(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)
Aprofitant que hui era festa, he fet una passejada pels nostres camps, que ara tenen els ceps molt bonics, pels bancals d'oliveres i els vells ametlers que ja són morts. L'aigua brollava encara en alguns camins i rierols. Els termes de Gata, Dénia i Xàbia els he passat en un punt, per allò de la "cunya foral". Però el que s'ha mantés ahí quiet mirant-me, sense dir res, com mai ha dit res, per molt que li pujen a cavall, ha sigut el gran MONTGÓ, el pare MONTGÓ. Com posava al títol, una passejada amb vistes al Montgó, això no té preu, ni en tindrà mai: Cuadros, Sénies, Hortetes, Valls, Costeres, Rogets, totes les partides miren al Montgó i el Montgó és silenci. Hui lluïa net i preciós, després dels dies de pluja. Podeu mirar les vistes i omplir el cor respirant. Val la pena!!
