Facebook Twitter Google +1     Admin

CRÒNIQUES DE L’EQUIP "TEAM PORTAL DE LA MARINA": DOS GATERS A LA MAROC CHALLENGE SPRING, edició 2013 ( 2ª part )

20130412214547-marocb.jpg

Continuant amb el relat dels dos aventurers gaters, JOAN MIQUEL GAVILÀ i JACOBO PEDRÓS, hui ens parlen del dia 25 de març de 2013, una sola etapa, i les seues peripècies.

CRONIQUES DEL “TEAM PORTAL DE LA MARINA” A LA MAROC CHALLENGE SPRING edició 2013 (contades pels dos aventurers Jacobo i Joan Miquel per al "Cronista de Gata" i redactat per Jacobo) - 2ª part -

Dia 25 de Març de 2013: Comença a amaneixer i ens posem en marxa cap al punt d’eixida de la segona etapa, que unirà Midelt amb Erfourd. Després del breafing informatiu prenim l’eixida i ens dirigim cap una cordillera que tenim que travessar per tot el seu interior pujant fins a 2000 metres d’altitud. Passats els 100 primers kilòmetres i ja ficats de ple a l’ascens comencem a sofrir els primers problemes de potència. Degut a la càrrega i a les excesives pendents, el cotxe comença a sofrir en gran mesura arribant fins i tot a parar-se per la gran falta de potència.

Comencem a pensar de quina manera podríem pujar dalt i l’única idea que se’ns ocorrix fou lliberar càrrega del cotxe. Com? No hi havia altra opció, el material solidari no el podíem baixar, era el nostre objectiu, el menjar tampoc, era la nostra supervivència. No quedava altra, els 80 kilograms del copiloto era la nostra solució. Passem per uns poblats en els que els xiquets ens ajuden a espitjar el vehicle fins el final de la pujada. Els vam recompensar amb unes delicioses pomes verdes. Els xiquets es quedaren asombrats al veure el nostre donatiu, ja que segurament mai havien provat una poma, ho intuíem en els seus ulls. Després d’alguns kilòmetres sense copilot conseguim la cima, la falta d’oxigen es feia notar, el calor, l’ambient terrós, però no podíem tirar la toalla, havíem arribat dalt de tot, sols ens faltava baixar i acabar l’etapa, estavem disn del temps, ho podíem conseguir.

Van començar a baixar per uns congosts molt perillosos i amb una quantitat de pedres enorme, sense cap protecció, teníem que tindre molt de compte. La potència ja no era un problema, però degut al terreny pedregós començà a aparèixer un soroll en el sistema d’amortiguació. No sabíem el que era, però cada vegada que agafavem un sot es notava un cruixit.

Al llarg d’este trajecte passarem per poblats amb escassos recursos. El nostre material era un autèntic regal per a ells, un ximple llapis per al seu fill era com un tresor. Una vegada avall i fora d’aquesta zona, empreníem direcció cap al final de l’etapa Erfoud, on conseguirem arribar sense cap problema. Teníem un dubte, hi hauria algun lloc per a dormir?. Si conseguíem negociar una de les Jaimes de que disposava el camping...Una vegada instal·lats començarem a revisar el cotxe i rebuscar el soroll d’on venia. No sabíem d’on venia, al parèixer extava tot bé.

Caiguda ja la nit vingué a visitar-nos l’organitzador de l’event i ens explica la quantitat de sorra amb la que anavem a trobar-nos a la pròxima etapa, per la qual cosa decidirem instal·lar un segon ventilador per evitar calfaments del vehicle. Passada la mitjanit acabarem la instal·lació del ventilador i començarem a sopar. Jo ho teníem més que merescut, des del desdejuni que hi havíem menjat res sòlid. Portavem més de dotze hores de barretes energètiques i gel energètic.

(...Continuarà)

FONT: Jacobo Pedrós i Joan Miquel Gavilá. Equip "Team Portal de la Marina", Maroc Challenge 2013.

12/04/2013 21:34 cronistadegata #. NOTÍCIES

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris