Facebook Twitter Google +1     Admin

UNA PARRÒQUIA DE 437 ANYS. SANT MIQUEL ARCÀNGEL DE GATA ( II )

20100929164850-campanar.jpg

Seguint amb la sèrie de tres articles de la Història religiosa de Gata i més en concret dels fets més rellevants de la PARRÒQUIA, que porta el nom del sant de hui, SANT MIQUEL, abarque hui de 1707 a 1898.

... En 1707, el 12 de juliol, naixqué a Gata el fill més preclar que ha donat la parròquia. Joan Baptiste Servera (Cervera) i Signes (es conserva per generacions la transcripció de la seua partida de bateig) va ser bisbe de Canàries i de Cadis. En 2007 es celebrarà el III centenari del seu naixement. Fill ilustre de Gata, fou religiós descalç, guardià del Convent de Roma. Fou també Provincial, Definidor General, Bisbe de Canaries i de Càdis i Administrador apostòlic de Ceuta i Melilla. El 4 de setembre de 1768 va recibir una carta de S.M. el rei Carles III, en la qual l´havia elegit Bisbe de Canaries. Fou consagrat en Madrid, el 16 de juliol de 1769. En 1777 fou nomenat bisbe de Càdis, on va morir i està soterrat en el panteó de bisbes, en la catedral vella d´aquella ciutat.

La seua partida de naixement –hui desapareguda dels llibres parroquials- estigué en el llibre II de Bateigs, full 183. Textualment deia aixina:

“En tretse de juliol del any 1.707, yo Fr. Guillem Gisbert, primer Religioso Agustino, “de licencia pavochi”, batigi conforme ritos de la Sta. Mare Esglesia Católica Romana, a un fill de Juan Cervera y de Anna María Signes, conyuges, posarinli noms Joan Baptiste, Abdón y Cenen. Foren Padrins Joan Signes y Laura Signes, naturals del lloc de Gata. Naixqué en día de dimats a 12 del dit més y any, per la veritat o firme de la meua mà: Fr. Guillem Gisbert”.

Baix de la partida de naixement podia llegir-se:

“Este religioso descalzo de S. Francisco de Asís en ésta Provincia de S. Juan Bta., después lector, Guardian del Convento de Roma, etc. fué provincial de ésta provincia. Después definidor general de la Orden. Y en 4 de Septiembre de 1768 recibió carta de que la Majestad de Carlos III le había elegido Obispo de Canarias. Fué consagrado en Madrid el 16 de Julio de 1769. En 1777, fué nombrado Obispo de Cadiz, donde murió”.

Els veïns de Gata, com a fill ilustre d´esta que fou,  li dedicaren un carre, que li van posar: “Calle del Obispo Cervera”.

Un altre rector regent fou Tomàs Borrell. Natural de Quart de les Valls (València) va estar a la parròquia de Gata durant 50 anys, des del 21 de maig de 1737 fins el 17 de juny de 1787, data en que va morir i fou soterrat als últims graons de l´altar major, en la part de l´Evangeli del temple parroquial. Durant la seua regència, es va començar a construir l´ermita del Crist del Calvari (1762) i es celebrà la primera missa en l´altar del santuari del Tossalet (25-2-1770). Eixe mateix any, el 22 de novembre, mor a Dénia el Pare Mulet, que havia trobat el Crist a les aigües de la platja de Dénia.

Arriba la guerra del Francés i el 19 de juliol de 1812, són fets pressoners pels francesos, 19 veïns i el batle de Gata i són portats a Dénia. El 8 de maig de l´any següent hi ha lluites a la Garganta de Gata. El 1825, Gata té 1.457 habitants i 341 veïns. Ja en 1857 en té 2.393 habitants.

Rector destacat a la parròquia també fou Joan Martínez Blasco. Natural de Cerdá (València). Inicià la seua estància en la parròquia el 6 de desembre de 1884. Se li va conéixer com el “rector leprós” ja que heretà este mal a Gata. Ací permaneixqué durant 14 anys. Durant la seua regència es realitzà la primera reforma important del temple parroquial (1884) i es construí la Casa Latzaret per als leprosos, coneguda més tard com “Caseta de la lepra”. Adquirí una nova custòdia dorada per a l´església que encara es conserva (1885) i va beneir el nou cementeri parroquial (1886). En aquest any, també s´amplia i “hermosea”, per primera vegada, l´ermita del Crist del Calvari. En juny de 1898 s´en va anar de Gata, ja malalt de lepra.

29/09/2010 16:49 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL

Comentarios » Ir a formulario

Autor: JJ

Vol dir que mossén Tomás Borrell, esta soterrat a la nostra esglesia?

Fecha: 29/09/2010 18:10.


gravatar.comAutor: CRONISTA DE GATA

Primer que res pots parlar-me de tu. Segon gràcies per fer aquests comentaris tan instructius i positius sempre. I tercer...Han passat molts anys i a finals del segle XIX hi va haver la primera reforma forta. Per tant, les seues restes serien ja traslladades o bé al seu poble o bé al cementeri parroquial, però no crec que estiga ja allí baix soterrat.

Fecha: 29/09/2010 18:46.


Autor: klj

kl

Fecha: 29/09/2010 21:18.


Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris