fets, posa en perill la nota i els resultats del conjunt i dels companys. Com vegeu, quasi tot el día va dedicat a tocar la trompeta. A diferencia dels nostres companys universitaris, que poden començar a estudiar un poc més tard quan van apropant-se els examens, els músics no podem permetre’ns deixar l’instrument fins que arriben els examens, sino que devem treballar diariment, encara que els examens estiguen encara molt lluny. Ens vegem obligats a mantindre’ns en forma, ja que considerem cada classe com un examen, i se’ns posa a prova constantment per a mantenir el nivell que se’ns requerix en les diferents assignatures. 

Encara que semble mentira, aconseguisc treure temps (no em pregunteu com) per a llegir, fer esport, passar un poc de temps amb els amics i amb la meua novia, donar un passeig per el centre històric, i des de fa mes o menys un any i mig li dedique cert temps als idiomes, sobretot a l’alemany i a l’anglés perque ja era conscient que tard o prompte tindria que marxar a l’estranger a millorar i perfeccionar els meus estudis".

Quina és la meta més pròxima que et propons com a estudiant de música? 

"Sempre he pensat que en aquest mon de la música no pots proposar-te una meta fixa, perquè el teu futur no sols depen d’un mateix, influixen molts factors externs que no som capaços de controlar. Per exemple, tal volta un dia tens un examen molt important i l’has preparat molt bé a casa, pero pot haver un mínim canvi que et fa canviar tot el que tenies planejat. 

Si que es veritat que sempre es té més o menys una idea del que es vol aconseguir. Per la meua banda, sempre he tingut en ment arribar a ser trompetista en una orquestra professional. En certa manera ja ho he aconseguit, ja que he arribat a ser trompeta solista de la Jove Filarmonía Leo Brouwer amb sols 19 anys i a més, he sigut seleccionat per a fer unes pràctiques orquestrals amb la Orquesta Sinfonica de Córdoba, una orquestra professional referent a tota España, amb la qual actuaré els propers dies 21 i 22 de Juny i pot ser l’any que ve tinga algun concert més. 

En aquestes dues setmanes, el nostre director Ciro Perelló, m’ha proposat tocar un concert com a solista el proper any junt amb la Jove Filarmonía Leo Brouwer, una oportunitat que no puc desaprofitar, ja que sense cap dubte tindre l’oportunitat de tocar com a solista en un teatre de renom, com el Gran Teatro de Córdoba es una grandíssima experiència que tots els músics desitgem i que pot catapultar la nostra carrera, i tots som conscients que amb la gran competencia que hi ha avui en día és molt difícil que una orquestra s’oferixca a acompanyar-te en un escenari. 

A més, el proper any tinc pensat presentar-me a les proves d’accés de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), i ja quan estiga a Austria aprofitaré per presentar-me a les proves d’acces de la Jove Orquesta Gustav Mahler i a la Jove Orquesta Europea, unes de les millors orquestes joves a nivell mundial i també intentaré accedir a alguna de les orquestes professionals d’Austria".

Com vas rebre la notícia de la beca Erasmus? Com creus que milloraràs la teua formació musical allà a Austria? 

"Recorde que era un diumenge de vesprada, jo estava sol al pis, llegint un ratet al saló abans de posar-me a estudiar, i de sobte escolte la vibració del meu telefon mòbil i veig que havia rebut un nou e-mail, l’obric ple d’intriga i era la coordinadora Erasmus de Córdoba, donant-me l’enhorabona, havia sigut admés al Conservatori Joseph Haydn de Eisenstadt! 

Vaig estar un moment que no m’ho creia, ja quan vaig reaccionar vaig començar a pegar bots per tota la casa, vaig sentir una alegria immensa i també un gran descans, perque portava quasi un mes pendent d’aquest e-mail, i l’espera s’estava fent molt llarga i també molt tensa. 

Per fi compliré un altres dels grans somnis de sempre, estudiar a l’estranger, en un conservatori de gran nivell com és a Austria, la cuna de la música clássica i un dels païssos amb més tradició orquestral del món i amb un professor de luxe com Ambros Reinhold, trompeta de la Orquesta Filarmonica de Viena, de la Orquesta de la Ópera Estatal de Viena i de la Capilla Musical Imperial de Viena. 

Vaig a Austria amb la idea d’acabar allí els meus estudis i si és possible quedarme almenys un any més per a fer allí un master o el post-grau i poder perfeccionar la meua formació amb grans profesors i trompetes d’orquestra i qui sap, tal volta trobe treball i em quede per allí en alguna orquestra professional. 

És un canvi encara més gran, allí la música és molt important. Serà diferent però després de tres anys vivint lluny de casa, imagine que el canvi no serà tan dur. Millor anar per parts, seguir estudiant moltíssim i centrar-se en les coses més pròximes i els exàmens de fi de curs i algun día poder viure d’quest magnífic art com es la música, que m’ha acompanyat durant tota la vida i que ha arribat a convertir-se en un estil de vida.

Aquesta és la història del seré i responsable jove SERGIO, un músic gater que de la banda de Gata ha donat el bot cap a Córdoba i el donarà cap a Austria. Els gaters seguixen donat mostres de qualitat per tot arreu del món".

A la composició fotogràfica, podeu veure l’orquestra on toca Sergi, aixina com diversos moments de l’estància d’este gater a Córdoba, amb companys i amb la seua novia.

18/05/2013 23:27 cronistadegata #. GATERS FORA

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris