Acaba ací la sèrie de tres capítols en els quals he descobert el Gorgos, a nivell geogràfic.

- Al terme de Xàbia: divaga pel Pla de Xàbia, desembocant a Duanes de la Mar. L’últim tros té un canal de desaigüe de 228 metres de llarg i 20 metres d’ample, podent evaquar fins 133 metres cúbics per segon. La Fontana de Xàbia, junt a l’Arenal, presumiblement siga un relicte d’un antic estuari del Gorgos. Greu problema de salinització a la zona acuífera del baix Gorgos -la línia Gata, Jesús Pobre, fins la badia de Xàbia.

- Algunes espècies vegetals: al llarg del riu es troben baladres, esbarzers, pita o pitera, canyes, carrasques, argelages, figuera palera, margalló, murta, olivarda, olivera, ametlers...

- Toponimia al voltant del Gorgos, a la població de Gata: Alcolaies -barri, partida, pont, carrer, camp de tir-, Baix -carrer-, Barranc -Garganta, Cresol, Canela-, Barranquet, Bisserot -carrer-, Boleries -partida-, Cacaus -partida-, Cova del Tio Benito -camí, cova-, Duquessa d’Almodòvar -carrer-, Font del Riu -barri-, Gata de Gorgos -població-, Gorgos -partida, riu, pont-, Lepanto -carrer-, Miranda -partida-, Parres -carrer-, Penyó -carrer-, Roquetes -carrer-, Trossets -partida, carrer-.

* Cal recordar que aquest article el vaig publicar a EL POBLE a juliol de 1988. Al llarg del mateix no es parla de la pressa de Planisses, donat que encara no estava feta.